Marino Lejarreta Arrizabalaga

Clubs professionals
	1979. Novostil-Helios ; 1980-1982. Teka ; 1982-1984. Alfa Lum ; 1985. Alpilatte Saint-Olmo-Cierre ; 1986. Seat-Orbea ; 1987-1989. Caja Rural-Orbea ; 1989. Caja Rural-Paternina ; 1990-1992. ONCE.

Marino Lejarreta Arrizabalaga
	;
Biografia
Naixement	14 de maig de 1957 (65 anys); Berriz (Biscaia)
Dades personals
Altres noms	El Junco de Bérriz
Nacionalitat	Espanya
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	ciclisme de competició
Posició a l'equip	escalador
Club actual	retirat
Clubs professionals
	1979. Novostil-Helios ; 1980-1982. Teka ; 1982-1984. Alfa Lum ; 1985. Alpilatte Saint-Olmo-Cierre ; 1986. Seat-Orbea ; 1987-1989. Caja Rural-Orbea ; 1989. Caja Rural-Paternina ; 1990-1992. ONCE.
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	Volta a Espanya (1982) ; 5 etapes a la Volta a Espanya ; 2 etapes al Giro d'Itàlia ; 1 etapa al Tour de França
Curses d'un dia	Clàssica de Sant Sebastià (1981, 1982, 1987)
	Premis (1992) Pregoner de la Setmana Gran de Bilbao ;
Trajectòria

Marino Lejarreta Arrizabalaga (Berriz, 14 de maig de 1957) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1979 i 1992. En aquests anys aconseguí més de 50 victòries, sent les més importants la Volta a Espanya de 1982, cinc etapes en aquesta mateixa cursa, dos al Giro d'Itàlia i una al Tour de França.^[1]^[2]

Excel·lent escalador, sempre li agradava córrer a la cua del gran grup, cosa que li va provocar més d'un disgust. Va destacar a les tres Grans Voltes, aconseguint acabar fins a 14 vegades entre els 10 primers de la general i guanyant etapes a les tres.^[3] La seva principal victòria, la Volta a Espanya de 1982 es va produir per la desqualificació per dopatge d'Ángel Arroyo.^[4]

Una caiguda al Gran Premi de Primavera de 1992 el va fer estar mig any allunyat de la carretera. Aquell mateix any va posar punt final a la seva carrera esportiva.^[1]

Actualment fa de comentarista de ciclisme a Euskal Irrati Telebista.

El seu germà Ismael també fou ciclista professional.^[5]

Palmarès[modifica]

1978
- Vencedor d'una etapa a la Volta da Ascensión
1980
- 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de la muntanya i la combinada
- 1r a l'Escalada a Montjuïc i vencedor d'un sector
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
1981
- 1r a la Clàssica de Sant Sebastià
- 1r a la Pujada al Naranco
- 1r a la Clàssica d'Ordizia
- 1r al Circuit de Getxo
- Vencedor d'una etapa del Tour del Tarn
- Vencedor de la classificació de la muntanya de la Volta a Catalunya
1982
- 1r a la Volta a Espanya i vencedor d'una etapa
- 1r a la Clàssica de Sant Sebastià
- 1r a la Volta a Castella i vencedor d'una etapa
- 1r a la Volta a Cantàbria i vencedor d'una etapa
- 1r a la Volta a La Rioja
- 1r a l'Escalada a Montjuïc i vencedor de 2 sectors
- 1r a la Pujada a Arrate
- Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros
1983
- 1r a l'Escalada a Montjuïc i vencedor de 2 sectors
- 1r al Giro dels Apenins
- Vencedor de 3 etapes de la Volta a Espanya i 1r de la classificació per punts
1984
- 1r a la Pujada al Txitxarro
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
1986
- 1r a la Volta a Burgos
- 1r a la Pujada al Naranco
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
1987
- 1r a la Clàssica de Sant Sebastià
- 1r a la Pujada a Urkiola
- 1r a la Volta a Burgos i vencedor de 2 etapes i la regularitat
- 1r a la Bicicleta Eibarresa i vencedor de la regularitat
1988
- 1r a la Pujada a Urkiola
- 1r a la Volta a Burgos i vencedor d'una etapa i la regularitat
- 1r a la Volta a Galícia
- 1r a l'Escalada a Montjuïc i vencedor de 2 sectors
- 1r a la Clàssica d'Ordizia
1989
- 1r a la Volta a Catalunya
- 1r al Gran Premi de Primavera
- 1r a la Clàssica d'Ordizia
- Vencedor d'una etapa de la Volta a La Rioja
1990
- 1r a la Volta a Burgos i vencedor d'una etapa
- 1r a l'Escalada a Montjuïc i vencedor d'un sector
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor de la regularitat de la Volta a Catalunya
1991
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
1992
- 1r a la Pujada al Txitxarro

Resultats al Tour de França[modifica]

1981. 35è de la classificació general
1982. 37è de la classificació general
1986. 18è de la classificació general
1987. 10è de la classificació general
1988. 16è de la classificació general
1989. 5è de la classificació general
1990. 5è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1991. 53è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya[modifica]

1979. 30è de la classificació general
1980. 5è de la classificació general
1982. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1983. 2n de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. 1r de la classificació per punts
1984. Abandona
1986. 5è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1988. Abandona
1989. 19è de la classificació general
1990. 55è de la classificació general
1991. 3r de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica]

1983. 6è de la classificació general
1984. 4è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1985. 5è de la classificació general
1987. 4t de la classificació general
1989. 10è de la classificació general
1990. 7è de la classificació general
1991. 5è de la classificació general. Vencedor d'una etapa

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 «Marino Lejarreta, el campeón que tuvo que devolver el ramo del Tour» (en espanyol europeu). Cadena SER, 24-03-2022. [Consulta: 14 agost 2022].
↑ Sáenz de Lafuente, Nerea. «SER Ciclista Best Moments: Marino Lejarreta y Andrea Ropero» (en espanyol europeu). Cadena SER, 04-08-2022. [Consulta: 14 agost 2022].
↑ «Marino Lejarreta destroza a Hinault en los Lagos de Covadonga (1983) - High Cycling» (en castellà), 30-07-2022. [Consulta: 14 agost 2022].
↑ Arribas, Carlos «La Vuelta que no ganó Arroyo» (en castellà). El País [Madrid], 27-11-2005. ISSN: 1134-6582.
↑ «Ismael Lejarreta, a Casa.» (en castellà). El País [Madrid], 16-03-1987. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marino Lejarreta Arrizabalaga

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Marino Lejarreta, el campeón que tuvo que devolver el ramo del Tour» (en espanyol europeu). Cadena SER, 24-03-2022. [Consulta: 14 agost 2022].

[2] Sáenz de Lafuente, Nerea. «SER Ciclista Best Moments: Marino Lejarreta y Andrea Ropero» (en espanyol europeu). Cadena SER, 04-08-2022. [Consulta: 14 agost 2022].

[3] «Marino Lejarreta destroza a Hinault en los Lagos de Covadonga (1983) - High Cycling» (en castellà), 30-07-2022. [Consulta: 14 agost 2022].

[4] Arribas, Carlos «La Vuelta que no ganó Arroyo» (en castellà). El País [Madrid], 27-11-2005. ISSN: 1134-6582.

[5] «Ismael Lejarreta, a Casa.» (en castellà). El País [Madrid], 16-03-1987. ISSN: 1134-6582.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]