Bolsena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bolsena
Localització
Bolsena situat respecte Itàlia
Bolsena
Estat
• Regió
• Província
Flag of Italy.svg Itàlia
Laci
Província de Viterbo
Superfície 63,52 km²
Altitud 12 msnm
(màx.:350 )
Població (2010)
  • Densitat
4,235[1] hab.
Coordenades 42° 38′ 41″ N, 11° 59′ 09″ E / 42.64472°N,11.98583°E / 42.64472; 11.98583Coord.: 42° 38′ 41″ N, 11° 59′ 09″ E / 42.64472°N,11.98583°E / 42.64472; 11.98583
Codi postal 01023
Codi telefònic 0761
Codi ISTAT 056008
Codi cadastral A949
Patró santa Cristina
Festes majors 24 juliol
Agermanament Volkertshausen
Web

Bolsena és una ciutat d'Itàlia a la província de Viterbo de la regió del Laci, a la vora del llac anomenat també de Bolsena. Fou l'antiga ciutat etrusca de Velzna, coneguda pels romans com Volsinii.

Localització[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Bolsena està situada a la riba septentrional del Llac de Bolsena, que es va formar fa 300.000 any després del col·lapse de la caldera d'un dels volcans que formaven part dels Monts Volsini.

La part del territori municipal que no toca al llac, limita amb els següents municipis: Bagnoregio, Castel Giorgio (TR), Montefiascone, Orvieto (TR)i San Lorenzo Nuovo.

Vistes de Bolsena i el llac

Clima[modifica | modifica el codi]

Bolsena té un clima generalment suau gràcies a la seva proximitat amb el llac, que fa que els hiverns no siguin freds. Tot i estar a 350 msnm les nevades són rares a la ciutat, mentre que són més freqüents a les muntanyes que estan just al darrere i que arriben als 700 msnm. A Bolsena hi ha una estació meteorològica i segons les dades obtingudes entre 1961-1990, la temperatura mitjana del mese més fred, gener, és de +6 °C, mentre que la del mese més càlid, agost, és de 22,9 °C.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

En la prehistòria la zona va estar ocupada per membres de la cultura Vil·lanovana.

La ciutat fou fundada pels etruscs, que li van dir Velzna. Al segle IV a C van entrar en conflicte amb els romans [3]els quals la van conquerir dirigits pel cònsol Publi Deci Mus II i la van anomenar Volsinii.[4] El 294 aC el cònsol Luci Postumi Megel I va ser derrotat en una batalla prop de la mateixa ciutat, aliat amb les ciutats etrusques de Perusia i Arretium, obligant als etruscos al pagament d'un tribut massiu i acceptar una pau de quaranta anys.[5]El 264 aC al cònsol Marc Fulvi Flac se li va encomanar controlar una revolta dels habitants de Volsini i destruir la ciutat. De fet va tornar a Roma amb un ric botí de guerra, una part del qual s'ha trobat a les excavacions de l'àrea sacra de Sant'Omobono a Roma i al temple de Vertumnus o Vortumnus al turó Aventí va ser decorat per recordar aquesta victòria. Segons Plini el Vell la ciutat fou destruïda per la caiguda de llamps.[6]Quan fou reconstruïda, anys més tard, els nous pobladors li van posar el nom de Bolsena.[7]

A l'edat mitjana la ciutat va ser saquejada pels lonobards i els sarraïns. Van haver diverses ciutats que lluitaven pel control de tot el territori al voltant del llac fins que el papa Climent VI se'n feu càrrec i va aconseguir pacificar la zona. Sylvester Budes la va atacar en nom de Robert de Gènova en 1377 a principis del Cisme d'Occident.[8]

El 1927, a causa del reordenament territorial establert pel decret N°1 del 2 de gener 1927, del govern feixista, es va instituir la província de Viterbo i Bolsena va passar de pertànyer a la província de Roma a la nova de Viterbo.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població és d'aproximadament 4.300 habitants, però a l'estiu, degut al turisme, arriba fins a 10.000. Tenint en compt l'evolució al llarg dels anys, Bolsena ha passat dels 2.714 habitants l'any 1871 a tenir 4.246 el 1961, durant la següent dècada va haver una lleugera baixada fins a 3.946 i després no ha abandonat la tendència a l'augment.

Segons les dades del cens del 31 de desembre del 2010 la població estrangera resident era de 316 persones. La nacionalitat de procedència més nombrosa era Romania amb 130 persones (3,10%).

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

El miracle de Bolsena[modifica | modifica el codi]

Segons diu la tradició,[14] l'estiu del 1263 un sacerdot bohemi anomenat Pede de Praga[15] va començar a dubtar de la presència real de Jesús en l'hòstia i el vi consagrats. El sacerdot llavors va emprendre un pelegrinatge a Roma per resar davant la tomba de sant Pere] i per apaivagar els seus dubtes de fe. Durant l'estada a Roma va reviure la fe del sacerdot i va emprendre el viatge de tornada a la seva terra natal. Al llarg de la Via Càssia es va aturar per passar la nit a Bolsena, on els dubtes de fe el van atacar de nou. Al dia següent el sacerdot va assistir col·laborant a la missa que se celebrava a l'església de Santa Cristina [14]i en el moment de la consagració l'hòstia va començar a sagnar a través del drap cerimonial (el corporal). Espantat i confós, el sacerdot va mirar d'ocultar el fet, va acabar la celebració, embolicant les hòsties sobrants amb el corporal i va fugir a la sagristia. Pel camí unes gotes de sang van caure sobre el terra de marbre i als graons de l'altar. Després se'n va anar a relatar-li al papa Urbà IV que es trobava a Orvieto, aquest va reconèixer el miracle i va ordenar edificar una església en aquella ciutat.

llocs d'interès cultural[modifica | modifica el codi]

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

Església de santa Cristina
  • Capella del miracle (1639), en estil barroc.
  • Església des Santa Cristina (segle XI), en estil romànic.
  • Convent de Santa Maria del Giglio (S.Maria del lliri)
  • Antiga església de S. Francesc dels segles XII-XIII, actualment un teatre.
  • Antiga església de S. Ludovico, del segle XVI, actualment una Bibiloteca.
  • Oratori de la Mare de Déu dels Caçadors, del segle XV.

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]

Rocca Monaldeschi
  • Palau Cozza Crispo, segle XVI. Fou la residència del cèlebre abat Giuseppe Cozza Luzi, Vice Bibliotecari de S.R.C. i abat de l'abadia de Santa Maria de Grottaferrata.
  • Font de sant Roc, feta construir pel cardenal Giovanni de Medici. Les seves aigües són beneïdes cada 16 d'agost.
  • Palau Caposavi, del segle XVI, situat davant la font de sant Roc.
  • Catacumbes de santa Cristina
Representació del martiri de santa Cristina de Bolsena

Arquitectura militar[modifica | modifica el codi]

  • Rocca Monaldeschi della Cervara, una fortalesa del 1156 pper ordre del papa Adrià IV, va passar després sota el poder de la família Monaldeschi. Actualment és l'edifici del Museu territorial del llac de Bolsena, que es va inaugurar el maig del 1991.[16]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dato Istat
  2. Estació de Bolsena Taula mensual de temperatures
  3. Titus Livi Ab Urbe conditaV, 31-32
  4. Titus Livi Ab Urbe conditaIX, 41
  5. Titus Livi Ab Urbe condita X,37
  6. Plini el Vell Naturalis historia, II, 53
  7. Joan Zonares, "Epitom d'història", 8, 7, 4-8
  8. Levillain, Philippe. The papacy: an encyclopedia. vol.2: Gaius-Proxies (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 659. ISBN 0415922305. 
  9. Trobada dels deu anys d'agermanament, Tuscia web
  10. Acta de l'Ajuntament
  11. Visita de ciutadans de Lloret a Bolsena, publicat en Unonotizie, 29/4/2010
  12. La città di Bolsena in visita a Sepino in onore di Santa Cristina, publicat en Viterbo news, 12/1/2013
  13. Acta del Consell municipal
  14. 14,0 14,1 Il miracolo dei Bolsena
  15. Hi ha molt poques dades sobre aquest sacerdot però els estudis recents el relacionen amb un prevere de la cort d'Ottokar II de Bohèmia, Pietro da Praga
  16. Museu Territorial del llac de Bolsena
  17. Antonio Briganti, Cristina di Bolsena, tipografia Emiliana, Venècia, 1884, p.11 i seg.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolsena Modifica l'enllaç a Wikidata