Vila de Mònaco
Monaco-Ville (fr)  | |||||
| |||||
| Tipus | barri de Mònaco, reserved sector (en)  i barri de Mònaco | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Mònaco | ||||
| Comuna | comuna de Mònaco | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 975 (2008) (4.875 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,2 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Georges Marsan (2003–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 98000 | ||||
| ISO 3166-2 | MC-MO | ||||
La Mónaco-Ville[1][2] (francès: Monaco-Ville) o Vila de Mònaco, de sobrenom la Ròca o simplement la Vila (en occità, Vila de Mónegue; en italià, Moneghe-la Città) és un dels onze barris d'aquesta ciutat estat moderna que és el principat de Mònaco[3][4]. Antigament, era un municipi. Segons el cens de 2016, te una població de 1064 habitants.[5]
És la part més antiga del principat, que s'ha guanyat el nom de "la Ròca", ja que és construït sobre la Ròca de Mònaco, un pujolet. Aquest barri agrupa l'essencial de les institucions polítiques del país:
- el Palau de Mònaco
- l'Ajuntament
- el Govern
- el Consell nacional (parlament)
- el Consell comunal
- els tribunals
- la presó
Història
[modifica]És en aquest lloc on els foceus de Massàlia (Marsella) van fundar la colònia grega de Monoicos al segle vi aC. Monoicos era associada a Hèrcules, adorat sota el nom d′Hercules Monoecus.
El 10 de juny de 1215, a causa dels continus assetjaments pirates, es construí una fortalesa sobre la Ròca amb l'objectiu de fer-ne una posició estratègica militar i de controlar la regió.
El 8 de gener de 1297, Francesco Grimaldi, descendent d'Òt Canèla, un cònsol de 1133, s'estableix a la fortalesa. Com que disposava d'un petit exèrcit, es disfressà de frare franciscà per penetrar-hi, abans d'obrir les portes als seus soldats. D'aquest episodi en neix el seu malnom, Malici ("que té malícia"). És per això que avui les armes de Mònaco porten dos franciscans armats.
La Constitució monegasca de 1911 albirà el principat en tres comunes, però això només durà fins a 1917.
Turisme
[modifica]Al nucli antic hi ha la plaça del Palau de Mònaco, el fort d'Antoni (1710), el Museu Oceanogràfic de Mònaco, els jardins de Sant Martin, dels Remparts i del passeig de Santa Barbara, el govern, les fonts i les estàtues de la plaça de Sant Nicolau, la catedral de Mònaco i també té nombroses esglésies i capelles.
Un guàrdia del palau
La catedral de Maire de Dieu Immaculada de la Vila
Una ruel·la (carreró) de la Vila
Referències
[modifica]- ↑ Secrets of the Seven Smallest States of Europe: Andorra, Liechtenstein, Luxembourg, Malta, Monaco, San Marino, and Vatican City. Hippocrene Books, 2005. ISBN 978-0-7818-1032-6.
- ↑ Monaco. Marshall Cavendish, 2008. ISBN 978-0-7614-2567-0.
- ↑ Rapports et procès-verbaux des réunions. La Commission, 1983.
- ↑ Secrets of the Seven Smallest States of Europe: Andorra, Liechtenstein, Luxembourg, Malta, Monaco, San Marino, and Vatican City. Hippocrene Books, 2005. ISBN 978-0-7818-1032-6.
- ↑ «Résidents selon le sexe, l'âge y la nationalité par quartier en 2016». [Consulta: 26 enero 2022].
Districtes de Mònaco | ||
|---|---|---|
| Municipi de la Vila de Mònaco |  | |
| Municipi de Montcarles | ||
| Municipi de la Condamina | ||
| Municipi de Fòntvielha (1) | ||
| Municipi del Pòrt (1) | ||
(1) ha estat construït artificialment sobre el mar o que ho estaran en breu | ||
