Tour de Flandes
 | |
 | |
| Detalls de la cursa | |
|---|---|
| Data | abril |
| Regió |  Flandes |
| Nom català | Tour de Flandes |
| Nom local | Ronde van Vlaanderen (neerlandès) |
| Disciplina | carretera |
| Competició | UCI WorldTour |
| Tipus | clàssica d'un sol dia |
| Organitzador | Flanders Classics  |
| Web | http://www.rvv.be/en |
| Història | |
| Primera edició | 1913 |
| Edicions | 107 (fins al 2023) |
| Primer vencedor |  Paul Deman (BEL) |
| Més triomfs | 3 edicions Achiel Buysse (BEL)  Fiorenzo Magni (ITA) Eric Leman (BEL) Johan Museeuw (BEL) Tom Boonen (BEL) Fabian Cancellara (SUI) |
| Darrer vencedor |  Tadej Pogacar (SLO) |
 Tour de Flandes 2023 | |
El Tour de Flandes (Ronde van Vlaanderen en neerlandès) és una cursa ciclista que se celebra a Flandes (Bèlgica) a la primavera. Comença el primer diumenge d'abril. Entre el 1989 i el 2004 va formar part de la Copa del Món de ciclisme i, actualment, forma part del calendari UCI WorldTour.
Es va organitzar per primera vegada l'any 1913 (amb 37 corredors) i es va reprendre el 1919 després de la interrupció per causa de la primera guerra mundial. És un dels cinc «monuments del ciclisme», juntament a la Milà-Sanremo, la París-Roubaix, la Lieja-Bastogne-Lieja i la Volta a Llombardia.
Història[modifica]
El Tour de Flandes es creà el 1913 per una idea de Karel van Wijnendaele, fundador del diari esportiu Sportwereld. Aquella edició tingué un recorregut de 330 km. Les primeres edicions no tingueren molt de ressò i sols 37 ciclistes prengueren part en l'edició de 1913 i 47 en la de 1914.
Durant la Primera Guerra Mundial no es pogué organitzar la cursa, però tan bon punt finalitzà es recuperà, el 1919, amb un recorregut similar a les edicions precedents. En aquell moment la cursa era ignorada pels estranger. No serà fins al 1920 quan els principals constructors de bicicletes francesos hi participin. El primer vencedor estranger fou el suís Heiri Suter, el 1923. La reputació de la cursa va anar creixent durant els anys 20 i 30, tot i que sovint s'organitzava simultàniament a la Milà-Sanremo, cosa que li treia participació. El 1939, el diari Sportwereld es fusionà amb el diari Het Nieuwsblad, passant a ser aquest darrer el propietari de la cursa.
Durant la Segona Guerra Mundial Karel Van Wijnendaele aconseguí que els ocupants nazis permetessin la seva celebració. El 1947 els diaris L'Équipe, La Gazzetta dello Sport, Het Nieuwsblad-Sportwereld i Les Sports decideixen crear la Challenge Desgrange-Colombo, una competició per punts amb les curses que ells organitzaven, per tal d'incitar el millors ciclistes a prendre part en cadascuna d'elles. Gràcies a aquesta iniciativa el Tour de Flandes passa a ser una de les principals clàssiques del calendari ciclista, mantenint el seu estatus en el Super Prestige Pernod, la Copa del món, l'UCI ProTour i l'UCI World Tour.[1]
Els belgues Achiel Buysse, Eric Leman, Johan Museeuw i Tom Boonen, l'italià Fiorenzo Magni i el suís Fabian Cancellara ostenten el rècord de victòries a la cursa, amb tres.
Actualment la ciutat de Bruges fa els tràmits per tal que el Tour de Flandes esdevingui Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[2]
Llistat de guanyadors[modifica]
Victòries per país[modifica]
| # | País | Victòries | Darrera victòria |
|---|---|---|---|
| 1. | Bèlgica
|
69 | Philippe Gilbert (2017) |
| 2. |  Països Baixos
|
12 | Mathieu van der Poel (2022) |
| 3. | Itàlia
|
11 | Alberto Bettiol (2019) |
| 4. |  Suïssa
|
4 | Fabian Cancellara (2014) |
| 5. |  França
|
3 | Jacky Durand (1992) |
| 6. |  Alemanya
|
2 | Steffen Wesemann (2004) |
 Dinamarca
|
2 | Kasper Asgreen (2021) | |
| 8. |  Regne Unit
|
1 | Tom Simpson (1961) |
 Noruega
|
1 | Alexander Kristoff (2015) | |
 Eslovàquia
|
1 | Peter Sagan (2016) | |
 Eslovènia
|
1 | Tadej Pogacar (2023) |
Referències[modifica]
- ↑ (neerlandès) «Het decor». rondevanvlaanderen.be. Arxivat de l'original el 2012-05-08. [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑ «Le Tour des Flandres au patrimoine mondial ?» (en francès). RTLinfo, 23-03-2010.
- ↑ 3,0 3,1 van den Bogaart, Ronnie «De Ronde van Vlaanderen van 1977 (deel 1)» (en neerlandès). sportgeschiedenis.nl, 03-04-2009 [Consulta: 12 octubre 2014]. Arxivat 18 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 van den Bogaart, Ronnie «De Ronde van Vlaanderen van 1977 (deel 2)» (en neerlandès). sportgeschiedenis.nl, 04-04-2009 [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ A l'octubre del 2012, George Hincapie va ser suspés per 6 mesos i els resultats obtinguts del 31/5/2004 al 31/7/2006 van ser anul·lats.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de Flandes |
1913 • 1914 • 1915 • 1916 • 1917 • 1918 • 1919 • 1920 • 1921 • 1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937 • 1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 |
