Tour de França de 1999
| ← Tour de França de 1999 → | ||||||
 Recorregut del Tour de França de 1999 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades de la cursa | ||||||
| Núm. edició | 86a | |||||
| Països |  França
| |||||
| Data | 3 de juliol - 25 de juliol | |||||
| Nombre d'etapes | 20 etapes + 1 pròleg | |||||
| Surten | 180 | |||||
| Arriben | 141 | |||||
| Velocitat mitjana | 39.60 km/h | |||||
| Quilòmetres | 3.870 km | |||||
| Palmarès | ||||||
| Guanyador |  | |||||
| Segon |  Alex Zülle (SUI)
| |||||
| Tercer |  Fernando Escartin (ESP)
| |||||
| Classificacions secundàries | ||||||
| Muntanya | Richard Virenque (FRA)
| |||||
| Joves | Benoit Salmon (FRA)
| |||||
| Equips | Banesto (ESP)
| |||||
Tour de França de 1999
En el període 1999-2000, el ciclisme passà de la intensitat de l'escàndol i la polèmica lligats a l'ús substàncies dopants, el qual punt culminant fou l'expulsió de Marco Pantani del Giro d'Itàlia de 1999, al triomf dels aspectes esportius i espectaculars amb què es saldaren les proves més importants d'ambdues temporades. L'estatunidenc Lance Armstrong, doble guanyador del Tour de França, es convertí en la gran figura esportiva i humana d'aquest esport durant el període, ensems que fou molt destacada la presència dels equips i els corredors espanyols en totes les proves internacionals.
El 1999 el Tour de França es prengué esportivament la revenja sobre els escàndols de l'edició anterior, relacionats pel dopatge per Eritropoetina o EPO i encara que pel mes de maig era detingut a París Richard Virenque en una xarxada contra el tràfic de productes dopants (el judici es celebrà en acabar-se la temporada 2000, i en aquest el corredor francès reconegué haver utilitzat substàncies prohibides), l'èpica esportiva assolí imposar-se de bell nou.
Enfront l'enrarit ambient de sospita generalitzada al voltant dels ciclistes i per damunt de les polèmiques sobre el rigor mèdic al que es veuen sotmesos els protagonistes d'un dels esports més durs, la victòria en la prova francesa de l'estatunidenc Lance Armstrong retornà al Tour tota la seva grandesa. El ciclista nord-americà de 28 anys, havia estat operat el 1996 d'un càncer de testicles amb metàstasi en diverses parts del seu cos i la seva brillant victòria, després d'una duri-sima recuperació, fou presa quasi com un <miracle> i, sobretot, com un excepcional triomf de l'esperit esportiu i la capacitat de superació (mèrits que també li serien reconeguts amb el premi Príncep d'Astúries de l'Esport de l'any 2000).
Malgrat que el triomf d'Armstrong fou inapel·lable, la prova tingué moments de gran interès i duresa, molts d'ells protagonitzats per ciclistes espanyols. Entre aquesta destacà Fernando Escartin, que en els cims de Piau-Engaly aconseguí la més emotiva victòria de la seva carrera esportiva, prop de la seva Biescas natal, a més de guanyar-se un lloc en el (el tercer) en el podi final de la carrera.
La segona plaça fou per al suís Alex Zülle, a qui una nova desgràcia --va caure en una de les primeres etapes i va perdre sis minuts-- el deixà des de ben aviat sense opcions al triomf final. Abraham Olano, per la seva banda, tingué una discreta actuació, també amb caiguda inclosa, i acabà en la sisena posició. La cinquena plaça l'ocupà també l'espanyol Ángel Casero, que amb David Etxebarria, vencedor en dues etapes, fou la rebel·lació de la prova.
Un conjunt espanyol, el Banesto, aconseguí el triomf per equips. Amb tot, el gran èxit fou per Lance Armstrong, gesta la qual admirà al món i suposà una impagable injecció de moral i esperança per a molts malalts de càncer.
Contingut
Equips[modifica]
La llista dels setze primers equips d'acord amb la classificació de la Unió Ciclista Internacional (UCI)[1] a 31 de desembre de 1998 es va anunciar al febrer. Aquests eren els equips Festina, Cofidis, Credit Agricole, Casino, Mapei, Mercatone Un, Polti, ONCE, Banesto, Telekom, Kelme, TVM, Rabobank, Lotto, Saeco i Vitalicio Seguros.[2] Mentre que els equips convidats han estat l'US Postal Service, Vini Caldirola, Lampre, BigMat-Auber 93 i La Française des Jeux.
Després dels escàndols de dopatge que van marcar l'edició del Tour del 1998 la direcció de la cursa va donar a conèixer en la presentació d'aquesta edició, al novembre, la intenció d'eliminar ciclistes i equips que implicats en casos de dopatge. Per aquest motiu l'equip italià Vini Caldirola és acomiadat després que al seu corredor Serhiy Honchar, se li trovés una taxa d'hematòcrit superior al 50% durant el Tour de Suïssa, és reemplaçat pel també italià, Cantina Tollo. I l'equip neerlandès TVM-Farm Frites, objecte d'una investigació pel fiscal de Reims, també ha estat exclòs. El mateix equip ha anunciat la seva decisió d'emprendre accions legals en contra de la decisió dels organitzadors del Tour de França d'excloure'l d'aquesta edició del 1999.[3]
Els vint equips que han participat en aquesta edició del Tour han estat:
- Sis equips francesos: Festina, Cofidis, Crédit Agricole, Casino, BigMat-Auber 93, La Française des Jeux,
- Sis equips italians: Mapei, Mercatone Uno, Team Polti, Saeco, Cantina Tollo, Lampre,
- Quatre equips espanyols: ONCE, Banesto, Kelme, Vitalicio Seguros,
- Un equip alemany: Telekom,
- Un equip neerlandès: Rabobank,
- un equip belga: Lotto
- un equip estatunidenc: US Postal.
L'equipe BigMat-Auber 93 és l'únic equip de la segona divisió, els dinou restants pertanyen a l'UCI WorldTeam o primera divisió ciclista.
Etapes[modifica]
Suspès per l'Agència Antidopatge dels Estats Units (USADA) el 2012 i desqualificat dels resultats de qualsevol competició en què hagués participat des de l'1 d'agost de 1998, "incloent-hi la consecució de medalles, títols, victòries, carreres finalitzades, punts i premis".[4][5] Lance Armstrong va guanyar quatre etapes Tour de França, el pròleg, dues etapes contrarellotge i la primera etapa de muntanya. Va portar el mallot groc els dos primers dies de cursa, i a partir de la vuitena etapa. Per aquest motiu el seu nom surt ratllat en la taula següent.
Classificacions[modifica]
Classificació general[modifica]
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
|
US Postal Service | 91h 32' 16" | |
| 2 | Alex Zülle
|
Banesto 
|
+ 7' 37" |
| 3 | Fernando Escartín
|
Kelme-Costa Blanca | + 10' 26" |
| 4 | Laurent Dufaux
|
Saeco-Cannondale | + 14' 43" |
| 5 | Ángel Casero
|
Vitalicio Seguros | + 15' 11" |
| 6 | Abraham Olano
|
ONCE-Deutsche Bank | + 16' 47" |
| 7 |  Daniele Nardello
|
Mapei-Quick Step | + 17' 02" |
| 8 | Richard Virenque 
|
Polti | + 17' 28" |
| 9 | Wladimir Belli
|
Festina-Lotus | + 17' 37" |
| 10 | Andrea Peron
|
ONCE-Deutsche Bank | + 23' 10" |
Classificació de la regularitat[modifica]
| Ciclista | Equip | Punts | |
|---|---|---|---|
| 1 |  Erik Zabel 
|
Telekom | 327 |
| 2 |  Stuart O'Grady
|
Crédit Agricole | 275 |
| 3 | Christophe Capelle
|
Big Mat-Auber | 196 |
| 4 |  Tom Steels
|
Mapei | 188 |
| 5 | François Simon
|
Crédit Agricole | 186 |
| 6 | George Hincapie
|
US Postal Service | 154 |
| 7 | Robbie McEwen
|
Rabobank | 166 |
| 8 | Giampaolo Mondini
|
Cantina Tollo | 141 |
| 9 | Christophe Moreau
|
Festina | 140 |
| 10 | Silvio Martinello
|
Polti | 130 |
Classificació de la muntanya[modifica]
| Ciclista | Equip | Punts | |
|---|---|---|---|
| 1 | Richard Virenque
|
Polti | 279 |
| 2 | Alberto Elli
|
Telekom | 226 |
| 3 | Mariano Piccoli
|
Lampre | 205 |
| 4 | Fernando Escartín
|
Kelme | 137 |
| |
US Postal Service | 193 | |
| 6 | Alex Zülle
|
Banesto | 152 |
| 7 | José Luis Arrieta
|
Banesto | 141 |
| 8 | Laurent Dufaux
|
Saecco | 141 |
| 9 | Andrea Peron
|
ONCE | 138 |
| 10 | Kurt van de Wouwer
|
Lotto | 117 |
Classificació dels joves[modifica]
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | Benoît Salmon 
|
Casino | 93h 01' 15" |
| 2 | Mario Aerts
|
Lotto | + 10' 22" |
| 3 | Francisco Tomás García
|
Vitalicio Seguros | + 16' 32" |
| 4 | Francisco Mancebo
|
Banesto | + 21' 32" |
| 5 | Luis Pérez
|
ONCE | + 23' 54" |
| 6 | Salvatore Commesso
|
Saecco | + 40' 16" |
| 7 | Steve de Wolf
|
Cofidis | + 42' 55" |
| 8 | José Javier Gómez
|
Kelme-Costa Blanca | + 1h 16' 51" |
| 9 | Rik Verbrugghe
|
Lotto | + 1h 35' 32" |
| 10 | Jörg Jaksche
|
Telekom | + 1h 47' 45" |
Classificació per equips[modifica]
| Equip | Temps | |
|---|---|---|
| 1 | Banesto
|
275h 05' 21" |
| 2 | ONCE | + 08' 16" |
| 3 | Festina | + 16' 13" |
| 4 | Kelme-Costa Blanca | + 23' 48" |
| 5 | Mapei | + 24' 13" |
| 6 | Team Telekom | + 41' 00" |
| 7 | Vitalicio Seguros | + 42' 44" |
| 8 | US Postal Service | + 57' 13" |
| 9 | Cofidis | + 58' 02" |
| 10 | Lotto | + 1h 09' 02" |
Ciclista Supercombatiu[modifica]
| Ciclista | Equip | |
|---|---|---|
| 1 | Jacky Durand 
|
Lotto |
| 2 | Stéphane Heulot
|
Française des Jeux |
| 3 | Thierry Gouvenou
|
Big Mat-Auber |
Referències[modifica]
- ↑ «UCI World Tour rankings» (en anglès). Union Cycliste International. [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ «Festina and TVM invited to ride the 1999 Tour de France». Autobus.cyclingnews.com@llengua=anglès. [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ «L'équipe italienne est écartée par la faute d'un hématocrite trop élevé Vini Caldirola doit aussi passer son Tour» (en francès). Le Soir, 19-06-1999 [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ EFE «L'Agència Antidopatge dels Estats Units suspèn Armstrong per a tota la vida i li treu els títols». Ara.cat, 24-08-2012 [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ «Historique du Tour de France. Les vainqueurs d'étape» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 21 abril 2017].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1999  |
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1999-2000, pàg. 338 (ISBN 84-239-6574-0)
