Gran Premi de la muntanya al Tour de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
edició recent Tour de França de 2021
Mallot de la muntanya
Gran Premi de la Muntanya
Història
Primera edició 1933
Nombre d'edicions 82 (fins al 2021)
Categoria Classificació de la muntanya
Cursa Tour de França
Palmarès
Primer guanyador Espanya II República Vicente Trueba (ESP)
Més victòries  Richard Virenque (FRA) (7)
Últim Guanyador  Tadej Pogačar (SLO)

El Gran Premi de la muntanya del Tour de França és una classificació secundària del Tour de França que recompensa el ciclista que obté més punts en passar pels cims dels diferents ports de muntanya de què consta la cursa. El líder d'aquesta classificació rep el nom de "Rei de la muntanya", i des de 1975 és recompensat amb un mallot de color blanc i punts vermells, en francès anomenat maillot à pois rouges.

Història[modifica]

El primer Tour de França es va disputar sense passar per grans ports de muntanya, sinó travessant colls menors. El primer va ser el coll des Echarmeaux (712 m), en l'etapa inicial entre París a Lió, en el que avui és l'antic camí d'Autun a Lió. L'etapa de Lió a Marsella va incloure el coll de la République (1.161 m), també conegut com el coll de Grand Bois, als afores de St-Etienne. El primer gran coll que es va passar, el Ballon d'Alsace (1.178 m) als Vosges,[1] es va superar el 1905. Amb tot, els veritables grans colls de muntanya no foren inclosos fins al 1910, als Pirineus, quan es van superar per primera vegada el coll d'Aubisque i el Tourmalet. L'ascensió es feia per camins de ferradura, un repte exigent per a bicicletes pesades, sense canvis de marxes i conduïdes per homes amb els pneumàtics de recanvi al voltant de les seves espatlles i el menjar, roba i eines en bosses penjades dels manillars. L'assistent de l'organització, Victor Breyer, es va situar al cim de l'Aubisque amb el company que havia proposat incloure els Pirineus, Alphonse Steinès.[2] Després de l'èxit d'aquesta edició Desgrange va decidir incloure els Alps el 1911.[3]

El cim més alt que s'ha pujat mai ha estat el Cim de la Bonette-Restefond, el 1962, que s'eleva fins als 2.802 m.[4] El final d'etapa més alt va ser al cim del Galibier en l'edició del 2011.[5]

Des del 1905, diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà un ciclista del Tour de França com a meilleur grimpeur, el millor escalador.[6] El 1933 Vicente Trueba fou el primer vencedor d'aquesta classificació. Amb tot, Trueba era molt dolent baixant, per la qual cosa mai va guanyar res d'important tot i coronar en primera posició el cim. Henri Desgrange, director del Tour de França, va decidir que els ciclistes havien de rebre un premi per haver arribat primers al cim. Així, a partir de 1934, la diferència entre el primer i el segon ciclista al pas pel cim era transformada en una bonificació de temps en favor del primer. Aquestes bonificacions posteriorment van ser retirades, però es va mantenir el reconeixement pel Rei de la muntanya.[7]

Tot i que el millor escalador va ser reconegut per primera vegada el 1933, el mallot distintiu no es va introduir fins al 1975. Els colors del mallot es van escollir en funció del patrocinador del moment, la marxa de xocolata Poulain, les barres de xocolata de les quals tenien un embolcall blanc a punts vermells.[8] Tot i el posterior canvi de patrocinador en aquesta classificació el mallot conservà els colors i fins i tot s'ha estès a altres proves ciclistes.

Des del 2009, el mallot de la muntanya està patrocinat pels hipermercats i supermercats Carrefour i Carrefour Market.[9]

Distribució dels punts[modifica]

Durant les ascensions del Tour, els punts s'atorguen als primers ciclistes que coronen el cim. Les cotes es divideixen en cinc categories en funció de la seva dificultat i a cada categoria correspon un barem de punts. Les més fàcils estan classificades de quarta categoria i les més difícils de "categoria especial" o "fora de categoria". Des de l'última modificació de la puntuació, feta el 2012, la puntuació és la següent:

Tipus de cota / Posició 1r 2n 4r 47 10è
Fora de categoria 25 20 16 14 12 10 8 6 4 2
1a categoria 10 8 6 4 2 1
2a categoria 5 3 2 1
3a categoria 2 1
4a categoria 1

Vencedors del Gran Premi de la muntanya[modifica]

Meilleur grimpeur[modifica]

Entre 1905 i 1932, el diari L'Auto designà en cada edició al meilleur grimpeur, millor escalador, del Tour. Aquest títol no era donat per l'organització de la cursa i no està reconegut oficialment, però és el precedent directe de la classificació de la muntanya que es va instaurar el 1933.

Gran Premi de la muntanya[modifica]

Fins al 1975 el Gran Premi de la Muntanya no tenia cap mallot distintiu.

M.Rasmussen, amb el mallot de la muntanya el Tour de França de 2006.
Any Nom Equip Punts Altres mallots
1933 Espanya II República Vicente Trueba ESP) Touriste-routier 134 -
1934  René Vietto (FRA) França 111 -
1935  Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 118 -
1936 Espanya II República Julián Berrendero (ESP) Espanya-Luxemburg 132 -
1937  Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 114 -
1938 Itàlia Gino Bartali (ITA) Itàlia 107 Mallot groc Mallot groc
1939  Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 86 Mallot groc Mallot groc
1947  Pierre Brambilla (ITA) Itàlia 98 -
1948  Gino Bartali (ITA) Itàlia 62 Mallot groc Mallot groc
1949  Fausto Coppi (ITA) Itàlia 81 Mallot groc Mallot groc
1950  Louison Bobet (FRA) França 58 -
1951  Raphaël Géminiani (FRA) França 66 -
1952  Fausto Coppi (ITA) Itàlia 92 Mallot groc Mallot groc
1953 Espanya franquista Jesús Loroño (ESP) Espanya 54 -
1954 Espanya franquista Federico Bahamontes (ESP) Espanya 95 -
1955  Charly Gaul (LUX) Luxemburg 84 -
1956  Charly Gaul (LUX) Luxemburg 71 -
1957  Gastone Nencini (ITA) Itàlia 44 -
1958 Espanya franquista Federico Bahamontes (ESP) Espanya 79 -
1959 Espanya franquista Federico Bahamontes (ESP) Espanya 73 Mallot groc Mallot groc
1960  Imerio Massignan (ITA) Itàlia 56 -
1961  Imerio Massignan (ITA) Itàlia 95 -
1962 Espanya franquista Federico Bahamontes (ESP) Margnat–Paloma–d'Alessandro 137 -
1963 Espanya franquista Federico Bahamontes (ESP) Margnat–Paloma–Motul–Dunlop 147 -
1964 Espanya franquista Federico Bahamontes (ESP) Margnat–Paloma–Dunlop 173 -
1965 Espanya franquista Julio Jiménez (ESP) KAS-Kaskol 133 -
1966 Espanya franquista Julio Jiménez (ESP) Ford-France–Hutchinson 123 -
1967 Espanya franquista Julio Jiménez (ESP) Espanya 122 -
1968 Espanya franquista Aurelio González (ESP) Espanya 96 -
1969  Eddy Merckx (BEL) Faema 155 Mallot groc Mallot groc
Mallot verd Mallot verd
Mallot blanc Combinada
1970  Eddy Merckx (BEL) Faema-Faemino 128 Mallot groc Mallot groc
Mallot blanc Combinada
1971  Lucien Van Impe (BEL) Sonolor-Lejeune 228 -
1972  Lucien Van Impe (BEL) Sonolor 229 -
1973 Espanya franquista Pedro Torres (ESP) La Casera-Bahamontes 225 -
1974 Espanya franquista Domingo Perurena (ESP) KAS 161 -
1975  Lucien Van Impe (BEL) Gitane-Campagnolo 342 -
1976  Giancarlo Bellini (ITA) Brooklyn 170 -
1977  Lucien Van Impe (BEL) Lejeune-BP 244 -
1978  Mariano Martínez (FRA) Jobo-Superia 187 -
1979  Giovanni Battaglin (ITA) Inoxpran 239 -
1980  Raymond Martin (FRA) Miko-Mercier-Vivagel 223 -
1981  Lucien Van Impe (BEL) Boston-Mavic 284 -
1982  Bernard Vallet (FRA) La Redoute-Motobecane 278 -
1983  Lucien Van Impe (BEL) Metauromobili-Pinarello 272 -
1984  Robert Millar (GBR) Peugeot 284 -
1985  Luis Herrera (COL) Varta-Café de Colombia-Mavic 440 -
1986  Bernard Hinault (FRA) La Vie Claire-Radar 351 Combativitat Supercombatiu
1987  Luis Herrera (COL) Varta-Café de Colombia 452 -
1988  Steven Rooks (NED) PDM 326 Mallot de la combinada Combinada
1989  Gert-Jan Theunisse (NED) PDM 441 -
1990  Thierry Claveyrolat (FRA) RMO 321 -
1991  Claudio Chiappucci (ITA) Carrera Jeans 312 Combativitat Supercombatiu
1992  Claudio Chiappucci (ITA) Carrera Jeans-Tassoni 410 Combativitat Supercombatiu
1993  Tony Rominger (SUI) CLAS-Cajastur 449 -
1994  Richard Virenque (FRA) Festina 392 -
1995  Richard Virenque (FRA) Festina 438 -
1996  Richard Virenque (FRA) Festina 383 -
1997  Richard Virenque (FRA) Festina 579 -
1998  Christophe Rinero (FRA) Cofidis 200 -
1999  Richard Virenque (FRA) Team Polti 279 -
2000  Santiago Botero (COL) Kelme-Costa Blanca 347 -
2001  Laurent Jalabert (FRA) Team CSC-Tiscali 258 Combativitat Supercombatiu
2002  Laurent Jalabert (FRA) Team CSC-Tiscali 262 Combativitat Supercombatiu
2003  Richard Virenque (FRA) Quick Step-Davitamon 324 -
2004  Richard Virenque (FRA) Quick Step-Davitamon 266 Combativitat Supercombatiu
2005  Michael Rasmussen (DEN) Team Visma-Lease a Bike 185 -
2006  Michael Rasmussen (DEN) Team Visma-Lease a Bike 166 -
2007  Mauricio Soler (COL) Barloworld 206 -
2008  Carlos Sastre (ESP)[10] Team CSC-Saxo Bank 80 Mallot groc Mallot groc
2009 no atorgat[11] - -
2010  Anthony Charteau (FRA) Bbox Bouygues Telecom 143 -
2011  Samuel Sánchez (ESP) Euskaltel-Euskadi 108 -
2012  Thomas Voeckler (FRA) Team TotalEnergies 135 -
2013  Nairo Quintana (COL) Movistar Team 147 Mallot blanc Mallot blanc
2014  Rafał Majka (POL) Team Tinkoff-Saxo 181
2015  Christopher Froome (GBR) Ineos Grenadiers 119 Mallot groc Mallot groc
2016  Rafał Majka (POL) Team Tinkoff 209
2017  Warren Barguil (FRA) Team DSM-Firmenich PostNL 169 Combativitat Supercombatiu
2018  Julian Alaphilippe  (FRA) Quick-Step Floors 170
2019  Romain Bardet (FRA) AG2R La Mondiale 86
2020  Tadej Pogačar (SLO) UAE Team Emirates 82 Mallot groc Mallot groc
Mallot blanc Mallot blanc
2021  Tadej Pogačar (SLO) UAE Team Emirates 107 Mallot groc Mallot groc
Mallot blanc Mallot blanc

Ciclistes amb més victòries[modifica]

Richard Virenque, vencedor 7 vegades de la classificació de la muntanya.
Pos. Nom País Victòries Anys
1 Richard Virenque França França 7 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2003, 2004
2 Federico Bahamontes Espanya Espanya 6 1954, 1958, 1959, 1962, 1963, 1964
Lucien Van Impe Bèlgica Bèlgica 6 1971, 1972, 1975, 1977, 1981, 1983
4 Julio Jiménez Espanya Espanya 3 1965, 1966, 1967
5 Felicien Vervaecke Bèlgica Bèlgica 2 1935, 1937
Gino Bartali Itàlia Itàlia 2 1938, 1948
Fausto Coppi Itàlia Itàlia 2 1949, 1952
Charly Gaul Luxemburg Luxemburg 2 1955, 1956
Imerio Massignan Itàlia Itàlia 2 1960, 1961
Eddy Merckx Bèlgica Bèlgica 2 1969, 1970
Luis Herrera Colòmbia Colòmbia 2 1985, 1987
Claudio Chiappucci Itàlia Itàlia 2 1991, 1992
Laurent Jalabert França França 2 2001, 2002
Michael Rasmussen Dinamarca Dinamarca 2 2005, 2006
Tadej Pogačar Eslovènia Eslovènia 2 2020, 2021

Vencedors per país[modifica]

Pos. País Ciclista amb més victòries Darrer vencedor Victòries
1 França França Richard Virenque (7) Romain Bardet (2019) 23
2 Espanya Espanya Federico Bahamontes (6) Samuel Sánchez (2011) 17
3 Itàlia Itàlia Gino Bartali, Fausto Coppi, Imerio Massignan i Claudio Chiappucci (2) Claudio Chiappucci (1992) 11
4 Bèlgica Bèlgica Lucien Van Impe (6) Lucien Van Impe (1983) 11
5 Colòmbia Colòmbia Luis Herrera (2) Nairo Quintana (2013) 5
6 Dinamarca Dinamarca Michael Rasmussen (2) Michael Rasmussen (2006) 2
Luxemburg Luxemburg Charly Gaul (2) Charly Gaul (1956) 2
Països Baixos Països Baixos Steven Rooks i Gert-Jan Theunisse Gert-Jan Theunisse (1989) 2
Regne Unit Regne Unit Robert Millar i Christopher Froome Christopher Froome (2015) 2
Polònia Polònia Rafał Majka (2) Rafał Majka (2016) 2
Eslovènia Eslovènia Tadej Pogačar (2) Tadej Pogačar (2021) 2
12  Suïssa Tony Rominger Tony Rominger (1993) 1

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Woodland, 2000, p. 38.
  2. McGann i McGann, 2006, p. 29.
  3. Woodland, 2000, p. 43.
  4. Woodland, 2007, p. 273.
  5. Tour de France 2011—The Galibier 1911–2011. Letour.fr (10 juliol 1911).
  6. Tour - WielerArchieven
  7. Tour Xtra: Polka Dot Jersey
  8. «Tour Xtra: Polka Dot Jersey». .
  9. Web oficial del Tour de França
  10. Bernhard Kohl (Gerolsteiner), millor escalador inicialment del Tour de França de 2008, fou desqualificat per haver donat positiu en un control antidopatge i Carlos Sastre, segon de la classificació passà a guanyar la classificació.
  11. Franco Pellizotti, millor escalador inicialment del Tour de França de 2009, fou desqualificat per haver uns valors anòmals en el seu passaport biològic. La victòria no fou atorgada a cap altre ciclista (l'espanyol Egoi Martínez havia finalitzat en segona posició de la classificació).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Premi de la muntanya al Tour de França