Óscar Freire Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÓscar Freire Gómez
Nom original(es) Oscar Freire Gomez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 de febrer de 1976 (1976-02-15) (47 anys)
Torrelavega (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya Espanya
Alçada1m 71cm
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipesprintador
Clubs professionals
  1998-1999. Vitalicio Seguros
2000-2002. Mapei-Quick Step
2003-2011. Rabobank
2012. Team Katusha
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes7 etapes a la Volta a Espanya
4 etapes al Tour de França
Mallot verd Punts al Tour de França (2008)
Tirrena-Adriàtica (2005)
Curses d'un diaMaillor arc irisCampió del món (1999, 2001, 2004)
Milà-San Remo (2004, 2007, 2010)
Vattenfall Cyclassics (2006)
Gant-Wevelgem (2008)
París-Tours (2010)
Família
FillsMarcos Freire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weboscarfreire.es Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Maillot arc iris
Plata Sant Sebastià 1997 ruta sub-23
Or Verona 1999 ruta
Bronze Plouay 2000 ruta
Or Lisboa 2001 ruta
Or Verona 2004 ruta
Óscar Freire disputant el campionat del món de Verona, el 2004

Óscar Freire Gómez (Torrelavega, Cantàbria, 15 de febrer de 1976) és un ciclista espanyol que fou campió mundial de fons en carretera els anys 1999, 2001 i 2004.

Biografia[modifica]

Freire com aficionat va ser subcampió del món en ruta sub-23, en el mundial celebrat a San Sebastià el 1997.

L'any 1998 va passar a professional en el conjunt espanyol Vitalicio Seguros.

El 1999 és l'any de la seva explosió en guanyar el Mundial de fons en carretera celebrat a Verona (Itàlia). En finalitzar la temporada amb aquesta victòria va ser contractat per l'equip Mapei-Quick Step.

El seu debut en una gran volta per etapes va ser el 2000 al córrer la Vuelta a Espanya on va aconseguir dues victòries. Va anar amb l'equip espanyol als Jocs Olímpics de Sydney on va acabar en una discreta 17a posició a la prova de fons en carretera. A partir de llavors comença a patir problemes físics que no li permeten entrenar amb normalitat i l'afecten anímicament. Els metges són incapaços de descobrir l'origen dels dolors. Però a pesar d'aquest fet aconsegueix la 3a posició a la prova en ruta del Mundial celebrat a Plouay (França).

El 2001 va estar més de set mesos sense pujar a la bicicleta per una lesió a l'esquena. Va reaparèixer a la Volta a Alemanya on va guanyar una etapa després de només quatre dies de competició. Va preparar amb molta cura el poc d'any que quedava i al Mundial de Lisboa va tornar a ser Campió del Món de fons en carretera.

El 2004 va aconseguir el seu tercer mundial de ciclisme en ruta igualant a: Binda, Merckx i Van Steenbergen que també tenen tres campionats respectivament.

El 2005 va superar al seu màxim rival, l'italià Alessandro Petacchi per aconseguir guanyar la classificació general de la Tirrena-Adriàtica en la qual va endur-se tres etapes. Després de vèncer a la Fletxa Brabançona, un quist al gluti va deixar fora de forma i sense competir a Freire, que el seu objectiu era vèncer en els mundials celebrats a Madrid.

El 2006 va guanyar per segon any consecutiu en la Fletxa Brabançona, 1 etapa en la seva prova talismà, la Tirrena-Adriàtica, una etapa a la Volta al País Basc, dues etapes al Tour de França i la clàssica Vattenfall Cyclassics Hamburgo, després de la que no va poder tornar a competir la resta de la temporada en condicions, a causa d'una lesió.

El 2007, recuperat de la lesió, va guanyar una etapa de la Challenge a Mallorca i una altra de la Vuelta a Andalucía, emportant-se també la general d'aquesta última. El 24 de març va guanyar la Milà-San Remo per segona vegada en la seva carrera. Recuperat dels seus problemes encara que amb un furóncol es va presentar al Tour de França arribant entre els 10 primers a les etapes massives però només va arribar a ser segon en dues etapes. Finalment no va sortir a l'etapa del dissabte catorze de juny per problemes amb el furóncol, per no patir més dolor a les etapes dels Alps i preparar la resta de la temporada. També va abandonar a la Vuelta a Espanya després de guanyar tres etapes.

El 2008 el va estrenar amb la victòria a la primera etapa de la Tirrena-Adriàtica sobre Alessandro Petacchi, i més tard amb la victòria a la sisena etapa d'aquesta mateixa prova, a la que acudia com a preparació per a la clàssica Milà-San Remo. Anteriorment havia aconseguit dos segons llocs en etapes del Tour de Califòrnia i la Clàssica d'Almería.

Al Tour de França de 2008 va guanyar la 14a etapa del Tour de França que anava des de Nimes fins a Digne-les-Bains, i va guanyar la classificació per punts, el Mallot Verd, sent el primer espanyol a aconseguir-ho.

Palmarès[modifica]

Resultats al Tour de França[modifica]

Resultats a la Volta a Espanya[modifica]

  • 2000. Abandona. Vencedor de 2 etapes
  • 2001. Abandona
  • 2002. Abandona
  • 2004. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 2007. Abandona (10a etapa). Vencedor de 3 etapes. Porta el mallot or durant 2 etapes
  • 2008. No surt (13a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 2009. Abandona (13a etapa)
  • 2010. No surt (15a etapa)
  • 2011. Abandona (8a etapa)

Enllaços externs[modifica]