El Critèrium del Dauphiné 2011 és la 63a edició de la cursa ciclista Critèrium del Dauphiné. La cursa es disputà entre el 5 i el 12 de juny de 2011, amb un recorregut de 1.065,0 km repartits entre set etapes i un pròleg inicial. El punt de partida fou Saint-Jean-de-Maurienne i finalitzà una setmana més tard a La Toussuire. Aquesta era la quinzena prova de l'UCI World Tour 2011.
El vencedor final fou el britànic Bradley Wiggins (Ineos Grenadiers), gràcies a una gran contrarellotge individual en la 3a etapa que li permeté obtenir una gran diferència respecte a la resta de competidors. El seguiren al podi l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team) i el kazak Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team). El català Joaquim Rodríguez (Team Katusha) guanyà les dues darreres etapes d'alta muntanya d'aquesta edició, la qual cosa li serví per obtenir els mallots dels punts i de la muntanya. El francès Jérôme Coppel (Saur-Sojasun) guanyà la classificació dels joves i l'Team TotalEnergies la classificació per equips.
Equips participants[modifica]
Al Critèrium del Dauphiné, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips ProTour. Quatre equips continentals professionals són convidats pels organitzadors el 13 de maig de 2011,[1] tots ells francesos: Cofidis, Europcar, FDJ i Saur-Sojasun.
Resultat de les etapes[modifica]
- 5 de juny de 2011. Saint-Jean-de-Maurienne - Saint-Jean-de-Maurienne, 5,5 km (CRI).
Contrarellotge individual de 5,5 km pels carrers de Saint-Jean-de-Maurienne, amb una petita cota de 4a categoria (0,8 km al 5,0) al km 1.[2]
La victòria i liderat és per a Lars Boom (Team Visma-Lease a Bike), amb dos segons sobre Aleksandr Vinokúrov i cinc sobre Bradley Wiggins.[3]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
- 6 de juny de 2011. Albertville - Saint-Pierre-de-Chartreuse, 144 km.
Etapa curta i de mitja muntanya, amb una primera part força accidentada, en què els ciclistes hauran de superar dues petites cotes de quarta categoria, la Cota de Saint-André (0,8 km al 6,9%) al km 39 i la cota de la Bauche (2,9 km al 4,6%), al km 79. Entre ambdues hi ha la cota de Montagnole (3,2 km al 6,1%), al km 53.5. Tot seguit venen uns quilòmetres més suaus que duen els ciclistes fins a la darrera de les dificultats del dia, de segona categoria, on es troba la meta, a Saint-Pierre-de-Chartreuse, després de 7,4 km al 4,8%.[4]
Diferents intents d'escapada protagonitzen els primers quilòmetres d'etapa, fins que al km 22 es forma l'escapada del dia formada per Sven Vandousselaere (Lotto Dstny), Leonardo Duque (Cofidis) i Vincent Jerome (Europcar). El trio va aconseguir agafar ràpidament diferències, sent de 6' al km 35.
El Team Visma-Lease a Bike va agafar el control del gran grup per evitar que la diferència augmentés massa i aquesta va començar a reduir-se: 3' 30" a manca de 60 km i menys de 2' a 35 km de meta. A 20 km els escapats tenen disposen d'un minut. En aquest punt el BMC Racing Team, Decathlon-AG2R La Mondiale, Astana Qazaqstan Team i Team HTC-High Road passen a encapçalar el grup fins a absorbir els escapats a manca de 10 km.
A 7 km de la meta, en un gran grup molt estirat, Kanstantsín Siutsou (Team HTC-High Road) ataca, sent seguit per Jurgen van den Broeck (Lotto Dstny). Per darrere Thomas Voeckler (Europcar) arriba al grup capdavanter, però al cap de poc Siutsou es despenja i van den Broeck ataca, per arribar en solitari cap a la meta, a Saint-Pierre-de-Chartreuse, i aconseguir la seva primera victòria com a professional. Per darrere Joaquim Rodríguez (Team Katusha), ataca al pas pel darrer quilòmetre, però arribarà a 6" del vencedor d'etapa. Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team), quart a l'etapa, es fa amb el mallot de líder i Jurgen van den Broeck amb el de la muntanya. Els grans perjudicats del dia foren Samuel Sánchez (Euskaltel–Euskadi), que va perdre 58"; Robert Gesink (Team Visma-Lease a Bike) que arribà a 1' 31"; Tony Martin (Team HTC-High Road) a 2' 40" i Ivan Basso (Liquigas-Cannondale) a 3' 09".[5][6]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
- 7 de juny de 2011. Voiron - Lió, 179 km.
Etapa plana, amb sols quatre petites cotes de quarta categoria repartides per tota ella, però la darrera d'elles, la de la Croix-Rousse (1,4 km al 4,8%), és on està situada l'arribada.[7]
Després de diversos intents infructuosos d'escapada només començar l'etapa, al km 10 Jurgen van de Walle (Lotto Dstny), Brice Feillu (Team Leopard-Trek) i Maarten Tjallingii (Team Visma-Lease a Bike) formaran l'escapada del diat. Ràpidament augmenten la diferència, fins a estabiltizar-la al voltant dels 4'.
A 60 km per a l'arribada l'FDJ ajuda l'Astana Qazaqstan Team en les feines de neutralitzar l'escapada. Més endavant s'hi afegirà el Cofidis. Això farà que ràpidament la diferència disminueixi, i més encara quan el fort ritme imposat al capdavant del grup principal provocarà el trencament d'aquest. Bradley Wiggins (Ineos Grenadiers), Cadel Evans (BMC Racing Team) i Tony Martin (Team HTC-High Road), queden relegats en un segon grup, mentre que pel davant l'Astana Qazaqstan Team, l'Decathlon-AG2R La Mondiale i el Garmin-Cervélo acceleren el ritme. A 15 km de l'arribada seran agafats Feillu i van de Walle, mentre que Tjallingii ho serà un km després. Finalement els dos grups s'uniran a manca de 8 km per a l'arribada.
En l'ascens fins a meta el primer a atacar és Marco Bandiera (Soudal Quick-Step), però és ràpidament neutralitzat per un gran grup controlat pel Cofidis. A 500 m de l'arribada serà Thomas Voeckler (Europcar) el que acceleri, també sense sort. Samuel Dumoulin (Cofidis) és el primer a llençar l'esprint, però és superat per John Degenkolb (Team HTC-High Road). Entre els favorits Joaquim Rodríguez, Bradley Wiggins i Aleksandr Vinokúrov aconsegueixen uns pocs segons d'avantatge sobre la resta de favorits.[8][9]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
- 8 de juny de 2011. Grenoble - Grenoble, 42,5 km (CRI).
Contrarellotge individual pels voltants de Grenoble. Tot i que no hi ha cap dificultat muntanyosa puntuable, l'etapa no és plana, ja que hi ha 350 metres de desnivell entre el punt més baix i el més alt de l'etapa.[10]
Sota la pluja, Tony Martin (Team HTC-High Road) guanya la contrarellotge, en superar per 11" Bradley Wiggins, el qual es farà amb els mallots de líder i de la regularitat, i Edvald Boasson Hagen (Ineos Grenadiers). A la general Wiggins supera Cadel Evans (BMC Racing Team) en 1' 11" i Janez Brajkovic (Team RadioShack) en 1' 21".[11]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
- 9 de juny de 2011. La Motte-Servolex - Mâcon, 173,5 km.
Etapa bàsicament plana, amb tres cotes puntuables. Sols la primera d'elles, el Coll de Chat (6,2 km al 6,7%) al km 13,5 d'etapa, de segona categoria és destacable. Les altres dues són de quarta categoria.[12]
Al km 4, Jérémy Roy (FDJ) s'escaà, sent agafat al km 5,5 per Adriano Malori (Lampre-ISD). Bons rodadors, ràpidament augmenten les diferències fins a estabilitzar-se als voltants dels 4' a partir del km 69. A 60 per l'arribada el Garmin-Cervélo inicia la persecució, sent ajudats pel Team HTC-High Road. A 40 km per a l'arribada el duet capdavanter encara disposa de 3' 20", però a poc a poc veuran reduïdes les diferències, fins a ser agafats a manca de poc més de 2 km per a l'arribada. A l'esprint el vencedor torna a ser l'alemany John Degenkolb (Team HTC-High Road). No es produeix cap canvi significatiu a la general.[13]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
- 10 de juny de 2011. Parc des Oiseaux-Villars-les-Dombes - Les Gets, 173,5 km.
Etapa de mitja muntanya, amb un terreny molt irregular i tres ports de segona categoria puntuables: la cota de Corlier (6,4 km al 5,3%) al km 45,5; la cota de Mont des Princes (5,5 km al 7%), al km 109; i l'arribada final a Les Gets (10,7 km al 4,7%).[14]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
- 11 de juny de 2011. Les Gets - Le Collet d'Allevard, 192,5 km.
Etapa d'alta muntanya, amb una dificultat creixent a mida discorre l'etapa. Fins a sis dificultats muntanyoses hauran de superar els ciclistes: la cota de Châtillon-sur-Cluses (2,1 km al 4,3%, km 10,5) i el Coll de Saint-Jean-de-Sixt (1,8 km al 5,2%, km 48) de 4a categoria; el coll d'Aravis (6,9 km al 5,8%, km 58), de segona categoria; el coll de Tamié (9,6 km al 4,1%, km 104,5), de 3a categoria; el coll de Grand Cucheron (16,2 km al 5%, km 153), de primera categoria; i l'arribada, a Le Collet d'Allevard, de categoria especial, després d'11,2 km al 8,4% de mitjana.[15]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
- 12 de juny de 2011. Pontcharra - La Toussuire, 117,5 km.
Etapa d'alta muntanya, amb sols dos ports de muntanya, però en la part final de l'etapa. Els 50 primers quilòmetres són completament plans, per a partir del km 53 començar la llarguíssima ascensió al coll de Glandon (22 km al 7%, km 78), de categoria especial, i sense descans, encadenar l'ascensió a La Toussuire (14,8% al 5,8%), de primera categoria.[16]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Classificacions finals[modifica]
Classificació general[modifica]
Evolució de les classificacions[modifica]
Enllaços externs[modifica]
França
Bradley Wiggins (GBR) (Ineos Grenadiers)
Cadel Evans (AUS) (BMC Racing Team)
Aleksandr Vinokúrov (KAZ) (Astana Qazaqstan Team)
Joaquim Rodríguez (ESP) (Team Katusha)
5,5
Lars Boom
144
Jurgen van den Broeck
179
John Degenkolb
192,5
Kanstantsín Siutsou
Janez Brajkovic
