La cursa va quedar marcada per una llarga i nombrosa escapada gestada en l'ascensió al coll de l'Ordal, durant la segona etapa, que va permetre a un grup format per una trentena de ciclistes arribar a Reus amb més de 12' d'avantatge sobre els principals favorits.[3]
El recorregut d'aquesta edició queda més circumscrit a les carreteres de Catalunya, sense entrar a Andorra i fent sols una petita incursió al País Valencià, fins a Vinaròs, durant la tercera etapa.[3] S'elimina la contrarellotge individual i es manté una doble etapa en un sol dia, la primera, en què pel matí es fa el tradicional recorregut per la muntanya de Montjuïc, al qual han de fer 12 voltes, i per la tarda es desplacen fins a Reus, tot passant pel coll de l'Ordal, de segona categoria.[1]
Les principals dificultats muntanyoses que hagueren de superar els ciclistes foren en la sisena i vuitena etapa. En la sisena etapa, de camí entre Puigcerdà i Girona, hagueren de superar la collada de Toses i el coll de Santigosa, ambdós de primera categoria, tot i que els darrers seixanta quilòmetres són plans fins a arribar a Girona;[4] mentre en la vuitena, entre Granollers i Berga foren l'alt d'Estenalles i l'alt de la Trona, també de primera categoria, els colls a superar.[4] En la darrera etapa encara hagueren de superar l'alt de Montserrat, de primera categoria, a mitja etapa, abans de finalitzar la cursa fent 10 voltes per la muntanya de Montjuïc.[5]
Catalunya
País Valencià
Richard van Genechten (BEL)
Gabriel Mas (ESP)
