Tour de França de 1999

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tour de França de 1999
Recorregut del Tour de França de 1999
Recorregut del Tour de França de 1999
Dades de la cursa
Núm. edició 86a
Països França França
Data 3 de juliol - 25 de juliol
Nombre d'etapes 20 etapes + 1 pròleg
Surten 180
Arriben 141
Velocitat mitjana 39.60 km/h
Quilòmetres 3.870 km
Palmarès
Guanyador USA Lance Armstrong (USA)
Segon SUI Alex Zülle (SUI)
Tercer ESP Fernando Escartin (ESP)
Classificacions secundàries
Muntanya França Richard Virenque (FRA)
Joves França Benoit Salmon (FRA)
Equips Espanya Banesto (ESP)

Tour de França de 1999

En el període 1999-2000, el ciclisme passà de la intensitat de l'escàndol i la polèmica lligats a l'ús substàncies dopants, el qual punt culminant fou l'expulsió de Marco Pantani del Giro d'Itàlia de 1999, al triomf dels aspectes esportius i espectaculars amb què es saldaren les proves més importants d'ambdues temporades. L'estatunidenc Lance Armstrong, doble guanyador del Tour de França, es convertí en la gran figura esportiva i humana d'aquest esport durant el període, ensems que fou molt destacada la presència dels equips i els corredors espanyols en totes les proves internacionals.

El 1999 el Tour de França es prengué esportivament la revenja sobre els escàndols de l'edició anterior, relacionats pel dopatge per Eritropoetina o EPO i encara que pel mes de maig era detingut a París Richard Virenque en una xarxada contra el tràfic de productes dopants (el judici es celebrà a finals de la temporada 2000, i en aquest el corredor francès reconegué haver utilitzat substàncies prohibides), l'èpica esportiva assolí imposar-se de bell nou.

Lance Arsmtrong en una etapa contra-rellotge

Enfront l'enrarit ambient de sospita generalitzada al voltant dels ciclistes i per damunt de les polèmiques sobre el rigor mèdic al que es veuen sotmesos els protagonistes d'un dels esports més durs, la victòria en la prova francesa de l'estatunidenc Lance Armstrong retornà al Tour tota la seva grandesa. El ciclista nord-americà de 28 anys, havia estat operat el 1996 d'un càncer de testicles amb metàstasi en diverses parts del seu cos i la seva brillant victòria, després d'una duri-sima recuperació, fou presa quasi com un <miracle> i, sobretot, com un excepcional triomf de l'esperit esportiu i la capacitat de superació (mèrits que també li serien reconeguts amb el premi Príncep d'Astúries de l'Esport de l'any 2000).

Malgrat que el triomf d'Armstrong fou inapel·lable, la prova tingué moments de gran interès i duresa, molts d'ells protagonitzats per ciclistes espanyols. Entre aquesta destacà Fernando Escartin, que en els cims de Piau-Engaly aconseguí la més emotiva victòria de la seva carrera esportiva, prop de la seva Biescas natal, a més de guanyar-se un lloc en el (el tercer) en el podi final de la carrera.

La segona plaça fou per al suís Alex Zülle, a qui una nova desgràcia --va caure en una de les primeres etapes i va perdre sis minuts-- el deixà des de ben aviat sense opcions al triomf final. Abraham Olano, per la seva banda, tingué una discreta actuació, també amb caiguda inclosa, i acabà en la sisena posició. La cinquena plaça l'ocupà també l'espanyol Ángel Casero, que amb David Etxebarria, vencedor en dues etapes, fou la rebel·lació de la prova.

Un conjunt espanyol, el Banesto, aconseguí el triomf per equips. Amb tot, el gran èxit fou per Lance Armstrong, gesta la qual admirà al món i suposà una impagable injecció de moral i esperança per a molts malalts de càncer.

Equips[modifica | modifica el codi]

La llista dels setze primers equips d'acord amb la classificació de la Unió Ciclista Internacional (UCI)[1] a 31 de desembre de 1998 es va anunciar al febrer. Aquests eren els equips Festina, Cofidis, Credit Agricole, Casino, Mapei, Mercatone Un, Polti, ONCE, Banesto, Telekom, Kelme, TVM, Rabobank, Lotto, Saeco i Vitalicio Seguros.[2] Mentre que els equips convidats han estat l'US Postal Service, Vini Caldirola, Lampre, BigMat-Auber 93 i La Française des Jeux.

Després dels escàndols de dopatge que van marcar l'edició del Tour del 1998 la direcció de la cursa va donar a conèixer en la presentació d'aquesta edició, al novembre, la intenció d'eliminar ciclistes i equips que implicats en casos de dopatge. Per aquest motiu l'equip italià Vini Caldirola és acomiadat després que al seu corredor Serhiy Honchar, se li trovés una taxa d'hematòcrit superior al 50% durant el Tour de Suïssa, és reemplaçat pel també italià, Cantina Tollo. I l'equip neerlandès TVM-Farm Frites, objecte d'una investigació pel fiscal de Reims, també ha estat exclòs. El mateix equip ha anunciat la seva decisió d'emprendre accions legals en contra de la decisió dels organitzadors del Tour de França d'excloure'l d'aquesta edició del 1999.[3]

Els vint equips que han participat en aquesta edició del Tour han estat:

L'equipe BigMat-Auber 93 és l'únic equip de la segona divisió, els dinou restants pertanyen a l'UCI WorldTeam o primera divisió ciclista.

Etapes[modifica | modifica el codi]

Suspès per l'Agència Antidopatge dels Estats Units (USADA) el 2012 i desqualificat dels resultats de qualsevol competició en què hagués participat des de l'1 d'agost de 1998, "incloent-hi la consecució de medalles, títols, victòries, carreres finalitzades, punts i premis".[4][5] Lance Armstrong va guanyar quatre etapes Tour de França, el pròleg, dues etapes contrarellotge i la primera etapa de muntanya. Va portar el mallot groc els dos primers dies de cursa, i a partir de la vuitena etapa. Per aquest motiu el seu nom surt ratllat en la taula següent.

Etapa Data Ciutats d'etapa Tipus km Guanyador de l'etapa Líder de la general
Pròleg 3 de juliol Puy du FouPuy du Fou contrarellotge individual Contrarellotge individual 7 Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
1a etapa 4 de juliol MontaiguChallans Etapa plana Etapa plana 203 Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST) Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST)
2a etapa 5 de juliol ChallansSaint-Nazaire Etapa plana Etapa plana 176 Flag of Belgium.svg Tom Steels (BEL) Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST)
3a etapa 6 de juliol NantesLaval Etapa plana Etapa plana 194,5 Flag of Belgium.svg Tom Steels (BEL) Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST)
4a etapa 7 de juliol LavalBlois Etapa plana Etapa plana 194,5 Flag of Italy.svg Mario Cipollini (ITA) Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST)
5a etapa 8 de juliol BonnevalAmiens Etapa plana Etapa plana 233,5 Flag of Italy.svg Mario Cipollini (ITA) Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST)
6a etapa 9 de juliol AmiensMaubeuge Etapa plana Etapa plana 171,5 Flag of Italy.svg Mario Cipollini (ITA) Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST)
7a etapa 10 de juliol Avesnes-sur-HelpeThionville Etapa plana Etapa plana 227 Flag of Italy.svg Mario Cipollini (ITA) Flag of Estonia.svg Jaan Kirsipuu (EST)
8a etapa 11 de juliol MetzMetz contrarellotge individual Contrarellotge individual 56,5 Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
13 de juliol
etapa de descans
9a etapa 12 de juliol Le Grand-BornandSestrieras (ITA) Etapa de muntanya Etapa de muntanya 213,5 Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
10a etapa 14 de juliol Sestrieras (ITA)Aup d'Uès Etapa de muntanya Etapa de muntanya 220,5 Flag of Italy.svg Giuseppe Guerini (ITA) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
11a etapa 15 de juliol Le Bourg-d'OisansSaint-Étienne Etapa de mitja muntanya Etapa de muntanya 198,5 Flag of Belgium.svg Ludo Dierckxsens (BEL) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
12a etapa 16 de juliol Saint-GalmierSant Flor Etapa de mitja muntanya Etapa de muntanya 201,5 Flag of Spain.svg David Etxebarria (ESP) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
13a etapa 17 de juliol Sant FlorAlbi Etapa de mitja muntanya Etapa de muntanya 236,5 Flag of Italy.svg Salvatore Commesso (ITA) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
14a etapa 18 de juliol CastresSaint Gaudens Etapa plana Etapa plana 199 Flag of Russia.svg Dimitri Konyshev (RUS) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
15a etapa 19 de juliol Saint GaudensPiau-Engaly Etapa de muntanya Etapa de muntanya 173 Flag of Spain.svg Fernando Escartín (ESP) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
16a etapa 20 de juliol LanamesaPau Etapa de muntanya Etapa de muntanya 192 Flag of Spain.svg David Etxebarria (ESP) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
17a etapa 22 de juliol MourenxBordeus Etapa plana Etapa plana 200 Flag of Belgium.svg Tom Steels (BEL) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
18a etapa 23 de juliol JonzacFuturoscope Etapa plana Etapa plana 187 Flag of Italy.svg Gianpaolo Mondini (ITA) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
19a etapa 24 de juliol FuturoscopeFuturoscope contrarellotge individual Contrarellotge individual 57 Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)
20a etapa 25 de juliol ArpajonParís Etapa plana Etapa plana 143,5 Flag of Australia.svg Robbie McEwen (AUS) Flag of the United States.svg Lance Armstrong (EUA)

Classificacions[modifica | modifica el codi]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps
EUALance Armstrong Lance Armstrong va ser desposseït del mallot groc el 2012 per l'UCI US Postal Service 91h 32' 16"
2 Suïssa Alex Zülle Banesto El Banesto va guanyar la classificació per equips en acabar el Tour de França de 1999 + 7' 37"
3 Espanya Fernando Escartín Kelme-Costa Blanca + 10' 26"
4 Suïssa Laurent Dufaux Saeco-Cannondale + 14' 43"
5 Espanya Ángel Casero Vitalicio Seguros + 15' 11"
6 Espanya Abraham Olano ONCE-Deutsche Bank + 16' 47"
7 Itàlia Daniele Nardello Mapei-Quick Step + 17' 02"
8 França Richard Virenque Richard Virenque va guanyar el Gran Premi de la Muntanya en acabar el Tour de França de 1999 Polti + 17' 28"
9 Itàlia Wladimir Belli Festina-Lotus + 17' 37"
10 Itàlia Andrea Peron ONCE-Deutsche Bank + 23' 10"

Classificació de la regularitat[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 Alemanya Erik Zabel Erik Zabel va aconseguir el mallot verd en acabar el Tour de França de 1999 Telekom 327
2 Austràlia Stuart O'Grady Crédit Agricole 275
3 França Christophe Capelle Big Mat-Auber 196
4 Bèlgica Tom Steels Mapei 188
5 França François Simon Crédit Agricole 186
6 Estats Units George Hincapie US Postal Service 154
7 Austràlia Robbie McEwen Rabobank 166
8 Itàlia Giampaolo Mondini Cantina Tollo 141
9 França Christophe Moreau Festina 140
10 Itàlia Silvio Martinello Polti 130

Classificació de la muntanya[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 FRA Richard Virenque Richard Virenque va guanyar el Gran Premi de la Muntanya en acabar el Tour de França de 1999 Polti 279
2 ITA Alberto Elli Telekom 226
3 ITA Mariano Piccoli Lampre 205
4 ESP Fernando Escartín Kelme 137
EUA Lance Armstrong US Postal Service 193
6 SUI Alex Zülle Banesto 152
7 ESP José Luis Arrieta Banesto 141
8 SUI Laurent Dufaux Saecco 141
9 ITA Andrea Peron ONCE 138
10 BEL Kurt van de Wouwer Lotto 117

Classificació dels joves[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps
1 FRA Benoît Salmon Denís Menxoc va guanyar el mallot dels joves en acabar el Tour de França de 1999 Casino 93h 01' 15"
2 BEL Mario Aerts Lotto + 10' 22"
3 ESP Francisco Tomás García Vitalicio Seguros + 16' 32"
4 ESP Francisco Mancebo Banesto + 21' 32"
5 ESP Luis Pérez ONCE + 23' 54"
6 ITA Salvatore Commesso Saecco + 40' 16"
7 BEL Steve de Wolf Cofidis + 42' 55"
8 ESP José Javier Gómez Kelme-Costa Blanca + 1h 16' 51"
9 BEL Rik Verbrugghe Lotto + 1h 35' 32"
10 GER Jörg Jaksche Telekom + 1h 47' 45"

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

Equip Temps
1 Banesto El Banesto va guanyar la classificació per equips en acabar el Tour de França de 1999 275h 05' 21"
2 ONCE + 08' 16"
3 Festina + 16' 13"
4 Kelme-Costa Blanca + 23' 48"
5 Mapei + 24' 13"
6 Team Telekom + 41' 00"
7 Vitalicio Seguros + 42' 44"
8 US Postal Service + 57' 13"
9 Cofidis + 58' 02"
10 Lotto + 1h 09' 02"

Ciclista Supercombatiu[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip
1 FRA Jacky Durand Jacky Durand va guanyar el Premi de la Supercombativitat en acabar el Tour de França de 1999 Lotto
2 FRA Stéphane Heulot Française des Jeux
3 FRA Thierry Gouvenou Big Mat-Auber

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «UCI World Tour rankings» (en anglès). Union Cycliste International. [Consulta: 19 abril 2017].
  2. «Festina and TVM invited to ride the 1999 Tour de France». Autobus.cyclingnews.com@llengua=anglès. [Consulta: 19 abril 2017].
  3. «L'équipe italienne est écartée par la faute d'un hématocrite trop élevé Vini Caldirola doit aussi passer son Tour» (en francès). Le Soir, 19-06-1999 [Consulta: 19 abril 2017].
  4. EFE «L'Agència Antidopatge dels Estats Units suspèn Armstrong per a tota la vida i li treu els títols». Ara.cat, 24-08-2012 [Consulta: 21 abril 2017].
  5. «Historique du Tour de France. Les vainqueurs d'étape» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 21 abril 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1999 Modifica l'enllaç a Wikidata