Tour de França de 1999

← Tour de França de 1999 →
Recorregut del Tour de França de 1999
Dades de la cursa
Núm. edició	86a
Països	França
Data	3 de juliol - 25 de juliol
Nombre d'etapes	20 etapes + 1 pròleg
Surten	180
Arriben	141
Velocitat mitjana	39.60 km/h
Quilòmetres	3.870 km
Palmarès
Guanyador	Lance Armstrong (USA)
Segon	Alex Zülle (SUI)
Tercer	Fernando Escartin (ESP)
Classificacions secundàries
Muntanya	Richard Virenque (FRA)
Joves	Benoit Salmon (FRA)
Equips	Banesto (ESP)

Tour de França de 1999

En el període 1999-2000, el ciclisme passà de la intensitat de l'escàndol i la polèmica lligats a l'ús substàncies dopants, el qual punt culminant fou l'expulsió de Marco Pantani del Giro d'Itàlia de 1999, al triomf dels aspectes esportius i espectaculars amb què es saldaren les proves més importants d'ambdues temporades. L'estatunidenc Lance Armstrong, doble guanyador del Tour de França, es convertí en la gran figura esportiva i humana d'aquest esport durant el període, ensems que fou molt destacada la presència dels equips i els corredors espanyols en totes les proves internacionals.

El 1999 el Tour de França es prengué esportivament la revenja sobre els escàndols de l'edició anterior, relacionats pel dopatge per Eritropoetina o EPO i encara que pel mes de maig era detingut a París Richard Virenque en una xarxada contra el tràfic de productes dopants (el judici es celebrà a finals de la temporada 2000, i en aquest el corredor francès reconegué haver utilitzat substàncies prohibides), l'èpica esportiva assolí imposar-se de bell nou.

Lance Arsmtrong en una etapa contra-rellotge

Enfront l'enrarit ambient de sospita generalitzada al voltant dels ciclistes i per damunt de les polèmiques sobre el rigor mèdic al que es veuen sotmesos els protagonistes d'un dels esports més durs, la victòria en la prova francesa de l'estatunidenc Lance Armstrong retornà al Tour tota la seva grandesa. El ciclista nord-americà de 28 anys, havia estat operat el 1996 d'un càncer de testicles amb metàstasi en diverses parts del seu cos i la seva brillant victòria, després d'una duri-sima recuperació, fou presa quasi com un <miracle> i, sobretot, com un excepcional triomf de l'esperit esportiu i la capacitat de superació (mèrits que també li serien reconeguts amb el premi Príncep d'Astúries de l'Esport de l'any 2000).

Malgrat que el triomf d'Armstrong fou inapel·lable, la prova tingué moments de gran interès i duresa, molts d'ells protagonitzats per ciclistes espanyols. Entre aquesta destacà Fernando Escartin, que en els cims de Piau-Engaly aconseguí la més emotiva victòria de la seva carrera esportiva, prop de la seva Biescas natal, a més de guanyar-se un lloc en el (el tercer) en el podi final de la carrera.

La segona plaça fou per al suís Alex Zülle, a qui una nova desgràcia --va caure en una de les primeres etapes i va perdre sis minuts-- el deixà des de ben aviat sense opcions al triomf final. Abraham Olano, per la seva banda, tingué una discreta actuació, també amb caiguda inclosa, i acabà en la sisena posició. La cinquena plaça l'ocupà també l'espanyol Ángel Casero, que amb David Etxebarria, vencedor en dues etapes, fou la rebel·lació de la prova.

Un conjunt espanyol, el Banesto, aconseguí el triomf per equips. Amb tot, el gran èxit fou per Lance Armstrong, gesta la qual admirà al món i suposà una impagable injecció de moral i esperança per a molts malalts de càncer.

Equips

La llista dels setze primers equips d'acord amb la classificació de la Unió Ciclista Internacional (UCI) a 31 de desembre de 1998 es va anunciar al febrer. Aquests eren els equips Festina, Cofidis, Credit Agricole, Casino, Mapei, Mercatone Un, Polti, ONCE, Banesto, Telekom, Kelme, TVM, Rabobank, Lotto, Saeco i Vitalicio Seguros. Mentre que els equips convidats han estat l'US Postal Service, Vini Caldirola, Lampre, BigMat-Auber 93 i La Française des Jeux.

Després dels escàndols de dopatge que van marcar l'edició del Tour del 1998 la direcció de la cursa va donar a conèixer en la presentació d'aquesta edició, al novembre, la intenció d'eliminar ciclistes i equips que implicats en casos de dopatge. Per aquest motiu l'equip italià Vini Caldirola és acomiadat després que al seu corredor Serhiy Honchar, se li trovés una taxa d'hematòcrit superior al 50% durant el Tour de Suïssa, és reemplaçat pel també italià, Cantina Tollo. I l'equip neerlandès TVM-Farm Frites, objecte d'una investigació pel fiscal de Reims, també ha estat exclòs. El mateix equip ha anunciat la seva decisió d'emprendre accions legals en contra de la decisió dels organitzadors del Tour de França d'excloure'l d'aquesta edició del 1999.

Els vint equips que han participat en aquesta edició del Tour han estat:

• Sis equips francesos: Festina, Cofidis, Crédit Agricole, Casino, BigMat-Auber 93, La Française des Jeux,
• Sis equips italians: Mapei, Mercatone Uno, Team Polti, Saeco, Cantina Tollo, Lampre,
• Quatre equips espanyols: ONCE, Banesto, Kelme, Vitalicio Seguros,
• Un equip alemany: Telekom,
• Un equip neerlandès: Rabobank,
• un equip belga: Lotto
• un equip estatunidenc: US Postal.

L'equipe BigMat-Auber 93 és l'únic equip de la segona divisió, els dinou restants pertanyen a l'UCI WorldTeam o primera divisió ciclista.

Etapes

Suspès per l'Agència Antidopatge dels Estats Units (USADA) el 2012 i desqualificat dels resultats de qualsevol competició en què hagués participat des de l'1 d'agost de 1998, "incloent-hi la consecució de medalles, títols, victòries, carreres finalitzades, punts i premis". Lance Armstrong va guanyar quatre etapes Tour de França, el pròleg, dues etapes contrarellotge i la primera etapa de muntanya. Va portar el mallot groc els dos primers dies de cursa, i a partir de la vuitena etapa. Per aquest motiu el seu nom surt ratllat en la taula següent.

Etapa	Data	Ciutats d'etapa	Tipus		km	Guanyador de l'etapa	Líder de la general
Pròleg	3 de juliol	Puy du Fou – Puy du Fou		Contrarellotge individual	7	Lance Armstrong (EUA)	Lance Armstrong (EUA)
1a etapa	4 de juliol	Montaigu – Challans		Etapa plana	203	Jaan Kirsipuu (EST)	Jaan Kirsipuu (EST)
2a etapa	5 de juliol	Challans – Saint-Nazaire		Etapa plana	176	Tom Steels (BEL)	Jaan Kirsipuu (EST)
3a etapa	6 de juliol	Nantes – Laval		Etapa plana	194,5	Tom Steels (BEL)	Jaan Kirsipuu (EST)
4a etapa	7 de juliol	Laval – Blois		Etapa plana	194,5	Mario Cipollini (ITA)	Jaan Kirsipuu (EST)
5a etapa	8 de juliol	Bonneval – Amiens		Etapa plana	233,5	Mario Cipollini (ITA)	Jaan Kirsipuu (EST)
6a etapa	9 de juliol	Amiens – Maubeuge		Etapa plana	171,5	Mario Cipollini (ITA)	Jaan Kirsipuu (EST)
7a etapa	10 de juliol	Avesnes-sur-Helpe – Thionville		Etapa plana	227	Mario Cipollini (ITA)	Jaan Kirsipuu (EST)
8a etapa	11 de juliol	Metz – Metz		Contrarellotge individual	56,5	Lance Armstrong (EUA)	Lance Armstrong (EUA)
	13 de juliol		etapa de descans
9a etapa	12 de juliol	Le Grand-Bornand – Sestrieras (ITA)		Etapa de muntanya	213,5	Lance Armstrong (EUA)	Lance Armstrong (EUA)
10a etapa	14 de juliol	Sestrieras (ITA) – Aup d'Uès		Etapa de muntanya	220,5	Giuseppe Guerini (ITA)	Lance Armstrong (EUA)
11a etapa	15 de juliol	Le Bourg-d'Oisans – Saint-Étienne		Etapa de muntanya	198,5	Ludo Dierckxsens (BEL)	Lance Armstrong (EUA)
12a etapa	16 de juliol	Saint-Galmier – Sant Flor		Etapa de muntanya	201,5	David Etxebarria (ESP)	Lance Armstrong (EUA)
13a etapa	17 de juliol	Sant Flor – Albi		Etapa de muntanya	236,5	Salvatore Commesso (ITA)	Lance Armstrong (EUA)
14a etapa	18 de juliol	Castres – Saint Gaudens		Etapa plana	199	Dimitri Konyshev (RUS)	Lance Armstrong (EUA)
15a etapa	19 de juliol	Saint Gaudens – Piau-Engaly		Etapa de muntanya	173	Fernando Escartín (ESP)	Lance Armstrong (EUA)
16a etapa	20 de juliol	Lanamesa – Pau		Etapa de muntanya	192	David Etxebarria (ESP)	Lance Armstrong (EUA)
17a etapa	22 de juliol	Mourenx – Bordeus		Etapa plana	200	Tom Steels (BEL)	Lance Armstrong (EUA)
18a etapa	23 de juliol	Jonzac – Futuroscope		Etapa plana	187	Gianpaolo Mondini (ITA)	Lance Armstrong (EUA)
19a etapa	24 de juliol	Futuroscope – Futuroscope		Contrarellotge individual	57	Lance Armstrong (EUA)	Lance Armstrong (EUA)
20a etapa	25 de juliol	Arpajon – París		Etapa plana	143,5	Robbie McEwen (AUS)	Lance Armstrong (EUA)

Classificacions

Classificació general

	Ciclista	Equip	Temps
	Lance Armstrong	US Postal Service	91h 32' 16"
2	Alex Zülle	Banesto	+ 7' 37"
3	Fernando Escartín	Kelme-Costa Blanca	+ 10' 26"
4	Laurent Dufaux	Saeco-Cannondale	+ 14' 43"
5	Ángel Casero	Vitalicio Seguros	+ 15' 11"
6	Abraham Olano	ONCE-Deutsche Bank	+ 16' 47"
7	Daniele Nardello	Mapei-Quick Step	+ 17' 02"
8	Richard Virenque	Polti	+ 17' 28"
9	Wladimir Belli	Festina-Lotus	+ 17' 37"
10	Andrea Peron	ONCE-Deutsche Bank	+ 23' 10"

Classificació de la regularitat

	Ciclista	Equip	Punts
1	Erik Zabel	Telekom	327
2	Stuart O'Grady	Crédit Agricole	275
3	Christophe Capelle	Big Mat-Auber	196
4	Tom Steels	Mapei	188
5	François Simon	Crédit Agricole	186
6	George Hincapie	US Postal Service	154
7	Robbie McEwen	Rabobank	166
8	Giampaolo Mondini	Cantina Tollo	141
9	Christophe Moreau	Festina	140
10	Silvio Martinello	Polti	130

Classificació de la muntanya

	Ciclista	Equip	Punts
1	Richard Virenque	Polti	279
2	Alberto Elli	Telekom	226
3	Mariano Piccoli	Lampre	205
4	Fernando Escartín	Kelme	137
	Lance Armstrong	US Postal Service	193
6	Alex Zülle	Banesto	152
7	José Luis Arrieta	Banesto	141
8	Laurent Dufaux	Saecco	141
9	Andrea Peron	ONCE	138
10	Kurt van de Wouwer	Lotto	117

Classificació dels joves

	Ciclista	Equip	Temps
1	Benoît Salmon	Casino	93h 01' 15"
2	Mario Aerts	Lotto	+ 10' 22"
3	Francisco Tomás García	Vitalicio Seguros	+ 16' 32"
4	Francisco Mancebo	Banesto	+ 21' 32"
5	Luis Pérez	ONCE	+ 23' 54"
6	Salvatore Commesso	Saecco	+ 40' 16"
7	Steve de Wolf	Cofidis	+ 42' 55"
8	José Javier Gómez	Kelme-Costa Blanca	+ 1h 16' 51"
9	Rik Verbrugghe	Lotto	+ 1h 35' 32"
10	Jörg Jaksche	Telekom	+ 1h 47' 45"

Classificació per equips

	Equip	Temps
1	Banesto	275h 05' 21"
2	ONCE	+ 08' 16"
3	Festina	+ 16' 13"
4	Kelme-Costa Blanca	+ 23' 48"
5	Mapei	+ 24' 13"
6	Team Telekom	+ 41' 00"
7	Vitalicio Seguros	+ 42' 44"
8	US Postal Service	+ 57' 13"
9	Cofidis	+ 58' 02"
10	Lotto	+ 1h 09' 02"

Ciclista Supercombatiu

	Ciclista	Equip
1	Jacky Durand	Lotto
2	Stéphane Heulot	Française des Jeux
3	Thierry Gouvenou	Big Mat-Auber

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1999

• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1999-2000, pàg. 338 (ISBN 84-239-6574-0)