Wladimiro Panizza

Clubs professionals
	1967. Vittadello ; 1968. Pepsi Cola ; 1969-1970. Salvarani ; 1971. Cosatto ; 1972. Zonca ; 1973. G.B.C.-Sony ; 1974-1975. Brooklyn ; 1976-1977. Scic ; 1978. Vibor ; 1979. Sanson ; 1980-1981. Gis Gelati ; 1982. Del Tongo ; 1983-1984. Atala ; 1985. Ceramiche Ariostea

Wladimiro Panizza
	;
Biografia
Naixement	5 juny 1945 ; Fagnano Olona (Itàlia)
Mort	21 juny 2002 (57 anys); Cassano Magnago (Itàlia)
Dades personals
Altres noms	La Pulce, La Roccia, Miro
Nacionalitat	Itàlia
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclocròs
Clubs professionals
	1967. Vittadello ; 1968. Pepsi Cola ; 1969-1970. Salvarani ; 1971. Cosatto ; 1972. Zonca ; 1973. G.B.C.-Sony ; 1974-1975. Brooklyn ; 1976-1977. Scic ; 1978. Vibor ; 1979. Sanson ; 1980-1981. Gis Gelati ; 1982. Del Tongo ; 1983-1984. Atala ; 1985. Ceramiche Ariostea
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	1 etapa al Tour de França ; 2 etapes al Giro d'Itàlia
Curses d'un dia	Milà-Torí (1975)
Trajectòria

Wladimiro Panizza (Fagnano Olona, 5 de juny de 1945 - Cassano Magnago, 21 de juny de 2002) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1967 i 1985.^[1]

Té el rècord de participacions en el Giro d'Itàlia, amb 18, acabant-lo en 16 ocasions, sent la millor classificació la segona posició aconseguida el 1980 rere Bernard Hinault i després d'haver vestit el mallot rosa durant sis etapes. En aquesta mateixa cursa guanyà dues etapes, el 1975 i 1978. Al Tour de França de 1976 guanyà una etapa.^[2] Comparteix amb Philippe Gilbert el rècord de participacions, 18, a la Milà-Sanremo.^[3]

Palmarès[modifica]

1967
- 1r al Gran Premi Montelupo
1970
- 1r al Gran Premi de Mònaco
1973
- Campió d'Itàlia de ciclo-cross
- 1r al Giro di Romagna
- 1r al Giro de la Província de Reggio de Calàbria
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya
1974
- 1r al Giro de Campania
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
1975
- Campió d'Itàlia de ciclo-cross
- 1r a la Milà-Torí
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
1976
- Campió d'Itàlia de ciclo-cross
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
1977
- 1r al Gran Premi del Midi Libre
1978
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
1979
- Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica
1980
- 1r al Giro de l'Etna
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
1981
- 1r al Giro del Friuli
1982
- 1r al Giro de l'Etna

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica]

1967. 22è de la classificació general
1969. 16è de la classificació general
1971. 9è de la classificació general
1972. 5è de la classificació general
1973. 6è de la classificació general
1974. 12è de la classificació general
1975. 6è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1976. 6è de la classificació general
1977. 5è de la classificació general
1978. 4t de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1979. 13è de la classificació general
1980. 2n de la classificació general. Porta la maglia rosa durant 6 etapes
1982. 20è de la classificació general
1983. 10è de la classificació general
1984. 11è de la classificació general
1985. 28è de la classificació general

Resultats al Tour de França[modifica]

1969. 14è de la classificació general
1970. 18è de la classificació general
1974. 4t de la classificació general
1976. 13è de la classificació general. Vencedor d'una etapa

Referències[modifica]

↑ «PANIZZA Vladimiro». [Consulta: 25 octubre 2023].
↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Vladimiro PANIZZA» (en italià). [Consulta: 25 octubre 2023].
↑ «Greg Van Avermaet renonce à Milan-San Remo». lequipe.fr: L'Équipe, 16-03-2023..

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wladimiro Panizza

Fitxa i biografia de Wladimiro Panizza a museociclismo.it (italià)

[1] «PANIZZA Vladimiro». [Consulta: 25 octubre 2023].

[2] ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Vladimiro PANIZZA» (en italià). [Consulta: 25 octubre 2023].

[3] «Greg Van Avermaet renonce à Milan-San Remo». lequipe.fr: L'Équipe, 16-03-2023..

[1]

[2]

[3]