Tadej Pogačar

Medaller
Competint per Eslovènia
Ciclisme
Jocs Olímpics

Tadej Pogačar
	;
Biografia
Naixement	Tadej Pogačar; 21 de setembre de 1998 (24 anys); Klanec (Eslovènia)
Dades personals
Nacionalitat	Eslovènia
Alçada	176 cm
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Eslovènia
Esport	ciclisme de carretera
Trajectòria
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	Tour de França (2020 i 2021) ; 9 etapes al Tour de França ; Muntanya del Tour de França (2020 i 2021) ; Joves del Tour de França (2020 i 2021) ; 3 etapes a la Volta a Espanya ; Joves de la Volta a Espanya (2019)
Curses d'un dia	Campionat d'Eslovènia en CRI (2019, 2020); Lieja-Bastogne-Lieja (2021) ; Strade Bianche (2022); a Tòquio 2020 en la prova en ruta
Família
Parella	Urška Žigart
	Premis (2021) Bicicleta d'or; (2021) Trofeu Internacional Flandrien ;
Lloc web	tadej-pogacar.com

Tadej Pogačar (Klanec, 21 de setembre de 1998) és un ciclista eslovè, professional des del 2017, que corre a l'equip UAE Team Emirates.

Ha guanyat dos cops el Tour de França i també s'ha imposat a dos Monuments ciclistes, la Liège–Bastogne–Liège i el Giro di Lombardia. A més, ha batut nombrosos rècords de precocitat.

Trajectòria[modifica]

El 2019, amb només vint anys, va esclatar a nivell internacional guanyant la classificació general de la Volta a l'Algarve, la Volta a Califòrnia -esdevenint el campió més jove (20 anys) d'una prova de l'UCI World Tour,^[1] el campionat nacional en contrarellotge i, sobretot, tres etapes a la Volta a Espanya.^[2]

El 2020, guanyà la general de la Volta a la Comunitat Valenciana^[3] i una etapa de l'UAE Tour abans de l'aturada del ciclisme per culpa de la pandèmia de COVID-19. Un cop represa la temporada, va guanyar el Tour de França de 2020 gràcies a una exhibició en la contrarellotge individual del penúltim dia, que li va servir per recuperar el temps perdut respecte al seu compatriota Primož Roglič. Amb aquest triomf es convertí en el segon ciclista més jove en guanyar el Tour, amb 21 anys, 11 mesos i 30 dies, només superat per Henri Cornet en l'edició de 1904, que ho va fer amb 19 anys 11 mesos i 20 dies. També és el primer ciclista en guanyar el Tour en la seva primera participació des del 1983, quan ho va fer Laurent Fignon, i el primer ciclista en guanyar els mallots de la general, de la muntanya i dels joves.^[4] A més, també va guanyar tres etapes.

El 2021 també fou un any victoriós per a l'eslovè. Va guanyar la classificació general i la de joves i una etapa de l'UAE Tour; la classificació general, de la muntanya i de joves i l'etapa reina de la Tirrena-Adriàtica; va quedar tercer de la Itzulia, on va guanyar una etapa; es va imposar a la Lieja-Bastogne-Lieja; va guanyar el Volta a Eslovènia, la seva classificació de la muntanya i una etapa. Menció a part mereix la seva participació al Tour de França, on es va imposar a la classificació general, a la de la muntanya i la de joves per segon any consecutiu, essent l'únic ciclista que assoleix aquesta fita dos cops i el primer que guanya el Tour dues vegades amb 22 anys^[5] i el primer que aconsegueix dos triomfs a la classificació de la muntanya amb menys de 23 anys. A més, va aconseguir tres victòries d'etapa, entre les quals dues consecutives de muntanya quan ja duia el mallot groc, fet que encara no havia succeït mai.^[6] Una altra efemèride en el seu haver és la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja i al Tour de França en la mateixa temporada, ja que no succeïa des del 1980, quan ho va aconseguir Bernard Hinault. Prèviament, només ho havien aconseguit Ferdi Kübler (1951) i Eddy Merckx, en quatre temporades diferents.^[6] Tot just sis dies després de la fi del Tour, va participar a la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, on va quedar tercer, de manera que va esdevenir el primer ciclista que guanya una medalla olímpica el mateix any que s'imposa al Tour.^[7] Va acabar la temporada imposant-se a la Volta a Llombardia.

Pogačar també va començar el 2022 en plena forma. En efecte, es va imposar a l'UAE Tour, on també va guanyar les dues etapes de muntanya i la classificació dels joves. La setmana següent, es va imposar a la Strade Bianche després d'atacar en solitari a falta de 50 quilòmetres per l'arribada durant un tram d'sterrato. Més endavant, també es va imposar a la Tirrena-Adriàtica (general, joves i regularitat) i a la Volta a Eslovènia (general i regularitat), competicions on va guanyar dues etapes. Durant la temporada de clàssiques primaverals, també va aconseguir bons resultats a la Milà - San Remo (cinquè), a l'A través de Flandes (desè), el Tour de Flandes (quart) i la Fletxa Valona (dotzè). Durant la seva tercera participació al Tour de França, es va imposar en tres etapes i va dur el mallot groc durant 5 etapes, abans que Jonas Vingegaard li prengués després de l'onzena etapa.

Palmarès[modifica]

2016
- Campió d'Eslovènia júnior en contrarellotge
- 1r al Giro de la Lunigiana i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Cursa de la Pau júnior
2018
- 1r al Giro del Friül-Venècia Júlia
2019
- Campió d'Eslovènia en contrarellotge
- 1r a la Volta a l'Algarve i vencedor d'una etapa
- 1r a la Volta a Califòrnia i vencedor d'una etapa
- Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya. 1r de la Classificació dels joves
2020
- Campió d'Eslovènia en contrarellotge
- 1r al Tour de França i vencedor de tres etapes. 1r de la Classificació de la muntanya. 1r de la Classificació dels joves
- 1r a la Volta a la Comunitat Valenciana i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa a l'UAE Tour
2021
- 1r a l'UAE Tour i vencedor d'una etapa
- 1r a la Tirrena-Adriàtica i vencedor d'una etapa
- 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja
- 1r a la Volta a Eslovènia i vencedor d'una etapa
- 1r al Tour de França i vencedor de tres etapes. 1r de la Classificació de la muntanya. 1r de la Classificació dels joves
- 1r a la Volta a Llombardia
- Vencedor d'una etapa a la Volta al País Basc
- 3r Ciclisme en ruta, Jocs Olímpics
2022
- 1r a l'UAE Tour i vencedor de dues etapes
- 1r a la Strade Bianche
- 1r a la Tirrena-Adriàtica i vencedor de dues etapes
- 1r a la Volta a Eslovènia i vencedor de dues etapes
- 1r al Gran Premi Ciclista de Mont-real
- 1r a la Tre Valli Varesine
- 1r a la Volta a Llombardia
- 2n al Tour de França. Vencedor de 3 etapes. 1r de la Classificació dels joves

Resultats a la Volta a Espanya[modifica]

2019. 3r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. 1r de la Classificació dels joves

Resultats al Tour de França[modifica]

2020. 1r de la classificació general. 1r del Gran Premi de la Muntanya 1r de la Classificació dels joves. Porta el mallot groc durant 2 etapes. Vencedor de 3 etapes
2021. 1r de la classificació general. 1r del Gran Premi de la Muntanya 1r de la Classificació dels joves. Porta el mallot groc durant 14 etapes. Vencedor de 3 etapes.
2022. 2n de la classificació general. 1r de la Classificació dels joves. Porta el mallot groc durant 5 etapes. Vencedor de 3 etapes

Referències[modifica]

↑ Marshall-Bell, Chris. «Record-breaker Tadej Pogačar wins Tour of California after Cees Bol takes stage seven» (en anglès), 18-05-2019.
↑ «Pogacar: "Nunca imaginé ganar tres etapas y subir al podio"» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ «Jakobsen se impone al esprint y Pogacar se lleva la general en Valencia». El Mundo Deportivo, 09-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].
↑ «Pogacar se corona como el nuevo rey del Tour de Francia» (en castellà), 20-09-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ Padilla, Toni. «Segona entrada triomfal a París de Tadej Pogacar, el ciclista sense sostre». Diari Ara, 17-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
↑ ^6,0 ^6,1 Rabadán, Albert. «Tadej Pogačar, un juego que se hace grande» (en castellà). Rouleur, 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
↑ Hood, Andrew. «Olympic Games notebook: Tadej Pogačar makes history in Tour de France-Olympic double» (en anglès). Velonews.com, 24-07-2021. [Consulta: 12 març 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tadej Pogačar

[1] Marshall-Bell, Chris. «Record-breaker Tadej Pogačar wins Tour of California after Cees Bol takes stage seven» (en anglès), 18-05-2019.

[2] «Pogacar: "Nunca imaginé ganar tres etapas y subir al podio"» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].

[final-3] «Jakobsen se impone al esprint y Pogacar se lleva la general en Valencia». El Mundo Deportivo, 09-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].

[:0-4] «Pogacar se corona como el nuevo rey del Tour de Francia» (en castellà), 20-09-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].

[5] Padilla, Toni. «Segona entrada triomfal a París de Tadej Pogacar, el ciclista sense sostre». Diari Ara, 17-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].

[:1-6] 6,0 ^6,1 Rabadán, Albert. «Tadej Pogačar, un juego que se hace grande» (en castellà). Rouleur, 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].

[7] Hood, Andrew. «Olympic Games notebook: Tadej Pogačar makes history in Tour de France-Olympic double» (en anglès). Velonews.com, 24-07-2021. [Consulta: 12 març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]