Tour de França de 1999
 |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades de la cursa | ||||||
| Edició | XCVI | |||||
| Països |  França |
|||||
| Data | 3 de juliol - 25 de juliol | |||||
| Nombre d'Etapes | 20 + pròleg | |||||
| Velocitat Mitjana | 39.60 km/h | |||||
| Quilòmetres | 3.870 km | |||||
| Palmarès | ||||||
 Guanyador |
 |
|||||
| Segon |  Alex Zülle (SUI) |
|||||
| Tercer |  Fernando Escartin (ESP) |
|||||
| Quart | Laurent Dufaux (SUI) |
|||||
| Cinquè | Ángel Casero (ESP) |
|||||
| Sisè | Abraham Olano (ESP) |
|||||
| Setè |  Daniele Nardello (ITA) |
|||||
| Vuitè | Richard Virenque (FRA) |
|||||
| Novè | Wladimir Belli (ITA) |
|||||
| Desè | Andrea Peron (ITA) |
|||||
| Classificacions secundàries | ||||||
 Muntanya |
Richard Virenque (FRA) |
|||||
 Joves |
Benoit Salmon (FRA) |
|||||
 Equips |
Banesto (ESP) |
|||||
Tour de França de 1999
En el període 1999-2000, el ciclisme passà de la intensitat de l'escàndol i la polèmica lligats a l'ús substàncies dopants, el qual punt culminant fou l'expulsió de Marco Pantani del Giro d'Itàlia de 1999, al triomf dels aspectes esportius i espectaculars amb que es saldaren les proves més importants d'ambdues temporades. L'estatunidenc Lance Armstrong, doble guanyador del Tour de França, es convertí en la gran figura esportiva i humana d'aquest esport durant el període, ensems que fou molt destacada la presència dels equips i els corredors espanyols en totes les proves internacionals.
El 1999 el Tour de França es prengué esportivament la revenja sobre els escàndols de l'edició anterior, relacionats pel dopatge per Eritropoetina o EPO i encara que pel mes de maig era detingut a París Richard Virenque en una xarxada contra el tràfic de productes dopants (el judici es celebrà a finals de la temporada 2000, i en aquest el corredor francès reconegué haver utilitzats substàncies prohibides), l'èpica esportiva assolí imposar-se de bell nou.
Enfront l'enrarit ambient de sospita generalitzada al voltant dels ciclistes i per damunt de les polèmiques sobre el rigor mèdic al que es veuen sotmesos els protagonistes d'un dels esports més durs, la victòria en la prova francesa de l'estatunidenc Lance Armstrong retornà al Tour tota la seva grandesa. El ciclista nord-americà de 28 anys, havia estat operat el 1996 d'un càncer de testicles amb metàstasi en diverses parts del seu cos i la seva brillant victòria, després d'una duri-sima recuperació, fou presa quasi com un <miracle> i, sobretot, com un excepcional triomf de l'esperit esportiu i la capacitat de superació (mèrits que també li serien reconeguts amb el premi Príncep d'Astúries de l'Esport de l'any 2000).
Malgrat que el triomf d'Armstrong fou inapel·lable, la prova tingué moments de gran interès i duresa, molts d'ells protagonitzats per ciclistes espanyols. Entre aquesta destacà Fernando Escartin, que en els cims de Piau-Engaly aconseguí la més emotiva victòria de la seva carrera esportiva, prop de la seva Biescas natal, a més de guanyar-se un lloc en el (el tercer) en el podi final de la carrera.
La segona plaça fou per al suís Alex Zülle, a qui una nova desgràcia --va caure en una de les primeres etapes i va perdre sis minuts-- el deixà des de ben aviat sense opcions al triomf final. Abraham Olano, per la seva banda, tingué una discreta actuació, també amb caiguda inclosa, i acabà en la sisena posició. La cinquena plaça l'ocupà també l'espanyol Ángel Casero, que amb David Etxebarria, vencedor en dues etapes, fou la rebel·lació de la prova.
Un conjunt espanyol, el Banesto, aconseguí el triomf per equips. Amb tot, el gran èxit fou fou per Lance Armstrong, gesta la qual admirà al món i suposà una impagable injecció de moral i esperança per a molts malalts de càncer.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1999 |
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1999-2000, pàg. 338 (ISBN 84-239-6574-0)
