Dinara Safina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dinara Safina
Dinara Safina (2009)
Dinara Safina (2009)
Nom real Dinara Mikhailovna Safina
País Rússia Rússia
Residència Montecarlo (Mónaco)
Naixença 27 d'abril de 1986 (1986-04-27) (30 anys)
Moscou (Unió Soviètica)
Alçada 1.88 m
Pes 70 kg
Professional 2000
Retirat 2014
Joc Dretana
Diners guanyats 10.585.640 $
Individual
Rècord partits 360–173
Títols 12 WTA, 4 ITF
Millor rànquing 1 (20 d'abril de 2009)
Grand Slams
Open d'Austràlia F (2009)
Roland Garros F (2008, 2009)
Wimbledon SF (2009)
US Open SF (2008)
Altres torneigs
Copa Masters RR (2008)
Jocs Olímpics Argent Argent (2008)
Dobles
Rècord partits 181–91
Títols 9 WTA, 3 ITF
Millor rànquing 8 (12 de maig de 2008)
Grand Slams
Open d'Austràlia QF (2004, 2005)
Roland Garros 3R (2006, 2007, 2008)
Wimbledon 3R (2005, 2008)
US Open G (2007)
Altres torneigs
Jocs Olímpics QF (2008)
Equips
Copa Federació G (2005)
Copa Hopman F (2009)

Perfil de Dinara Safina a WTA
Darrera actualització: 05/02/2016

Dinara Mikhailovna Safina (rus: Дина́ра Миха́йловна Са́фина; tàtar: Динара Мөбин кызы Сафина; Moscou, Unió Soviètica, 27 d'abril de 1986) és una ex-jugadora de tennis professional tàtara (ciutadana russa), que fou número 1 del rànquing individual femení. És la germana petita del també tennista ex-número 1 del rànquing masculí Marat Safin, la primera parella germà-germana on ambdós arriben al capdamunt dels rànquings individuals en la història del tennis.[1] Es retirà oficialment l'11 de maig de 2014, però estigué molts mesos sense jugar a causa d'una lesió a l'esquena, de fet, el seu darrer partit el disputà l'any 2001.[2]

Malgrat no haver guanyat cap títol de Grand Slam, en disputà tres finals a Roland Garros (2008), Open d'Austràlia (2009) i novament Roland Garros (2009), sent derrotada per Ana Ivanović, Serena Williams i Svetlana Kuznetsova respectivament, i aquests resultats li van permetre arribar al número 1 del rànquing. En categoria de dobles femenins aconseguí guanyar el US Open (2007) junt a Nathalie Dechy. També guanyà una medalla d'argent als Jocs Olímpics de Pequín 2008, on fou derrotada per la seva compatriota Ielena Deméntieva.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva mare, Rauza Islanova, fou la seva entrenadora quan era jove mentre el seu pare era director del club de tennis de l'Spartak de Moscou. Tota la família era esportista i dedicada al tennis, començant pels seus pares i seguint el seu germà gran Marat. Malgrat que ella va indicar que no l'havien pressionat per dedicar-se a aquest esport, va sentir molta pressió durant la seva infantesa i el seu desenvolupament es va produir més tard. La seva família es va traslladar a València quan ella tenia 8 anys.[3] Després de la seva mare, Glen Schaap es va encarregar de la seva formació, i Željko Krajan fou qui la conduí fins al número 1 del rànquing.[4] Posteriorment va treballar amb Gastón Etlis i Davide Sanguinetti.

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 3 (0−3)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 2008 Roland Garros Flag of Serbia.svg Ana Ivanović 4−6, 3−6
Finalista 2. 2009 Open d'Austràlia Estats Units Serena Williams 0−6, 3−6
Finalista 3. 2009 Roland Garros (2) Rússia Svetlana Kuznetsova 4−6, 2−6

Dobles: 2 (1−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 2006 US Open Flag of Slovenia.svg Katarina Srebotnik Flag of France.svg Nathalie Dechy
Flag of Russia.svg Vera Zvonariova
6−7(5), 5−7
Guanyadora 2. 2007 US Open (2) Flag of France.svg Nathalie Dechy Flag of the Republic of China.svg Chan Yung-Jan
Flag of the Republic of China.svg Chuang Chia-Jung
6−4, 6−2

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina Flag of Russia.svg Ielena Deméntieva 3−6, 7−5, 6−3

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Va debutar l'any 2002 amb setze anys sobre la terra batuda d'Estoril arribant a semifinals. Aquest mateix any ja va guanyar el primer títol del seu palmarès a Sopot contra Henrieta Nagyová, malgrat venir de la fase prèvia. Aquests resultats li van permetre entrar al grup de les cent millors tennistes.[5] En la següent temporada va guanyar el segon títol a Palerm davant Katarina Srebotnik. En els Grand Slams va caure tot just en primera ronda a excepció del US Open, on va arribar a quarta ronda fins a caure en mans de Justine Henin. L'any 2004 no va aconseguir cap títol però va disputar una final a Luxemburg sent vençuda per Alicia Molik.

La seva escalada en el rànquing va continuar durant el 2005, després de caure en segona ronda a l'Open d'Austràlia en segona ronda, es va desfer d'Amélie Mauresmo en la final de París obtenint el tercer títol del seu palmarès i la primera victòria de la seva carrera sobre una tennista del Top 5. Al maig va guanyar el segon títol de l'any a Praga davant Zuzana Ondrášková. En la resta de Grand Slams no va aconseguir bons resultats però al final de temporada va arribar a les semifinals de Luxemburg, Moscou i Hasselt. En els quarts de final de Moscou va derrotar a la número 1 del rànquing Maria Xaràpova. A final de temporada va disputar un important partit de dobles junt a Ielena Deméntieva que va ajudar a l'equip rus a guanyar la Copa Federació.[6]

La temporada 2006 va començar amb un mal resultat a l'Open d'Austràlia, i després de diversos resultats regulars, va destacar a Roma, on va disputar la primera final d'un torneig de categoria Tier I després de superar diverses tennistes del Top 10, però fou derrotada per Martina Hingis. Al Roland Garros va disputar els quarts de final d'un Grand Slam per primera vegada. A continuació va disputar la seva primera final en un torneig sobre gespa a 's-Hertogenbosch, perdent davant Michaëlla Krajicek. En el US Open va arribar també a quarts de final, però el fet a destacar de la temporada fou la disputa de la final de dobles amb Katarina Srebotnik com a parella. A la tardor es va estrenar en el Top 10 però va acabar l'any en l'onzena posició i sense cap títol.

Només començar el 2007 es va imposar en la final de Gold Coast derrotant a Hingis en la final. Destacar també el fet que va fer doblet amb el títol de dobles. Malauradament, a l'Open d'Austràlia no va superar la tercera ronda. La segona final de l'any la va disputar a Charleston, però fou superada per Jelena Janković. En el Roland Garros va perdre davant Serena Williams en quarta ronda, va arribar a semifinals de 's-Hertogenbosch i va caure en segona ronda a Wimbledon. En el US Open va arribar a quarta ronda sent vençuda per la número 1 Justine Henin. En la categoria de dobles va tornar a disputar la final però en aquesta ocasió es va emportar el títol amb la companyia de Nathalie Dechy, el primer títol de Grand Slam de la seva carrera.

Ascens al número 1 (2008−2009)[modifica | modifica el codi]

2008

A nivell individual va tenir un pobre inici de temporada 2008 amb resultats molt mediocres, contràriament, en dobles va guanyar dos títols a Gold Coast amb Ágnes Szávay i Indian Wells amb Ielena Vesninà. Aquest període negatiu va canviar durant els torneigs sobre terra batuda, durant el transcurs del torneig de Berlín va superar Justine Henin (número 1 del rànquing), Serena Williams i Ielena Deméntieva, i finalment va obtenir el primer títol de categoria Tier I del seu palmarès.[7] Aquest títol fou un punt d'inflexió en la seva carrera, ja que a continuació feu una gran actuació en el Roland Garros, derrotant a Maria Xaràpova (nova número 1 del rànquing) i a les seves compatriotes Svetlana Kuznetsova i Deméntieva. ?Disputà la seva primera final de Grand Slam individual però la va vèncer Ana Ivanović en al final.[8] A continuació aconseguí un bon resultat a 's-Hertogenbosch malgrat perdre la final contra Tamarine Tanasugarn, però va caure en tercera ronda de Wimbledon. Ja a l'estiu va aconseguir el segon títol a Los Angeles davant de Flavia Pennetta, i la setmana següent el tercer a Mont-real davant Dominika Cibulková, resultats que li van permetre imposar-se en les US Open Series. A continuació es van disputar els Jocs Olímpics de Pequín, i Safina va disputar la categoria individual femenina. A quarts de final es va imposar a la número 1 Jelena Janković, esdevenint la primera a guanyar tres tennistes diferents número 1 del rànquing en un mateix any. A semifinals va superar la local Li Na, i en la final es va enfrontar a la seva compatriota Ielena Deméntieva, que la va derrotar en tres sets i va obtenir la medalla d'argent.[9] En començar el US Open era un dels cinc tennistes que optaven a coronar-se amb el número 1 del rànquing, però en caure a semifinals davant Serena Williams només va poder ascendir fins al 5è lloc del rànquing. Ja a la tardor va aconseguir un nou títol a Tòquio davant Kuznetsova i va escalar fins al segon lloc. Es va classificar per primera vegada pel WTA Tour Championships però va cedir en els tres partits de la fase de grups, acabant l'any en la tercera posició del rànquing.

2009

Va començar la temporada disputant la Copa Hopman junt al seu germà, on van arribar a la final però van ser superats per la parella eslovaca.[10] A continuació va seguir a Sydney arribant també a la final però sent derrotada per Deméntieva. Demostrant el seu gran nivell tennístic es va classificar per la final de l'Open d'Austràlia, però fou vençuda per Serena Williams en menys d'una hora. En el primer mes de l'any va disputar les finals dels tres torneigs on va participar però en totes fou derrotada.[11] Va abaixar el nivell de resultats durant els següents mesos però la quantitat de punts acumulada li van permetre escalar fins al número 1 del rànquing individual esdevenint la segona tennista russa després de Maria Xaràpova i amb el seu germà Marat van esdevenir la primera parella germà-germana número 1 dels respectius rànquings individuals, tot i que no a la vegada.[1] Va començar els torneigs sobre terra batuda amb la intenció de coronar-se al Roland Garros. En el primer torneig a Stuttgart fou també finalista davant de Svetlana Kuznetsova, de qui es venjà en la següent final de Roma. A continuació s'imposà a Madrid vencent a Caroline Wozniacki, i arribà al Roland Garros com a màxima favorita. Demostrà un gran rendiment en totes les rondes i coincidí novament amb Kuznetsova en la final, però va caure en dos sets.[12] A Wimbledon va avançar fins als quarts de final en ser superada per Venus Williams. Després d'aquest resultat van aparèixer les primeres crítiques contra Safina pel seu estil de joc i resultats en Grand Slams malgrat ser la principal cap de sèrie.[13] S'imposà a Portorož i disputà la vuitena final de l'any a Cincinnati, on caigué en mans de Jelena Janković. A partir d'aquí encadenà una sèrie de mals resultats, entre les quals la derrota en tercera ronda al US Open davant Petra Kvitová. Això provocà la pèrdua del número 1 a l'octubre a causa de Serena Williams, però el recuperà dues setmanes després. En el WTA Tour Championships tenia la possibilitat d'acabar l'any com a número 1 però s'hagué de retirar a causa d'una lesió a l'esquena en el primer partit, i acabà l'any en segona posició amb tres títols de vuit finals.[14]

Lesions i retirada (2010−2014)[modifica | modifica el codi]

2010

Després de caure en quarts de final de Sydney en mans de Deméntieva, Safina s'hagué de retirar en quarta ronda de l'Open d'Austràlia per una lesió a l'esquena que l'obligà a renunciar a participar en diversos torneigs. Va retornar al circuit per disputar els primers torneigs sobre terra batuda però amb resultats molt negatius, ja que fou eliminada en els primers partits de Roma, Madrid, Roland Garros i 's-Hertogenbosch. Aquestes cinc derrotes consecutives van provocar un important descens en el rànquing fins al 20è lloc. Després de renunciar a Wimbledon, va tornar a l'estiu per la gira nord-americana. Entre els torneigs de Stanford, San Diego, Cincinnati, Toronto, New Haven i el US Open només va aconseguir sis victòries, i la caiguda en el rànquing fou en picat. A la tardor no van millorar els resultats en la gira asiàtica, a Seül, Tòquio i Pequín només va guanyar dos partits. La temporada fou totalment desastrosa per Safina, només va aconseguir 13 victòries per 16 derrotes, no va superar els quarts de final de cap torneig i va caure de la segona posició del rànquing individual fins al 62è lloc.

2011

Va començar la temporada 2011 de la mateixa manera com acabà la temporada anterior, va perdre en primera ronda d'Auckland, Hobart i l'Open d'Austràlia, a més, en aquest darrer per un doble 6−0 davant Kim Clijsters. Malgrat va tallar la ratxa negativa de sis derrotes consecutives i arribar a quarta ronda de París, Safina va anunciar poc després que no competiria més durant aquesta temporada a causa dels dolors persistents en l'esquena. Durant tot l'any no va fer cap aparició pública però el ser germà Marat va anunciar el 7 d'octubre de 2011 que ella havia decidit retirar-se amb 25 anys degut a la lesió crònica que tenia a l'esquena, es trobava físicament bé per fer vida normal però que els dolors d'esquena li impedien jugar a tennis professionalment.[15] Safina va indicar mitjançant el seu compte de Twitter que no havia pres una decisió final sobre la seva retirada i que necessitava més temps.[16]

Retirada

Després de diversos anys sense pronunciar-se, Safina va anunciar la seva retirada oficial l'11 de maig de 2014, després de la disputa de la final del torneig de Madrid, a la qual fou convidada per ser homenatjada.[17]

Palmarès: 22 (12−9−1)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Competint per Rússia Rússia
Tennis
Jocs Olímpics
Plata Pequín 2008 Individual femení

Individual: 24 (12−12)[modifica | modifica el codi]

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (0−3)
Jocs Olímpics Argent (1)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (3−2) Premier Mandatory (1−0)
Tier II (2−0) Premier 5 (1−1)
Tier III (2−3) Premier (0−2)
Tier IV i V (2−0) International (0−1)
Títols per superfície
Dura (5−5)
Gespa (0−2)
Terra batuda (6−5)
Moqueta (1−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyadora 1. 27 de juliol de 2002 Flag of Poland.svg Sopot, Polònia Terra batuda Flag of Slovakia.svg Henrieta Nagyová 6−3, 4−0, retirada
Guanyadora 2. 13 de juliol de 2003 Flag of Italy.svg Palerm, Itàlia Terra batuda Flag of Slovenia.svg Katarina Srebotnik 6−3, 6−4
Finalista 1. 31 d'octubre de 2004 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg, Luxemburg Dura (i) Flag of Australia.svg Alicia Molik 3−6, 4−6
Guanyadora 3. 13 de febrer de 2005 Flag of France.svg París, França Moqueta (i) Flag of France.svg Amélie Mauresmo 6−4, 2−6, 6−3
Guanyadora 4. 15 de maig de 2005 Flag of the Czech Republic.svg Praga, República Txeca Terra batuda Flag of the Czech Republic.svg Zuzana Ondrášková 7−6(2), 6−3
Finalista 2. 21 de maig de 2006 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of Switzerland.svg Martina Hingis 2−6, 5−7
Finalista 3. 24 de juny de 2006 Flag of the Netherlands.svg 's-Hertogenbosch, Països Baixos Gespa Flag of the Netherlands.svg Michaëlla Krajicek 3−6, 4−6
Guanyadora 5. 6 de gener de 2007 Flag of Australia.svg Gold Coast, Austràlia Dura Flag of Switzerland.svg Martina Hingis 6−3, 3−6, 7−5
Finalista 4. 15 d'abril de 2007 Flag of the United States.svg Charleston, Estats Units Terra batuda Flag of Serbia.svg Jelena Janković 2−6, 2−6
Guanyadora 6. 11 de maig de 2008 Flag of Germany.svg Berlín, Alemanya Terra batuda Flag of Russia.svg Ielena Deméntieva 3−6, 6−2, 6−2
Finalista 5. 5 de juny de 2008 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of Serbia.svg Ana Ivanović 4−6, 3−6
Finalista 6. 21 de juny de 2008 Flag of the Netherlands.svg 's-Hertogenbosch (2) Gespa Flag of Thailand.svg Tamarine Tanasugarn 5−7, 3−6
Guanyadora 7. 27 de juliol de 2008 Flag of the United States.svg Los Angeles, Estats Units Dura Flag of Italy.svg Flavia Pennetta 6–4, 6–2
Guanyadora 8. 3 d'agost de 2008 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of Slovakia.svg Dominika Cibulková 6−2, 6−1
Finalista 7. 17 d'agost de 2008 Flag of the People's Republic of China.svg Jocs Olímpics, Pequín, Xina Dura Flag of Russia.svg Ielena Deméntieva 3−6, 7−5, 6−3
Guanyadora 9. 21 de setembre de 2008 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova 6−1, 6−3
Finalista 8. 16 de gener de 2009 Flag of Australia.svg Sydney, Austràlia Dura Flag of Russia.svg Ielena Deméntieva 3−6, 6−2, 1−6
Finalista 9. 30 de gener de 2009 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia, Austràlia Dura Flag of the United States.svg Serena Williams 0−6, 3−6
Finalista 10. 3 de maig de 2009 Flag of Germany.svg Stuttgart, Alemanya Terra batuda (i) Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova 4−6, 3−6
Guanyadora 10. 9 de maig de 2009 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova 6−3, 6−2
Guanyadora 11. 17 de maig de 2009 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Terra batuda Flag of Denmark.svg Caroline Wozniacki 6−2, 6−4
Finalista 11. 6 de juny de 2009 Flag of France.svg Roland Garros (2) Terra batuda Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova 4−6, 2−6
Guanyadora 12. 26 de juliol 2009 Flag of Slovenia.svg Portorož, Eslovènia Dura Flag of Italy.svg Sara Errani 6−7(5), 6−1, 7−5
Finalista 12. 16 d'agost de 2009 Flag of the United States.svg Cincinnati, Estats Units Dura Flag of Serbia.svg Jelena Janković 4−6, 2−6

Períodes com a número 1[modifica | modifica el codi]

Núm. Precedida per Dates Succeïda per Setmanes Acumulat
1. Flag of the United States.svg Serena Williams 20/04/2009 − 11/10/2009 Flag of the United States.svg Serena Williams 25 25
2. Flag of the United States.svg Serena Williams 26/10/2009 − 01/11/2009 Flag of the United States.svg Serena Williams 1 26

Dobles: 16 (9−7)[modifica | modifica el codi]

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (1−1)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (1−0) Premier Mandatory (0−0)
Tier II (2−4) Premier 5 (0−0)
Tier III (4−0) Premier (0−0)
Tier IV i V (0−2) International (1−0)
Títols per superfície
Dura (7−6)
Gespa (1−0)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (1−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 6 de gener de 2003 Flag of Australia.svg Canberra, Austràlia Dura Flag of the Czech Republic.svg Dája Bedáňová Flag of Italy.svg Tathiana Garbin
Flag of France.svg Émilie Loit
3−6, 6−3, 4−6
Finalista 2. 12 de gener de 2004 Flag of Australia.svg Sydney, Austràlia Dura Flag of the United States.svg Meghann Shaughnessy Flag of Zimbabwe.svg Cara Black
Flag of Australia.svg Rennae Stubbs
5−7, 6−3, 4−6
Guanyadora 1. 26 de setembre de 2004 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Switzerland.svg Emmanuelle Gagliardi Flag of Argentina.svg Gisela Dulko
Flag of Venezuela.svg Maria Vento-Kabchi
6−4, 6−4
Finalista 3. 9 de gener de 2005 Flag of Australia.svg Hobart, Austràlia Dura Flag of the Valencian Community (2x3).svg Anabel Medina Garrigues Flag of the People's Republic of China.svg Yan Zi
Flag of the People's Republic of China.svg Zheng Jie
4−6, 5−7
Finalista 4. 7 de febrer de 2005 Flag of France.svg París, França Dura (i) Flag of the Valencian Community (2x3).svg Anabel Medina Garrigues Flag of the Czech Republic.svg Iveta Benešová
Flag of the Czech Republic.svg Květa Peschke
2−6, 6−2, 2−6
Finalista 5. 14 de febrer de 2005 Flag of Belgium.svg Anvers, Bèlgica Moqueta (i) Flag of the Valencian Community (2x3).svg Anabel Medina Garrigues Flag of Zimbabwe.svg Cara Black
Flag of Belgium.svg Els Callens
6−3, 4−6, 4−6
Guanyadora 2. 18 de juny de 2005 Flag of the Netherlands.svg 's-Hertogenbosch, Països Baixos Herba Flag of the Valencian Community (2x3).svg Anabel Medina Garrigues Flag of the Czech Republic.svg Iveta Benešová
Flag of the Balearic Islands.svg Núria Llagostera Vives
6−4, 2−6, 7−6(11)
Guanyadora 3. 7 de gener de 2006 Flag of Australia.svg Gold Coast, Austràlia Dura Flag of the United States.svg Meghann Shaughnessy Flag of Zimbabwe.svg Cara Black
Flag of Australia.svg Rennae Stubbs
6−2, 6−3
Guanyadora 4. 19 de febrer de 2006 Flag of Belgium.svg Anvers Moqueta (i) Flag of Slovenia.svg Katarina Srebotnik Flag of France.svg Stéphanie Foretz
Flag of the Netherlands.svg Michaëlla Krajicek
6−1, 6−1
Finalista 6. 7 de setembre de 2006 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Slovenia.svg Katarina Srebotnik Flag of France.svg Nathalie Dechy
Flag of Russia.svg Vera Zvonariova
6−7(5), 5−7
Guanyadora 5. 6 de gener de 2007 Flag of Australia.svg Gold Coast (2) Dura Flag of Slovenia.svg Katarina Srebotnik Flag of the Czech Republic.svg Iveta Benešová
Flag of Russia.svg Galina Voskobóieva
6−3, 6−4
Guanyadora 6. 9 de setembre de 2007 Flag of the United States.svg US Open Dura Flag of France.svg Nathalie Dechy Flag of the Republic of China.svg Yung-Jan Chan
Flag of the Republic of China.svg Chia-Jung Chuang
6−4, 6−2
Finalista 7. 1 d'octubre de 2007 Flag of Germany.svg Stuttgart, Alemanya Dura (i) Flag of the Republic of China.svg Chan Yung-jan Flag of the Czech Republic.svg Květa Peschke
Flag of Australia.svg Rennae Stubbs
7−6(1), 6−7(4), [2−10]
Guanyadora 7. 5 de gener de 2008 Flag of Australia.svg Gold Coast (3) Dura Flag of Hungary.svg Ágnes Szávay Flag of the People's Republic of China.svg Yan Zi
Flag of the People's Republic of China.svg Zheng Jie
6−1, 6−2
Guanyadora 8. 22 de març de 2008 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of Russia.svg Ielena Vesninà Flag of the People's Republic of China.svg Yan Zi
Flag of the People's Republic of China.svg Zheng Jie
6–1, 1–6, [10–8]
Guanyadora 9. 6 de març de 2011 Flag of Thailand.svg Kuala Lumpur, Malàisia Dura Flag of Kazakhstan.svg Galina Voskoboeva Flag of Thailand.svg Noppawan Lertcheewakarn
Flag of Australia.svg Jessica Moore
7–5, 2–6, [10–5]

Equips: 2 (1−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyadora 1. 17−18 de setembre de 2005 Copa Federació, París, França Terra batuda Flag of Russia.svg Ielena Deméntieva
Flag of Russia.svg Vera Dushevina
Flag of Russia.svg Anastasia Mískina
Flag of France.svg Nathalie Dechy
Flag of France.svg Tatiana Golovin
Flag of France.svg Amélie Mauresmo
Flag of France.svg Mary Pierce
3−2
Finalista 1. 9 de gener de 2009 Copa Hopman, Perth, Austràlia Dura Flag of Russia.svg Marat Safin Flag of Slovakia.svg Dominika Cibulková
Flag of Slovakia.svg Dominik Hrbatý
2−0

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Títols V−D
Open d'Austràlia A A 1R 3R 2R 2R 3R 1R F 4R 1R 0 / 9 15–9
Roland Garros A A 1R 2R 1R QF 4R F F 1R A 0 / 8 20–8
Wimbledon A Q 1R 1R 3R 3R 2R 3R SF A A 0 / 7 12–7
US Open A 2R 4R 1R 1R QF 4R SF 3R 1R A 0 / 9 18–9
Jocs Olímpics No celebrat A No celebrat F No celebrat 0 / 1 5 – 1
WTA Tour Championships A A A A A A A RR RR A A 0 / 2 0–4
Total Victòries−Derrotes 0−0 12−5 18−15 20−19 36−19 44−21 43−22 55−19 55−16 13−16 11−8 12 / 171 307–160
Rànquing a final d'any 394 68 54 44 20 11 16 3 2 62 129
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Hodgkinson, Mark. «Dinara Safina to topple Serena Williams as world No 1» (en anglès). The Telegraph, 08-04-2009. [Consulta: 21 novembre 2015].
  2. «WTA Tour: Dinara Safina admits defeat on long-standing back injury» (en anglès). Sky Sports, 06-05-2014. [Consulta: 21 novembre 2015].
  3. Clarey, Christopher. «With Yelp, Ivanovic Is in French Final» (en anglès). The New York Times, 06-06-2008. [Consulta: 29 novembre 2015].
  4. Garber, Greg. «Coin's win an upset of epic historical proportions» (en anglès). ESPN, 28-08-2008. [Consulta: 29 novembre 2015].
  5. «Safina steps out of brother's shadow» (en anglès). rediff.com, 31-07-2002. [Consulta: 3 desembre 2015].
  6. Fein, Paul. «Not just a little sister anymore» (en anglès). TennisConfidential.com, desembre 2008. [Consulta: 7 desembre 2015].
  7. «Resurgent Safina's generous pledge» (en anglès). Daily Times, 01-10-2008. [Consulta: 19 desembre 2015].
  8. «Ana Ivanovic wins first French Open title» (en anglès). The Washington Times, 07-06-2008. [Consulta: 19 desembre 2015].
  9. «Dementieva wins gold medal in women's singles» (en anglès). USA Today, 17-08-2008. [Consulta: 23 desembre 2015].
  10. «Slovakia wins Hopman Cup over Russia» (en anglès). The New York Times, 10-01-2009. [Consulta: 27 desembre 2015].
  11. «Serena thrashes Safina to claim Aussie crown» (en anglès). CNN, 31-01-2009. [Consulta: 27 desembre 2015].
  12. Robbins, Liz. «Kuznetsova Cruises to Victory in French Open» (en anglès). The New York Times, 06-06-2009. [Consulta: 27 desembre 2015].
  13. Holmes, Baxter. «It's still the No. 1 question for Dinara Safina» (en anglès). Los Angeles Times, 04-08-2009. [Consulta: 27 desembre 2015].
  14. «Tearful Safina loses No.1 ranking» (en anglès). CNN, 28-10-2009. [Consulta: 27 desembre 2015].
  15. «Former world No.1 Dinara Safina retires from professional tennis with due to chronic back injury» (en anglès). News.com.au, 07-10-2011. [Consulta: 4 gener 2015].
  16. «Dinara Safina undecided on retirement» (en anglès). ESPN, 07-10-2011. [Consulta: 4 gener 2015].
  17. «Dinara Safina officially retires» (en anglès). WTA, 11-05-2014. [Consulta: 4 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinara Safina Modifica l'enllaç a Wikidata