Wim van Est
| |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 25 març 1923  Moerdijk (Països Baixos) | ||||||
| Mort | 1r maig 2003 (80 anys) Roosendaal (Països Baixos) | ||||||
| Altres noms | el supervivent de l'Aubisque | ||||||
| Nacionalitat |  Països Baixos | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | ciclista, ciclista de pista | ||||||
| Esport | ciclisme en pista | ||||||
| |||||||
| Participà en | |||||||
| Principals triomfs | |||||||
| Curses per etapes | 3 etapes al Tour de França 1 etapa al Giro d'Itàlia | ||||||
| Curses d'un dia |  Campió dels Països Baixos en ruta (1956, 1957) Tour de Flandes (1953) Bordeus-París (1950, 1952, 1961) | ||||||
.jpg?lang=ca)
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
Campionat del Món en pista  | |||
 |
Copenhaguen 1949 | Persecució individual | |
 |
Rocourt 1950 | Persecució individual | |
|
Milà 1955 | Persecució individual | |
Wim van Est (Fijnaart, Moerdijk, 23 de març de 1923 - Roosendaal, 1 de maig de 2003) va ser un ciclista neerlandès que fou professional entre 1949 i 1965.[1] Combinà el ciclisme en pista i la carretera. Al llarg de la seva carrera aconseguí 81 victòries.[2]
Era anomenat el supervivent de l'Aubisque. Va ser el primer neerlandès a portar el mallot groc del Tour de França.[3][4]
Biografia
[modifica]Per guanyar-se la vida Vim van Est començà dedicant-se al tràfic de tabac, en què feia servir la bicicleta com a mitjà de transport, però fou detingut i passà un temps a la presó.[5] El 1946 s'inicià en el món del ciclisme, després que un ciclista professional el veiés córrer en una competició local. La seva primera gran victòria va tenir lloc el 1950 a la Bordeus-París, la més llarga de les clàssiques (més de 550 km).[5]
El 1951 va formar part de l'equip neerlandès al Tour de França. A la 12a etapa, entre Agen i Dacs, es va escapar amb un petit grup, guanyant l'etapa amb 19 minuts sobre el líder, cosa que li va permetre vestir-se amb el mallot groc. D'aquesta manera es convertia en el primer neerlandès a vestir-lo, sent aclamat al seu país.[4] L'èxit fou breu, ja que l'endemà, mentre defensava el seu lideratge, va caure per un barrac de 70 metres en el descens del coll de l'Aubisque, veient-se obligat a la retirar. D'aquest fet sorgí el motiu el supervivent de l'Aubisque.[5]
El 1953 es convertí també en el primer neerlandès a guanyar una etapa i vestir la maglia rosa del Giro d'Itàlia. També va guanyar 2 vegades el campionat nacional en ruta i diverses vegades altres campionats nacionals.[2]
Palmarès
[modifica]- 1949
Campió dels Països Baixos de persecució- Vencedor d'una etapa de la Volta als Països Baixos
- 1r del Premi de Putte
- 1950
- 1r de la Bordeus-París
- 1r del Premi de Bruges
- 1r del Premi d'Houthalen
- 1r del Premi d'Oostkamp
- 1r del Premi de Sant-Willebrord
- 1951
- Campió dels Països Baixos de contrarellotge per clubs
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- 1r del Premi d'Etten-Leur
- 1952
- Campió dels Països Baixos de persecució
- 1r de la Bordeus-París
- 1r de la Volta als Països Baixos i vencedor de 2 etapes
- 1r del Circuit de Limburg
- 1r a la Nokere Koerse
- 1r del Premi de Borgerhout
- 1r del Premi de St-Willebrord
- 1r del Premi d'Oosterhout
- 1953
- Campió dels Països Baixos de persecució
- 1r del Tour de Flandes
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa de la cursa A Través de Bèlgica
- 1r del Premi Zandvoort
- 1r del Premi de l'Acht van Chaam
- 1r del Premi de Belsele
- 1r del Premi d'Eede
- 1r del Premi de Kerkrade
- 1r del Premi de Koewacht
- 1r del Premi de Leiden
- 1r del Premi de Pont-L'Abbé
- 1r del Premi de Rotterdam
- 1954
- 1r de la Volta als Països Baixos i vencedor de 3 etapes
- 1r dels 3 Dies d'Anvers
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- 1955
- Campió dels Països Baixos de persecució
- Campió dels Països Baixos de contrarellotge per clubs
- 1r del Circuit Mandel-Lys-Escaut
- 1r de l'Acht van Chaam
- Vencedor de 2 etapes de la Volta als Països Baixos
- 1r del Premi d'Amsterdam
- 1956
- Campió dels Països Baixos en ruta
- Campió dels Països Baixos de mig fons
- Campió dels Països Baixos de contrarellotge per clubs
- Vencedor d'una etapa de la Volta als Països Baixos
- Vencedor d'una etapa dels 3 Dies d'Anvers
- 1r del Premi de Vilvorde
- 1r del Premi de Maldegem
- 1r del Premi de Boom
- 1957
- Campió dels Països Baixos en ruta
- Vencedor de 2 etapes de la Volta als Països Baixos
- 1958
- 1r del Premi d'Etten-Leur
- 1959
- 1r del Premi de Kruiningen
- 1r del Premi de Wilrijk
- 1960
- Vencedor d'una etapa de la Volta als Països Baixos
- 1961
- 1r de la Bordeus-París
- 1963
- Campió dels Països Baixos de contrarellotge per clubs
- 1r del Circuit de les Tres Ciutats Germanes
- 1r del Gran Premi de Brasschaat
- 1964
- Campió dels Països Baixos de contrarellotge per clubs
Resultats al Tour de França
[modifica]- 1951. Abandona (13a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 1 etapa
- 1952. 17è de la classificació general
- 1953. 13è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1954. 16è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1955. 15è de la classificació general. Porta el mallot groc durant 1 etapa
- 1957. 8è de la classificació general
- 1958. 48è de la classificació general. Porta el mallot groc durant 2 etapes
- 1960. 39è de la classificació general
- 1961. Abandona (9a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia
[modifica]Resultats a la Volta a Espanya
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «VAN EST Wim». Arxivat de l'original el 2024-11-27. [Consulta: 27 setembre 2025].
- 1 2 «Palmarès de Wim Van Est (Hol)». Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Wim VAN EST» (en italià). [Consulta: 27 setembre 2025].
- 1 2 «L’Afrique du Sud 23e pays maillot jaune», 4 juillet 2013. [Consulta: 18 setembre 2013].
- 1 2 3 «TNT Sports is not available in your region». [Consulta: 27 setembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- Palmarès de Vim van Est (francès)
