Gino Bartali

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGino Bartali
Gino Bartali al 1952
Dades biogràfiques
Naixement Gino Bartali
18 de juliol de 1914
Ponte a Ema
Mort 5 de maig de 2000(2000-05-05) (als 85 anys)
Florència
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat professional
Ocupació Ciclista i director esportiu
Esport Ciclisme en ruta
Clubs professionals
  1935. Frejus
1936-1945. Legnano
1946-1947. Tebag i Legnano
1948. Legnano
1949-1950. Bartali-Gardiol
1951. Bartali-Ursus
1952. Tebag i Bartali
1953. Bartali
1954. Bartali-Brooklin
Equips dirigits
  1953-1963. San Pellegrino Sport
1967. Vittadello
1968. Pepsi Cola
1971. Cosatto-Marsicano
Principals triomfs
Curses per etapes Maillot rosa Giro d'Itàlia (1936, 1937, 1946)
19 etapes al Giro d'Itàlia
Gran premi de la muntanya Gran Premi de la Muntanya al Giro
(1935, 1936, 1937, 1939, 1940 i 1947)
Maillot groc Tour de França (1938, 1948)
12 etapes al Tour de França
Gran Premi de la Muntanya Muntanya al Tour de França
(1938, 1948)
Curses d'un dia Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta
(1937, 1940, 1952)
Volta a Llombardia (1936, 1939, 1940)
Milà-San Remo (1939, 1940, 1947, 1950)
Premis i reconeixements

IMDB: nm0058392
Modifica dades a Wikidata

Gino Bartali (Ponte a Ema, Bagno a Ripoli, Toscana, 18 de juliol de 1914 - Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista italià, professional entre 1935 i 1954, en què aconseguí 91 victòries.

Biografia[modifica]

Va ser el gran rival de Fausto Coppi, rivalitat que dividia els italians, tant esportivament com políticament i religiosament (les seves postures polítiques i religioses també estaven enfrontades). Tanmateix, per sobre d'aquella rivalitat, Coppi i Bartali compartien una gran amistat. Van compartir equip durant anys i en moltes ocasions l'un va actuar de gregari de l'altre i a l'inrevés. El Tour de França 1949, que guanyaria Coppi per davant de Bartali, podria ser la millor mostra d'això. Ambdós italians van destrossar la cursa als Alps, però sempre de la mà.

El 1936, amb un Giro d'Itàlia ja guanyat, Bartali va estar a punt d'abandonar el ciclisme a causa de la mort del seu germà Giulio, però s'ho va repensar i va continuar competint.

La seva vida esportiva es va veure interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Abans d'aquesta, el 1939, no va poder defensar la seva victòria en el Tour de França de l'any anterior. Gino Bartali prendria la revenja el 1948, aconseguint el seu segon Tour d'una forma espectacular, amb set victòries d'etapa.

Bartali va ser un excepcional escalador, vencedor del gran premi de la muntanya del Giro d'Itàlia en set ocasions i del Tour de França en dues. Va ser pioner en utilitzar el canvi de marxes Campagnolo. Anteriorment, les bicicletes incorporaven dos plats i el canvi entre ells significava haver de parar i realitzar el canvi de forma manual. Amb aquest nou sistema el ciclista podia realitzar el canvi de plat sense necessitat de baixar de la bicicleta. Aquesta operació es va convertir ràpidament en un senyal que Bartali estava disposat a llançar un atac.

A més de les victòries en Grans Voltes, Bartali va guanyar el campionat nacional italià i algunes clàssiques d'un dia, com la Milà-San Remo i la Volta a Llombardia.

Profundament catòlic, va fer una donació molt important (es parla de 100.000 pessetes) l'any 1950 per ajudar a continuar les obres de la Sagrada Família de Barcelona.[1]

Principal palmarès[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica]

Resultats al Tour de França[modifica]

  • 1937. Abandona (12a etapa) i vencedor d'una etapa
  • 1938. 1r de la classificació general, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya Gran Premi de la Muntanya
  • 1948. 1r de la classificació general, vencedor de 7 etapes i del Gran Premi de la Muntanya Gran Premi de la Muntanya
  • 1949. 2n de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1950. Abandona (12a etapa) i vencedor d'una etapa
  • 1951. 4t de la classificació general
  • 1952. 4t de la classificació general
  • 1953. 11è de la classificació general

Enllaços externs[modifica]