Roger De Vlaeminck

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Roger de Vlaeminck)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRoger De Vlaeminck
Roger de Vlaeminck al pavés del Tour de Flandes
Dades biogràfiques
Naixement Roger de Vlaeminck
24 d'agost de 1947 (1947-08-24) (70 anys)
Eeklo
Altres noms El Gitano
Monsieur París-Roubaix
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Activitat professional
Ocupació Ciclista de ciclocròs, ciclista i director esportiu
Esport Ciclocròs
Clubs professionals
  1969-1971. Flandria
1972. Dreher
1973-1977. Brooklyn
1978. Sanson
1979. Gis Gelati
1980. Boule D'or-Colnago
1981-1982. DAF Trucks
1983. Gios-Clement
1984. Gis Gelati
Principals triomfs
Curses per etapes 22 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa al Tour de França
1 etapa a la Volta a Espanya
Volta a Suïssa (1975)
Tirrena-Adriàtica (de 1972 a 1977)
Curses d'un dia Campió de Bèlgica Campió de Bèlgica en ruta (1969, 1981)
París-Roubaix (1972, 1974, 1975, 1977)
Milà-Sanremo (1973, 1978, 1979)
Volta a Llombardia (1974, 1976)
Tour de Flandes (1977)
Lieja-Bastogne-Lieja (1970)
Dades familiars
Germans
Modifica dades a Wikidata
Medaller
Ciclisme en ruta
Campionat del Món
Plata Yvoir 1975 ruta
Ciclocròs
Campionats del món de ciclocròs Mallot arc iris
Or Luxemburg 1968 amateur
Or Melchnau 1975 elit
Plata Magstadt 1969 amateur
Plata Bera 1974 elit

Roger de Vlaeminck (Eeklo, 24 d'agost de 1947), anomenat El Gitano i Monsieur París-Roubaix, va ser un ciclista belga que fou professional entre 1969 i 1984, durant els quals va aconseguir 257 victòries.

Com a amateur va ser campió i subcampió del món de ciclo-cros el 1968 i el 1969, i dues vegades campió del seu país en la mateixa especialitat. El 1968, el seu germà Erik, també ciclista, també va ser campió del món de ciclocròs, però en categoria professional. A començaments de 1969 va fitxar pel Flandria i, a més de nombroses proves d'un dia, va guanyar el Campionat del seu país de fons en carretera i va ser segon a la Milà-San Remo. Ja com a professional, va tornar a ser campió del món de ciclocròs el 1975 i campió del seu país en unes altres tres ocasions (1974, 1975 i 1978).

De Vlaeminck és un dels tres únics ciclistes que ha aconseguit guanyar els cinc Monuments del ciclisme, al costat dels també belgues Eddy Merckx i Rik van Looy. L'única gran carrera d'un dia que no va aconseguir guanyar va ser el Campionat del Món, obtenint el seu millor resultat el 1975, en acabar segon per darrere d'Hennie Kuiper.

La París-Roubaix va ser sens dubte la seva cursa favorita. Amb quatre victòries, és el ciclista que més vegades l'ha guanyat. A més, va ser segon en unes altres quatre ocasions i tercer en una altra.

Va guanyar etapes a les tres Grans Voltes, brillant sobretot al Giro d'Itàlia, on va guanyar 22 etapes i la classificació per punts en tres ocasions.

Després de retirar-se del ciclisme professional es convertí, durant diversos anys, en entrenador d'equips de ciclocròs.

Palmarès en ruta[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica]

Resultats al Tour de França[modifica]

  • 1969. Abandona (10a etapa)
  • 1970. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 1971. Abandona (11a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya[modifica]

  • 1984. Abandona. Vencedor d'una etapa

Palmarès en pista[modifica]

Palmarès en ciclocros[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger De Vlaeminck Modifica l'enllaç a Wikidata