París-Niça
 | |
| |
| Detalls de la cursa | |
|---|---|
| Data | març |
| Regió |  França |
| Nom català | París-Niça |
| Nom local | Paris-Nice (francès) |
| Disciplina | carretera |
| Competició | UCI World Tour |
| Tipus | cursa per etapes |
| Organitzador | Amaury Sport Organisation |
| Web | http://www.paris-nice.fr/  |
| Història | |
| Primera edició | 1933 |
| Edicions | 80 (fins al 2022) |
| Primer vencedor |  Alphonse Schepers (BEL) |
| Més triomfs |  Sean Kelly (IRL) (7) |
| Darrer vencedor |  Tadej Pogačar (SLO) |
 París-Niça 2023 | |
La París-Niça (en francès Paris-Nice) és una cursa ciclista per etapes que es disputa a França des de 1933, quan va ser creada per Albert Lejeune, director del diari Le Petit Niçois.
Història[modifica]
La primera edició d'aquesta cursa francesa s'inicià el tingué lloc el 14 de març de 1933, iniciant-se la cursa a les 5 del matí des de la plaça Itàlia de la capital francesa. La cursa es desenvolupà cada any fins al 1939, quan la Segona Guerra Mundial obligà a la seva aturada. El 1946 es fa un primer intent per recuperar la cursa, sota el nom París-Côte-d'Azur, però no serà fins al 1951 quan la cursa es torna a consolidar dins el panomara ciclista internacional. El 1954 recuperà el nom original París-Niça, tot i que el 1959 tornà a canviar el nom per ser la París-Niça-Roma, sent aquesta l'edició més llarga de les disputades fins al moment, amb 1.954,8 km.
Els ciclistes més destacats de la prova han estat Jacques Anquetil i Sean Kelly amb cinc i set victòries respectivament.
Durant molts anys el final de la cursa tingué lloc al coll d'Èze, un indret que s'abandonà en favor del passeig dels anglesos de Niça, tot i que des del 2012 es recuperà el coll d'Èze com a punt final de la cursa.
El 2000, l'exciclista Laurent Fignon passa a organitzar la cursa, però el 2002 la revèn a la societat organitzadora del Tour de França (ASO).
El 2003, la cursa quedà marcada per la mort del ciclista kazak Andrei Kivilev, fruit d'una caiguda produïda durant la disputa de la segona etapa, tot arribant a Saint-Etienne. Kivilev no portava casc. L'endemà els ciclistes neutralitzaren l'etapa, corrent a un ritme molt lent, sense cap mena d'atac. No serà fins a la quarta etapa que la cursa es reprengui amb normalitat, arribant a Mont Faron. La victòria fou pel seu compatriota Aleksandr Vinokúrov, en solitari, que mostrà una fotografia del seu amic en passar per la línia d'arribada.
El 2008 la cursa viu inmersa en la polèmica existent entre els organitzadors de la cursa, l'ASO, i l'UCI. El 7 de març de 2008, dos dies abans de l'inici de la cursa, Pat McQuaid (president de l'UCI) anuncia que els equips que hi prenguin part seran exclosos de la Unió Ciclista Internacional.[1] El mateix dia l'associació d'equips (AIGCP) vota per majoria (15 vots a favor i 8 abstencions) en favor de la participació en la cursa. El tribunal d'arbitratge de l'esport que havia estat requerit a intervenir pels equips ProTour, per la seva part, es declara incompetent a jutjar la legalitat d'eventuals sancions que podrien ser preses contra els corredors o els equips.[2]
Mallots distintius[modifica]
Quan la cursa es va crear, el 1933 el mallot era blau i or. Aquests colors evoquen el Mediterrani i el sol i es manté fins al 1939. El 1946 el mallot de líder és verd. El 1951 l'organització va optar per un mallot groc i un rivet taronja. El 1955 s'adopta un mallot blanc, un color que es mantindrà fins al 2001. El 2002, en ser adquirida la cursa per l'Amaury Sport Organisation, empresa organitzador del Tour de França, el mallot passà a ser groc i negre fins al 2007. Des del 2008 el líder de la classificació general porta un mallot groc.
El líder de la classificació per punts actualment porta un mallot verd. Amb els anys ha canviat, sent rosa, groc, rosa i malva o verd i blanc. Entre 1986 i 1999 no es disputà aquesta classificació.
El mallot de la muntanya és blanc amb punts vermells, com al Tour de França, des del 2002. La classificació es va introduir el 1952 i el mallot ha patit nombrosos canvis: vermell, blanc, malva, groc i blau o blau.
El mallot de la classificació dels joves és blanc des del 2007. Anteriorment havia estat blau i blanc entre el 2002 i el 2006.[3][4]
Llistat de guanyadors[modifica]
.svg){kind=small}
Referències[modifica]
- ↑ Cyclisme – UCI – McQuaid passe à l'attaque Arxivat 2012-06-04 at Archive.is, lequipe.fr, 7 de març de 2008. (francès)
- ↑ Paris-Nice – L'AIGCP ne recule pas" Arxivat 2012-06-04 at Archive.is, lequipe.fr, 7 de març de 2008. (francès)
- ↑ «Les maillots distinctifs». cyclismag.com, 28-08-2006. Arxivat de l'original el 2011-02-17. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑
PDF «Guide historique de Paris-Nice». letour.fr. [Consulta: 14 novembre 2009].
- ↑ Alejandro Valverde inicialment segon en l'edició de 2010 fou desqualificat
- ↑ El 31 de maig de 2010 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va suspendre per dos anys Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne) per estat implicat en l'Operació Port. La suspensió comença a partir del primer de gener de 2010, per la qual cosa tots els resultats obtinguts a partir d'aquella data són eliminats, entre ells la segona posició a la París-Niça.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Niça |
1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937 • 1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 |
