Vés al contingut

Tour de França de 2008

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tour de França de 2008
Detalls de la cursa
Cursa95. Tour de França
Etapes21
Dates5 – 27 de juliol de 2008
Distància3.558,5 km
PaïsosFRA França
ITA Itàlia
SortidaBrest
ArribadaParís
Equips20
Inscrits180
Finalitzen145
Velocitat mitjana40,492 km/h
Palmarès
VencedorESP Carlos Sastre Candil (CSC Saxo Bank)
SegonAUS Cadel Evans (Silence-Lotto)
TercerRUS Denís Ménxov (Rabobank)
PuntsESP Óscar Freire Gómez (Rabobank)
MuntanyaESP Carlos Sastre Candil (CSC Saxo Bank)
JovesLUX Andy Schleck (CSC Saxo Bank)
CombativitatFRA Sylvain Chavanel (Cofidis-Le Crédit par Téléphone)
EquipDEN CSC Saxo Bank
◀20072009▶
Documentació

La 95a edició del Tour de França es va disputar entre el 5 i el 27 de juliol de 2008. Amb un recorregut repartit en 21 etapes i 3.554 km, aquesta edició es caracteritzà per l'absència del pròleg com a etapa inicial i la supressió de les bonificacions a l'arribada de cada etapa.

Les 21 etapes es repartiren de la següent manera: 2 contrarellotges individuals, 10 etapes planes, 4 etapes de mitja muntanya i 5 etapes de muntanya, sent la 17a etapa, amb final a l'Aup d'Uès, l'etapa reina d'aquesta edició.

La sortida es feu a Brest, a la Bretanya, i l'arribada tingué lloc als tradicionals Camps Elisis de París.

L'espanyol Carlos Sastre (CSC Saxo Bank) fou el vencedor final d'una edició molt oberta i igualada, en què cap ciclista sobresortí per damunt dels altres i en què la regularitat fou primordial a l'hora d'obtenir el triomf final. Sastre superà per poc menys d'un minut a un dels grans favorits pel triomf final, l'australià Cadel Evans (Silence-Lotto), segon classificat també en l'edició del 2007. El tercer classificat fou en un principi i per sorpresa, ja que en cap de les travesses entrava que l'austríac Bernhard Kohl (Gerolsteiner) acabés en aquesta plaça d'honor. A banda d'aquest 3r lloc també aconseguí el mallot de la muntanya. Mesos més tard es demostrà que s'havia dopat i va perdre aquestes places.[1][2] El tercer lloc va anar a parar al rus Denís Ménxov i la classificació de la muntanya per al mateix Sastre.

Óscar Freire (Rabobank ProTeam), triple campió del món aconseguí la victòria final en la classificació per punts, sent la primera vegada en les 95 edicions celebrades del Tour de França que aquest mallot queda en poder d'un ciclista espanyol.

El luxemburguès Andy Schleck (CSC Saxo Bank) fou el primer dels joves i l'equip CSC Saxo Bank fou el clar dominador de la classificació per equips.

Un altre ciclista revelació d'aquesta edició fou el britànic Mark Cavendish (Columbia), vencedor de quatre etapes a l'esprint.

Com a aspectes negatius d'aquesta edició cal destacar els diferents casos de dòping que s'han detectat, sent el més sonat el de l'italià Riccardo Riccò i la important lesió patida per Óscar Pereiro com a conseqüència d'una caiguda patida durant el descens del Coll de l'Agnello, a la 15a etapa.

Context

[modifica]

El conflicte ASO/UCI

[modifica]

La societat Amaury Sport Organisation (ASO), organitzadora del Tour de França i altres proves de renom internacional, com la París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja, o la París-Niça), va decidir, el 2008, retirar les seves proves de l'UCI ProTour.[3] Les curses afectades s'han integrat sigui dins el calendari de l'UCI Europa Tour (Fletxa Valona), sigui dins el calendari històric[4] proposat per la Unió Ciclista Internacional el gener[5] (París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja). L'ASO ha decidit organitzat les seves curses sota el paraigua de la Federació Francesa de ciclisme.[6] Com a reacció a aquest fet, l'UCI va suspendre la FFC de les seves instàncies.[7]

El Tour de França 2008 no figura en cap calendari de l'UCI i els ciclistes i equips que en prenen part no sumen cap punt pel calendari ProTour 2008. Aquesta retirada té igualment conseqüències sobre la selecció dels equips i els controls antidopatge.

Equips convidats

[modifica]

En haver-se retirat del calendari ProTour l'ASO s'ha vist alliberada de l'obligació de convidar tots els equips ProTour a aquesta edició. Durant l'edició del 2007 l'ASO ja s'havia pres unes certes llibertats, en no convidar l'equip Unibet.com. El 2008 ha estat l'equip Astana el que no ha estat acceptat per l'ASO. El febrer, l'ASO vas anunciar la llista d'equips convidats a les seves proves, i la no acceptació de l'Astana per motius « dels danys causats per aquest equip al Tour de França i al ciclisme en general, tant el 2006 com el 2007 ». L'equip havia abandonat el Tour de França 2007 en resposta a un control antidopatge positiu efectuat al seu cap de files, Aleksandr Vinokúrov. A més a més l'Astana era la continuació de l'equip Liberty Seguros, dirigit per Manolo Saiz i implicat en l'operació Port.

Aquesta decisió suposà apartar tres potencials vencedors finals de la cursa: el vencedor i el tercer de l'edició anterior Alberto Contador i Levi Leipheimer, a banda d'Andreas Klöden, segon el 2004 i 2006.[8] El nou director de l'Astana, Johan Bruyneel, lamenta aquesta decisió i considera que amb aquesta decisió el Tour «perdria molta de la seva credibilitat deixant de costat alguns dels millors corredors del món, que mai no han estat implicats en assumptes de dopatge». A banda informà que l'Astana es gastaria fins a 460.000 € durant el 2008 per lluitar contra el dopatge.[9]

La tria completa d'equips pel Tour fou anunciada el març. Els escollits foren 17 equips del ProTour i 3 equips continentals: Agritubel i Barloworld, ja presents el 2007, i l'Slipstream Chipotle, que finalment canvia el nom pel de Garmin Chipotle durant el mes de juny.

Controls anti-dopatge

[modifica]

Una altra conseqüència de la sortida del Tour del paraigua de l'UCI és que els controls antidopatge no seran efectuats per aquesta darrera, sinó per l'Agència francesa de lluita contra el dopatge. A més a més, aquesta no es beneficia de les dades del passaport biològic establert acomençament de temporada, ja que l'UCI es nega a comunicar les dades.[10][11]

Casos de dopatge en aquesta edició del Tour

[modifica]

En els controls previs a l'inici de la cursa tots els ciclistes són considerats aptes, així com en els controls efectuats a 36 ciclistes moments abans de la segona etapa.

Durant la disputa de la 7a etapa es va conèixer el primer cas de dopatge de l'edició del Tour de França 2008. L'espanyol Manuel Beltrán va donar positiu per EPO[12] en un control antidopatge realitzat durant la disputa de la 1a etapa d'aquesta edició. De resultes d'aquest positiu Beltrán ha estat expulsat del Tour pel seu equip,[13] el Liquigas, cosa que ha permès a l'equip poder continuar en cursa.

El segon cas de dòping fou el protagonitzat per l'espanyol Moisés Dueñas Nevado de l'equip Barloworld. El control en el qual va donar positiu per EPO es va realitzar en finalitzar la 4a etapa. De bon matí la policia es va presentar a l'hotel en què estava hostatjat el seu equip per informar-lo del fet, sent arrestat i dut a comissari per a l'interrogatori. En el posterior registre de l'habitació es van trobar substàncies dopants que no havien estat receptades pels metges de l'equip.[14] L'equip Barloworld va reaccionar expulsant el ciclista de l'equip i de la competició, amb la qual cosa se'l permeté continuar en cursa.

El tercer cas de dòping, i el més sonat fins al moment, ha estat el positiu per EPO de l'italià Riccardo Riccò, detectat en un control antidòping durant la 4a etapa.[15] De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, va abandonar la cursa.[16]

Una vegada finalitzada aquesta edició es va fer públic un nou cas de dopatge. El kazakh Dmitri Fofónov, de l'equip Crédit Agricole, va donar positiu per un estimulant en un control efectuat a la 18a etapa.[17]

Al 6 d'octubre es van anunciar els positius de Leonardo Piepoli i Stefan Schumacher per EPO de 3a generació[18] i al 13 del mateix mes, també es confirma el dopatge de Bernhard Kohl[19]

Noves classificacions

[modifica]

Degut a tots els casos de dopatge, finalment l'UCI va emetre unes noves classificacions finals del Tour.[20] Així, a la 4a etapa Kim Kirchen va ser el guanyador en lloc de Stefan Schumacher, a la 6a i a la 9a Alejandro Valverde i Vladímir Iefimkin en lloc de Riccardo Riccò, a la 10a Juan José Cobo en lloc de Leonardo Piepoli i a la 20a, Fabian Cancellara en lloc de Schumacher. També es van desqualificar aquells ciclistes que van aconseguir acabar la cursa, perdent Bernhard Kohl la 3a plaça final.

Com s'estableixen les classificacions per punts i de la muntanya

[modifica]

Classificació per punts

[modifica]

La classificació per punts s'estableix en funció dels següents barems:

  • Arribades de les etapes planes: 35, 30, 26, 24, 22, 20, 19, ... fins a 1 punt pel 25è classificat.
  • Arribades de les etapes de mitjna muntanya: 25, 22, 20, 18, 16, 15, ... fins a 1 punt pel 20è classificat.
  • Arribades de les etapes de muntanya: 20, 17, 15, 13, 12, 10, 9, ... fins a 1 punt pel 15è classificat.
  • Arribades de les etapes contra-rellotge individual: 15, 12, 10, 8, 6, 5, 4, 3, 2 i 1 punt pels 10 primers classificats.
  • Esprints intermedis (dos o tres per etapa en línia): 6, 4 i 2 punts pels 3 primers.

Classificació de la muntanya

[modifica]

La classificació de la muntanya s'estableix en funció dels següents barems:

  • Ports de categoria especial: 20, 18, 16, 14, 12, 10, 8, 7, 6 i 5 punts pels 10 primers classificats.
  • Ports de 1a categoria : 15, 13, 11, 9, 8, 7, 6 i 5 punts pels 8 primers classificats.
  • Ports de 2a categoria : 10, 9, 8, 7, 6 i 5 punts pels 6 primers classificats.
  • Ports de 3a categoria : 4, 3, 2 i 1 punt pels 4 primers classificats.
  • Ports de 4a categoria : 3, 2 i 1 punt pels 3 primers classificats.

Els punts atribuïts als ports de categoria especial, primera i segona són doblats quan és el darrer port de l'etapa.

Equips participants

[modifica]

Els equips que prenen part al Tour de França 2008 són els següents:

País Codi
UCI
Nom de l'equip Cap de files
FrançaALMAg2r-La MondialeFrança Cyril Dessel
FrançaAGRAgritubelFrança Christophe Moreau
Regne UnitBARBarloworldColòmbia Mauricio Soler
FrançaBTLBouygues TélécomFrança Pierrick Fédrigo
EspanyaGCECaisse d'EpargneEspanya Alejandro Valverde
FrançaCOFCofidis, Le Crédit par TéléphoneFrança Sylvain Chavanel
FrançaC.ACrédit AgricoleNoruega Thor Hushovd
EspanyaEUSEuskaltel-EuskadiEspanya Haimar Zubeldia
FrançaFDJFrançaise des JeuxFrança Sandy Casar
AlemanyaGSTGerolsteinerAlemanya Stefan Schumacher
ItàliaLAMLampreItàlia Damiano Cunego
ItàliaLIQLiquigasItàlia Filippo Pozzato
BèlgicaQSTQuick StepBèlgica Stijn Devolder
Països BaixosRABRabobankRússia Denís Ménxov
EspanyaSDVSaunier Duval-ScottItàlia Riccardo Riccò
BèlgicaSILSilence-LottoAustràlia Cadel Evans
Estats UnitsTSLTeam Garmin-ChipotleEstats Units Christian Vande Velde
DinamarcaCSCTeam CSC Saxo BankEspanya Carlos Sastre
Estats UnitsCOLTeam ColumbiaLuxemburg Kim Kirchen
AlemanyaMRMTeam MilramAlemanya Erik Zabel

Ciclistes participants dels Països Catalans

[modifica]

Els ciclistes dels Països Catalans que prenen part al Tour de França 2008 són els següents:

Nom Dorsal Nom de l'equip Codi
UCI
Classificació
individual
Joan Antoni Flecha132RabobankRABFora de control
Xavier Florencio143Bouygues TelecomBTL101è
Eduard Gonzalo125AgritubelAGR39è
Josep Jufré177Saunier Duval-ScottSDVAbandonament

Etapes

[modifica]
Etapa Data Recorregut km Guanyador Líder
1a etapa 5 de juliolBrest – Plumelec195Espanya Alejandro ValverdeEspanya Alejandro Valverde
2a etapa 6 de juliolAuray – Saint-Brieuc165Noruega Thor HushovdEspanya Alejandro Valverde
3a etapa 7 de juliolSaint-Malo – Nantes195França Samuel DumoulinFrança Romain Feillu
4a etapa 8 de juliolCholet – Cholet29 (CRI)Alemanya Stefan Schumacher[1]
Luxemburg Kim Kirchen[2]
Alemanya Stefan Schumacher[1]
Luxemburg Kim Kirchen[2]
5a etapa 9 de juliolCholet – Châteauroux230Regne Unit Mark CavendishAlemanya Stefan Schumacher[1]
Luxemburg Kim Kirchen[2]
6a etapa 10 de juliolAigurande – Super-Besse195Itàlia Riccardo Riccò[1]
Espanya Alejandro Valverde[2]
Luxemburg Kim Kirchen
7a etapa 11 de juliolBrioude – Orlhac158Espanya Luis León SánchezLuxemburg Kim Kirchen
8a etapa 12 de juliolFijac – Tolosa174Regne Unit Mark CavendishLuxemburg Kim Kirchen
9a etapa 13 de juliolTolosa – Banhèras de Bigòrra Etapa de muntanya222Itàlia Riccardo Riccò[1]
Rússia Vladímir Iefimkin[2]
Luxemburg Kim Kirchen
10a etapa 14 de juliolPau – Hautacam Etapa de muntanya154Itàlia Leonardo Piepoli[1]
Espanya Juan José Cobo[2]
Austràlia Cadel Evans
15 de juliol(jornada de descans)
11a etapa 16 de juliolLannemezan – Foix166Noruega Kurt Asle ArvesenAustràlia Cadel Evans
12a etapa 17 de juliolL'Avelanet – Narbona168Regne Unit Mark CavendishAustràlia Cadel Evans
13a etapa 18 de juliolNarbona – Nimes182Regne Unit Mark CavendishAustràlia Cadel Evans
14a etapa 19 de juliolNimes – Dinha182Espanya Óscar FreireAustràlia Cadel Evans
15a etapa 20 de juliolDinha – Prato Nevoso Etapa de muntanya216Austràlia Simon GerransLuxemburg Fränk Schleck
21 de juliol(jornada de descans)
16a etapa 22 de juliolCuneo – Jausiers Etapa de muntanya157França Cyril DesselLuxemburg Fränk Schleck
17a etapa 23 de juliolAmbrun – Aup d'Uès Etapa de muntanya210Espanya Carlos SastreEspanya Carlos Sastre
18a etapa 24 de juliolBourg-d'Oisans – Saint-Étienne197Alemanya Marcus BurghardtEspanya Carlos Sastre
19a etapa 25 de juliolRoanne – Montluçon163França Sylvain ChavanelEspanya Carlos Sastre
20a etapa 26 de juliolCérilly – Saint-Amand-Montrond53 (CRI)Alemanya Stefan Schumacher[1]
Suïssa Fabian Cancellara[2]
Espanya Carlos Sastre
21a etapa 27 de juliolÉtampes – París (Camps Elisis)143Bèlgica Gert SteegmansEspanya Carlos Sastre

Evolució de les classificacions dels 10 primers de la general

[modifica]
Ciclista 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
1Espanya Carlos Sastre 142731232312121210666666411111
2Austràlia Cadel Evans 659442222111113344422
DSQÀustria Bernhard Kohl[1][2] 4112737242419151513444442233333
4Rússia Denís Ménxov 26255211117555555554555544
5Estats Units Christian Vande Velde 182125664443333335666655
6Luxemburg Fränk Schleck 7911282817131311222221122266
7Espanya Samuel Sánchez 19161819191111119131311111110988877
8Luxemburg Kim Kirchen 425221111777777711111188
9Espanya Alejandro Valverde 1141717866614141212129877799
10Eslovènia Tadej Valjavec 322226303022191917151513131313109991010

Classificacions finals

[modifica]

Classificació general

[modifica]

[21]

Pos.CiclistaEquipTemps
1. Espanya Carlos Sastre CSC-Saxo Bank 87h 52' 52"
2 Austràlia Cadel Evans Silence-Lotto + 58"
DSQ Àustria Bernhard Kohl[1][2] Gerolsteiner + 01' 13"
3 Rússia Denís Ménxov Rabobank ProTeam + 02' 10"
4 Estats Units Christian Vande Velde Garmin Chipotle + 03' 05"
5 Luxemburg Fränk Schleck CSC-Saxo Bank + 04' 28"
6 Espanya Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi + 06' 25"
7 Luxemburg Kim Kirchen Columbia + 06' 55"
8 Espanya Alejandro Valverde Caisse d'Epargne + 07' 12"
9 Eslovènia Tadej Valjavec AG2R Prévoyance + 09' 05"
10 Rússia Vladímir Iefimkin AG2R Prévoyance + 9' 55″
11 Luxemburg Andy Schleck Team CSC Saxo Bank + 11' 32″
12 República Txeca Roman Kreuziger Liquigas + 12' 59″
13 França Sandy Casar FDJ + 19' 23″
14 França Amaël Moinard Cofidis + 23' 31″
15 Espanya Mikel Astarloza Euskaltel–Euskadi + 23' 40″
16 Belarús Kanstantsín Siutsou Columbia + 24' 55″
17 Rússia Aleksandr Botxarov Crédit Agricole + 27' 11″
DSQ Kazakhstan Dmitri Fofónov[1][2] Crédit Agricole + 28' 31″
18 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas + 28' 33″
Pos.CiclistaEquipTemps
19 França Stephane Goubert AG2R Prévoyance + 31' 50″
20 Països Baixos Laurens Ten Dam Rabobank ProTeam + 32' 59″
21 Bèlgica Maxime Monfort Cofidis + 35' 41″
22 Ucraïna Iaroslav Popòvitx Silence-Lotto + 36' 24″
DSQ Alemanya Stefan Schumacher[1][2] Gerolsteiner + 37' 20″
23 Polònia Sylwester Szmyd Lampre + 44' 43″
24 Itàlia Marzio Bruseghin Lampre + 45' 19″
25 França Cyril Dessel AG2R Prévoyance + 46' 31″
26 Alemanya Christian Knees Team Milram + 47' 43″
27 Espanya David Arroyo Caisse d'Epargne + 48' 23″
28 Bèlgica Mario Aerts Silence-Lotto + 48' 58″
29 França Pierrick Fédrigo Bouygues Telecom + 50' 19″
30 Alemanya Markus Fothen Gerolsteiner + 1h 01' 04″
31 Països Baixos Koos Moerenhout Rabobank ProTeam + 1h 05' 38″
32 Estats Units George Hincapie Columbia + 1h 08' 15″
33 Itàlia Matteo Carrara Quick Step + 1h 09' 25″
34 Alemanya Jens Voigt Team CSC Saxo Bank + 1h 11' 55″
35 França Jérôme Pineau Bouygues Telecom + 1h 12' 58″
36 Espanya Eduard Gonzalo Agritubel + 1h 20' 06″
37 França Christophe Le Mével Crédit Agricole + 1h 20' 24″

Classificació dels punts

[modifica]

[21]

Pos. Ciclista Equip Punts
1 Espanya Óscar Freire Rabobank ProTeam 270
2 Noruega Thor Hushovd Crédit Agricole 220
3 Alemanya Erik Zabel Team Milram 217
4 Colòmbia Leonardo Duque Cofidis 181
5 Luxemburg Kim Kirchen Columbia 155
6 Espanya Alejandro Valverde Caisse d'Epargne 136
7 Sud-àfrica Robert Hunter Barloworld 131
8 Austràlia Robbie McEwen Silence-Lotto 129
9 Nova Zelanda Julian Dean Garmin-Chipotle 119
10 Alemanya Gerald Ciolek Columbia 116

Classificació de la muntanya

[modifica]

[21]

Pos. Ciclista Equip Punts
DSQ Àustria Bernhard Kohl[1][2] Gerolsteiner 128
1 Espanya Carlos Sastre Team CSC Saxo Bank 80
2 Luxemburg Fränk Schleck Team CSC Saxo Bank 80
3 França Thomas Voeckler Bouygues Telecom 65
4 Alemanya Sebastian Lang Gerolsteiner 62
DSQ Alemanya Stefan Schumacher[1][2] Gerolsteiner 61
5 Sud-àfrica John-Lee Augustyn Barloworld 61
6 Espanya Alejandro Valverde Caisse d'Epargne 58
7 França Rémy Di Gregorio FDJ 52
8 Espanya Egoi Martinez Euskaltel–Euskadi 51

Classificació dels joves

[modifica]

[21]

Pos. Ciclista Equip Temps
1 Luxemburg Andy Schleck Team CSC Saxo Bank 88h 04' 24″
2 República Txeca Roman Kreuziger Liquigas + 1' 27″
3 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas + 17' 01″
4 Bèlgica Maxime Monfort Cofidis + 24' 09″
5 Espanya Eduard Gonzalo Agritubel + 1h 08' 34″
6 Suècia Thomas Lövkvist Columbia + 1h 13' 55″
7 Sud-àfrica John-Lee Augustyn Barloworld + 1h 24' 49″
8 Eslovàquia Peter Velits Team Milram + 1h 38' 17″
9 França Rémy di Gregorio FDJ + 1h 38' 22″
10 Espanya Luis León Sánchez Caisse d'Epargne + 1h 44' 07"

Classificació per equips

[modifica]

[21]

Pos. Equip Temps
1 Dinamarca Team CSC Saxo Bank 263h 29' 57"
2 França AG2R Prévoyance + 15' 35"
3 Països Baixos Rabobank ProTeam + 1h 05' 26"
4 Espanya Euskaltel–Euskadi + 1h 16' 26"
5 Bèlgica Silence-Lotto + 1h 17' 15"
6 Espanya Caisse d'Epargne + 1h 20' 28"
7 Estats Units Columbia + 1h 23' 00"
8 Itàlia Lampre + 1h 26' 24"
9 Alemanya Gerolsteiner + 1h 27' 40"
10 França Crédit Agricole + 1h 37' 16"

Evolució de les classificacions

[modifica]
Etapa
(Vencedor)
Classificació general
Classificació per punts
Classificació de la muntanya
Classificació dels joves
Classificació per equips
1a etapa
Alejandro Valverde
Alejandro Valverde Alejandro Valverde Thomas Voeckler Riccardo Riccò Caisse d'Epargne
2a etapa
Thor Hushovd
Kim Kirchen
3a etapa
Samuel Dumoulin
Romain Feillu Romain Feillu Garmin Chipotle
4a etapa
Kim Kirchen[2]
Stefan Schumacher Thomas Lövkvist
5a etapa
Mark Cavendish
Thor Hushovd
6a etapa
Alejandro Valverde
Kim Kirchen Kim Kirchen Sylvain Chavanel
7a etapa
Luis León Sánchez Gil
David de la Fuente Team CSC-Saxo Bank
8a etapa
Mark Cavendish
Óscar Freire
9a etapa
Vladímir Iefimkin
Kim Kirchen Andy Schleck
10a etapa
Juan José Cobo
Cadel Evans Óscar Freire Riccardo Riccò Riccardo Riccò Saunier Duval-Scott
11a etapa
Kurt Asle Arvesen
Team CSC-Saxo Bank
12a etapa
Mark Cavendish
Sebastian Lang Vincenzo Nibali
13a etapa
Mark Cavendish
14a etapa
Óscar Freire
15a etapa
Simon Gerrans
Fränk Schleck Bernhard Kohl
16a etapa
Cyril Dessel
Andy Schleck
17a etapa
Carlos Sastre
Carlos Sastre
18a etapa
Marcus Burghardt
19a etapa
Sylvain Chavanel
20a etapa
Fabian Cancellara
21a etapa
Gert Steegmans
Vencedor
final
Carlos Sastre Óscar Freire Bernhard Kohl[1][2] Andy Schleck Team CSC-Saxo Bank
Maillots vestits per altres ciclistes quan un mateix lidera diferents classificacions

Notes

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Veure secció Dopatge.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Veure secció Noves classificacions.
  3. ↑ Les societats Unipúblic i RCS Esport, organitzadores de la Volta a Espanya i el Giro d'Itàlia van fer el mateix
  4. ↑ « Calendari històric » 2008, al web de la Unió Ciclista Internacional.
  5. ↑ « Fin de crise entre l'UCI et les grands tours? », La Dernière Heure/Les Sports, 26 de gener de 2008 (francès)
  6. ↑ « La FFC présentera le Tour » Arxivat 2020-09-21 a Wayback Machine., L'Équipe, 30 de maig de 2008 (francès)
  7. ↑ « La FFC suspesa per l'UCI »,nota de premsa de France Press, al web d'Eurosport, 12 de juny de 2008 (francès)
  8. ↑ « Astana exclue du Tour de France », nota de premsa de France Presse, al web de la Télévision Suisse Romande, 13 de febrer de 2008 (francès)
  9. ↑ « Astana i Contador no són convidats » Arxivat 2020-09-21 a Wayback Machine., nota de premsa de France Presse, al web del diari L'Équipe, 13 de febrer de 2008 (francès)
  10. ↑ « Els controls a la francesa », nota de premsa de France Presse, al web d'Eurosport, 3 de juny de 2008 (francès)
  11. ↑ « Tour de France: l'épreuve 2008 placée sous l'égide de la FFC », nota de premsa de Reuters, al web del diari Le Point, 3 de juny de 2008 (francès)
  12. ↑ Manolo Beltrán da positivo por EPO Notícia a Marca.com, 11 de juliol de 2008 (castellà)
  13. ↑ Beltrán, excluido del Tour de Francia por el Liquigas Notícia a Marca.com, 11 de juliol de 2008 (castellà)
  14. ↑ Hallan sustancias dopantes en la habitación de Moisés Dueñas Notícia a Marca.com, 16 de juliol de 2007 (castellà)
  15. ↑ Ricco es arrestado tras dar positivo por EPO Notícia a Marca.com, 17 de juliol de 2007 (castellà)
  16. ↑ Todo el Saunier Duval abandona el Tour tras el positivo de Riccó Notícia a Marca.com, 17 de juliol de 2007 (castellà)
  17. ↑ Fofónov da positivo por estimulantes según 'L'Equipe' Notícia a www.marca.com, 27 de juliol de 2008 (castellà)
  18. ↑ Es confirmen dos nous casos de dopatge de ciclistes amb paper destacat durant l'últim Tour a 324.cat (7 d'octubre de 2008)
  19. ↑ Bernard Kohl, tercer classificat del passat Tour, dona positiu per EPO d'última generació a 324.cat (16 d'octubre de 2008)
  20. ↑ «Classificacions UCI». Arxivat de l'original el 2011-10-07. [Consulta: 20 abril 2013].
  21. 1 2 3 4 5 Web oficial del Tour de França

Enllaços externs

[modifica]