Tour de França de 1948
 | |
| Dades de la cursa | |
|---|---|
| Edició | XXXV[1] |
| Països |  França  Itàlia  Suïssa .svg){kind=small} Sarre  Bèlgica |
| Data | 30 de juny al 25 de juliol |
| Etapes | 21 etapes |
| Surten | 120 |
| Arriben | 44 |
| Temps | 145h 36' 56" |
| Velocitat mitjana | 33,43 km/h |
| Recorregut (Km) | 4.992 km[2] |
| Palmarès | |
| Guanyador | Gino Bartali (ITA) (Itàlia) |
| Segon | Briek Schotte (BEL) (Bèlgica) |
| Tercer | Guy Lapébie (FRA) (Centre–Sud-est) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya | Gino Bartali (ITA) (Itàlia) |
| Equips | Bèlgica |
El Tour de França de 1948 fou la 35a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 25 de juliol de 1948, sobre un recorregut de 4.992 km, distribuïts en 21 etapes, que es van disputar a una mitjana de 33,443 km/h.[2] La cursa va ser guanyada per l'italià Gino Bartali, que ja havia guanyat el Tour de França feia 10 anys, el 1938. A banda del triomf final, Bartali aconseguí 7 victòries d'etapa i la classificació de la muntanya. El triomf de Bartali és més destacable perquè abans de començar la muntanya es trobava a gairebé vint minuts del líder. La classificació per equips fou pels belgues.
Canvis respecte a l'edició anterior
[modifica]El premi per portar el mallot groc es va introduir en 1948,[3] patrocinat per Les Laines, una empresa llanera francesa.[4] El 1947 els mitjans de comunicació s'havien queixat que masses ciclistes havien finalitzat la carrera, de manera que la carrera perdia un punt d'heroïcitat que havia tingut en les edicions anteriors a la Segona Guerra Mundial. Això va motivar la introducció d'una nova norma, que feia que entre la tercera i la divuitena etapa fos eliminat de cursa el darrer classificat a la general;[3][5]
Aquesta és una edició molt internacional, ja que es visita Itàlia, Suïssa i Bèlgica. En la divuitena etapa, entre Estrasburg i Metz, es passa per les viles de Saarbrücken i Saarlouis, pertanyents al protectorat de Sarre, sota control francès des de la fi de la Segona Guerra Mundial. El 1953 el Tour tornarà a passar per aquest territori.[6]
En aquesta edició té lloc la primera emissió de televisió en directe d'un final d'etapa del Tour,[7] amb l'arribada al velòdrom del Parc dels Prínceps de la darrera etapa.[2]
Etapes
[modifica]| Etapa | Data[2] | Recorregut | km | Vencedor d'etapa | Líder de la general | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1a | 30 de juny | París - Trouville-sur-Mer |  Etapa plana | 237 | Gino Bartali (ITA) | Gino Bartali (ITA) |
| 2a | 1 de juliol | Trouville-sur-Mer - Dinard | Etapa plana | 259 | Vincenzo Rossello (ITA) | Jan Engels (BEL) |
| 3a | 2 de juliol | Dinard - Nantes | Etapa plana | 251 | Guy Lapébie (FRA) | Louison Bobet (FRA) |
| 4a | 3 de juliol | Nantes - La Rochelle | Etapa plana | 166 | Jacques Pras (FRA) | Roger Lambrecht (BEL) |
| 5a | 4 de juliol | La Rochelle - Bordeus | Etapa plana | 262 | Raoul Rémy (FRA) | Roger Lambrecht (BEL) |
| 6a | 5 de juliol | Bordeus - Biarritz | Etapa plana | 244 | Louison Bobet (FRA) | Louison Bobet (FRA) |
| 7a | 6 de juliol | Biarritz - Lorda |  Etapa de muntanya | 219 | Gino Bartali (ITA) | Louison Bobet (FRA) |
| 8a | 8 de juliol | Lorda - Tolosa | Etapa de muntanya | 261 | Gino Bartali (ITA) | Louison Bobet (FRA) |
| 9a | 10 de juliol | Tolosa - Montpeller | Etapa plana | 246 | Raymond Impanis (BEL) | Louison Bobet (FRA) |
| 10a | 11 de juliol | Montpeller - Marsella | Etapa plana | 248 | Raymond Impanis (BEL) | Louison Bobet (FRA) |
| 11a | 12 de juliol | Marsella - Sanremo | Etapa plana | 245 | Gino Sciardis (ITA) | Louison Bobet (FRA) |
| 12a | 13 de juliol | Sanremo - Canes | Etapa de muntanya | 170 | Louison Bobet (FRA) | Louison Bobet (FRA) |
| 13a | 15 de juliol | Canes - Briançon | Etapa de muntanya | 274 | Gino Bartali (ITA) | Louison Bobet (FRA) |
| 14a | 16 de juliol | Briançon - Aix-les-Bains |  Etapa de mitja muntanya | 263 | Gino Bartali (ITA) | Gino Bartali (ITA) |
| 15a | 18 de juliol | Aix-les-Bains - Lausana | Etapa de muntanya | 256 | Gino Bartali (ITA) | Gino Bartali (ITA) |
| 16a | 19 de juliol | Lausana - Mülhausen | Etapa de mitja muntanya | 243 | Edward Van Dyck (BEL) | Gino Bartali (ITA) |
| 17a | 20 de juliol | Mülhausen - Estrasburg |  Contrarellotge individual | 120 (CRI) | Roger Lambrecht (BEL) | Gino Bartali (ITA) |
| 18a | 21 de juliol | Estrasburg - Metz | Etapa plana | 195 | Giovanni Corrieri (ITA) | Gino Bartali (ITA) |
| 19a | 23 de juliol | Metz - Lieja | Etapa plana | 249 | Gino Bartali (ITA) | Gino Bartali (ITA) |
| 20a | 24 de juliol | Lieja - Roubaix | Etapa plana | 228 | Bernard Gauthier (FRA) | Gino Bartali (ITA) |
| 21a | 25 de juliol | Roubaix - París | Etapa plana | 286 | Giovanni Corrieri (ITA) | Gino Bartali (ITA) |
Classificació general
[modifica] Classificació General | |||
|---|---|---|---|
| 1 | Gino Bartali | Itàlia |
147h10'36" |
| 2 | Briek Schotte | Bèlgica |
a 26'16" |
| 3 | Guy Lapébie | França |
a 28'48" |
| 4 | Louison Bobet | França |
a 32'59" |
| 5 | Jean Kirchen |  Luxemburg |
a 37'53" |
| 6 | Lucien Teisseire | França |
a 40'17" |
| 7 | Roger Lambrecht | Bèlgica |
a 49'56" |
| 8 | Fermo Camellini | Itàlia |
a 51'36" |
| 9 | Louis Thiétard | França |
a 55'23" |
| 10 | Raymond Impanis | Bèlgica |
a 1h00'03" |
| 120 participats, 44 acabaren la cursa | |||
Gran Premi de la Muntanya
[modifica]| 1r | Gino Bartali (ITA) | 62 pts |
| 2n | Apo Lazaridès (FRA) | 43 pts |
| 3r | Jean Robic (FRA) | 38 pts |
Classificació per equips
[modifica]| 1r | Bèlgica | 443h 58' 20" |
| 2n | França | a 28' 40" |
| 3r | París | a 56' 49" |
Evolució de les classificacions
[modifica]A posteriori
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ L'historie du Tour 1948
- 1 2 3 4 5 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 18 gener 2016].
- 1 2 3 «35ème Tour de France 1948» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 30 novembre 2009].
- ↑ Thompson, p.49
- ↑ Thompson, p.115
- ↑ Rainer Freyer. «Die Tour de France im Saarland» (en alemany). Saar-Nostalgie, 2013. Arxivat de l'original el 5 juliol 2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
- ↑ Dauncey, p.132
- ↑ Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2011. [Consulta: 30 novembre 2009].
Enllaços externs
[modifica]
