Mario Cipollini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMario Cipollini
Mario CIPOLLINI 1.jpg
Biografia
Naixement Mario Cipollini
22 de març de 1967 (1967-03-22) (52 anys)
Lucca (Itàlia)
Altres noms Il Re Leone, Super Mario
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Alçada 1,89 m
Pes 79 kg
Activitat
Ocupació Ciclista
Nacionalitat esportiva Itàlia
Esport ciclisme en ruta
Posició a l'equip esprintador
Clubs professionals
  1989–1991. Del Tongo
1992–1993. GB-MG
1994–1995. Mercatone Uno-Medeghini
1996–2001. Saeco-AS Juvenes San Marino
2002. Acqua & Sapone-Cantina Tollo
2003–2004. Domina Vacanze
2005. Liquigas-Bianchi
2008. Rock Racing
Principals triomfs
Curses per etapes 42 etapes al Giro d'Itàlia
12 etapes al Tour de França
3 etapes a la Volta a Espanya
Curses d'un dia Campió del món Campió del món en ruta (2002)
Campió d'Itàlia Campionat d'Itàlia en ruta (1996)
Milà-Sanremo (2002)
Gant-Wevelgem (1992, 1993, 2002)
Família
Germans Cesare Cipollini
Premis

Lloc web Lloc web
Twitter: mc_cipollini
Modifica les dades a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Mallot arc iris
Or Zolder 2002 ruta
Cipollini al París-Niça de 1997

Mario Cipollini (Lucca, 22 de març de 1967) és un ciclista italià que fou professional entre 1989 i el 2005 i el 2008. Especialista en els esprints, va guanyar etapes a les tres grans voltes, destacant el rècord de victòries d'etapa que ostenta al Giro d'Itàlia, amb 42. També va guanyar reconegudes curses d'un dia, com la Milà-Sanremo, tres edicions de la Gant-Wevelgem i el tres vegades, i el Campionat del món en ruta del 2002. El seu germà Cesare també va ser un ciclista professional.[1]

Biografia[modifica]

1989-1991. Aprenentatge al Del Tongo[modifica]

Mario Cipollini va néixer en el si d'una família de ciclistes. El seu pare, Vivaldo, era un bon corredor aficionat fins que un greu accident va arruïnar la seva prometedora carrera. Mentre era un nen va resseguir Itàlia amb la seva família per veure les curses en què corrien la seva germana Tiziana i el seu germà Cesare, seleccionat per representar Itàlia en els Jocs Olímpics de 1976 amb tan sols 17 anys. Mario Cipolinni va passar al professionalisme el 1989 amb l'equip Del Tongo, que evoluciona al seu germà gran, Cesare. Mario Cipollini d'imposa, en la seva primera temporada, en tres etapes consecutives del Giro de la Pulla, abans d'aconseguir la seva primera victòria d'etapa al Giro d'Itàlia. En tres temporades amb l'equip, va guanyar sis etapes del Giro d'Itàlia i diverses carreres d'un dia.

1992-1995: la confirmació a la MG-Bianchi i Mercatone-Uno[modifica]

Durant els següents quatre anys Cipollini va guanyar de nou diverses etapes del Giro d'Itàlia, però també tres etapes del Tour de França el 1993 i 1995. Va guanyar la classificació per punts del Giro d'Itàlia de 1992, i porta el mallot groc del Tour de França de 1993. També destaca com a especialista en clàssiques, tot guanyant dues vegades la Gant-Wevelgem, i el Gran Premi E3. El 1995 Cipollini guanya, des del febrer, tres etapes consecutives del Tour del Mediterrani,[2] així com el Trofeu Luis Puig[3] i dues etapes de la Volta a la Comunitat Valenciana.[4]

1996-2001: Cipollini al Saeco, al cim[modifica]

En les sis temporades que va passar a l'equip Saeco Cipollini perfeccionà la tècnica de l'esprint. Fou el primer en fer que tot l'equip treballés al seu servei, emprant per l'esprint final un tren formant pels seus companys d'equip. Aquesta tècnica sols era possible per la seva capacitat de suportar el fort ritme que imposaven els seus companys fins al final. Aquesta tècnica li permet guanyar cada any 4 o 5 etapes del Giro d'Itàlia, arribant a 34 victòries d'etapa en aquesta cursa el 2001 i una segona classificació per punts el 1997. També va guanyar 9 noves etapes del Tour de França, incloent-ne quatre de consecutives el 1999. Amb tot, mai finalitzaria la cursa francesa, abandonant sistemàticament en les primeres etapes de muntanya, cosa que el va fer impopular a França. El 1996 guanyà el Campionat d'Itàlia.

2002-2005: l'apoteosi i final de carrera[modifica]

Mentre Cipollini, amb 35 anys, sembla en declivi, va fer una temporada de 2002 excepcional. Guanyador per primera vegada a la Milà-Sanremo al març, poc després de guanyar Gant-Wevelgem, per tercera vegada, deu anys després de la primera; i la tercera classificació per punts al Giro d'Itàlia gràcies a les sis victòries d'etapa. Això li va permetre aproximar-se al rècord de victòries d'etapa establert per Alfredo Binda abans de la guerra. Aquell estiu, el seu nou equip, Acqua & Sapone, no és seleccionat per al Tour de França. Molest, Cipollini va anunciar la seva retirada, però va reconsiderar la seva decisió.[5] Durant la tardor va participar, per primera vegada, en la Volta a Espanya, en què va guanyar tres etapes i va guanyar per primera vegada el títol de Campió del món en ruta. Tots aquests èxits van servir perquè rebés la Bicicleta d'or i el Mendrisio d'or.

El 2003 va guanyar dues etapes del Giro d'Itàlia, elevant la xifra total de victòries d'etapa en 42 i superant el rècord d'Alfredo Binda. El seu equip Domina Vacanze no fou seleccionat per disputar el Tour de França. La direcció del Tour ho justificà per l'edat i el decebedor inici de temporada de Cipollini, alhora com també pel desig de "donar una mica d'impuls al ciclisme francès".[6] Després de fitxa pel Liquigas el 2005, Cipollini va establir com a principals fites la Milà-Sanremo, la Gant-Wevelgem i el Giro d'Itàlia.[7] Va aconseguir les dues últimes victòries: una al Tour de Qatar i al Giro de la província de Lucca. El 26 d'abril de 2005, amb 38 anys, tretze dies abans de l'inici del Giro d'Itàlia, va anunciar que es retirava després de 17 temporades com a professional i 189 victòries.[8] L'organització del Giro el va convidar perquè s'acomiadés de la cursa i els aficionats abans de començar el pròlegl.[9]

2008: retorn avortat al Rock Racing[modifica]

El 2008, amb 40 anys, va tornar a la competició. Després de tres anys d'inactivitat, a principis de gener fitxà per l'equip de Rock Racing per aportar la seva experiència a la formació dels joves ciclistes i disputar algunes curses americanes, incloent la Volta a Califòrnia al febrer,[10] on va ser tercer en la segona etapa. El desacord entre Cipollini i l'amo de l'equip, Michael Ball, posa fi a l'aventura al mes d'abril.[11]

2011: consultor i promotor[modifica]

La seva carrera esportiva va acabar, però Cipollini no abandona el món del ciclisme. Va crear la seva marca de quadres de bicicleta, anomenat MCipollini. El 2010, és el proveïdor de l'equip ISD que va prendre el nom de Farnese Vini-Neri Sottoli el 2011.[12] Va exercir de consultor de l'equip el 2009.[13]

El febrer de 2013, la Gazzetta dello Sport informà que Cippolini havia estat client del doctor Eufemiano Fuentes, conegut per estar implicat en nombrosos casos de dopatge.[14] El seu nom en clau era "Maria" i, entre d'altres, hauria rebut 25 transfusions de sang el 2003, des de primers d'any fins al Giro d'Itàlia, al maig.[15] L'advocat de Cipollini negà les acusacions el mateix dia que el diari ho publicà, el 9 de febrer.[16] El 24 de juny de 2013, s'anuncià que les proves realitzades per l'AFLD el 2004 van demostrar l'ús de l'EPO per Cipollini durant el Tour de França de 1998.[17]

Palmarès[modifica]

Resultats al Tour de França[modifica]

  • 1992. Abandona (7a etapa)
  • 1993. Fora de control (11a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 2 dies
  • 1995. Abandona (10a etapa). Vencedor de 2 etapes
  • 1996. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 1997. Abandona (6a etapa). Vencedor de 2 etapes. Porta el mallot groc durant 4 dies
  • 1998. Abandona (9a etapa). Vencedor de 2 etapes
  • 1999. Abandona (9a etapa). Vencedor de 4 etapes
  • 2004. Abandona (6a etapa)

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica]

  • 1989. No surt (14a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 1990. 142è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 1991. 124è de la classificació general. Vencedor de 3 etapes
  • 1992. 126è de la classificació general. Vencedor de 4 etapes. Mallot violeta 1r de la Classificació per punts
  • 1995. Abandona (13a etapa). Vencedor de 2 etapes. Porta la maglia rossa durant 1 dia.
  • 1996. No surt (19a etapa). Vencedor de 4 etapes
  • 1997. 89è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Mallot violeta 1r de la Classificació per punts. Porta la maglia rossa durant 2 dies
  • 1998. Abandona (17a etapa). Vencedor de 4 etapes
  • 1999. No surt (18a etapa). Vencedor de 4 etapes. Porta la maglia rossa durant 1 dia
  • 2000. No surt (7a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta la maglia rossa durant 1 dia
  • 2001. 107è de la classificació general. Vencedor de 4 etapes. 1r a la Classificació Azzurri d'Itàlia
  • 2002. 100è de la classificació general. Vencedor de 6 etapes Mallot violeta 1r de la Classificació per punts. 1r a la Classificació Azzurri d'Itàlia. Porta la maglia rossa durant 1 dia.
  • 2003. No surt (12a etapa). Vencedor de 2 etapes
  • 2004. No surt (7a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya[modifica]

  • 1994. No surt (3a etapa)
  • 1997. No surt (2a etapa)
  • 2000. Exclòs (5a etapa)
  • 2002. Abandona (8a etapa). Vencedor de 3 etapes
  • 2003. Abandona (2a etapa)

Referències[modifica]

  1. «Fiche de Cesare Cipollini sur siteducyclisme». [Consulta: 9 gener 2010].
  2. «Tour of the Meditteranean», février 1995.
  3. «Luis Puig Trophy», 19 février 1995.
  4. «Tour of Valencia», 22-26 février 1995.
  5. «Cipollini sort de sa retraite», 28 août 2002. [Consulta: 28 décembre 2010].
  6. «Un Tour de France sans le champion du monde», 20-05-2003. [Consulta: 28 décembre 2010].
  7. Looking for number 188, interview parue sur cyclingnews.com, 29 février 2005, consulté le 4 janvier 2010
  8. Cipollini retires, cyclingnews.com, 27 avril 2005, consulté le 4 janvier 2010
  9. Cipollini to kick off prologue, cyclingnews.com, 7 mai 2005, consulté le 4 janvier 2010
  10. « Cipollini reprend du service », L'Équipe / AFP, 20 janvier 2008.
  11. Cipollini and Ball's relationship on the rocks, cyclingnews.com, 27 février 2008, consulté le 4 janvier 2010
  12. «ISD to ride Cipollini bikes in 2010», 19-01-2010. [Consulta: 16 maig 2011].
  13. «Cipollini joins Team ISD», 10-11-2008. [Consulta: 16 maig 2011].
  14. Bertrand Latour. «Mario Cipollini en relation avec Fuentes», 9 février 2013. [Consulta: 10 février 2013].
  15. «Report: Cipollini used 25 blood bags before 2003 Giro d'Italia», 10 février 2013. [Consulta: 10 février 2013].
  16. Julie Dremière. «Cipollini dément les accusations», 10 février 2013. [Consulta: 10 février 2013].
  17. «French Senate releases positive EPO cases from 1998 Tour de France».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Cipollini Modifica l'enllaç a Wikidata