Vés al contingut

Tour de França de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tour de França de 2024
Detalls de la cursa
Cursa111. Tour de França
CompeticióUCI World Tour 2024 2.UWT
Etapes21
Dates29 de juny – 21 de juliol de 2024
Distància3.498 km
PaïsosFRA França
ITA Itàlia
SMR San Marino
MON Mònaco
SortidaFlorència
ArribadaNiça
Equips22
Inscrits176
Finalitzen141
Velocitat mitjana41,817 km/h
Pàgina oficialOfficial site
Palmarès
VencedorSLO Tadej Pogačar (UAE Team Emirates)
SegonDEN Jonas Vingegaard (Team Visma | Lease a Bike)
TercerBEL Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step)
PuntsERI Biniam Girmay (Intermarché-Wanty)
MuntanyaECU Richard Carapaz Montenegro (EF Education-EasyPost)
JovesBEL Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step)
CombativitatECU Richard Carapaz Montenegro (EF Education-EasyPost)
EquipUAE UAE Team Emirates
◀20232025▶
Documentació

El Tour de França de 2024 fou la 111a edició del Tour de França. La gran sortida (grand départ) se celebrà el 29 de juny de 2024 a Florència i l'arribada serà el 21 de juliol a Niça.[1] D'aquesta manera, fou el primer cop en la història que la prova ciclista sortí des d'Itàlia i també la primera edició que no acabà a París.[2] L'organització ho justificà per la proximitat amb els Jocs Olímpics d'estiu del 2024, celebrats a la capital francesa.[2] Fou el 25è esdeveniment de l'UCI World Tour 2024.[3]

L'eslovè Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) fou el guanyador del Tour i el vencedor de sis etapes, fet que el convertí en el primer ciclista que aconseguia el doblet Giro-Tour en un mateix any des que Marco Pantani ho aconseguí el 1998.[4] El segon classificat fou el danès Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike, qui havia guanyat els dos Tours precedents, i el tercer fou el belga Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step), qui s'estrenà en la prova. L'eritreu Biniam Girmay (Intermarché-Wanty) fou el vencedor de la classificació dels punts, l'equatorià Richard Carapaz (EF Education-EasyPost) guanyà la classificació de la muntanya i també el premi de la combativitat i Evenepoel la dels joves. L'UAE Team Emirates fou el vencedor de la classificació per equips.

A més dels vencedors de les diverses classificacions, Mark Cavendish (Astana Qazaqstan Team) fou un dels protagonistes de la prova ja que el seu triomf a la cinquena etapa el convertí en el ciclista amb més victòries al Tour de França (35), una més que Eddy Merckx.[5] Per la seva banda, Biniam Girmay es convertí en el primer africà negre en guanyar una etapa al Tour i també en el primer africà negre en guanyar alguna classificació al Tour de França, en el seu cas, la dels punts.[6] Per la seva banda, amb la seva victòria durant la 17a etapa, Carapaz es convertí en el primer equatorià en tenir un triomf d'etapa al Tour,[7] prèviament, ja havia estat el primer equatorià en portar el mallot groc.[8]

Equips

[modifica]
WorldTeams (18)ProTeams (4)

Recorregut

[modifica]

En aquesta edició, els ciclistes van afrontar 3.492 km entre Florència i Niça repartits en 8 etapes planes, 7 de muntanya (quatre amb arribades en alt), 4 de mitja muntanya i 2 de contrarellotge. També hi hagué dos dies de descans.

A banda de la sortida i l'arribada, les altres grans novetats d'aquesta edició foren la introducció de camins blancs a la novena etapa (32,2 km)[9] i la contrarellotge final de 34 km entre Mònaco i Niça. D'aquesta manera, 35 anys després hi tornà a haver una contrarellotge en la darrera etapa.[1] Pel que fa a les arribades en alt, foren a Saint-Lary-Soulan Pla d’Adet, Plateau de Beille, Isola 2000 i Coll de la Couillole, essent les dues darreres l'antepenúltima i penúltima etapes. A més, els ciclistes hagueren de superar la Cime de la Bonnette (2,802 metres), per on passa la carretera asfaltada a més altitud de França.[9]

Desenvolupament de la cursa

[modifica]

Primera setmana

[modifica]

El Tour de França va començar amb una etapa en línia entre Florència i Rimini en el transcurs de la qual els ciclistes havien de superar diverses dificultats orogràfiques de segona i tercera categoria amb més de 3.600 metres de desnivell positiu acumulat. El francès Romain Bardet (dsm) i el seu company Frank Van den Broek aguantaven escapats en solitari els últims quilòmetres després que el veterà corredor enllacés a mitja etapa amb la fuga de set ciclistes que s'havia format al quilòmetre 17 i pogués sumar el seu quart triomf al Tour, que corria per últim cop i del qual n’era el primer líder. El gran grup arribava tot just a dos segons de la parella del dsm.

L'endemà, l'etapa acabava a Bolonya, a on calia superar dues ascensions a San Luca (1,9km al 10,6% i pics del 20%). Durant la segona pujada, Adam Yates (UAE) va estirar el grup, deixant-lo amb menys de 10 integrants, moment que Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) va aprofitar per atacar. Jonas Vingegaard (Team Visma | Lease a Bike) el va seguir i, a menys d'un quilòmetre de la meta, Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step) i Richard Carapaz (EF-Educatioin-EasyPost), que havien quedat lleugerament despenjats, es van unir al duet i els quatre van arribar plegats pocs minuts després que Kévin Vauquelin (Arkéa-B&B Hotels), supervivent de l'escapada inicial, guanyés l'etapa en solitari. L'eslovè va esdevenir líder de la general en tenir una millor suma de posicions parcials en relació als altres tres ciclistes amb qui havia arribat a la meta i amb qui compartia el mateix temps a la classificació general.

La tercera etapa presentava un recorregut pla fins a Torí i va acabar a l'esprint amb victòria de l'eritreu Biniam Girmay (Intermarche - Wanty) en la que fou la primera victòria d'un ciclista africà negre en la història del Tour.[10] Richard Carapaz va rellevar Pogačar al capdavant de la classificació general per la millor suma de posicions parcials entre els quatre ciclistes que ostentaven el millor temps.

La quarta etapa plantejava la primera dificultat seriosa (el Galibier) i suposava l'entrada a França. Es va formar una escapada integrada per disset corredors, als quals el grup de favorits —encapçalat pels UAE— va atrapar durant l'ascensió al Galibier. A falta de 800 metres pel cim, Pogačar va atacar i, tot i que Vingegaard el va poder seguir inicialment, va acabar perdent pocs metres i va creuar el port a 8 segons de l'eslovè qui va fer tot el descens en solitari i va aconseguir guanyar l'etapa amb més de mig minut de marge sobre Evenepoel, Juan Ayuso (UAE Team Emirates), Primož Roglič (Red Bull-Bora-Hansgrohe), Vingegaard i Carlos Rodríguez (INEOS Grenadiers). D'aquesta manera, Pogačar recuperava el mallot groc de líder i esdevenia el rival a batre per la resta.

L'endemà es disputava la primera etapa clarament propícia als esprintadors. Després de neutralitzar l'escapada a falta d'una trentena de quilòmetres, el gran grup s'encaminava cap a l'esprint final, on s'imposava Mark Cavendish (Astana Qazaqstan Team). Amb aquesta victòria, Cavendish superava Eddy Merxkx en el còmput de victòries d'etapa i, amb trenta-cinc, esdevenia el ciclista amb més triomfs parcials.[5] A més, també esdevingué el segon corredor de més edat –39 anys i 43 dies– que guanya una etapa del Tour.[11]

La sisena etapa era pràcticament plana en la seva totalitat i va acabar en un esprint guanyat per Dylan Groenewegen (Jayco-AlUlA). A banda de l'ensurt que s'endugué Pogačar quan el pilot es dividí en dos i ell quedà en el segon grup durant 10 km, la nota més destacada de l'etapa va ser que Biniam Girmay esdevingué el primer ciclista africà que vestia el mallot verd de líder de la classificació per punts.[12]

L'endemà es disputava la primera contrarellotge individual de la prova, durant la qual els corredors van haver d'afrontar un circuit de 25,3 km amb poc desnivell positiu. El vigent campió del món de l'especialitat, Remco Evenepoel, es va imposar amb 12 segons d'avantatge sobre Pogačar i amb poc més de mig minut sobre Vingegaard i Primož Roglič, fet que suposava la primera victòria a la prova del belga i que permetia que l'eslovè d'UAE mantingués el mallot groc de líder.

El segon cap de setmana de la prova presentava dues etapes amb un perfil sinuós. La de dissabte va començar amb atacs immediats de Neilson Powless i Stefan Bissegger (EF Education-EasyPost) i del líder de la muntanya, Jonas Abrahamsen (Uno-X). Després que els ciclistes de l'EF Education-Easy Post deixessin Abrahamsen sol al capdavant, el danès va seguir recollint punts de la muntanya en solitari, fins que va ser atrapat a falta de 14,4 km per a l'arribada, que es va resoldre en un esprint massiu a Colombey-les-deux-Eglises que va suposar la segona victòria de Biniam Girmay. L'eritreu es va imposar a Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) i Arnaud de Lie (Lotto dstny) per ben poc, fet que li permetia consolidar el mallot verd. El diumenge suposava l'estrena dels camins blancs al Tour de França, distribuïts en diversos sectors al llarg de 32 km de carreteres de grava. Anthony Turgis (Total Energies) aconseguia imposar-se a la resta dels seus companys d'escapada, que havia arribat a tenir 14 integrants, guanyant l'esprint final a Tom Pidcock (Ineos Grenadiers) i Derek Gee (Israel-Premier Tech). Els principals favorits de la classificació general van tornar a acabar plegats, tot i que Pogačar i Evenepoel van atacar diverses vegades. Així doncs, Pogačar acabava la primera setmana de competició amb 33 segons d'avantatge sobre Evenepoel, amb 1'15" sobre Jonas Vingegaard i amb 1'36" sobre Primož Roglič.

Segona setmana

[modifica]

Després del dia de descans, el pilot afrontava una etapa totalment plana en el transcurs de la qual no hi va haver cap escapada destacada, fet que els ciclistes van aprofitar per rodar a un ritme suau. A pocs quilòmetres de l'arribada de Saint-Amand-Montrond, els equips dels esprintadors es van activar per a preparar l'arribada als seus especialistes i Jasper Philipsen va aprofitar el llançament del seu company Mathieu van der Poel per a imposar-se clarament per davant de Girmay i de Pascal Ackermann (Israel-Premier Tech).

L'onzena etapa, de 211 km i amb un desnivell positiu de 4.192 metres va deparar una dura batalla entre els principals candidats a endur-se la victòria a la classificació general, els quals van atrapar l'escapada del dia durant l'ascens al Puy Mary Pas de Peyrol (5.3 km al 7.9%), el quart port de l'etapa. Mig quilòmetre abans de coronar-lo Pogačar va atacar els seus rivals i va aconseguir distanciar-se fins a arribar a tenir mig minut de diferència sobre Vingegaard i Roglic i una mica més sobre Evenepoel; però durant la pujada del següent port, el Coll del Pertus, que tenia bonificació al cim, Vingegaard va aconseguir atrapar l'eslovè de l'UAE i, tot i que aquest va creuar el cim en primer lloc i es va endur més bonificació que el danès, tots dos van mantenir-se plegats fins a la fi de l'etapa. Aquesta es va definir a l'esprint final, guanyat per Vingegaard per un marge molt petit. Evenepoel va entrar a 25 segons de la parella i va mantenir la segona plaça de la classificació general. Roglič, que havia caigut durant el darrer descens, va arribar lleugerament més tard que el belga; però en haver caigut dins de la zona de protecció dels darrers quilòmetres, va rebre el mateix temps que Evenepoel.

La dotzena etapa suposà el tercer triomf de Biniam Girmay, qui es va imposar en un ajustat esprint a Wout van Aert (Team Visma | Lease a Bike). En una etapa amb 3 ports de quarta categoria, el pilot va atrapar l'escapada del dia a falta de 30 km sense gaire complicacions; però una caiguda d'Aleksei Lutsenko a 12,5 km de l'arribada va endur-se Primož Roglič per davant i li va fer perdre temps a la classificació general, baixant a la sisena posició i quedant-se a 4’42” del seu compatriota i líder, Pogačar. Durant el transcurs de l'etapa, Fabio Jakobsen i Peio Bilbao van abandonar per malaltia.

L'endemà, Roglič no va prendre la sortida a causa de les lesions sofertes a la caiguda de la vigília. Tot i que es pressuposava una etapa tranquil·la acabada a l'esprint, la cursa va ser molt moguda ja que l'UAE Emirates va aconseguir colar Adam Yates a l'escapada del dia, cosa que va motivar que Visma | Lease a Bike, INEOS, Jayco-AlUla i Soudal QuickStep emprenguessin una lluita aferrissada per a atrapar els escapats durant 96 km, excepte un quartet que va seguir l'aventura durant 20 km més. Durant aquesta persecució, el 9è de la general, Juan Ayuso (Team UAE Emirates), va abandonar la cursa a causa de la covid-19. Finalment, malgrat haver-hi una successió d'atacs, Jasper Philipsen es va imposar a Wout van Aert a l'esprint i va aconseguir la seva segona victòria d'etapa.

EtapaDataCiutats d'etapatypeDistància (km)Desnivell (m)Vencedor de l'etapaLíder de la general
1a etapa 29 de junyITA FlorènciaITA Rímini
etapa accidentada
etapa accidentada
2063.847 mFRA Romain BardetFRA Romain Bardet
2a etapa 30 de junyITA CesenaticoITA Bolonya
etapa accidentada
etapa accidentada
199,21.858 mFRA Kévin VauquelinSLO Tadej Pogačar
3a etapa 1 de julITA PiacenzaITA Torí
etapa accidentada
etapa accidentada
230,81.315 mERI Biniam GirmayECU Richard Carapaz Montenegro
4a etapa 2 de julITA PineròlValloire
etapa de muntanya
etapa de muntanya
139,63.860 mSLO Tadej PogačarSLO Tadej Pogačar
5a etapa 3 de julSaint-Jean-de-MaurienneSaint-Vulbas
etapa plana
etapa plana
177,41.002 mGBR Mark CavendishSLO Tadej Pogačar
6a etapa 4 de julMâconDijon
etapa plana
etapa plana
163,5889 mNED Dylan GroenewegenSLO Tadej Pogačar
7a etapa 5 de julNuits-Saint-GeorgesGevrey-Chambertin
contrarellotge individual
contrarellotge individual
25,3285 mBEL Remco EvenepoelSLO Tadej Pogačar
8a etapa 6 de julSemur-en-Auxois – Colombey les Deux Églises
etapa accidentada
etapa accidentada
183,42.291 mERI Biniam GirmaySLO Tadej Pogačar
9a etapa 7 de julTroyesTroyes
etapa accidentada
etapa accidentada
1992.033 mFRA Anthony TurgisSLO Tadej Pogačar
10a etapa 9 de julOrleansSaint-Amand-Montrond
etapa plana
etapa plana
187,3888 mBEL Jasper PhilipsenSLO Tadej Pogačar
11a etapa 10 de julEvausLe Lioran
etapa de muntanya
etapa de muntanya
2114.192 mDEN Jonas VingegaardSLO Tadej Pogačar
12a etapa 11 de julOrlhacVilanuèva d'Òlt
etapa plana
etapa plana
203,62.253 mERI Biniam GirmaySLO Tadej Pogačar
13a etapa 12 de julAgenPau
etapa plana
etapa plana
165,31.866 mBEL Jasper PhilipsenSLO Tadej Pogačar
14a etapa 13 de julPau – Pla d'Adet
etapa de muntanya
etapa de muntanya
151,94.043 mSLO Tadej PogačarSLO Tadej Pogačar
15a etapa 14 de julLodenvièla – Plan de Belha
etapa de muntanya
etapa de muntanya
197,75.043 mSLO Tadej PogačarSLO Tadej Pogačar
16a etapa 16 de julGrussanNimes
etapa plana
etapa plana
188,61.176 mBEL Jasper PhilipsenSLO Tadej Pogačar
17a etapa 17 de julSent Paul de Tricastin – SuperDévoluy
etapa de muntanya
etapa de muntanya
177,83.007 mECU Richard Carapaz MontenegroSLO Tadej Pogačar
18a etapa 18 de julGapBarceloneta de Provença
etapa de mitja muntanya
etapa de mitja muntanya
179,53.033 mBEL Victor CampenaertsSLO Tadej Pogačar
19a etapa 19 de julAmbrun – Isola 2000
etapa de muntanya
etapa de muntanya
144,64.462 mSLO Tadej PogačarSLO Tadej Pogačar
20a etapa 20 de julNiçaColl de la Couillole
etapa de muntanya
etapa de muntanya
132,84.763 mSLO Tadej PogačarSLO Tadej Pogačar
21a etapa 21 de julMON Ciutat de MònacoNiça
contrarellotge individual
contrarellotge individual
33,7728 mSLO Tadej PogačarSLO Tadej Pogačar


Evolució de les classificacions

[modifica]
Etapa Vencedor Classificació general
Classificació per punts
Classificació de la muntanya
classificació dels joves
classificació per equips
Premi de la combativitat
1 Romain Bardet[13] Romain Bardet Frank van den Broek Jonas Abrahamsen[a] Frank van den Broek[b] Team DSM-Firmenich PostNL Frank van den Broek
2 Kévin Vauquelin[14] Tadej Pogačar Jonas Abrahamsen Remco Evenepoel Movistar Team Jonas Abrahamsen
3 Biniam Girmay[10] Richard Carapaz Fabien Greille
4 Tadej Pogačar[15] Tadej Pogačar UAE Team Emirates Oier Lazkano
5 Mark Cavendish[5] Biniam Girmay Clément Russo
6 Dylan Groenewegen[16] Mads Pedersen
7 Remco Evenepoel[17] no entregat
8 Biniam Girmay[18] Jonas Abrahamsen
9 Anthony Turgis[19] Jasper Stuyven
10 Jasper Philipsen[20] Kobe Goossens
11 Jonas Vingegaard[21] Tadej Pogačar[c] Tadej Pogačar
12 Biniam Girmay[22] Quentin Pacher
13 Jasper Philipsen[23] Magnus Cort
14 Tadej Pogačar[24] Ben Healy
15 Tadej Pogačar[25] Richard Carapaz
16 Jasper Philipsen[26] Thomas Gachignard
17 Richard Carapaz[27] Romain Grégoire
18 Victor Campenaerts[28] Tobias Johannessen
19 Tadej Pogačar[29] Richard Carapaz Richard Carapaz
20 Tadej Pogačar[30] Enric Mas
21 Tadej Pogačar[31] no entregat
Final Tadej Pogačar Biniam Girmay Richard Carapaz Remco Evenepoel UAE Team Emirates Richard Carapaz
  1. Durant la tercera i quarta etapa, Valentin Madouas, segon en la classificació de la muntanya, portà el mallot blanc amb punts vermells ja que Jonas Abrahamsen, líder de la classificació, portà el mallot verd com a líder de la classificació per punts. Durant la cinquena etapa, Madouas tercer en la classificació de la muntanya, portà el mallot blanc amb punts vermells ja que Abrahamsen portà el mallot verd de líder de la classificació per punts i Tadej Pogačar, segon en la classificació, portà el mallot groc de líder de la general.
  2. Durant la segona etapa, Maxim Van Gils, segon en la classificació dels joves, portà el mallot blanc ja que Frank van den Broek, líder en aquesta classificació, portà el mallot verd com a líder de la classificació per punts.
  3. Durant la dotzena, tretzena i catorzena etapa, Jonas Abrahamsen, segon en la classificació de la muntanya, portà el mallot blanc amb punts vermells ja que Tadej Pogačar, líder d'aquesta classificació, portà el mallot groc com a líder de la general. Per la mateixa raó, durant la quinzena, setzena, dissetena, divuitena i dinovena etapa, Jonas Vingegaard portà el mallot blanc amb punts vermells.

Classificacions finals

[modifica]
Llegenda
Líder de la classificació general Líder de la classificació general Líder de la classificació de muntanya Líder de la classificació de la muntanya
Líder de la classificació per punts Líder de la classificació per punts Líder de la classificació dels joves Líder de la classificació dels joves
Líder de la classificació per equips Guanyador del Premi de la combativitat

Classificació general

[modifica]
Classificació general[32]
Pos. Corredor Equip Temps
1
 Tadej Pogačar (SLO) Líder de la classificació generalLíder de la classificació per equips UAE Team Emirates 83h 38' 56"
2
 Jonas Vingegaard (DEN) Team Visma-Lease a Bike + 6' 17"
3
 Remco Evenepoel (BEL) Líder de la classificació dels joves Soudal Quick-Step + 9' 18"
4
 João Almeida (POR) Líder de la classificació per equips UAE Team Emirates + 19' 03"
5
 Mikel Landa (SPA) Soudal Quick-Step + 20' 06"
6
 Adam Yates (GBR) Líder de la classificació per equips UAE Team Emirates + 26' 07"
7
 Carlos Rodríguez (SPA) Ineos Grenadiers + 25' 04"
8
 Matteo Jorgenson (USA) Team Visma-Lease a Bike + 26' 34"
9
 Derek Gee (CAN) Israel-Premier Tech + 27' 21"
10
 Santiago Buitrago (COL) Bahrain Victorious + 29' 03"

Classificació per punts

[modifica]
Classificació per punts[32]
Pos. Corredor Equip Punts
1
 Biniam Girmay (ERI) Líder de la classificació per punts Intermarché-Wanty 387
2
 Jasper Philipsen (BEL) Alpecin-Deceuninck 354
3
 Bryan Coquard (FRA) Cofidis 208
4
 Tadej Pogačar (SLO) Líder de la classificació generalLíder de la classificació per equips UAE Team Emirates 196
5
 Anthony Turgis (FRA) Team TotalEnergies 180
6
 Arnaud De Lie (BEL) Lotto Dstny 161
7
 Remco Evenepoel (BEL) Líder de la classificació dels joves Soudal Quick-Step 152
8
 Wout Van Aert (BEL) Team Visma-Lease a Bike 152
9
 Jonas Abrahamsen (NOR) Uno-X Mobility 149
10
 Jonas Vingegaard (DEN) Team Visma-Lease a Bike 136

Classificació de la muntanya

[modifica]
Classificació de la muntanya[32]
Pos. Corredor Equip Punts
1
 Richard Carapaz (ECU) Líder de la classificació de muntanya EF Education-EasyPost 127
2
 Tadej Pogačar (SLO) Líder de la classificació generalLíder de la classificació per equips UAE Team Emirates 102
3
 Jonas Vingegaard (DEN) Team Visma-Lease a Bike 70
4
 Matteo Jorgenson (USA) Team Visma-Lease a Bike 54
5
 Remco Evenepoel (BEL) Líder de la classificació dels joves Soudal Quick-Step 50
6
 Wilco Kelderman (NED) Team Visma-Lease a Bike 43
7
 Oier Lazkano (SPA) Movistar Team 41
8
 Jonas Abrahamsen (NOR) Uno-X Mobility 36
9
 Enric Mas (SPA) Movistar Team 33
10
 David Gaudu (FRA) Groupama-FDJ 30

Classificació dels joves

[modifica]
Classificació dels joves[32]
Pos. Corredor Equip Temps
1
 Remco Evenepoel (BEL) Líder de la classificació dels joves Soudal Quick-Step 83h 48' 14"
2
 Carlos Rodríguez (SPA) Ineos Grenadiers + 15' 46"
3
 Matteo Jorgenson (USA) Team Visma-Lease a Bike + 17' 16"
4
 Santiago Buitrago (COL) Bahrain Victorious + 19' 45"
5
 Javier Romo (SPA) Movistar Team + 1h 33' 08"
6
 Ilan Van Wilder (BEL) Soudal Quick-Step + 1h 45' 12"
7
 Ben Healy (IRL) EF Education-EasyPost + 1h 46' 54"
8
 Jordan Jegat (FRA) Team TotalEnergies + 1h 53' 18"
9
 Tobias Johannessen (NOR) Uno-X Mobility + 2h 12' 19"
10
 Oscar Onley (GBR) Team DSM-Firmenich PostNL + 2h 32' 21"

Classificació per equips

[modifica]
Classificació per equips[32]
Pos. Equip Temps
1
UAE UAE Team Emirates Líder de la classificació per equips 251h 36' 43"
2
NED Team Visma-Lease a Bike + 31' 51"
3
Bèlgica Soudal Quick-Step + 1h 33' 06"
4
Regne Unit Ineos Grenadiers + 1h 34' 05"
5
Estats Units Lidl-Trek + 2h 33' 49"
6
ESP Movistar Team + 3h 10' 06"
7
BHR Bahrain Victorious + 3h 38' 21"
8
Alemanya Red Bull-Bora-Hansgrohe + 3h 57' 23"
9
ISR Israel-Premier Tech + 4h 01' 23"
10
Estats Units EF Education-EasyPost + 4h 06' 54"

Participants

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 A.C. «El 111è Tour de França es presenta en societat amb un inici i un final inèdits». L'esportiu de Catalunya, 25-10-2023. [Consulta: 29 octubre 2023].
  2. 2,0 2,1 A.C. «Després de 110 edicions el Tour del 2024 no acabarà a París, ho farà a Niça». L'Esportiu de Catalunya, 01-12-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
  3. «UCI Cycling calendar 2024». ProCyclingStats. [Consulta: 29 juny 2024].
  4. Whittle, Jeremy. «Tadej Pogacar wraps up Tour de France victory to seal historic double». The Guardian, 21-07-2024 (arxiu). [Consulta: 21 juliol 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 Camps, Albert. «Mark Cavendish fa història amb la 35a victòria d'etapa en el Tour». L'esportiu de Catalunya, 03-07-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
  6. Fotheringham, Alasdair. «Biniam Girmay celebrates breakthrough green jersey success at Tour de France». CyclingNews, 21-07-2024 (arxiu). [Consulta: 21 juliol 2024].
  7. Sturney, Rob. «Richard Carapaz is the first Ecuadorian to win a stage of the Tour de France». Canadian Cycling Magazine, 17-07-2024 (arxiu). [Consulta: 21 juliol 2024].
  8. Ling, Micah. «Richard Carapaz Made History as First Ecuadorian to Wear Yellow Jersey at Tour de France». Bicycling, 02-07-2024 (arxiu). [Consulta: 21 juliol 2024].
  9. 9,0 9,1 «111th Edition : a set of aces on top of the bill - Tour de France 2024» (en anglès). Le Tour, 25-10-2023. [Consulta: 29 octubre 2023].
  10. 10,0 10,1 Sánchez, Borja. «Biniam Girmay fa saltar la banca a Torí». L'esportiu de Catalunya, 01-07-2024. [Consulta: 1r juliol 2024].
  11. Camps, Albert. «Cavendish ja en suma 35». L'esportiu de Catalunya, 03-07-2024. [Consulta: 4 juliol 2024].
  12. «Bike throw nets Groenewegen the win - Tour de France 2024» (en anglès). letour.fr, 04-07-2024. [Consulta: 9 juliol 2024].
  13. Moultrie, James. «Tour de France: Romain Bardet steals the show on stage 1 to claim first maillot jaune». CyclingNews, 29-06-2024 (arxiu). [Consulta: 29 juny 2024].
  14. Sánchez, Borja. «Kévin Vaquelin guanya la segona etapa del Tour». L'Esportiu, 30-06-2024 (arxiu). [Consulta: 30 juny 2024].
  15. Whittle, Jeremy. «Tour de France: Pogacar outmuscles Vingegaard on stage four to take yellow». The Guardian, 02-07-2024 (arxiu). [Consulta: 2 juliol 2024].
  16. Collins, Ben. «Groenewegen wins Tour stage six in photo finish». BBC, 04-07-2024 (arxiu). [Consulta: 5 juliol 2024].
  17. Whittle, Jeremy. «Tour de France: Remco Evenepoel powers to stage seven time trial victory». The Guardian, 05-07-2024 (arxiu). [Consulta: 6 juliol 2024].
  18. Clifford, Flo. «Biniam Girmay powers to second Tour de France win on stage 8». Cycling Weekly, 06-07-2024 (arxiu). [Consulta: 6 juliol 2024].
  19. Frattini, Kirsten. «Tour de France: Anthony Turgis wins choatic and captivating stage 9». CyclingNews, 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
  20. Camps, Albert. «Philipsen guanya l'esprint i suma la seva setena victòria en el Tour». L'Esportiu, 09-07-2024. [Consulta: 9 juliol 2024].
  21. Camps, Albert. «Vingegaard aguanta l'atac de Pogacar i el guanya a l'esprint». L'Esportiu, 10-07-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  22. Sánchez, Borja. «Biniam Girmay suma el tercer triomf al Tour». L'Esportiu, 11-07-2024 (arxiu). [Consulta: 11 juliol 2024].
  23. Whittle, Jeremy. «Jasper Philipsen wins Tour de France stage 13 but sprint style criticised again». The Guardian, 12-07-2024 (arxiu). [Consulta: 13 juliol 2024].
  24. Challis, Dan. «Tadej Pogačar wins stage 14 of the Tour de France and tightens his grip on the Yellow Jersey». Cycling Weekly, 13-07-2024 (arxiu). [Consulta: 13 juliol 2024].
  25. «Tadej Pogacar s'imposa també a l'etapa reina i liquida el Tour». CCMA, 14-07-2024 (arxiu). [Consulta: 14 juliol 2024].
  26. Parker, Ian. «Jasper Philipsen wins sprint to Nimes as Biniam Girmay fall opens up points race». The Independent, 16-07-2024 (arxiu). [Consulta: 17 juliol 2024].
  27. Camps, Albert. «La primera de Carapaz». L'Esportiu, 17-07-2024 (arxiu). [Consulta: 18 juliol 2024].
  28. Farrand, Stephen. «Tour de France: Victor Campenaerts surges from three-rider breakaway for stage 18 victory». CyclingNews, 18-07-2024 (arxiu). [Consulta: 19 juliol 2024].
  29. Thewlis, Tom. «Tadej Pogačar conquers Isola 2000 to win Tour de France stage 19 and extend his overall lead». Cycling Weekly, 19-07-2024 (arxiu). [Consulta: 20 juliol 2024].
  30. Ollé, Pau. «Una nova exhibició de Pogačar per guanyar la seva cinquena etapa del Tour de França». El Nacional, 20-07-2024 (arxiu). [Consulta: 20 juliol 2024].
  31. Ostanek, Dani. «Tour de France: Tadej Pogačar punctuates third GC title with dominant stage 21 win in Nice». CyclingNews, 21-07-2024 (arxiu). [Consulta: 21 juliol 2024].
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 «Les classements officiels du Tour de France 2024». letour.fr. Arxivat de l'original el 28 juliol 2024. [Consulta: 28 juliol 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Tour de França de 2024 - Lloc web oficial (francès) (anglès) (castellà)


Precedit per:
Giro d'Itàlia de 2024
Grans Voltes
Succeït per:
Volta a Espanya de 2024