Vés al contingut

Andy Schleck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndy Schleck

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(lb) Andy Raymond Schleck Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1985 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes68 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaLuxemburg Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2005-2010 Team Saxo Bank-Tinkoff Bank
2011-2014 Lidl-Trek
Participà en
5 juliol 2014Tour de França de 2014
29 juny 2013Tour de França de 2013
2013UCI World Tour 2013 (176è)
2 juliol 2011Tour de França de 2011
2011UCI World Tour 2011 (13è)
3 juliol 2010Tour de França de 2010
2010Calendari mundial UCI 2010 (9è)
2009calendari mundial UCI 2009 (4t)
2008UCI ProTour 2008 (61è)
2008Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
2007UCI ProTour 2007 (15è)
Tour de França
Volta ciclista a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohny Schleck Modifica el valor a Wikidata
GermansFränk Schleck Modifica el valor a Wikidata

Lloc webandyschleckofficial.com Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: andy-schleck UCI: 28862

Andy Schleck (Ciutat de Luxemburg, 10 de juny de 1985) és un ciclista luxemburguès, professional des del 2005 fins al 2014.

Els seus èxits esportius més importants són la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja de 2009, tres etapes al Tour de França i, sobretot, la general del Tour de França del 2010, després de la desqualificació d'Alberto Contador per dopatge.[1][2]

Biografia

[modifica]

Andy Schleck pertany a una nissaga de ciclistes. Son pare, Johnny, havia estat company d'equip de Jean-Marie Leblanc, Luis Ocaña i Jan Janssen, i havia participat en set edicions del Tour de França entre 1965 i 1973. Son germà Fränk també és ciclista professional.

Als 21 anys Andy finalitzà en segona posició del Giro d'Itàlia de 2007, a 1' 55" de Danilo Di Luca, i fent-se al mateix temps amb el mallot blanc de primer jove. Feia 46 anys que cap luxemburguès pujava al podi d'una gran volta.

El 2008 arribà al Tour de França entre els favorits, però una mala etapa a l'Hautacam, on perdé més de 9', li van fer perdre tota opció de lluitar per la classificació general. Finalment acabà en 11a posició, i es proclamà millor jove. Posteriorment va formar part de la selecció luxemburguesa que va prendre part en la prova en ruta dels Jocs Olímpics de Pequín, on finalitzà en cinquena posició, posteriorment quart, després de la desqualificació per dopatge de Davide Rebellin.[3]

El 2009 va fer un bon paper a les clàssiques de primavera, amb una segona posició a la Fletxa Valona i la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja. També es proclamà Campió de Luxemburg en ruta i finalitzà en segona posició al Tour de França, on tornà a guanyar la classificació dels joves. Al Tour sols fou superat per Alberto Contador, mentre Lance Armstrong finalitzava en tercera posició.

Al Tour de França de 2010, en què finalitzaria novament en segona posició, torna a ser el gran rival de Contador en la lluita pel mallot groc. Aconseguí dues victòries d'etapa, va posar contra les cordes a Contador fins a la darrera contrarellotge i guanya la classificació dels joves per tercer any consecutiu. Després de la sanció d'Alberto Contador per dopatge passà a ocupar la primera posició en la classificació general. Aquell mateix disputà la Volta a Espanya, de la qual fou expulsat pel mateix equip per sortir de festa durant la cursa.[4]

El 2011 va participar en les clàssiques de les Ardenes, finalitzant en tercera posició a la Lieja-Bastogne-Lieja. A la Volta a Califòrnia acabà en vuitena posició. Posteriorment va disputar la Volta a Suïssa, en què guanyà la classificació de la muntanya. Al campionat de Luxemburg en ruta acabà segon, rere el seu germà Fränk. El juliol va disputar el Tour de França, en què guanyà la 18a etapa amb final al Galibier. L'endemà es va vestir de groc a l'Aup d'Uès, però en la darrera contrarellotge va perdre el lideratge a mans de Cadel Evans, per acabar segon en la genera.

El 2012 quedà marcat per una lesió que patí durant la disputa del Critèrium del Dauphiné a l'os sacre i que li impedí prendre part al Tour de França i als Jocs Olímpics de Londres, entre altres curses. No va ser fins a primers d'octubre, en la Binche-Tournai-Binche, quan Schleck va poder reprendre la competició, tot i que abandonà.

El 2013 tingué uns resultats discrets, abandonant en bona part de les curses que disputà: Tour Down Under, Tour del Mediterrani, Strade Bianche, Tirrena-Adriàtica, Volta al País Basc o Amstel Gold Race. Destaca la seva participació en la Volta a Califòrnia, en què acabà el 25è, i la Volta a Suïssa, on acabà quinzè. Al Tour de França acabà en vintena posició final i tot i que es deixà veure en alguna etapa, en cap moment poder lluitar per estar entre els deu primers de la general.

El 9 d'octubre de 2014 va anunciar que es retirava per culpa del problemes físics[5]

Palmarès

[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]

Resultats al Tour de França

[modifica]

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 2009. Abandona (8a etapa)
  • 2010. Expulsat pel seu propi equip

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]