Rouen
 Rouen | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Normandia | ||||
| Departament | Sena Marítim | ||||
| Districte | Districte de Rouen | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 114.187 (2020) | ||||
| • Densitat | 5.340,83 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Rouen unitat urbana de Rouen | ||||
| Superfície | 21,38 km² | ||||
| Banyat per | Sena | ||||
| Altitud | 10 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Nicolas Mayer-Rossignol (2020–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 76000 i 76100 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | rouen.fr | ||||
     | |||||
Rouen[1][2] o Roan[3] (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.[2] L'any 2007 tenia 114.000 habitants.
Economia[modifica]
És un dels principals ports francesos que, juntament amb l'avantport de l'Havre, serveix especialment la conca de París.
És un centre industrial en expansió: a part la tradicional indústria de cotó, sorgeixen fàbriques papereres, químiques, d'equipaments mecànics, automobilístiques i de construcció aeronàutica. Les àrees industrials s'instal·len a les vores del Sena (àrees de Le Petit-Quevilly i Le Grand-Quevilly, Grand-Couronne, amb refineries de petroli, Moulineaux, Oissel, etc.).
Educació[modifica]
Història[modifica]
Era una antiga ciutat cèltica que al segle i aC caigué sota el domini de Roma, que la integrà a la Gàl·lia Lugdunensis i, més tard, a la Província Lugdunensis II. Al segle iv abraçà el cristianisme. Presa diverses vegades pels pirates normands (segle ix), a la baixa edat mitjana esdevingué un dels centres marítims més importants d'Europa, gràcies als privilegis que tenia com a comuna; nogensmenys, perdé aquesta condició en ésser-hi reprimit un alçament contra Carles VI de França (1382).
Assetjada durant la guerra dels Cent Anys, a la seva plaça hi fou cremada Joana d'Arc. Durant les guerres de religió es decantà cap a la Reforma, però posteriorment adherí a la Lliga catòlica i fou assistida per Enric IV de França (1591-92), al qual se sotmeté quan aquest es feu catòlic. Del segle xv ençà n'ha anat augmentant la importància com a port.
Curiositats[modifica]
Conserva nombrosos edificis gòtics. Entre els religiosos es destaca la catedral, construïda sobre una antiga basílica romànica, començada al segle xiii i ampliada posteriorment; té vitralls dels segles xiii, xiv i xvi i tombes i mausoleus renaixentistes que l'enriqueixen. La magnífica església de Sant Aldoè (segle xiv-xv, dedicada a Sant Aldoè de Rouen) s'aixeca damunt una antiga església romànica; la façana és del segle xix. L'església de Sant Maclovi (segle xv-xvi, dedicada a Maclovi d'Aleth) és d'estil gòtic flamíger.
Entre els edificis civils és digne d'esment el Hôtel de Bourgtheroulde (segle xv), el Palau de Justícia (segles xv-xvi) i el Gros Horloge (segle xvi). La Tour de Jeanne d'Arc formava part d'un castell no conservat del segle xiii. Té un Museu de Belles Arts.
Museus[modifica]
- El Museu de Belles Arts de Rouen és el museu d'art de la ciutat
- El Museu Marítim, Fluvial i Portuari és un museu sobre la història del port de la ciutat i la navegació.
Personatges il·lustres[modifica]
- Charles Nicolle (1866-1936), metge i microbiòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1928.
- Eustache Berat (1781-1884), músic compositor, cantant i chanssonier.
- Pierre-Daniel-Augustin Chapelle, mestre compositor (1756-1821).
Referències[modifica]
- ↑ «Rouen». Nomenclàtor mundial. Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica [Consulta: 23 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Rouen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Roan». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina oficial de la ciutat de Rouen (francès)
- Oficina de turisme de Rouen (francès)
