Bernard Hinault

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bernard Hinault Icona ciclista
Bernard Hinault
Dades biogràfiques
Nom complet Bernard Hinault
Sobrenom Petit Blaireau, Blaireau, caiman
Data de naixement 14 de novembre de 1954 (1954-11-14) (61 anys)
País França França
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1975-1977. Gitane-Campagnolo
1978-1983. Renault-Gitane
1984-1986. La Vie Claire
Principals triomfs
Curses per
etapes
10 grans voltes
Mallot groc Tour de França
(1978, 1979, 1981, 1982, 1985)
Mallot rosa Giro d'Itàlia (1980, 1982, 1985)
Mallot groc Volta a Espanya (1978, 1983)
41 etapes a les grans voltes
28 al Tour de França
6 al Giro d'Itàlia
7 a la Volta a Espanya
Curses d'un
dia
2 campionats
Maillot arc iris Campió del món (1980)
Campió de França Campió de França en ruta (1978)
9 grans clàssiques
París-Roubaix (1981)
Lieja-Bastogne-Lieja (1977 i 1980)
Volta a Llombardia (1979 i 1984)
Amstel Gold Race (1981)
Gant-Wevelgem (1977)
Fletxa Valona (1979 i 1983)
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
Or Sallanches 1980 ruta
Bronze Praga 1981 ruta

Bernard Hinault (Yffiniac, 14 de novembre de 1954) va ser un ciclista francès, que fou professional entre 1975 i 1986. És un dels ciclistes amb millor palmarès internacional al llarg dels temps, amb 216 victòries al seu sarró, i sent un dels cinc ciclistes que ha aconseguit guanyar les tres grans voltes: cinc edicions del Tour de França, tres del Giro d'Itàlia i dues de la Volta a Espanya.

Pel seu caràcter obstinat i combatiu al principi de la seva carrera fou anomenat el Petit Blaireau (petit teixó), després Blaireau (teixó) i finalment caiman.

Hinault va participar en la seva primera cursa el 2 de maig de 1971 a Planguenoual, i la va guanyar. Ben premonitori de com seria com a corredor, de les vint curses en què va participar, en va guanyar dotze. Aquesta etapa la tancaria el 1972, en què es va proclamar campió júnior de França.

Tot tornant del servei militar, ja el 1974 decideix dedicar-se totalment a la bicicleta. Amb uns resultats molt bons en pista, i també en ruta a la Route de France i a l'Étoile des Espoirs. Del 1971 a 1974 va aconseguir 36 Victòries, en el que seria el seu balanç “amater”. El 1975 Bernard Hinault comença a córrer com a professional per l’equip Gitane-Campagnolo, amb companys com Lucien Van Impe i Maurice Le Guilloux. La seva primera gran victòria és al Circuit de la Sarthe. I guanya la Promotion Pernod, que premia al millor corredor francès de menys de 25 anys.

El 1976, Cyrille Guimard es converteix en el director de l’equip. La bona connexió entre el dos fa que guanyi la Paris-Vimoutiers, el Tour d'Indre-et-Loire i el Tour de l'Aude, entre d’altres. I com a l’any anterior, van decidir com a estratègia no participar encara al Tour de França. Va continuar engrandint el seu palmarès amb el Trophée Prestige, i el de millor corredor francès de l’any.

El 1977 guanya la Gand-Wevelgem, la Lieja-Bastogne-Lieja. Com a un bon test, guanya el Critérium du Dauphiné, però amb Guimard tornen a decidir que encara no aniran al Tour. Acaba la temporada guanyant el Gran Premi de les Nacions.

El 1978 comença el plat fort. Segons el resultat que faci a la Vuelta, correria o no el Tour. Primera participació en una gran volta, i la guanya. Com el Campionat de França en Ruta. Aquest any aconsegueix el seu primer Tour gràcies al seu domini aclaparador de les contrarellotges.

Segueix engrandint el seu palmarès, fins a aconseguir el 1979 la seva segona victòria al Tour, amb un triomf de prestigi a l’esprint a París. Un any sensacional. I l’any 1980 guanya el seu primer Giro d’Itàlia. Essent el número u, s’encamina cap al seu tercer Tour, però una lesió al genoll durant la cursa el fa abandonar quan tenia el maillot groc. Aquesta frustració segurament la va convertir en ràbia per aconseguir el campionat del món.

1981. Guanya la París-Roubaix i arrasa al Tour. I aconsegueix a la temporada 1982 el doblet Giro-Tour. Any en què entra a l’equip Renault Laurent Fignon (Greg LeMond ho havia fet dos anys abans). I l’ambient a l’equip comença a no ser bo, perquè Hinault no acaba de veure bé la renovació de l’equip, per un tema de fidelitat envers els seus antics gregaris. Tot i així no té rival i guanya la Grande Bouclé.

L’ambient a Renault és tens, però decideixen afrontar un any 1983 ambiciós, amb els objectius de la Vuelta i Tour. La Vuelta d’aquell any és la gran ronda més difícil que va guanyar mai el bretó. De fet, tanta dificultat li va provocar una tenditis que el va allunyar del Tour, que acabaria guanyant el seu company d’equip, Laurent Fignon. En aquell moment Hinault va demanar que Renault decidís entre ell o Guimard, i l’empresa es va decidir pel director. Així comença l’etapa amb La Vie claire de Bernard Tapie.

Al Tour 1984 és favorit juntament amb els corredors de la Renault Greg LeMond i Laurent Fignon. Le Blaireau acaba segon, tot un cop per ell en aquell moment. Es revenja al final de temporada amb el Gran Premi de les Nacions, la Volta a Llombardia, i el Trofeu Baracchi.

L’any 1985, La Vie Claire fitxa Greg LeMond, qui l’ajuda a guanyar el seu tercer Giro, així com un molt polèmic Tour, amb un Lemond que sempre s’ha penedit de no lluitar-lo fins al final. Aquesta polèmica va tornar el 1986, ja que Hinault va decidir disputar el Tour a Lemond, malgrat que va prometre que ajudaria l’estatunidenc a guanyar-lo. El bretó va acabar en un gran segon lloc i es retirava del ciclisme professional –amb un palmarès sensacional– en una cursa de ciclocròs prop d’Yffiniac.

En l'actualitat treballa en l'organització del Tour de França.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 1978. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. Porta el mallot groc durant 3 etapes
  • 1979. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 7 etapes. Mallot verd 1r de la classificació per punts. Porta el mallot groc durant 17 etapes
  • 1980. Abandona (13a etapa). Vencedor de 3 etapes. Porta el mallot groc durant 2 etapes
  • 1981. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. 1r del Premi de la Combativitat i Jersey combined.svg 1r de la Combinada. Porta el mallot groc durant 18 etapes
  • 1982. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 4 etapes. Jersey combined.svg 1r de la Classificació de la combinada. Porta el mallot groc durant 12 etapes
  • 1984. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa. 1r del Premi de la Combativitat. Porta el mallot groc durant 1 etapa
  • 1985. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. Porta el mallot groc durant 16 etapes
  • 1986. 2n de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya. 1r del Premi de la Combativitat. Porta el mallot groc durant 5 etapes

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • 1980. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1982. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor de 4 etapes
  • 1985. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa

Resultats a la Volta a Espanya[modifica | modifica el codi]

  • 1978. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 5 etapes
  • 1983. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernard Hinault Modifica l'enllaç a Wikidata