Bradley Wiggins

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBradley Wiggins
Bradley Wiggins al Critèreium del Dauphinçe 2011
Dades biogràfiques
Naixement Bradley Wiggins
28 d'abril de 1980 (1980-04-28) (37 anys)
Gant
Residència Kilburn
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Alçada 1m 89 cm
Pes 76 kg
Activitat professional
Ocupació Ciclista de pista i ciclista
Esport Ciclisme en pista
Posició Contrarellotgista, Pistard
Clubs professionals
  2001. Linda McCartney
2002-2003. Française des Jeux
2004-2005. Crédit Agricole
2006-2007. Cofidis
2008. Team High Road
2009. Garmin-Slipstream
2010-2015. Team Sky
2015-2016 Wiggins
Principals triomfs
Curses per etapes mallot groc Tour de França (2012)
2 etapes al Tour de França
1 etapa al Giro d'Itàlia
Critèrium del Dauphiné (2011, 2012)
París-Niça (2012)
Tour de Romandia (2012)
Curses d'un dia Mallot de campió de la Gran Bretanya Campió del Regne Unit en CRI
(2009, 2010, 2014)
Campió del Regne Unit Campió del Regne Unit en ruta
(2011)
Dades familiars
Pare Gary Wiggins
Premis i reconeixements

Twitter: bradwiggins
Modifica dades a Wikidata
Medaller
Competint per Regne Unit Regne Unit

Bradley Wiggins, OBE, (Gant, Flandes, 28 d'abril de 1980) és un ciclista anglès, fill del també ciclista Gary Wiggins. Fou professional del 2001 al 2016, combinant el ciclisme en pista amb la carretera. És l'esportista britànic amb més medalles olímpiques amb un total de vuit, cinc d'elles d'or.[1]

En pista s'ha proclamat campió del món i medallista olímpic en diverses disciplines.

En carretera destaca per les seves habilitats contra el crono i des del Tour de França de 2009 va demostrar les seves possibilitats també en les classificacions generals, en quedar quart de la general. El 2011 guanyà el Critèrium del Dauphiné.

El 2012 va guanyar la París-Niça, sent el primer britànic a guanyar-la des que Tom Simpson ho fes el 1967.[2] Un parell de mesos més tard guanyà el Tour de Romandia i revalidà el triomf al Critèrium del Dauphiné. Al Tour de França es vestí amb el mallot groc en la 7a etapa i ja no el deixà fins a la victòria final a París, per proclamar-se en el primer britànic a guanyar aquesta cursa.[3] En aquesta mateixa edició guanyà 9a i la 19a etapa.

El 2014, es va proclamar Campió del món de contrarellotge als mundials de Ponferrada.

El 7 de juny de 2015 aconseguí el rècord de l'hora amb 54,526 quilòmetres recorreguts, superant la distància aconseguida per Alex Dowsett el maig anterior.[4]

Palmarès en pista[modifica]

Resultats a la Copa del Món[modifica]


Precedit per:
Alex Dowsett
Rècord de l'hora (54,526 km)
7 de juny de 2015 - Actual
Succeït per:
Actual

Palmarès en ruta[modifica]

Wiggins al pròleg del Tour de França 2007 a Londres.
Bradley Wiggins al pròleg del Tour de Califòrnia 2008.
Wiggins i Mark Cavendish campions del Món 2008.

Resultats al Tour de França[modifica]

  • 2006. 123è de la classificació general
  • 2007. Abandona amb tot l'equip Cofidis (17a etapa)
  • 2009. 4t de la classificació general
  • 2010. 24è de la classificació general
  • 2011. Abandona (7a etapa)
  • 2012. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de la 9a i 19a etapa

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica]

  • 2005. 123è de la classificació general
  • 2008. 134è de la classificació general
  • 2009. 71è de la classificació general
  • 2010. 40è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2013. No surt (13a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya[modifica]

  • 2011. 3r de la classificació general. Mallot vermell Porta el mallot vermell durant 4 etapes

Imatges[modifica]

Wiggins al Giro d'Itàlia 2010.
Wiggins al Campionat del Món 2011.
Wiggins al Tour de França 2012.
Wiggins a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de 2012.

Referències[modifica]

  1. «Bradley Wiggins anuncia la seva retirada professional als 36 anys». ccma.cat, 28-12-2016 [Consulta: 29 desembre 2016].
  2. Agence France-Presse «Wiggins first British Paris-Nice victor in 45 years». Google News. Agence France-Presse. Google Inc., 11-03-2012 [Consulta: 11 març 2012].
  3. «El nou ordre mundial». El Punt-Avui, 23-07-2012. [Consulta: 26 juliol 2012].
  4. «Wiggins bate el récord de la hora». El Mundo Deportivo, 07-06-2015 [Consulta: 7 juny 2015].

Enllaços externs[modifica]