Giro d'Itàlia de 1973

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum volta ciclistaGiro d'Itàlia de 1973
Dades de la cursa
EdicióLVI
PaïsosBèlgica Bèlgica
Alemanya Alemanya
Luxemburg Luxemburg
França França
 Suïssa
Itàlia Itàlia
Data18 de maig al 9 de juny de 1973
EtapesPròleg + 20 etapes
SortidaVerviers, Bèlgica
ArribadaTrieste, Friül-Venècia Júlia
Surten140
Arriben113
Temps106h 54' 41"
Velocitat mitjana35,506 km/h
Recorregut (Km)3.801 km
Palmarès
Guanyador Eddy Merckx (BEL)
Segon Felice Gimondi (ITA)
Tercer Giovanni Battaglin (ITA)
Classificacions secundàries
MuntanyaEspanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
Punts Eddy Merckx (BEL)
EquipsBEL Molteni

El Giro d'Itàlia de 1973 fou la 56a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 18 de maig i el 9 de juny de 1973, amb un recorregut de 3.801 km distribuïts en un pròleg i 20 etapes. 140 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 113 d'ells.[1][2] La sortida fou a Verviers, Bèlgica, i l'arribada a Trieste, Friül-Venècia Júlia.

La cursa va ser guanyada pel belga Eddy Merckx de l'equip Molteni. El segon i tercer lloc foren ocupats pels italians Felice Gimondi i Giovanni Battaglin, respectivament.[3][4] A més de la classificació general, Merckx va guanyar la classificació per punts. En les altres classificacions secundàries, José Manuel Fuente, del KAS, va guanyar la classificació de la muntanya i el Molteni la classificació per punts per equips.

Favorits[modifica]

El vigent campió Eddy Merckx (Molteni) va anunciar que competiria tant a la Volta a Espanya com al Giro. Entre les dues curses sols hi havia cinc dies de descans. Malgrat això, i amb la victòria a la Vuelta, Merckx es va presentar al Giro com a gran favorit. Es creia que Merckx tenia un equip molt fort, amb gregaris de luxe com Roger Swerts, Victor Van Schil i Jos Deschoenmaecker, entre altres.[2][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14]

Felice Gimondi (Bianchi), que havia guanyat la cursa el 1967 i 1969, no es veia en bones condicions per poder lluitar per la general.[15] Amb tot, encara era vist com un possible aspirant a la victòria final.[2] El director del Molteni, Giorgio Albani, creia que el rival més fort de Merckx seria Gimondi.[16] Albani considerava als espanyols José Manuel Fuente, Francisco Galdós i Santiago Lazcano uns rivals perillosos a les muntanyes, però no els veia lluitant per la general.[16] L'equip KAS era considerat un fort rival del Molteni pel potencial que podia exhibir en la muntanya.[2] Algunes fonts consideraven a Roger de Vlaeminck (Brooklyn) com la sorpresa en la classificació general,[16] i la major amenaça de Merckx.[2] L'antic vencedor del Giro, Gianni Motta (Zonca) també va disputar la cursa, però duia una temporada molt irregular fins al moment.[2] Gösta Pettersson (Ferretti), vencedor el 1971 era vist com un possible rival en la classificació general,[15] però també hi ha qui opinava que havia perdut part del seu nervi.[2] Italo Zilioli (Dreher), Franco Bitossi (Sammontana) i Michele Dancelli (Scic) eren altres ciclistes italians amb possibilitats d'aconseguir una bona classificació final.[2]

Marino Basso (Bianchi), Gerben Karstens (Ovest Rokado), Rik Van Linden (Ovest Rokado), Patrick Sercu (Brooklyn) i Bitossi serien els principals ciclistes que lluitarien pel les victòries d'etapa a l'esprint.[2][16][17]

El cineasta francès Claude Lelouch va anunciar que realitzaria una pel·lícula centrada en Merckx, que incorporaria imatges de la Volta a Espanya i d'aquest Giro d’Itàlia.[18]

Equips participants[modifica]

En aquesta edició del Giro hi van prendre part 14 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 140 corredors.[16]

Núm. Codi Equip
1-10 MOL BEL Molteni
11-20 BIA ITA Bianchi
21-30 BRO ITA Brooklyn
31-40 DRE ITA Dreherforte
41-50 FIL ITA Filotex
51-60 FLA BEL Flandria
61-70 GBC ITA G.B.C.
Núm. Codi Equip
71-80 JOL ITA Jolly Ceramica
81-90 KAS Espanya franquista KAS
91-100 MAG ITA Magniflex
101-110 ROK FRG Rokado
111-120 SAM ITA Sammontana
121-130 SCI ITA Scic
131-140 ZON ITA Zonca

Etapes[modifica]

Etapa Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
Prol. 18 de maig Verviers (BEL) contrarellotge per parelles 5  Eddy Merckx (BEL)
 Roger Swerts (BEL)		  Eddy Merckx (BEL)
1ª 19 de maig Verviers (BEL) - Colònia (GER) Etapa plana 137  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
2ª 20 de maig Colònia (GER) - Luxemburg (LUX) Etapa plana 227  Roger de Vlaeminck (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
3ª 21 de maig Luxemburg (LUX) - Estrasburg (FRA) Etapa plana 239  Gustave van Roosbroeck (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
4ª 22 de maig Ginebra (SUI) - Aosta Etapa de muntanya 163  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
23 de maig dia de descans
5ª 24 de maig Saint-Vincent - Milà Etapa plana 173  Gerben Karstens (NED)  Eddy Merckx (BEL)
6ª 25 de maig Milà - Iseo Etapa de mitja muntanya 144  Gianni Motta (ITA)  Eddy Merckx (BEL)
7ª 26 de maig Iseo - Lido delle Nazioni Etapa plana 248  Rik Van Linden (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
8ª 27 de maig Lido delle Nazioni - Monte Carpegna Etapa de muntanya 156  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
9ª 28 de maig Carpegna - Alba Adriatica Etapa plana 243  Patrick Sercu (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
10ª 29 de maig Alba Adriatica - Lanciano Etapa de mitja muntanya 174  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
11ª 30 de maig Lanciano - Benevento Etapa plana 230  Roger de Vlaeminck (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
12ª 31 de maig Benevento - Fiuggi Etapa de mitja muntanya 236  Tullio Rossi (ITA)  Eddy Merckx (BEL)
13ª 1 de juny Fiuggi - Bolsena Etapa plana 215  Roger de Vlaeminck (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
14ª 2 de juny Bolsena - Florència Etapa plana 202  Francesco Moser (ITA)  Eddy Merckx (BEL)
15ª 3 de juny Florència - Forte dei Marmi Etapa plana 150  Martín Emilio Rodríguez (COL)  Eddy Merckx (BEL)
4 de juny dia de descans
16ª 5 de juny Forte dei Marmi - Forte dei Marmi contrarellotge individual 37  Felice Gimondi (ITA)  Eddy Merckx (BEL)
17ª 6 de juny Forte dei Marmi - Verona Etapa plana 244  Rik Van Linden (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
18ª 7 de juny Verona - Andalo Etapa de muntanya 173  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
19ª 8 de juny Andalo - Auronzo di Cadore Etapa de muntanya 208 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP)  Eddy Merckx (BEL)
20ª 9 de juny Auronzo di Cadore - Trieste Etapa plana 197  Marino Basso (ITA)  Eddy Merckx (BEL)

Classificacions finals[modifica]

Classificació general[modifica]

Mallot rosa Classificació General[4][19][20]
Pos. Ciclista Equip Temps
1  Eddy Merckx (BEL) Mallot rosa Molteni 106h 54' 41"
2  Felice Gimondi (ITA) Bianchi + 7' 42"
3  Giovanni Battaglin (ITA) Jolly Ceramica + 10' 20"
4 Espanya franquista Josep Pesarrodona (ESP) KAS + 15' 51"
5 Espanya franquista Santiago Lazcano (ESP) KAS + 19' 11"
6  Wladimiro Panizza (ITA) G.B.C. + 19' 45"
7  Ole Ritter (DEN) Bianchi + 24' 24"
8 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP) KAS + 26' 06"
9 Espanya franquista Francisco Galdós (ESP) KAS + 26' 35"
10  Gianni Motta (ITA) Zonca + 26' 49"

Classificació de la muntanya[modifica]

Classificació final de la muntanya (1-5)[4][19][20]
Ciclista Equip Punts
1 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP) KAS 550
2  Eddy Merckx (BEL) Molteni 510
3  Giovanni Battaglin (ITA) Jolly Ceramica 180
4  Felice Gimondi (ITA) Bianchi 110
5  Lino Farisato (ITA) Scic 100

Classificació per punts[modifica]

Classificació final per punts (1-5)[19][20]
Ciclista Equip Punts
1  Eddy Merckx (BEL) Mallot violeta Molteni 237
2  Roger de Vlaeminck (BEL) Brooklyn 216
3  Felice Gimondi (ITA) Bianchi 146
4  Rik Van Linden (BEL) Rokado 141
5  Gerben Karstens (NED) Rokado 132

Classificació de la combinada[modifica]

Classificació final de la combinada (1-4)[1][19]
Ciclista Equip Punts
1  Eddy Merckx (BEL) Mallot rosa Purple jersey Molteni 4
2  Felice Gimondi (ITA) Bianchi 9
3  Giovanni Battaglin (ITA) Jollj Ceramica 17
4  José Manuel Fuente (ESP) Mallot verd KAS 18

Classificació dels esprints especials[modifica]

Classificació final dels esprints especials (1-5)[19][20]
Ciclista Equip Punts
1  Domingo Perurena (ESP) KAS 170
2  Ercole Gualazzini (ITA) Bianchi 110
3  Gianni Motta (ITA) Zonca 70
4  Joseph Bruyère (BEL) Molteni 60
5  Enrico Paolini (ITA) Scic 40
 Piero Dallai (ITA) Magniflex

Classificació dels neoprofessionals[modifica]

Classificació final dels neoprofessionals (1-5)[4][20]
Rider Team Time
1  Giovanni Battaglin (ITA) Jollj Ceramica 107h 05' 01"
2  Francesco Moser (ITA) Filotex + 28' 22"
3  Hennie Kuiper (NED) Rokado + 28' 30"
4  Walter Riccomi (ITA) Sammontana + 1h 01' 34"
5  Luciano Conati (ITA) Scic + 1h 06' 27"

Classificació per equips[modifica]

Classificació final per equips (1-5)[1][20]
Equip Punts
1 Molteni 7,731
2 Bianchi 4,434
3 Brooklyn 4,114
4 Rokado 3,534
5 KAS 3,534

Evolució de les classificacions[modifica]

Etapa Vencedor Classificació general
 Classificació per punts
 Gran Premi de la muntanya
 Classificació per equips
P Eddy Merckx & Roger Swerts Eddy Merckx ? no entregat no entregat
1 Eddy Merckx ?
2 Roger De Vlaeminck
3 Gustave Van Roosbroeck
4 Eddy Merckx José Manuel Fuente
5 Gerben Karstens
6 Gianni Motta Eddy Merckx
7 Rik Van Linden
8 Eddy Merckx
9 Patrick Sercu
10 Eddy Merckx
11 Roger De Vlaeminck
12 Tullio Rossi
13 Roger De Vlaeminck
14 Francesco Moser
15 Martín Emilio Rodríguez
16 Felice Gimondi
17 Rik Van Linden
18 Eddy Merckx
19 José Manuel Fuente José Manuel Fuente
20 Marino Basso
Final Eddy Merckx Eddy Merckx José Manuel Fuente Molteni

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Bill and Carol McGann. «1973 Giro d'Italia». Bike Race Info. Dog Ear Publishing. Arxivat de l'original el 2 January 2015. [Consulta: 6 agost 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Merckx et une très forte équipe contre tous!» (en francès). , 18-05-1973, p. 14.
  3. ↑ «Merckx, <<Maglia Rosa>> De Principio A Fin» (en castellà). El Mundo Deportivo, 10-06-1973, p. 19.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gianni Pignata «Giro-record per Merckx, sempre in rosa» (PDF) (en italià). Editrice La Stampa, 10-06-1973, p. 22.
  5. ↑ Gino Sala «Comincia il 56 Giro d'Italia: oggi il <<prologo>> di Verviers» (PDF) (en italià). PCI, 18-05-1973, p. 10.
  6. ↑ «Il Pronostico Dice Merckx La Quarta Volta» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 7.
  7. ↑ «Ecco I Loro Pronostici Firmati» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 8.
  8. ↑ «Eddy Merckx non aspetterà le Dolomiti» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 10.
  9. ↑ «Un Percorso Per Boifava» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 11.
  10. ↑ «Roger De Vlaeminck propone un nuovo e affaccinante tema» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 12.
  11. ↑ «L'estroso Bitossi e due speranze che si chiamano Riccomi e Osler» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 13.
  12. ↑ «L'orgoglio e le doti di Gimondi piu Basso, Ritter e Rodriguez...» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 14.
  13. ↑ «Francesco Moser a briglie sciolte per la grande avventura» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 15.
  14. ↑ «Gosta Pettersson nel pronostico per la maglia rosa» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 16.
  15. ↑ 15,0 15,1 Juan Del Bosque «Salvo accidentes, ya conocemos el nombre del vencedor» (en castellà). El Mundo Deportivo, 18-05-1973, p. 21.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Merckx ook favoriet in Ronde van Italie» (en neerlandès). Tubantia, 18-05-1973, p. 27.
  17. ↑ Nino Tamadesso «De vraag luidt: Wie kan Merckx in Du Giro verslaan?» (en neerlandès). Limburgs Dagblad, 18-05-1973, p. 1.
  18. ↑ «Film Over Eddie Merckx» (en neerlandès). Het Vrije Volk, 18-05-1973, p. 23.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Clasificaciones oficiales» (en castellà). El Mundo Deportivo, 10-06-1973, p. 19.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «I primi venti del 1973» (PDF) (en italià). PCI, 09-06-1974, p. 9. Arxivat 13 de març 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-03-13. [Consulta: 13 maig 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giro_d%27Itàlia_de_1973&oldid=32500000»