Milà-Torí
| |||
| Detalls de cursa | |||
| Esport | Ciclisme de carretera | ||
| Creació | 1876 | ||
| Número d'edicions | 106 (a 2026) | ||
| Freqüència | annual (octubre) | ||
| Tipus | Cursa d'un dia | ||
| Països | |||
| Organitzador | RCS MediaGroup | ||
| Categories | 1.HC (2005-2019) 1.Pro (2020-) | ||
| Circuit | UCI ProSeries | ||
| Web oficial | Lloc oficial | ||
| Palmarès | |||
| Edició recent | |||
| Més triomfs | (5 victòries) | ||
| Curses actuals | |||
Milà-Torí 2026 | |||
| Documentació | |||
La Milà-Torí (Milano-Torino en italià) és una cursa ciclista d'un dia que es disputa a Itàlia entre les ciutats de Milà i Torí i que té un recorregut de 199 km.
La primera edició d'aquesta cursa es disputà el 1876, cosa que la converteix en la clàssica ciclista més antiga d'Itàlia i una de les més antigues del món.[1] La cursa és organitzada pel grup RCS, propietari de La Gazzetta dello Sport, i organitzadora d'altres importants curses italianes com la Milà-Sanremo, la Tirrena-Adriàtica o el Giro d'Itàlia, entre d'altres. Entre el 2005 i el 2019 forma part del circuit UCI Europe Tour en la categoria 1.HC. El 2020 passà a la categoria UCI ProSeries.[1]
Fins al 1987 la cursa es disputava una setmana abans de la Milà-Sanremo, servint de preparació per a les clàssiques de primavera. Aquell any la cursa es traslladà al mes d'octubre, la setmana anterior a la Volta a Llombardia, ja que els organitzadors no estaven contents amb les inclemències meteorològiques que afectaven a primers de març al nord d'Itàlia. Disputant-se a la tardor la cursa passà a formar part del Trittico di Autunno, juntament amb el Giro del Piemont i la Volta a Llombardia, que es disputen la mateixa setmana. El 2005 la cursa tornà a les seves dates tradicionals, a primers de març. El 2008 no es va disputar i en les seves dates es va córrer la Monte Paschi Eroica.
El ciclista amb més victòries és Costante Girardengo, amb cinc triomfs entre 1914 i 1923. Pierino Favalli, amb tres victòries consecutives entre 1938 i 1940, és el segon a la llista de vencedors. El català Miquel Poblet guanyà l'edició de 1957, sent d'aquesta manera el primer ciclista espanyol a aconseguir-ho.[1]
El 1995, després de permetre entrar un vehicle dins el traçat de la cursa per error, Marco Pantani i dos ciclistes més foren atropellats en un greu accident que apartà Pantani de les carreteres durant tota la temporada següent.[2]
Llista de guanyadors
[modifica]Estadístiques
[modifica]Actualitzat a la fi de l'edició de 2026.
Múltiples vencedors
[modifica]| Nombre de victòries | Corredor | Nacionalitat | Anys |
|---|---|---|---|
| 5 | Costante Girardengo | 1914, 1915, 1919, 1920, 1923 | |
| 4 | Pierino Favalli | 1938, 1939, 1940 | |
| 2 | Federico Gay | 1921, 1924 | |
| Adriano Zanaga | 1922, 1925 | ||
| Giuseppe Graglia | 1931, 1933 | ||
| Pietro Chiappini | 1941, 1942 | ||
| Vito Ortelli | 1945, 1946 | ||
| Agostino Coletto | 1954, 1958 | ||
| Roger De Vlaeminck | 1972, 1974 | ||
| Rolf Gölz | 1988, 1989 | ||
| Mirko Celestino | 2001, 2003 | ||
Victòries per països
[modifica]| # | País | Victòries | Última victòria |
|---|---|---|---|
| 1. | 74 | Alberto Bettiol (2024) | |
| 2. | 5 | Markus Zberg (1999) | |
| Alberto Contador (2012) | |||
| 3. | 4 | Rik Van Linden (1977) | |
| Arnaud Démare (2020) | |||
| 4. | 2 | Giuseppe Graglia (1933) | |
| Rolf Gölz (1989) | |||
| Rigoberto Urán (2017) | |||
| Thomas Pidcock (2026) | |||
| 5. | 1 | Phil Anderson (1987) | |
| Rolf Sørensen (1993) | |||
| Michael Woods (2019) | |||
| Primož Roglič (2021) | |||
| Arvid de Kleijn (2023) | |||
| Isaac del Toro (2025) | |||
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Milano-Torino (Ita) - Cat.1.ProS». [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ Egurbide, Peru «Pantani choca con un todoterrono en la clásica Milán-Turín y se rompe la tibia y el fémur» (en castellà). El País [Madrid], 18-10-1995. ISSN: 1134-6582.
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial de la cursa (italià)

