Martina Navrátilová
![]() (1980) ![]() | |||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (cs) Martina Šubertová ![]() 18 octubre 1956 ![]() Praga ![]() | ||||||||||||||||||||
Presidenta Associació de tennis femení | |||||||||||||||||||||
1994 – 1995 | |||||||||||||||||||||
Presidenta Associació de tennis femení | |||||||||||||||||||||
1979 – 1980 ![]() | |||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||
Alçada | 173 cm ![]() | ||||||||||||||||||||
Lateralitat | Esquerrà ![]() | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Ocupació | tennista (1975–2006), novel·lista, autobiògrafa, escriptora ![]() | ||||||||||||||||||||
Activitat | 1975 ![]() ![]() | ||||||||||||||||||||
Patrimoni net estimat | 21.626.089 $ ![]() | ||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Txecoslovàquia (–1975) Estats Units d'Amèrica (1975–) ![]() | ||||||||||||||||||||
Esport | tennis ![]() | ||||||||||||||||||||
Disciplina esportiva | tennis individual tennis dobles ![]() | ||||||||||||||||||||
Mà de joc | esquerrà i revés a una mà ![]() | ||||||||||||||||||||
Entrenador principal | Renée Richards ![]() | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||
2004 | Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2004 - Dobles femenins (5a) ![]() |
||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||
Cònjuge | Yulia Lemigova (2014–) ![]() | ||||||||||||||||||||
Parella | Rita Mae Brown Judy Nelson (1983–1991) ![]() | ||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||
Lloc web | martinanavratilova.com ![]() | ||||||||||||||||||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Martina Navrátilová, de naixement Šubertová, (Řevnice, Txecoslovàquia, 18 d'octubre de 1956) és una antiga tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca.
Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 59 títols de Grand Slam, 18 en individuals, 31 títols en dobles femenins i 10 en dobles mixts, i és considerada una de les millors tennistes de tota la història. Junt a Margaret Court i Doris Hart, són les úniques tennistes en completar el Grand Slam en totes tres categories, conegut amb el sobrenom de Boxed Set. Va acumular un total de 167 títols individuals i 177 de dobles femenins al llarg de la seva carrera, ambdós rècords de l'Era Open. Fou número 1 del rànquing individual femení durant 332 setmanes, segona marca més llarga només darrera de Steffi Graf, i 237 setmanes en el rànquing de dobles femenins, la tennista amb més setmanes en aquest rànquing. Aquests registres la converteixen amb l'única tennista que va romandre més de 200 setmanes al capdamunt d'ambdós rànquings.
Va mantenir una gran rivalitat amb l'estatunidenca Chris Evert, amb la qual van dominar el final de la dècada del 1970 i la dels anys 1980. L'any 1983 va dominar totalment el circuit femení amb un total de 98 victòries i només una única derrota, encadenant 74 victòries consecutives, rècord que segueix viu en l'actualitat. Va guanyar el darrera títol de Grand Slam l'any 2006, pocs dies abans del seu 50è aniversari, i 32 anys després del seu primer títol de Grand Slam.
Original de Txecoslovàquia, va renunciar a la seva nacionalitat l'any 1975, amb divuit anys, i va demanar asil polític als Estats Units. Va aconseguir la nacionalitat d'aquest país l'any 1981, i va adquirir la nacionalitat txeca l'any 2008 mantenint la doble nacionalitat.[1]
Biografia[modifica]
Nascuda el 18 d'octubre de 1956 amb el nom de Martina Šubertová, filla de Jana i Miroslav Šubert, que eren instructors d'esquí, i la seva mare també havia estat gimnasta i tennista. Els seus pares es divorciaren l'any 1962 i la seva mare es va traslladar a Řevnice, on es va casar novament amb Miroslav Navrátil. El seu padrastre es convertí en el seu entrenador, i Martina adoptà el seu cognom afegint el sufix femení "ová", nom pel qual és mundialment coneguda.[2][3] Té una germana petita anomenada Jana, i un germanastre per part de pare.
Es va proposar a la seva xicota Julia Lemigova el 6 de setembre de 2014 en el canal de televisió Tennis Channel durant la celebració del US Open. La parella portava més de sis anys de relació.[4] Les noces van tenir lloc el 15 de desembre d'aquell mateix any.[5]
Va començar a jugar a tennis amb quatre anys, però no va ser fins els set que no ho va fer de forma regular. Va allargar la seva carrera fins pràcticament als cinquanta anys estant activa trenta-dos anys consecutius. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam del seu palmarès dos mesos abans de fer els cinquanta anys, trencant el rècord de guanyadora d'un títol de Grand Slam més veterana. És l'única tennista en guanyar almenys un títol durant vint-i-un anys consecutius, i va guanyar el doblet de títol individual i de dobles en un mateix esdeveniment en 84 ocasions. Va acumular un total de 1442 victòries individuals i 747 en dobles femenins.
L'any 1985 va publicar la seva autobiografia, coescrita amb George Vecsey, columnista de The New York Times, que va titular Being Myself.[6] Anteriorment ja havia escrit un llibre per aprendre a jugar a tennis junt a Mary Carillo, titulat Tennis My Way (1982). També va escriure tres novel·les de misteri amb Liz Nickles: The Total Zone (1994), Breaking Point (1996) i Killer Instinct (1997). El canal ESPN va produir un documental sobre la seva rivalitat amb Chris Evert es que va titular Unmatched.
Torneigs de Grand Slam[modifica]
Individual: 32 (18−14)[modifica]
Resultat | Núm. | Any | Torneig | Oponent | Marcador |
---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1975 | Open d'Austràlia | ![]() |
3−6, 2−6 |
Finalista | 2. | 1975 | Roland Garros | ![]() |
6−2, 2−6, 1−6 |
Guanyadora | 1. | 1978 | Wimbledon | ![]() |
2−6, 6−4, 7−5 |
Guanyadora | 2. | 1979 | Wimbledon (2) | ![]() |
6−4, 6−4 |
Finalista | 3. | 1981 | US Open | ![]() |
6−1, 6−7(4), 6−7(1) |
Guanyadora | 3. | 1981 | Open d'Austràlia | ![]() |
6−7(4), 6−4, 7−5 |
Guanyadora | 4. | 1982 | Roland Garros | ![]() |
7−6(6), 6−1 |
Guanyadora | 5. | 1982 | Wimbledon (3) | ![]() |
6−1, 3−6, 6−2 |
Finalista | 4. | 1982 | Open d'Austràlia (2) | ![]() |
3−6, 6−2, 3−6 |
Guanyadora | 6. | 1983 | Wimbledon (4) | ![]() |
6−0, 6−3 |
Guanyadora | 7. | 1983 | US Open | ![]() |
6−1, 6−3 |
Guanyadora | 8. | 1983 | Open d'Austràlia (2) | ![]() |
6−2, 7−6(5) |
Guanyadora | 9. | 1984 | Roland Garros (2) | ![]() |
6−3, 6−1 |
Guanyadora | 10. | 1984 | Wimbledon (5) | ![]() |
7−6(5), 6−2 |
Guanyadora | 11. | 1984 | US Open (2) | ![]() |
4−6, 6−4, 6−4 |
Finalista | 5. | 1985 | Roland Garros (2) | ![]() |
3−6, 7−6(4), 5−7 |
Guanyadora | 12. | 1985 | Wimbledon (6) | ![]() |
4−6, 6−3, 6−2 |
Finalista | 6. | 1985 | US Open (2) | ![]() |
6−7(3), 6−1, 6−7(2) |
Guanyadora | 13. | 1985 | Open d'Austràlia (3) | ![]() |
6−2, 4−6, 6−2 |
Finalista | 7. | 1986 | Roland Garros (3) | ![]() |
6−2, 3−6, 3−6 |
Guanyadora | 14. | 1986 | Wimbledon (7) | ![]() |
7−6(1), 6−3 |
Guanyadora | 15. | 1986 | US Open (3) | ![]() |
6−3, 6−2 |
Finalista | 8. | 1987 | Open d'Austràlia (3) | ![]() |
5−7, 6−7(1) |
Finalista | 9. | 1987 | Roland Garros (4) | ![]() |
4−6, 6−4, 6−8 |
Guanyadora | 16. | 1987 | Wimbledon (8) | ![]() |
7−5, 6−3 |
Guanyadora | 17. | 1987 | US Open (4) | ![]() |
7−6(4), 6−1 |
Finalista | 10. | 1988 | Wimbledon | ![]() |
7−5, 2−6, 1−6 |
Finalista | 11. | 1989 | Wimbledon (2) | ![]() |
2−6, 7−6(1), 1−6 |
Finalista | 12. | 1989 | US Open (3) | ![]() |
6−3, 5−7, 1−6 |
Guanyadora | 18. | 1990 | Wimbledon (9) | ![]() |
6−4, 6−1 |
Finalista | 13. | 1991 | US Open (4) | ![]() |
6−7, 1−6 |
Finalista | 14. | 1994 | Wimbledon (3) | ![]() |
4−6, 6−3, 3−6 |
Dobles femenins: 37 (31−6)[modifica]
Resultat | Núm. | Any | Torneig | Parella | Oponents | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Guanyadora | 1. | 1975 | Roland Garros | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−2 |
Guanyadora | 2. | 1976 | Wimbledon | ![]() |
![]() ![]() |
6−1, 3−6, 7−5 |
Finalista | 1. | 1977 | Wimbledon | ![]() |
![]() ![]() |
3−6, 3−6 |
Guanyadora | 3. | 1977 | US Open | ![]() |
![]() ![]() |
6−1, 7−6 |
Guanyadora | 4. | 1978 | US Open (2) | ![]() |
![]() ![]() |
7−6, 6−4 |
Guanyadora | 5. | 1979 | Wimbledon (2) | ![]() |
![]() ![]() |
5−7, 6−3, 6−2 |
Finalista | 2. | 1979 | US Open | ![]() |
![]() ![]() |
5−7, 3−6 |
Guanyadora | 6. | 1980 | US Open (3) | ![]() |
![]() ![]() |
7−6, 7−5 |
Guanyadora | 7. | 1980 | Open d'Austràlia | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 6−4 |
Guanyadora | 8. | 1981 | Wimbledon (3) | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 7−6(6) |
Finalista | 3. | 1981 | Open d'Austràlia | ![]() |
![]() ![]() |
2−6, 5−7 |
Guanyadora | 9. | 1982 | Roland Garros (2) | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−4 |
Guanyadora | 10. | 1982 | Wimbledon (4) | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 6−1 |
Guanyadora | 11. | 1982 | Open d'Austràlia (2) | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 6−2 |
Guanyadora | 12. | 1983 | Wimbledon (5) | ![]() |
![]() ![]() |
6−2, 6−2 |
Guanyadora | 13. | 1983 | US Open (4) | ![]() |
![]() ![]() |
6−7(4), 6−1, 6−3 |
Guanyadora | 14. | 1983 | Open d'Austràlia (3) | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 6−7, 6−2 |
Guanyadora | 15. | 1984 | Roland Garros (3) | ![]() |
![]() ![]() |
5−7, 6−3, 6−2 |
Guanyadora | 16. | 1984 | Wimbledon (6) | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−4 |
Guanyadora | 17. | 1984 | US Open (5) | ![]() |
![]() ![]() |
6−2, 6−4 |
Guanyadora | 18. | 1984 | Open d'Austràlia (4) | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−4 |
Guanyadora | 19. | 1985 | Roland Garros (4) | ![]() |
![]() ![]() |
4−6, 6−2, 6−2 |
Finalista | 4. | 1985 | Wimbledon (2) | ![]() |
![]() ![]() |
7−5, 3−6, 4−6 |
Finalista | 5. | 1985 | US Open (2) | ![]() |
![]() ![]() |
7−6, 2−6, 3−6 |
Guanyadora | 20. | 1985 | Open d'Austràlia (5) | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−4 |
Guanyadora | 21. | 1986 | Roland Garros (5) | ![]() |
![]() ![]() |
6−1, 6−2 |
Guanyadora | 22. | 1986 | Wimbledon (7) | ![]() |
![]() ![]() |
6−1, 6−3 |
Guanyadora | 23. | 1986 | US Open (6) | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 3−6, 6−3 |
Guanyadora | 24. | 1987 | Open d'Austràlia (6) | ![]() |
![]() ![]() |
6−1, 6−0 |
Guanyadora | 25. | 1987 | Roland Garros (6) | ![]() |
![]() ![]() |
6−2, 6−1 |
Guanyadora | 26. | 1987 | US Open (7) | ![]() |
![]() ![]() |
5−7, 6−4, 6−2 |
Guanyadora | 27. | 1988 | Open d'Austràlia (7) | ![]() |
![]() ![]() |
6−0, 7−5 |
Guanyadora | 28. | 1988 | Roland Garros (7) | ![]() |
![]() ![]() |
6−2, 7−5 |
Guanyadora | 29. | 1989 | Open d'Austràlia (8) | ![]() |
![]() ![]() |
3−6, 6−3, 6−2 |
Guanyadora | 30. | 1989 | US Open (8) | ![]() |
![]() ![]() |
5−7, 6−4, 6−4 |
Guanyadora | 31. | 1990 | US Open (9) | ![]() |
![]() ![]() |
6−2, 6−4 |
Finalista | 6. | 2003 | US Open (3) | ![]() |
![]() ![]() |
2−6, 3−6 |
Dobles mixts: 16 (10−6)[modifica]
Resultat | Núm. | Any | Torneig | Parella | Oponents | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Guanyadora | 1. | 1974 | Roland Garros | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−3 |
Guanyadora | 2. | 1985 | Roland Garros (2) | ![]() |
![]() ![]() |
2−6, 6−3, 6−2 |
Guanyadora | 3. | 1985 | Wimbledon | ![]() |
![]() ![]() |
7−5, 4−6, 6−2 |
Guanyadora | 4. | 1985 | US Open | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−4 |
Finalista | 1. | 1986 | Wimbledon | ![]() |
![]() ![]() |
3−6, 6−7(7) |
Finalista | 2. | 1986 | US Open | ![]() |
![]() ![]() |
4−6, 4−6 |
Guanyadora | 5. | 1987 | US Open (2) | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 6−7(6), 7−6(12) |
Finalista | 3. | 1988 | Open d'Austràlia | ![]() |
![]() ![]() |
7−5, 2−6, 4−6 |
Guanyadora | 6. | 1993 | Wimbledon (2) | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−4 |
Finalista | 4. | 1993 | US Open (2) | ![]() |
![]() ![]() |
3−6, 6−7(6) |
Guanyadora | 7. | 1995 | Wimbledon (3) | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 6−4 |
Guanyadora | 8. | 2003 | Open d'Austràlia | ![]() |
![]() ![]() |
6−4, 7−5 |
Guanyadora | 9. | 2003 | Wimbledon (4) | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 6−3 |
Finalista | 5. | 2004 | Open d'Austràlia (2) | ![]() |
![]() ![]() |
1−6, 6−7(3) |
Finalista | 6. | 2005 | Roland Garros | ![]() |
![]() ![]() |
6−3, 3−6, 2−6 |
Guanyadora | 10. | 2006 | US Open (3) | ![]() |
![]() ![]() |
6−2, 6−3 |
Carrera[modifica]
El 1972 a l'edat de 15 anys Navratilova guanyà el Campionat Nacional de tennis de Txecoslovàquia, convertint-se en tennista professional el 1973 i guanyant el primer títol en individuals a Orlando, Florida el 1974.[2][5]
El 1975 aconseguí arribar a dos finals dels torneigs del Grand Slam, perdent la final de l'Open d'Austràlia davant Evonne Goolagong i del Torneig de Roland Garros davant Chris Evert.[7] Al perdre en la semifinal de l'Open dels Estats Units davant la mateixa Evert, Navratilova demanà asil polític als Estats Units i aconseguí la ciutadania nord-americana.[3][5]
Va aconseguir guanyar el primer Torneig de Wimbledon el 1978, repetint victòria l'any següent i aconseguint sis vegades consecutives el torneig tennístic anglès entre 1982 i 1987. Va guanyar dues vegades el torneig de Roland Garros el 1982 i 1984, per aconseguit quatre victòries a l'Open dels Estats Units el 1983, 1984, 1986 i 1987, i tres victòries més a l'Open d'Austràlia el 1981, 1983 i 1985. En el Masters de tennis va aconseguir la ratxa de 7 victòries consecutives entre 1981 i 1986 (en aquest últim any es disputaren dues competicions, una al gener i l'altre al desembre i en ambdues Navratilova aconseguí la victòria).[8]
Copa Federació[modifica]
La seva excepcional carrera va portar als Estats Units a aconseguir 5 títols de la Copa Federació els anys 1981, 1982, 1986, 1989 i 1990.[9]
Retirada[modifica]
El 1994, després de la seva derrota al Torneig de Wimbledon davant Conxita Martínez, anuncià la seva retirada del tennis individual a final de temporada, continuant però la seva activitat tennística en dobles i dobles mixts. El seu últim partit individual va tenir lloc el 14 de novembre, contra l'argentina Gabriela Sabatini en el Masters, quan encara ocupava el 5è lloc del rànquing WTA.[10] Aquest mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. El 2002 fou guardonada amb el premi Marca Leyenda.[11]
El 5 de juliol de 2006 anuncià al Torneig de Wimbledon la seva última aparició en aquest torneig en la categoria de dobles i dobles mixts, així com la retirada definitiva del món actiu del tennis en finalitzar la temporada, aconseguint l'últim títol de la seva carrera a l'Open dels Estats Units guanyant la final de dobles mixts juntament amb Bob Bryan, convertint-se amb l'esportista de més edat que mai ha guanyat un Grand Slam.[12]
Palmarès[modifica]
Individual: 10 (10−0)[modifica]
Títols per superfície |
---|
Dura (0−0) |
Gespa (1−0) |
Terra batuda (2−0) |
Moqueta (7−0) |
Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Oponent | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Guanyadora | 1. | 16 de setembre de 1974 | ![]() |
Terra batuda | ![]() |
7−6(4), 6−4 |
Guanyadora | 2. | 27 de gener de 1975 | ![]() |
Moqueta (i) | ![]() |
6−3, 6−1 |
Guanyadora | 3. | 3 de març de 1975 | ![]() |
Moqueta (i) | ![]() |
6−2, 4−6, 6−3 |
Guanyadora | 4. | 12 de setembre de 1975 | ![]() |
Terra batuda | ![]() |
4−6, 6−2, 7−5 |
Guanyadora | 5. | 22 de setembre de 1975 | ![]() |
Moqueta (i) | ![]() |
4−6, 6−4, 6−3 |
Guanyadora | 6. | 12 de gener de 1976 | ![]() |
Moqueta (i) | ![]() |
6−3, 6−4 |
Guanyadora | 7. | 29 de novembre de 1976 | ![]() |
Gespa | ![]() |
7−5, 6−2 |
Guanyadora | 8. | 3 de gener de 1977 | ![]() |
Moqueta (i) | ![]() |
6−2, 6−3 |
Guanyadora | 9. | 17 de gener de 1977 | ![]() |
Moqueta (i) | ![]() |
7−6, 7−5 |
Guanyadora | 10. | 24 de gener de 1977 | ![]() |
Moqueta (i) | ![]() |
6−0, 6−1 |
- 1977: Detroit, Edinburgh, Charlotte
- 1978: Wimbledon, Virginia Slims Championships, Washington, DC, Houston, Los Angeles, Chicago, Seattle, Detroit, Kansas City, Eastbourne, Phoenix
- 1979: Wimbledon, Avon Championships, Oakland, Houston, Dallas, Chicago, Richmond, Atlanta, Phoenix, Brighton
- 1980: Colgate Series Championships, Kansas City, Chicago, Los Angeles, Oakland, Dallas, Amelia Island, Orlando, Montreal, Richmond, Tokyo
- 1981: Open d'Austràlia, Avon Championships, Los Angeles, Cincinnati, Dallas, Chicago, Orlando, US Indoors, Tampa, Tokyo Lions Cup
- 1982: Roland Garros, Wimbledon, Toyota Championships, Eastbourne, Masters del Canadà, Filderstadt, Washington, DC, Seattle, Chicago, Kansas City, Dallas, Sydney, Hilton Head, Orlando, Brighton
- 1983: Open d'Austràlia, Wimbledon, Open EUA, Virginia Slims Championships, Eastbourne, Masters del Canadà, Tampa, Filderstadt, Tokyo [Lions Cup], Hilton Head, Washington, DC, Houston, Chicago, Dallas, Orlando, Los Angeles
- 1984: Roland Garros, Wimbledon, Open EUA, Virginia Slims Championships, Amelia Island, Eastbourne, US Indoors, Sydney, Orlando, Newport, Mahwah, Fort Lauderdale, New Orleans
- 1985: Open d'Austràlia, Wimbledon, Virginia Slims Championships, Miami, Eastbourne, Sydney, Washington, DC, Houston, Dallas, Orlando, Fort Lauderdale, Brisbane
- 1986: Wimbledon, Open EUA, Virginia Slims Championships [Març], Virginia Slims Championships [Nov], Eastbourne, Washington, DC, Filderstadt, US Indoors, Chicago, Dallas, Los Angeles, New Orleans, New England [Gen], New England [Nov]
- 1987: Wimbledon, Open EUA, Filderstadt, Chicago
- 1988: Dallas, Oakland, Washington, DC, New England, Chicago, Hilton Head, Amelia Island, Eastbourne, Filderstadt
- 1989: Los Angeles, Dallas, New England, Sydney, Tokyo [Pan Pacific], Birmingham, Eastbourne, Masters del Canadà
- 1990: Wimbledon, Chicago, Washington, DC, Indian Wells, Hilton Head, Eastbourne
- 1991: Chicago, Palm Springs, Birmingham, Eastbourne, Oakland
- 1992: Chicago, US Hardcourts, Los Angeles, Filderstadt
- 1993: Tokyo [Pan Pacific], Paris Indoors, Eastbourne, Los Angeles, Oakland
- 1994: Paris Indoors
Notes[modifica]
- ↑ McCurry, Justin. «Navratilova Czechs in with homeland» (en anglès). The Guardian, 11-03-2008. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Riess, Steven A. Sports in America from Colonial Times to the Twenty-First Century: An Encyclopedia: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2015-03-26, p. 661-662. ISBN 978-1-317-45947-7.
- ↑ 3,0 3,1 Blue, Adrianne. Martina unauthorized. Londres: Gollancz/Witherby, 1994. ISBN 0-85493-251-8.
- ↑ «Navratilova proposes to Lemigova» (en anglès). WTA, 07-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Martina Navratilova Fast Facts». CNN, 22-01-2014. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑
- ↑ Maguire, John. Chris Evert & Martina Navratilova Grand Slam Finals (en anglès). John Maguire.
- ↑ «Martina Navratilova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Billie Jean King Cup» (en anglès). Encyclopaedia Brittanica. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ Sokolowski, Alexandre. «14 novembre 1994: The day Martina Navratilova retired from the tour». Tennis Majors, 14-11-2020. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
- ↑ Bairner, Robin. «Navratilova demuestra su clase a los 46 para ganar título número 20 junto a Paes». WTA Tour, 30-06-2020. [Consulta: 30 juliol 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Martina Navrátilová a la WTA (anglès)
- Martina Navrátilová al web de la Federació Internacional de Tennis (anglès)
- Martina Navrátilová al lloc web de la Billie Jean King Cup (anglès)
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 1994 (castellà)
- Persones vives
- Tennistes estatunidenques
- Tennistes txecoslovaques
- Tennistes txeques
- Campiones de l'Open d'Austràlia
- Campiones del Roland Garros
- Campiones del torneig de Wimbledon
- Campiones de l'Open dels Estats Units
- Tennistes femenines número 1 del món
- Esportistes estatunidencs als Jocs Olímpics d'estiu de 2004
- Tennistes de Praga
- Esportistes vegetarians
- Naixements del 1956
- 100 dones de la BBC de 2013
- Premis Príncep d'Astúries dels Esports
- Desertors del Bloc de l'Est