Cristina de Bolsena

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Santa Cristina».
Infotaula de personasanta Cristina
Ravensburg St Christina Hl Christina.jpg
Talla de Moriz Schlachter, ca. 1889, a Ravensburg
Dades biogràfiques
Naixement Christina
Segle III
Bolsena (Viterbo, Laci)
Mort Segle III
Bolsena
Sepultura Santa Cristina de Bolsena (hi ha part de les relíquies); Catedral de Palerm o Toffia (Rieti) (els dos llocs s'atribueixen la possessió del cos) 
Època Imperi romà
verge, màrtir
Commemoració a Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Bolsena (Basílica di Santa Cristina), Palerm, Toffia
Festivitat 24 de juliol
Iconografia Amb una mola al costat o penjada al coll, palma de martiri; amb serps
Patronatge Mariners, moliners; Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, Bolsena; copatrona de Palerm; El Burgo de Osma; Orde de Santa Cristina de Somport
Modifica dades a Wikidata

Santa Cristina va ser una jove de Bolsena (Toscana) del segle III, venerada com a santa màrtir per l'Església catòlica i l'ortodoxa. En aquesta també és coneguda com a Cristina de Tir o Cristina la Gran Màrtir, per la confusió entre la ciutat libanesa de Tir i la vila de Tyro, al llac de Bolsena, d'on era originària. La seva festivitat és el 24 de juliol.

Vida[modifica]

El Martirologi romà de 2004 en dóna les poques dades que se'n tenen: "A Bolsena a Toscana, santa Cristina, verge i màrtir". La santa havia estat inclosa al calendari catòlic de sants com a santa celebrada arreu; l'any 1969, en la reforma del calendari, se l'hi va treure "perquè res no es coneix d'aquesta verge i màrtir llevat del seu nom i la seva sepultura a Bolsena". Actualment, se celebra com a "commemoració" el dia de la seva festivitat.

Excavacions arqueològiques a Bolsena han demostrat que hi havia un culte a aquesta santa ja al segle IV.

Llegenda[modifica]

Altar de Santa Cristina, a la basílica de Bolsena

Al segle IX va redactar-se una narració del seu martiri, sobre la qual van fer-se moltes variants. Segons aquesta història tardana i la tradició oriental, havia nascut a Tir, al Líban; segons la tradició occidental, a Pèrsia, durant el segle III o el segle V.

Era filla d'un ric magistrat anomenat Urbanus; convertida al cristianisme, va ser turmentada pel seu mateix pare per tal que en renegués. Déu mateix, però, va fer que resistís el turment, i no va morir fins al vuitè turment que va patir. Entre aquests: va ser esquinçada amb ganxos de ferro, rostida en una graella, ficada en un forn i en un pou amb serps, lligada a una mola i llançada a un riu (uns àngels, però, aixecaren la pedra i no s'enfonsà), assagetada, etc. Mort son pare, Dió, el successor d'aquest, va continuar amb el martiri fins que morí a cops de llança.

El més probable és que tota la llegenda sigui fictícia, basant-se en les actes de martiri d'altres sants verges, com santa Bàrbara, afegint-hi els trets habituals: diversos turments, conflicte amb el pare, càstig dels torturadors, etc.

Relíquies[modifica]

Dues poblacions diuen tenir el cos de la santa. A la catedral de Palerm, d'on és una de les quatre patrones, s'ensenya en una urna transparent. A Toffia, a Rieti, se n'ensenya un altre cos.

Santa Cristina d'Osma[modifica]

A la parròquia de Santa Cristina d'El Burgo de Osma és mostra un cos atribuït a Santa Cristina de Bolsena, patrona de la ciutat i coneguda com a Cristina d'Osma. Tot i que la devoció a la santa és antiga a la ciutat, la relíquia va arribar-hi en 1789. La cèdula que acompanyava les relíquies, datada a Roma en 1788, certifica que era el cos d'una jove màrtir trobat a les catacumbes de Cal·lixt. Malgrat això, des que va arribar, es prengué erròniament com la relíquia de la santa toscana.

Iconografia[modifica]

Se la representa com una donzella vestida amb túnica i mantell. Els atributs que l'acompanyen són bastant variables i en general estan relacionats amb els diversos episodis del seu martiri. Així doncs, se la pot veure amb una sageta clavada o bé amb una roda de molí lligada al coll, entre altres.

Al retaule de Santa Cistina de Corçà conservat al Museu d'Art de Girona apareix luxosament vestida i coronada (per donar a entendre el seu llinatge noble), portant la palma dels màrtirs i un llibre obert. Se la veu asseguda en un tron decorat amb figures de profetes, probablement fent referència al seu rebuig de la idolatria.[1]

Altres obresː

  • Vincenzo Catenaː Retaule de Santa Cristina (1520, Santa Maria Mater Domini, Venècia)
  • Retaule major de l'església parroquial de Santa Cristina d'Aro (estructura de finals del segle XVI i pintures de començaments del segle XVII)[2]

Referències[modifica]

  1. «Mestre d'Olot | Retaule de Santa Cristina de Corçà | 1450-1500 | Núm. Reg: MDG0290 | Fons Bisbat de Girona» (en ca-es). Museu d'Art de Girona.
  2. Esteva i Cruañas, Lluís; Bautista i Parra, Jordi «El retaule renaixentista de Santa Cristina d'Aro». Estudis del Baix Empordà, 12, 1993, pàg. 151-172.

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950