Miguel Indurain Larraya

Miguel Indurain Larraya

Biografia
Naixement	Miguel Indurain Larraya 16 de juliol de 1964 Atarrabia (Espanya)
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Alçada	188 cm
Activitat
Ocupació	Ciclista
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	ciclisme en ruta
Clubs professionals   1985-1989. Reynolds 1990-1996. Banesto
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	Tour de França (1991 a 1995) 12 etapes al Tour de França Giro d'Itàlia (1992, 1993) 4 etapes al Giro d'Itàlia
Curses d'un dia	a Atlanta 1996 en la prova en ruta Campió del món de CRI
Família
Germans	Prudencio Indurain Larraya
Premis (1995)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1993)  Bicicleta d'or (1992)  Bicicleta d'or (1992)  Premi Princesa d'Astúries dels Esports  Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu  Cavaller de la Legió d'Honor
Trajectòria   Equip Competició 1984-1984 Movistar 1985-1996 Movistar

Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Or	Atlanta 1996	contrarellotge
Campionat del Món
Bronze	Stuttgart 1991	ruta
Plata	Oslo 1993	ruta
Plata	Duitama 1995	ruta
Or	Duitama 1995	contrarellotge

Miguel Indurain Larraya (Atarrabia, Navarra, 16 de juliol de 1964), és un ciclista navarrès retirat. Guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història.

Biografia

Nascut el 16 de juliol a la població navarresa d'Atarrabia, és corredor professional des del 1984, any en què va fitxar per l'equip Reynolds (posteriorment Banesto), després d'haver format part de l'equip de la seva població natal els vuit anys anteriors. El mateix any va participar en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984, celebrats a la ciutat nord-americana de Los Angeles, i va finalitzar la temporada amb deu victòries.

El 1985 va prendre part en el seu primer Tour de França i va ser el líder més jove de la Volta a Espanya, on va lluir el jersei groc durant quatre jornades.

Durant els primers anys va córrer com a gregari del seu company d'equip Pedro Delgado, guanyador de la ronda francesa el 1988. El 1989 es va imposar a la clàssica París-Niça i va obtenir la seva primera victòria d'etapa al Tour.

El 1991 va guanyar per primera vegada la classificació general d'un Tour de França en què també va assolir la victòria en dues etapes contrarellotge. Anteriorment havia obtingut la segona posició a la Vuelta a Espanya.

El 1992 va aconseguir la fita de guanyar dues de les tres grans curses per etapes, el Tour de França i el Giro d'Itàlia, gesta que va repetir l'any següent 1993. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

El 1994 es va imposar al Tour per quarta vegada consecutiva, però va ser derrotat al Giro pel rus Ievgueni Berzin. El setembre d'aquell mateix any va aconseguir el rècord de l'hora, millorant la marca fins llavors en poder de Chris Boardman i fixant-la en 53.040 km. En aquest esdeveniment va emprar un model revolucionari de bicicleta anomenat Espada. Tot i que era una marca excepcional, poques setmanes després el suís Tony Rominger la va superar novament.

El 1995 va guanyar el seu darrer Tour de França, el cinquè consecutiu, i el Campionat del Món de ciclisme en contrarellotge.

El 1996 no va aconseguir el gran objectiu de guanyar per sisena vegada el Tour, una gesta inèdita en aquell moment, finalitzant la cursa en onzena posició, a causa d'un defalliment en un dels ports de muntanya de la ronda francesa. Aquell mateix any participà en els Jocs Olímpics d'estiu 1996, realitzats a Atlanta i oberts per primera vegada als corredors professionals, on va guanyar la medalla d'or.

El 2 de gener de 1997 va anunciar públicament la seva retirada del ciclisme professional. Des d'aquell moment Indurain ha col·laborat amb diversos organismes esportius com el COI i la Unió Ciclista Internacional. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

Palmarès

Miguel Indurain durant el XXI Criterium Ciutat de L'Hospitalet, el 1996.

• 1983
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Toledo
• 1984
  • Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Toledo
• 1985
  • Vencedor de 2 etapes al Tour de l'Avenir
• 1986
  • 1r al Tour de l'Avenir i vencedor de 2 etapes
  • 1r a la Volta a Múrcia i vencedor d'una etapa
• 1987
  • 1r a la Vuelta a los Valles Mineros i vencedor de 3 etapes
  • 1r al Trofeu Comunitat Foral de Navarra
  • Vencedor de 2 etapes a la Setmana Catalana de Ciclisme
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Múrcia
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Galícia
• 1988
  • 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Cantàbria
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Galícia
• 1989
  • 1r a la París-Niça
  • 1r al Critèrium Internacional i vencedor d'una etapa
  • Vencedor d'una etapa al Tour de França
• 1990
  • 1r a la París-Niça i vencedor d'una etapa
  • Vencedor d'una etapa al Tour de França
  • 1r a la Clàssica de Sant Sebastià
  • Vencedor d'una etapa a la Volta al País Basc
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a la Comunitat Valenciana
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Burgos
• 1991
  • 1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes
  • 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa
  • 1r al Tour de Valclusa i vencedor d'una etapa
  • Vencedor de 2 etapes de la Euskal Bizikleta
• 1992
  • 1r al Tour de França i vencedor de 3 etapes
  • 1r al Giro d'Itàlia, vencedor de 2 etapes i 1r de l'Intergiro
  • Campió d'Espanya en ruta
  • 1r a la Volta a Catalunya
  • Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia
  • Vencedor d'una etapa al Trofeu Castella i Lleó
  • 1r al Circuit de l'Aulne
  • Bicicleta d'or
• 1993
  • 1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes
  • 1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 2 etapes
  • 1r al Trofeu Castella i Lleó i vencedor d'una etapa
  • Vencedor de 2 etapes a la Vuelta a los Valles Mineros
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Múrcia
  • 1r a la Clàssica dels Ports
  • Bicicleta d'or
• 1994
  • 1r al Tour de França i vencedor d'una etapa
  • 1r al Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a la Comunitat Valenciana
  • Vencedor d'una etapa al Trofeu Castella i Lleó
  • Rècord del món de l'hora (53.040 km)
• 1995
  • 1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes
  • Campió del món en contrarellotge
  • 1r a la Volta a Galícia i vencedor d'una etapa
  • 1r a la Volta a La Rioja i vencedor d'una etapa
  • 1r al Gran Premi del Midi Libre
  • 1r al Critèrium del Dauphiné Libéré i vencedor d'una etapa
  • Vencedor de 2 etapes a la Volta a Astúries
  • Vencedor d'una etapa a la Vuelta a los Valles Mineros
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Aragó
• 1996
  • Medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atlanta en contrarellotge individual
  • 1r a la Euskal Bizikleta i vencedor d'una etapa
  • 1r a la Volta a Astúries i vencedor d'una etapa
  • 1r al Critèrium del Dauphiné Libéré i vencedor de 2 etapes
  • 1r a la Volta a l'Alentejo i vencedor de 2 etapes

Resultats al Tour de França

• 1985. Abandona (4a etapa)
• 1986. Abandona (12a etapa)
• 1987. 97è de la classificació general
• 1988. 47è de la classificació general
• 1989. 17è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
• 1990. 17è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
• 1991. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
• 1992. 1r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes.
• 1993. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
• 1994. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa.
• 1995. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
• 1996. 11è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

• 1992. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de l'Intergiro
• 1993. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
• 1994. 3r de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

• 1985. 84è de la classificació general
• 1986. 92è de la classificació general
• 1987. Abandona
• 1988. Abandona
• 1989. No surt (18a etapa)
• 1990. 7è de la classificació general
• 1991. 2n de la classificació general
• 1996. Abandona (13a etapa)

Bibliografia

• Tigero, Carlos. La estela de Miguel en 101 imágenes. Editorial Cultura Ciclista, 2018. ISBN 978-84-943522-8-7. 

Enllaços externs

• Fundació Miguel Indurain (castellà)
• Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 1992 (castellà)
• www.coe.es Miguel Indurain (castellà)
• www.olympic.org - Miguel Indurain (anglès)
• www.sports-reference.com - Miguel Indurain (anglès)