Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu 2008 - Persecució individual masculina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de competició esportivaCiclisme als Jocs Olímpics d'estiu 2008 - Persecució individual masculina
TipusQ70106895 Tradueix i competició esportiva als Jocs Olímpics modifica
Esportciclisme en pista modifica
OrganitzacióUnió Ciclista Internacional modifica
Part deCiclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 modifica
Nombre de participants18 modifica
Lloc i data
LlocVelòdrom de Laoshan modifica
EstatRepública Popular de la Xina modifica
Data2008 modifica
Classificació
GuanyadorBradley Wiggins, Hayden Roulston i Steven Burke modifica
Ciclisme als
Jocs Olímpics d'estiu 2008
Ciclisme en ruta
Ciclisme en ruta
Ruta   homes   dones
Contrarellotge homes dones
Ciclisme en pista
Ciclisme en pista
Velocitat individual homes dones
Velocitat per equips homes
Persecució individual homes dones
Persecució per equips homes
Puntuació homes dones
Keirin homes
Madison homes
Ciclisme de muntanya
ciclisme de muntanya
Ciclisme de muntanya homes dones
BMX
BMX
BMX homes dones

 < 2004 2012 > 

La cursa de persecució individual masculina dels Jocs Olímpics de Pequín es va disputar el 16 d'agost de 2008 al velòdrom de Laoshan. El gran favorit a guanyar la prova era Bradley Wiggins, actual campió olímpic de l'especialitat. Wiggins no defraudà i aconseguí revalidar el títol.

Medallistes[modifica]

Or Plata Bronze
Regne Unit Bradley Wiggins Nova Zelanda Hayden Roulston Regne Unit Steven Burke

Qualificacions[modifica]

Divuit ciclistes van participar en aquesta prova. Bradley Wiggins (Regne Unit), el campió olímpic vigent, estava classificat directament per haver guanyat el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 2008. Volodímir Diúdia (Ucraïna) estava classificar per haver guanyat la darrera prova de la Copa del Món 2007 a Sydney. Alexandru Pliușchin (Moldàvia) es va classificar per haver guanyat el Campionat Mundial de B. Jenning Huizenga (Països Baixos), Taylor Phinney (Estats Units), Phillip Thuaux (Austràlia), Sergi Escobar Roure (Espanya), Alexander Serov (Rússia), i David O'Loughlin (Irlanda) es classificaren seguint la puntuació de la Unió Ciclista Internacional i la resta de corredors segons si estaven classificats en la persecució per equip, cosa que feia que la Gran Bretanya, Austràlia, els Països Baixos, Espanya, Ucraïna, i Rússia tinguessis dos competidors en aquesta prova.

Ronda preliminar[modifica]

Els divuit ciclistes es repartien en 9 sèries de dos. Cada ciclista comença en costats oposats de la pista. L'objectiu és agafar l'altre ciclista, o bé aconseguir el millor temps a l'hora de fer els 4.000 metres que s'han de recórrer. No importa qui guanyi en aquesta fase, sols es determinen els 8 millors temps, que són els que classifiquen per a la següent fase.

Per consultar l'ordre de sortida[1] i els resultats[2]

Q = Qualificat OR = Rècord Olímpic

Sèrie Ciclista Temps Posició
1 França Fabien Sanchez 4' 33" 100 15
Austràlia Brett Lancaster 4' 26" 139 12
2 Colòmbia Carlos Alzate 4' 35" 154 16
Regne Unit Steven Burke 4' 22" 260 Q 5
3 Espanya Antoni Tauler 4' 22" 462 Q 6
Països Baixos Jens Mouris 4' 27" 445 13
4 Ucraïna Vitali Popkov 4' 30" 321 14
Moldàvia Alexandru Pliușchin 4' 35" 438 17
5 Espanya Sergi Escobar 4' 26" 102 10
Rússia Alexander Serov 4' 23" 732 Q 8
6 Estats Units Taylor Phinney 4' 22" 860 Q 7
Ucraïna Volodímir Diúdia 4' 21" 530 Q 4
7 Austràlia Bradley McGee 4' 26" 084 9
Irlanda David O'Loughlin 4' 26" 102 11
8 Països Baixos Jenning Huizenga 4' 37" 097 18
Nova Zelanda Hayden Roulston 4' 18" 990 Q 2
9 Regne Unit Bradley Wiggins 4' 15" 031 Q OR 1
Rússia Aleksei Màrkov 4' 21" 498 Q 3

Ronda final[modifica]

A la ronda final els vuit primers classificats de les preliminars s'enfronten entre ells seguint el següent ordre: 1r contra 8è, 2n contra 7è, 3r contra 6è i 4t contra 5è, per aconseguir el passi a les semifinals. A les semifinals, el guanyador de cada enfrontament passava a lluitar per una medalla; el dos més ràpids corrien per l'or i argent, mentre que els dos guanyadors més lents s'enfrontaven entre ells pel bronze.

Semifinals[modifica]

[3]

Enfrontament 1
Ciclista Temps Posició
Ucraïna Volodímir Dyuda 4' 22" 471 5
Regne Unit Steven Burke 4' 21" 558 3
Enfrontament 2
Ciclista Temps Posició
Rússia Aleksei Màrkov 4' 22" 308 4
Espanya Antoni Tauler 4' 24" 974 6
Enfrontament 3
Ciclista Temps Posició
Nova Zelanda Hayden Roulston 4' 19" 232 2
Estats Units Taylor Phinney 4' 26" 644 8
Enfrontament 4
Ciclista Temps Posició
Regne Unit Bradley Wiggins 4' 16" 571 1
Rússia Alexander Serov 4' 25" 391 7

Enfrontament pel bronze[modifica]

[4]

Ciclista Temps Posició
Regne Unit Steven Burke 4' 20" 947 Bronze
Rússia Aleksei Màrkov 4' 24" 149 4

Enfrontament per l'or[modifica]

Ciclista Temps Posició
Regne Unit Bradley Wiggins 4' 16" 977 Or
Nova Zelanda Hayden Roulston 4' 19" 611 Argent

Notes[modifica]

  1. Start List - Men's Ind. Pursuit a Web oficial dels Jocs Olímpics 2008. Consultat el 17 d'agost de 2008 (anglès)
  2. Result - Men's Ind. Pursuit Qualifying a Web oficial dels Jocs Olímpics 2008. Consultat el 17 d'agost de 2008 (anglès)
  3. Start List Men's Ind. Pursuit First Rnd a Web oficial dels Jocs Olímpics 2008. Consultat el 17 d'agost de 2008 (anglès)
  4. Result - Men's Ind. Pursuit Finals a Web oficial dels Jocs Olímpics 2008. Consultat el 17 d'agost de 2008 (anglès)