Giro d'Itàlia de 1970
| Dades de la cursa | |
|---|---|
| Edició | LIII |
| Països | Itàlia |
| Data | 18 de maig al 7 de juny de 1970 |
| Etapes | 20 |
| Sortida | San Pellegrino Terme, Llombardia |
| Arribada | Bolzano, Trentino - Alto Adige |
| Surten | 130 |
| Arriben | 97 |
| Temps | 90h 08' 47" |
| Velocitat mitjana | 36,518 km/h |
| Recorregut (Km) | 3.292 km |
| Palmarès | |
| Guanyador | |
| Segon | |
| Tercer | |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya | |
| Punts | |
| Equips | |
El Giro d'Itàlia de 1970 fou la 53a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 18 de maig i el 9 de juny de 1970, amb un recorregut de 3.292 km distribuïts en 20 etapes, una d'aquestes contrarellotge individual. 130 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 97 d'aquests. La sortida fou a San Pellegrino Terme i l'arribada a Bolzano.
Història
[modifica]En aquesta edició es va instaurar de manera definitiva la maglia ciclamino pel líder de la classificació per punts, en substitució de la de color vermell emprada fins aleshores.[1]
Després de la desqualificació patida el 1969 per donar positiu en un control antidopatge per amfetamines, Merckx tornà al Giro com a vigent campió del Tour de França i favorit a la victòria final. L'altre gran candidat era l'italià Felice Gimondi, vencedor dels Giros de 1967 i 1969.
Fins a la disputa de la 7a etapa la condició d'Eddy Merckx era posada en dubte, i la gent es preguntava si havia anat al Giro a disputar-lo o a preparar el Tour. Aquests dubtes s'esvaïren en finalitzar aquella etapa, la primera en què va demostrar les seves veritables intencions, i en la qual es vestí de rosa.[2] Dos dies després, en una contrarellotge individual de 56 quilòmetres, Merckx assestà el cop definitiu en distanciar a la resta de favorits en més de dos minuts.[3] En aquesta edició l'organització del Giro havia decidit fer un final d'infart, amb tres etapes d'alta muntanya els tres darrers dies. Amb tot, no s'aconseguí l'efecte esperat, i entre els millors de la classificació general no hi hagué grans diferències. En la 18a etapa, amb final a la Marmolada, els set primers de l'etapa entraren en un minut, si bé a partir del 8è perderen tots més de set minuts. En la 19a i 20a etapa Gimondi i Merckx tornaren a entrar sense grans diferències, aconseguint d'aquesta manera el belga el seu segon Giro d'Itàlia.
Equips participants
[modifica]En aquesta edició del Giro hi van prendre part 13 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 130 corredors.
|
|
Etapes
[modifica]Classificacions finals
[modifica]Classificació general
[modifica]| Pos. | Ciclista | Equip | Temps |
|---|---|---|---|
| 1 | Faemino | 90h 08' 47" | |
| 2 | Salvarani | + 3' 14" | |
| 3 | Molteni | + 4' 59" | |
| 4 | Molteni | + 7' 07" | |
| 5 | Faemino | + 8' 14" | |
| 6 | Ferretti | + 9' 20" | |
| 7 | Filotex | + 13' 10" | |
| 8 | La Casera | + 19' 25" | |
| 9 | Germanvox | + 21' 17" | |
| 10 | Scic | + 21' 29" | |
Classificació de la muntanya[modifica]
|
Classificació per punts[modifica]
|
Referències
[modifica]- ↑ «Giro d'Italia - Historical Database - Maglia ciclamino» (en anglès). www.dailypeloton.com, 12-02-2006. Arxivat de l'original el 2007-01-08. [Consulta: 6 maig 2013].
- ↑ «Merckx, nuevo líder de la Vuelta ciclista a Italia». La Vanguardia, 26-05-1970. [Consulta: 6 maig 2013].
- ↑ «También en contrarreloj Eddy Merckx se muestra superior a todos». La Vanguardia, 27-05-1970. [Consulta: 6 maig 2013].
Bibliografia
[modifica]- Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009.