Leandro Faggin

Leandro Faggin
Biografia
Naixement	18 juliol 1933 ; Pàdua (Itàlia)
Mort	6 desembre 1970 (37 anys); Pàdua (Itàlia)
Causa de mort	càncer colorectal
Nacionalitat	Itàlia
Activitat
Ocupació	ciclista de pista, ciclista
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme en pista
Disciplina esportiva	ciclisme en pista
Clubs professionals
	1957. Lygie ; 1958. Lygie i Atala-Pirelli ; 1959. Atala-Pirelli ; 1960. Lygie i Atala ; 1961. Ignis i Fides ; 1962. Atala, Gazzola-Fiorelli i Philco ; 1963-1964. Termozeta Dei ; 1965-1967. G.B.C. ; 1968. Kelvinator ; 1969. Scic
Participà en
Principals triomfs
Curses d'un dia	Campió del món de persecució; (1963, 1965, 1966) ; Campió d'Itàlia de persecució; (1957 a 1968) ; Campió d'Itàlia d'omnium (1959)

Leandro Faggin (Pàdua, 18 de juliol de 1933 - Pàdua, 6 de desembre de 1970) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1957 i 1969.^[1]

Especialista en el ciclisme en pista, fou doble campió olímpic als Jocs Olímpics de Melbourne de 1956, en el quilòmetre contrarellotge i en la persecució per equips, junt amb Valentino Gasparella, Antonio Domenicali i Franco Gandini; tres vegades campió del món de persecució individual i tretze vegades campió d'Itàlia, dotze d'elles en persecució de manera consecutiva entre 1957 i 1968.^[2]^[3]

Palmarès

1954
- Campió del món de persecució amateur
- Campió d'Itàlia de persecució amateur
1956
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Melbourne en quilòmetre contrarellotge
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Melbourne en persecució per equips
1957
- Campió d'Itàlia de persecució
1958
- Campió d'Itàlia de persecució
1959
- Campió d'Itàlia de persecució
- Campió d'Itàlia d'omnium
- 1r als Sis dies de Nova York (amb Ferdinando Terruzzi)
1960
- Campió d'Itàlia de persecució
1961
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Melbourne (amb John Young)
1962
- Campió d'Itàlia de persecució
1963
- Campió del món de persecució
- Campió d'Itàlia de persecució
1964
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Melbourne (amb Ferdinando Terruzzi)
- 1r als Sis dies de Milà (amb Rik van Steenbergen)
1965
- Campió del món de persecució
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies d'Adelaida (amb Joe Ciavola)
- 1r als Sis dies de Mont-real (amb Freddy Eugen)
1966
- Campió del món de persecució
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Mont-real (amb Freddy Eugen)
1967
- Campió d'Itàlia de persecució
1968
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Mont-real (amb Horst Oldenburg)
- 1r als Sis dies de Melbourne (amb Dieter Kemper)

↑ «FAGGIN Leandro». [Consulta: 8 desembre 2024].
↑ «Olympedia – Leandro Faggin». [Consulta: 8 desembre 2024].
↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Leandro FAGGIN» (en italià). [Consulta: 8 desembre 2024].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leandro Faggin