Cristina de Bolsena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Santa Cristina».
Infotaula de personasanta Cristina
Ravensburg St Christina Hl Christina.jpg
Talla de Moriz Schlachter, ca. 1889, a Ravensburg
Biografia
Naixement Christina
Segle III
Bolsena (Viterbo, Laci)
Mort Segle III
Bolsena
Lloc d'enterrament Santa Cristina de Bolsena (hi ha part de les relíquies); Catedral de Palerm o Toffia (Rieti) (els dos llocs s'atribueixen la possessió del cos) 
Període Imperi Romà
verge, màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Pelegrinatge Bolsena (Basílica di Santa Cristina), Palerm, Toffia
Festivitat 24 de juliol
Iconografia Amb una mola al costat o penjada al coll, palma de martiri; amb serps
Patrona de Mariners, moliners; Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, Bolsena; copatrona de Palerm; El Burgo de Osma; Orde de Santa Cristina de Somport
Modifica les dades a Wikidata

Santa Cristina va ser una jove de Bolsena (Toscana) del segle III, venerada com a santa màrtir per l'Església catòlica i l'ortodoxa. En aquesta també és coneguda com a Cristina de Tir o Cristina la Gran Màrtir, per la confusió entre la ciutat libanesa de Tir i la vila de Tyro, al llac de Bolsena, d'on era originària. La seva festivitat és el 24 de juliol.

Vida[modifica]

El Martirologi romà de 2004 en dóna les poques dades que se'n tenen: "A Bolsena a Toscana, santa Cristina, verge i màrtir". La santa havia estat inclosa al calendari catòlic de sants com a santa celebrada arreu; l'any 1969, en la reforma del calendari, se l'hi va treure "perquè res no es coneix d'aquesta verge i màrtir llevat del seu nom i la seva sepultura a Bolsena". Actualment, se celebra com a "commemoració" el dia de la seva festivitat.

Excavacions arqueològiques a Bolsena han demostrat que hi havia un culte a aquesta santa ja al segle IV.

Llegenda[modifica]

Altar de Santa Cristina, a la basílica de Bolsena

Al segle IX va redactar-se una narració del seu martiri, sobre la qual van fer-se moltes variants. Segons aquesta història tardana i la tradició oriental, havia nascut a Tir, al Líban; segons la tradició occidental, a Pèrsia, durant el segle III o el segle V.

Era filla d'un ric magistrat anomenat Urbanus; convertida al cristianisme, va ser turmentada pel seu mateix pare per tal que en renegués. Déu mateix, però, va fer que resistís el turment, i no va morir fins al vuitè turment que va patir. Entre aquests: va ser esquinçada amb ganxos de ferro, rostida en una graella, ficada en un forn i en un pou amb serps, lligada a una mola i llançada a un riu (uns àngels, però, aixecaren la pedra i no s'enfonsà), assagetada, etc. Mort son pare, Dió, el successor d'aquest, va continuar amb el martiri fins que morí a cops de llança.

El més probable és que tota la llegenda sigui fictícia, basant-se en les actes de martiri d'altres sants verges, com santa Bàrbara, afegint-hi els trets habituals: diversos turments, conflicte amb el pare, càstig dels torturadors, etc.

Relíquies[modifica]

Dues poblacions diuen tenir el cos de la santa. A la catedral de Palerm, d'on és una de les quatre patrones, s'ensenya en una urna transparent. A Toffia, a Rieti, se n'ensenya un altre cos.

Santa Cristina d'Osma[modifica]

A la parròquia de Santa Cristina d'El Burgo de Osma és mostra un cos atribuït a Santa Cristina de Bolsena, patrona de la ciutat i coneguda com a Cristina d'Osma. Tot i que la devoció a la santa és antiga a la ciutat, la relíquia va arribar-hi en 1789. La cèdula que acompanyava les relíquies, datada a Roma en 1788, certifica que era el cos d'una jove màrtir trobat a les catacumbes de Cal·lixt. Malgrat això, des que va arribar, es prengué erròniament com la relíquia de la santa toscana.

Iconografia[modifica]

Se la representa com una donzella vestida amb túnica i mantell. Els atributs que l'acompanyen són bastant variables i en general estan relacionats amb els diversos episodis del seu martiri. Així doncs, se la pot veure amb una sageta clavada o bé amb una roda de molí lligada al coll, entre altres.

Al retaule de Santa Cistina de Corçà conservat al Museu d'Art de Girona apareix luxosament vestida i coronada (per donar a entendre el seu llinatge noble), portant la palma dels màrtirs i un llibre obert. Se la veu asseguda en un tron decorat amb figures de profetes, probablement fent referència al seu rebuig de la idolatria.[1]

Altres obresː

  • Vincenzo Catenaː Retaule de Santa Cristina (1520, Santa Maria Mater Domini, Venècia)
  • Retaule major de l'església parroquial de Santa Cristina d'Aro (estructura de finals del segle XVI i pintures de començaments del segle XVII)[2]

Referències[modifica]

  1. «Mestre d'Olot | Retaule de Santa Cristina de Corçà | 1450-1500 | Núm. Reg: MDG0290 | Fons Bisbat de Girona» (en ca-es). Museu d'Art de Girona.
  2. Esteva i Cruañas, Lluís; Bautista i Parra, Jordi «El retaule renaixentista de Santa Cristina d'Aro». Estudis del Baix Empordà, 12, 1993, pàg. 151-172.

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950