La participació internacional no va ser molt lluïda. La coincidència amb altres curses, i la preferència dels ciclistes per preparar el Tour de França en altres llocs eren els principals motius. Així els principals favorits eren els ciclistes espanyols, especialment aquells que es defensessin bé pujant la muntanya.
Aquesta edició va començar amb una contrarellotge per equips amb final a Port Aventura. Això va permetre que diferents homes de l'ONCE-Deutsche Bank poguessin mantenir el liderat fins a la sisena etapa. En arribar als Pirineus, la cursa va canviar i les dues etapes andorranes van ser decisives pel triomf final.
José María Jiménez aconseguia la victòria amb bastanta superioritat. Només Óscar Sevilla va poder aguantar. malgrat no va poder resistir la cronoescalada final a l'Alt de la Rabassa on va perdre més de quaranta segons.