Vés al contingut

Martina Navrátilová

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMartina Navrátilová
Imatge
(1980) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Martina Šubertová Modifica el valor a Wikidata
18 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Associació de tennis femení
1994 – 1995
Presidenta Associació de tennis femení
1979 – 1980 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSarasota
Řevnice
Nokomis Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes65 kg Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (1975–2006), novel·lista, autobiògrafa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata - 2006 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat21.626.089 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaTxèquia
Estats Units d'Amèrica (1975–)
Txecoslovàquia (–1975) Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrana  i revés a una mà Modifica el valor a Wikidata
Entrenat perRenée Richards Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 1442–219 Modifica el valor a Wikidata  167 Modifica el valor a Wikidata 1 (1978)
Tennis dobles 747–143 Modifica el valor a Wikidata 177 Modifica el valor a Wikidata 1 (1984)
Hall of fame Info HOF Modifica el valor a Wikidata
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1975-1975 Czechoslovakia Federation Cup team
1982-1989 equip dels Estats Units a la Copa Federació
Participà en
2004Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2004 - Dobles femenins (5a) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeYulia Lemigova (2014–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJudy Nelson (1983–1991)
Rita Mae Brown Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmartinanavratilova.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0623146 TMDB.org: 1218615
X: Martina Instagram: martinanavratilova Discogs: 7573248 Olympics.com: martina-navratilova Goodreads character: 975256 Modifica el valor a Wikidata

Martina Navrátilová, de naixement Šubertová, (Řevnice, Txecoslovàquia, 18 d'octubre de 1956) és una antiga tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca.

Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 59 títols de Grand Slam, 18 en individuals, 31 títols en dobles femenins i 10 en dobles mixts, i és considerada una de les millors tennistes de tota la història. Junt a Margaret Court i Doris Hart, són les úniques tennistes en completar el Grand Slam en totes tres categories, conegut amb el sobrenom de Boxed Set. Va acumular un total de 167 títols individuals i 177 de dobles femenins al llarg de la seva carrera, ambdós rècords de l'Era Open. Fou número 1 del rànquing individual femení durant 332 setmanes, segona marca més llarga només darrera de Steffi Graf, i 237 setmanes en el rànquing de dobles femenins, la tennista amb més setmanes en aquest rànquing. Aquests registres la converteixen amb l'única tennista que va romandre més de 200 setmanes al capdamunt d'ambdós rànquings.

Va mantenir una gran rivalitat amb l'estatunidenca Chris Evert, amb la qual van dominar el final de la dècada del 1970 i la dels anys 1980. L'any 1983 va dominar totalment el circuit femení amb un total de 98 victòries i només una única derrota, encadenant 74 victòries consecutives, rècord que segueix viu en l'actualitat. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam l'any 2006, pocs dies abans del seu 50è aniversari, i 32 anys després del seu primer títol de Grand Slam.

Original de Txecoslovàquia, va renunciar a la seva nacionalitat l'any 1975, amb divuit anys, i va demanar asil polític als Estats Units. Va aconseguir la nacionalitat d'aquest país l'any 1981, i va adquirir la nacionalitat txeca l'any 2008 mantenint la doble nacionalitat.[1]

Biografia

[modifica]

Nascuda el 18 d'octubre de 1956 amb el nom de Martina Šubertová, filla de Jana i Miroslav Šubert, que eren instructors d'esquí, i la seva mare també havia estat gimnasta i tennista. Els seus pares es divorciaren l'any 1962 i la seva mare es va traslladar a Řevnice, on es va casar novament amb Miroslav Navrátil. El seu padrastre es convertí en el seu entrenador, i Martina adoptà el seu cognom afegint el sufix femení "ová", nom pel qual és mundialment coneguda.[2][3] Té una germana petita anomenada Jana, i un germanastre per part de pare.

Es va proposar a la seva xicota Julia Lemigova el 6 de setembre de 2014 en el canal de televisió Tennis Channel durant la celebració del US Open. La parella portava més de sis anys de relació.[4] Les noces van tenir lloc el 15 de desembre d'aquell mateix any.[5]

Va començar a jugar a tennis amb quatre anys, però no va ser fins als set que no ho va fer de manera regular. Va allargar la seva carrera fins pràcticament als cinquanta anys estant activa trenta-dos anys consecutius. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam del seu palmarès dos mesos abans de fer els cinquanta anys, trencant el rècord de guanyadora d'un títol de Grand Slam més veterana. És l'única tennista en guanyar almenys un títol durant vint-i-un anys consecutius, i va guanyar el doblet de títol individual i de dobles en un mateix esdeveniment en 84 ocasions. Va acumular un total de 1442 victòries individuals i 747 en dobles femenins.

L'any 1985 va publicar la seva autobiografia, coescrita amb George Vecsey, columnista de The New York Times, que va titular Being Myself.[6] Anteriorment ja havia escrit un llibre per aprendre a jugar a tennis junt a Mary Carillo, titulat Tennis My Way (1982). També va escriure tres novel·les de misteri amb Liz Nickles: The Total Zone (1994), Breaking Point (1996) i Killer Instinct (1997). El canal ESPN va produir un documental sobre la seva rivalitat amb Chris Evert es que va titular Unmatched.

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 32 (18−14)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1975 Open d'Austràlia Evonne Goolagong 3−6, 2−6
Finalista 2. 1975 Roland Garros Chris Evert 6−2, 2−6, 1−6
Guanyadora 1. 1978 Wimbledon Chris Evert 2−6, 6−4, 7−5
Guanyadora 2. 1979 Wimbledon (2) Chris Evert 6−4, 6−4
Finalista 3. 1981 US Open Tracy Austin 6−1, 6−7(4), 6−7(1)
Guanyadora 3. 1981 Open d'Austràlia Chris Evert 6−7(4), 6−4, 7−5
Guanyadora 4. 1982 Roland Garros Andrea Jaeger 7−6(6), 6−1
Guanyadora 5. 1982 Wimbledon (3) Chris Evert 6−1, 3−6, 6−2
Finalista 4. 1982 Open d'Austràlia (2) Chris Evert 3−6, 6−2, 3−6
Guanyadora 6. 1983 Wimbledon (4) Andrea Jaeger 6−0, 6−3
Guanyadora 7. 1983 US Open Chris Evert 6−1, 6−3
Guanyadora 8. 1983 Open d'Austràlia (2) Kathy Jordan 6−2, 7−6(5)
Guanyadora 9. 1984 Roland Garros (2) Chris Evert 6−3, 6−1
Guanyadora 10. 1984 Wimbledon (5) Chris Evert 7−6(5), 6−2
Guanyadora 11. 1984 US Open (2) Chris Evert 4−6, 6−4, 6−4
Finalista 5. 1985 Roland Garros (2) Chris Evert 3−6, 7−6(4), 5−7
Guanyadora 12. 1985 Wimbledon (6) Chris Evert 4−6, 6−3, 6−2
Finalista 6. 1985 US Open (2) Hana Mandlíková 6−7(3), 6−1, 6−7(2)
Guanyadora 13. 1985 Open d'Austràlia (3) Chris Evert 6−2, 4−6, 6−2
Finalista 7. 1986 Roland Garros (3) Chris Evert 6−2, 3−6, 3−6
Guanyadora 14. 1986 Wimbledon (7) Hana Mandlíková 7−6(1), 6−3
Guanyadora 15. 1986 US Open (3) Helena Suková 6−3, 6−2
Finalista 8. 1987 Open d'Austràlia (3) Hana Mandlíková 5−7, 6−7(1)
Finalista 9. 1987 Roland Garros (4) Steffi Graf 4−6, 6−4, 6−8
Guanyadora 16. 1987 Wimbledon (8) Steffi Graf 7−5, 6−3
Guanyadora 17. 1987 US Open (4) Steffi Graf 7−6(4), 6−1
Finalista 10. 1988 Wimbledon Steffi Graf 7−5, 2−6, 1−6
Finalista 11. 1989 Wimbledon (2) Steffi Graf 2−6, 7−6(1), 1−6
Finalista 12. 1989 US Open (3) Steffi Graf 6−3, 5−7, 1−6
Guanyadora 18. 1990 Wimbledon (9) Zina Garrison 6−4, 6−1
Finalista 13. 1991 US Open (4) Monica Seles 6−7, 1−6
Finalista 14. 1994 Wimbledon (3) Conchita Martínez 4−6, 6−3, 3−6

Dobles femenins: 37 (31−6)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyadora 1. 1975 Roland Garros Chris Evert Julie Anthony
Olga Morozova
6−3, 6−2
Guanyadora 2. 1976 Wimbledon Chris Evert Billie Jean King
Betty Stöve
6−1, 3−6, 7−5
Finalista 1. 1977 Wimbledon Betty Stöve Helen Gourlay
JoAnne Russell
3−6, 3−6
Guanyadora 3. 1977 US Open Betty Stöve Renee Richards
Betty Ann Grubb Stuart
6−1, 7−6
Guanyadora 4. 1978 US Open (2) Billie Jean King Kerry Reid
Wendy Turnbull
7−6, 6−4
Guanyadora 5. 1979 Wimbledon (2) Billie Jean King Betty Stöve
Wendy Turnbull
5−7, 6−3, 6−2
Finalista 2. 1979 US Open Billie Jean King Betty Stöve
Wendy Turnbull
5−7, 3−6
Guanyadora 6. 1980 US Open (3) Billie Jean King Pam Shriver
Betty Stöve
7−6, 7−5
Guanyadora 7. 1980 Open d'Austràlia Betsy Nagelsen Ann Kiyomura
Candy Reynolds
6−4, 6−4
Guanyadora 8. 1981 Wimbledon (3) Pam Shriver Kathy Jordan
Anne Smith
6−3, 7−6(6)
Finalista 3. 1981 Open d'Austràlia Pam Shriver Kathy Jordan
Anne Smith
2−6, 5−7
Guanyadora 9. 1982 Roland Garros (2) Anne Smith Rosemary Casals
Wendy Turnbull
6−3, 6−4
Guanyadora 10. 1982 Wimbledon (4) Pam Shriver Kathy Jordan
Anne Smith
6−4, 6−1
Guanyadora 11. 1982 Open d'Austràlia (2) Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch
Eva Pfaff
6−4, 6−2
Guanyadora 12. 1983 Wimbledon (5) Pam Shriver Rosemary Casals
Wendy Turnbull
6−2, 6−2
Guanyadora 13. 1983 US Open (4) Pam Shriver Rosalyn Fairbank
Candy Reynolds
6−7(4), 6−1, 6−3
Guanyadora 14. 1983 Open d'Austràlia (3) Pam Shriver Anne Hobbs
Wendy Turnbull
6−4, 6−7, 6−2
Guanyadora 15. 1984 Roland Garros (3) Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch
Hana Mandlíková
5−7, 6−3, 6−2
Guanyadora 16. 1984 Wimbledon (6) Pam Shriver Kathy Jordan
Anne Smith
6−3, 6−4
Guanyadora 17. 1984 US Open (5) Pam Shriver Anne Hobbs
Wendy Turnbull
6−2, 6−4
Guanyadora 18. 1984 Open d'Austràlia (4) Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch
Helena Suková
6−3, 6−4
Guanyadora 19. 1985 Roland Garros (4) Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch
Helena Suková
4−6, 6−2, 6−2
Finalista 4. 1985 Wimbledon (2) Pam Shriver Kathy Jordan
Elizabeth Smylie
7−5, 3−6, 4−6
Finalista 5. 1985 US Open (2) Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch
Helena Suková
7−6, 2−6, 3−6
Guanyadora 20. 1985 Open d'Austràlia (5) Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch
Helena Suková
6−3, 6−4
Guanyadora 21. 1986 Roland Garros (5) Andrea Temesvári Steffi Graf
Gabriela Sabatini
6−1, 6−2
Guanyadora 22. 1986 Wimbledon (7) Pam Shriver Hana Mandlíková
Wendy Turnbull
6−1, 6−3
Guanyadora 23. 1986 US Open (6) Pam Shriver Hana Mandlíková
Wendy Turnbull
6−4, 3−6, 6−3
Guanyadora 24. 1987 Open d'Austràlia (6) Pam Shriver Zina Garrison
Lori McNeil
6−1, 6−0
Guanyadora 25. 1987 Roland Garros (6) Pam Shriver Steffi Graf
Gabriela Sabatini
6−2, 6−1
Guanyadora 26. 1987 US Open (7) Pam Shriver Kathy Jordan
Elizabeth Smylie
5−7, 6−4, 6−2
Guanyadora 27. 1988 Open d'Austràlia (7) Pam Shriver Chris Evert
Wendy Turnbull
6−0, 7−5
Guanyadora 28. 1988 Roland Garros (7) Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch
Helena Suková
6−2, 7−5
Guanyadora 29. 1989 Open d'Austràlia (8) Pam Shriver Patty Fendick
Jill Hetherington
3−6, 6−3, 6−2
Guanyadora 30. 1989 US Open (8) Hana Mandlíková Mary Joe Fernández
Pam Shriver
5−7, 6−4, 6−4
Guanyadora 31. 1990 US Open (9) Gigi Fernández Jana Novotná
Helena Suková
6−2, 6−4
Finalista 6. 2003 US Open (3) Svetlana Kuznetsova V. Ruano Pascual
Paola Suárez
2−6, 3−6

Dobles mixts: 16 (10−6)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyadora 1. 1974 Roland Garros Iván Molina Rosie Darmon
Marcelo Lara
6−3, 6−3
Guanyadora 2. 1985 Roland Garros (2) Heinz Günthardt Paula Smith
Francisco González
2−6, 6−3, 6−2
Guanyadora 3. 1985 Wimbledon Paul McNamee Elizabeth Smylie
John Fitzgerald
7−5, 4−6, 6−2
Guanyadora 4. 1985 US Open Heinz Günthardt Elizabeth Smylie
John Fitzgerald
6−3, 6−4
Finalista 1. 1986 Wimbledon Heinz Günthardt Kathy Jordan
Ken Flach
3−6, 6−7(7)
Finalista 2. 1986 US Open Peter Fleming Raffaella Reggi
Sergio Casal
4−6, 4−6
Guanyadora 5. 1987 US Open (2) Emilio Sánchez Betsy Nagelsen
Paul Annacone
6−4, 6−7(6), 7−6(12)
Finalista 3. 1988 Open d'Austràlia Tim Gullikson Jana Novotná
Jim Pugh
7−5, 2−6, 4−6
Guanyadora 6. 1993 Wimbledon (2) Mark Woodforde Manon Bollegraf
Tom Nijssen
6−3, 6−4
Finalista 4. 1993 US Open (2) Mark Woodforde Helena Suková
Todd Woodbridge
3−6, 6−7(6)
Guanyadora 7. 1995 Wimbledon (3) Jonathan Stark Gigi Fernández
Cyril Suk
6−4, 6−4
Guanyadora 8. 2003 Open d'Austràlia Leander Paes Eleni Daniïlidu
Todd Woodbridge
6−4, 7−5
Guanyadora 9. 2003 Wimbledon (4) Leander Paes Anastassia Rodiónova
Andy Ram
6−3, 6−3
Finalista 5. 2004 Open d'Austràlia (2) Leander Paes Elena Bovina
Nenad Zimonjić
1−6, 6−7(3)
Finalista 6. 2005 Roland Garros Leander Paes Daniela Hantuchová
Fabrice Santoro
6−3, 3−6, 2−6
Guanyadora 10. 2006 US Open (3) Bob Bryan Květa Hrdličková
Martin Damm
6−2, 6−3

Carrera

[modifica]

El 1972 a l'edat de 15 anys Navratilova guanyà el Campionat Nacional de tennis de Txecoslovàquia, convertint-se en tennista professional el 1973 i guanyant el primer títol en individuals a Orlando, Florida el 1974.[2][5]

El 1975 aconseguí arribar a dos finals dels torneigs del Grand Slam, perdent la final de l'Open d'Austràlia davant Evonne Goolagong i del Torneig de Roland Garros davant Chris Evert.[7] Al perdre en la semifinal de l'Open dels Estats Units davant la mateixa Evert, Navratilova demanà asil polític als Estats Units i aconseguí la ciutadania nord-americana.[3][5]

Va aconseguir guanyar el primer Torneig de Wimbledon el 1978, repetint victòria l'any següent i aconseguint sis vegades consecutives el torneig tennístic anglès entre 1982 i 1987. Va guanyar dues vegades el torneig de Roland Garros el 1982 i 1984, per aconseguit quatre victòries a l'Open dels Estats Units el 1983, 1984, 1986 i 1987, i tres victòries més a l'Open d'Austràlia el 1981, 1983 i 1985. En el Masters de tennis va aconseguir la ratxa de 7 victòries consecutives entre 1981 i 1986 (en aquest últim any es disputaren dues competicions, una al gener i l'altre al desembre i en ambdues Navratilova aconseguí la victòria).[8]

Copa Federació

[modifica]

La seva excepcional carrera va portar als Estats Units a aconseguir 5 títols de la Copa Federació els anys 1981, 1982, 1986, 1989 i 1990.[9]

Retirada

[modifica]

El 1994, després de la seva derrota al Torneig de Wimbledon davant Conxita Martínez, anuncià la seva retirada del tennis individual a final de temporada, continuant però la seva activitat tennística en dobles i dobles mixts. El seu últim partit individual va tenir lloc el 14 de novembre, contra l'argentina Gabriela Sabatini en el Masters, quan encara ocupava el 5è lloc del rànquing WTA.[10] Aquest mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. El 2002 fou guardonada amb el premi Marca Leyenda.[11]

El 5 de juliol de 2006 anuncià al Torneig de Wimbledon la seva última aparició en aquest torneig en la categoria de dobles i dobles mixts, així com la retirada definitiva del món actiu del tennis en finalitzar la temporada, aconseguint l'últim títol de la seva carrera a l'Open dels Estats Units guanyant la final de dobles mixts juntament amb Bob Bryan, convertint-se amb l'esportista de més edat que mai ha guanyat un Grand Slam.[12]

Palmarès

[modifica]

Individual: 241 (168−73)

[modifica]

Períodes com a número 1

[modifica]
Núm. Predecessora Dates Successora Setmanes Acumulat
1. Chris Evert 10/07/1978 − 14/01/1979 Chris Evert 26 26
2. Chris Evert 29/01/1979 − 25/02/1979 Chris Evert 4 30
3. Chris Evert 16/04/1979 − 24/06/1979 Chris Evert 10 40
4. Chris Evert 10/09/1979 − 06/04/1980 Tracy Austin 31 71
5. Tracy Austin 21/04/1980 − 29/06/1980 Chris Evert 11 82
6. Chris Evert 03/05/1982 − 16/05/1982 Chris Evert 2 84
7. Chris Evert 14/06/1982 − 09/06/1985 Chris Evert 156 240
8. Chris Evert 14/10/1985 − 27/10/1985 Chris Evert 2 242
9. Chris Evert 25/11/1985 − 16/08/1987 Steffi Graf 90 332

Dobles femenins: 223 (177−61)

[modifica]