Francesca Schiavone

Francesca Schiavone
[[Fitxer: |290px]]
Francesca Schiavone (2014)
País	Itàlia
Residència	Milà (Itàlia)
Naixença	23 de juny de 1980 (1980-06-23) Milà (Itàlia)
Alçada	1,66 m
Professional	1998
Joc	Dretana (revés a una mà)
Diners guanyats	10.143.011 $
Web oficial	SchiavoneFrancesca.com
Individual
Rècord partits	608–465
Títols	7
Millor rànquing	4 (31 de gener de 2011)
Grand Slams
Open d'Austràlia	QF (2011)
Roland Garros	G (2010)
Wimbledon	QF (2009)
US Open	QF (2003, 2010)
Altres torneigs
Copa Masters	RR (2010)
Jocs Olímpics	QF (2004)
Dobles
Rècord partits	223–201
Títols	7
Millor rànquing	8 (12 de febrer de 2007)
Grand Slams
Open d'Austràlia	SF (2009)
Roland Garros	F (2008)
Wimbledon	SF (2012)
US Open	SF (2006)
Altres torneigs
Jocs Olímpics	QF (2008)
Equips
Copa Federació	G (2006, 2009, 2010)
Copa Hopman	RR (2011, 2013)
Perfil de Francesca Schiavone a WTA
Darrera actualització: 12/11/2014

Francesca Schiavone (Milà, 23 de juny de 1980) és una jugadora de tennis professional italiana.

Malgrat no aconseguir una gran quantitat de títols, només 7, va disputar dues finals de Roland Garros consecutives coronant-se l'any 2010 davant Samantha Stosur, el primer Grand Slam guanyat per una tennista italiana. En la següent edició fou derrotada per Li Na en la final. El millor rànquing individual de la seva carrera fou la quarta posició aconseguit a principis de 2011, i també el set en dobles. En dobles també fou finalista al Roland Garros l'any 2008 fent parella amb Casey Dellacqua. Amb l'equip italià de la Copa Federació van guanyar tres edicions d'aquesta competició (2006, 2009 i 2010).

Torneigs de Grand Slam

Individual: 2 (1−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Resultat
Guanyadora	1.	2010	Roland Garros	Samantha Stosur	6−4, 7−6(2)
Finalista	1.	2011	Roland Garros	Li Na	4−6, 6−7(0)

Dobles: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Resultat
Finalista	1.	2008	Roland Garros	Casey Dellacqua	Anabel Medina Garrigues Virginia Ruano Pascual	6−2, 5−7, 4−6

Carrera esportiva

Schiavone va esdevenir professional el 1998 amb 18 anys. Dos anys després va disputar la seva primera final individual al torneig menor de Taixkent, on fou derrotada per la tennista local Iroda Tulyaganova. En la següent temporada va disputar la primera final de dobles a Sopot fent parella amb Joannette Kruger, i en aquesta ocasió es van endur el títol. En categoria de dobles va seguir combinant títols i finals durant els següents anys, però en canvi, en categoria individual no va aconseguir imposar-se en una final fins a la vuitena ocasió, ja a la temporada 2007. Aconseguí el primer títol individual a Bad Gastein enfront de la local Yvonne Meusburger.

Un any abans va disputar la final de la Copa Federació amb l'equip italià format per Mara Santangelo, Flavia Pennetta i Roberta Vinci davant l'equip belga. Schiavone va tenir un paper destacat en la final guanyant el primer partit individual i l'últim de dobles, permetent que l'equip italià guanyés el primer títol de Copa Federació de la seva història. El nivell de l'equip italià li va permetre imposar-se també en les finals de 2009 i 2010, ambdues contra els Estats Units.

L'any 2008 va disputar la seva primera final de Grand Slam però en categoria de dobles. Amb Casey Dellacqua com a parella es van classificar per disputar la final del Roland Garros però van ser superades per Anabel Medina Garrigues i Virginia Ruano Pascual. Durant el 2009 va disputar tres finals individuals a Praga, Osaka i Moscou, imposant-se només el darrer i aconseguint el segon títol de la seva carrera, aquest de categoria Premier. En la temporada 2010 va guanyar un nou títol a Barcelona derrotant a Vinci. Classificada com a dissetena cap de sèrie en el Roland Garros, i tenint en compte que no havia passat mai de quarts de final en un Grand Slam, Schiavone va classificar-se per semifinals derrotant a Caroline Wozniacki (número 3 del rànquing), esdevenint la primera tennista italiana en jugar unes semifinals de Grand Slam en l'Era Open. Llavors va superar a Ielena Deméntieva i en la final va derrotar a Samantha Stosur en dos sets. Amb aquesta victòria va escalar fins al sisè lloc del rànquing individual i la tennista italiana millor classificada en l'Era Open. Es va classificar per primera vegada per disputar el WTA Tour Championships però fou eliminada en la fase de grups després de ser derrotada per Wozniacki i Stosur, i guanyar només a Deméntieva, en l'últim partit que disputava la tennista russa, ja que es retirava en finalitzar la temporada.

En la temporada 2011 va classificar-se per primera vegada pels quarts de final de l'Open d'Austràlia després d'un dur partit contra Svetlana Kuznetsova de gairebé cinc hores de joc. En la següent ronda va caure davant la número 1 Wozniacki però suficient per escalar fins a la quarta posició del rànquing. Malgrat no obtenir bons resultats en l'etapa de terra batuda del circuit, va tornar a repetir la seva gran actuació en el Roland Garros classificant-se novament per la final, però en aquesta ocasió no va poder imposar-se a Li Na. A Wimbledon no va passar de tercera ronda i en el US Open va arribar a quarta ronda. En tot l'any només va disputar una final, la del Roland Garros, i només va aconseguir 32 victòries, finalitzant en la posició 11 del rànquing individual. En la temporada 2012 van començar a davallar els seus resultats i només en la seva superfície favorita, la terra batuda, va aconseguir una actuació destacada a Estrasburg, on va derrotar a Alizé Cornet en la final. Per contra, en el Roland Garros no va passar en la tercera ronda. A Wimbledon va arribar a quarta ronda i en dobles va aconseguir classificar-se per semifinals amb Flavia Pennetta com a parella. A l'estiu disputà els Jocs Olímpics de Londres arribant a segona ronda tant en categoria individual com en dobles fent parella amb Pennetta. Finalment només aconseguí 21 victòries, el pitjor resultat des del 2002, i acabà l'any en la 35a posició. En el 2013 aconseguí uns resultats molt semblants destacant el títol individual a Marràqueix contra Lourdes Domínguez Lino. El millor resultat en un Grand Slam fou la quarta ronda a Roland Garros. Acabà la temporada amb 25 victòries i en la 42a posició del rànquing. En el 2014 no va aconseguir cap victòria en els quatre torneigs de Grand Slam i no es classificà per cap final individual, només a Florianópolis en dobles fent parella amb Silvia Soler Espinosa. El seu rendiment fou inferior i descendí fins a la posició 82 del rànquing individual.

Palmarès: 18 (8−7−3)

Individual: 20 (8−12)

Abans de 2009 Després de 2009 Grand Slam (1−1) WTA Tour Championships (0−0) Tier I (0−1) Premier Mandatory (0−0) Tier II (0−3) Premier 5 (0−0) Tier III (1−2) Premier (1−0) Tier IV i V (0−2) International (5−3)

Títols per superfície Dura (1−6) Gespa (0−0) Terra batuda (7−4) Moqueta (0−2)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	12 de juny de 2000	Taixkent, Uzbekistan	Dura	Iroda Tulyaganova	3−6, 6−2, 3−6
Finalista	2.	6 de gener de 2003	Canberra, Austràlia	Dura	Meghann Shaughnessy	1−6, 1−6
Finalista	3.	12 de setembre de 2005	Bali, Indonèsia	Dura	Lindsay Davenport	2−6, 4−6
Finalista	4.	10 d'octubre de 2005	Moscou, Rússia	Moqueta (i)	Mary Pierce	4−6, 3−6
Finalista	5.	24 d'octubre de 2005	Hasselt, Bèlgica	Moqueta (i)	Kim Clijsters	2−6, 2−6
Finalista	6.	9 de gener de 2006	Sydney, Austràlia	Dura	Justine Henin	6−4, 5−7, 5−7
Finalista	7.	3 d'abril de 2006	Amelia Island, Estats Units	Terra batuda	Nàdia Petrova	4−6, 4−6
Finalista	8.	25 de setembre de 2006	Ciutat de Luxemburg, Luxemburg	Dura	Alona Bondarenko	3−6, 2−6
Guanyadora	1.	29 de juliol de 2007	Bad Gastein, Àustria	Terra batuda	Yvonne Meusburger	6−1, 6−2
Finalista	9.	13 de juliol de 2009	Praga, República Txeca	Terra batuda	Sybille Bammer	6−7(4), 2−6
Finalista	10.	12 d'octubre de 2009	Osaka, Japó	Dura	Samantha Stosur	5−7, 1−6
Guanyadora	2.	25 d'octubre de 2009	Moscou	Dura (i)	Olga Govortsova	6−3, 6−0
Guanyadora	3.	17 d'abril de 2010	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Roberta Vinci	6−1, 6−1
Guanyadora	4.	5 de juny de 2010	Roland Garros, França	Terra batuda	Samantha Stosur	6−4, 7−6(2)
Finalista	11.	4 de juny de 2011	Roland Garros	Terra batuda	Li Na	4−6, 6−7(0)
Guanyadora	5.	26 de maig de 2012	Estrasburg, França	Terra batuda	Alizé Cornet	6−4, 6−4
Guanyadora	6.	28 d'abril de 2013	Marraqueix, Marroc	Terra batuda	Lourdes Domínguez Lino	6−1, 6−3
Guanyadora	7.	21 de febrer de 2016	Rio de Janeiro, Brasil	Terra batuda	Shelby Rogers	2−6, 6−2, 6−2
Guanyadora	8.	15 d'abril de 2017	Bogotà, Colòmbia	Terra batuda	Lara Arruabarrena	6−4, 7−5
Finalista	12.	6 de maig de 2017	Rabat	Terra batuda	Anastassia Pavliutxénkova	5−7, 5−7

Dobles: 16 (7−9)

Abans de 2009 Després de 2009 Grand Slam (0−0) WTA Tour Championships (0−0) Tier I (0−1) Premier Mandatory (0−0) Tier II (4−4) Premier 5 (0−0) Tier III (1−0) Premier (0−0) Tier IV i V (0−0) International (0−0)

Títols per superfície Dura (4−5) Gespa (0−0) Terra batuda (2−4) Moqueta (1−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Guanyadora	1.	29 de juliol de 2001	Sopot, Polònia	Terra batuda	Joannette Kruger	Yulia Beygelzimer Anastassia Rodiónova	6−4, 6−0
Finalista	1.	4 de maig de 2003	Varsòvia, Polònia	Terra batuda	Eleni Daniilidou	Liezel Huber Magdalena Maleeva	6−3, 4−6, 2−6
Finalista	2.	15 de febrer de 2004	París, França	Dura	Silvia Farina Elia	Barbara Schett Patty Schnyder	3−6, 2−6
Guanyadora	2.	2 de maig de 2004	Varsòvia	Terra batuda	Silvia Farina Elia	Gisela Dulko Patricia Tarabini	3−6, 6−2, 6−1
Guanyadora	3.	26 de febrer de 2005	Doha, Qatar	Dura	Alicia Molik	Cara Black Liezel Huber	6−3, 6−4
Finalista	3.	9 d'octubre de 2005	Filderstadt, Alemanya	Dura	Květa Peschke	Daniela Hantuchová Anastasia Mískina	6−7(1), 1−6
Guanyadora	4.	25 de febrer de 2006	Dubai, Emirats Àrabs Units	Dura	Květa Peschke	Svetlana Kuznetsova Nàdia Petrova	3−6, 7−6, 6−3
Finalista	4.	22 de maig de 2006	Roma, Itàlia	Terra batuda	Květa Peschke	Daniela Hantuchová Ai Sugiyama	6−3, 3−6, 1−6
Finalista	5.	27 de juliol de 2006	Stanford, Estats Units	Dura	Yoon-Jeong Cho	Cara Black Lisa Raymond	6−7(5), 1−6
Guanyadora	5.	1 d'octubre de 2006	Luxemburg, Luxemburg	Dura (i)	Květa Peschke	Anna-Lena Grönefeld Liezel Huber	2−6, 6−4, 6−1
Guanyadora	6.	15 d'octubre de 2006	Moscou, Rússia	Moqueta	Květa Peschke	Iveta Benešová Galina Voskobóieva	6−4, 6−7(4), 6−1
Finalista	6.	21 d'octubre de 2007	Zuric, Suïssa	Dura (i)	Lisa Raymond	Květa Peschke Rennae Stubbs	5−7, 6−7(1)
Finalista	7.	7 de maig de 2008	Roland Garros, França	Terra batuda	Casey Dellacqua	A. Medina Garrigues Virginia Ruano Pascual	6−2, 5−7, 4−6
Guanyadora	7.	3 d'octubre de 2009	Tòquio, Japó	Dura (i)	Alissa Kleibànova	Daniela Hantuchová Ai Sugiyama	6−4, 6−2
Finalista	8.	15 d'abril de 2012	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Flavia Pennetta	Sara Errani Roberta Vinci	0−6, 2−6
Finalista	9.	28 d'abril de 2014	Florianópolis, Brasil	Dura	Sílvia Soler Espinosa	A. Medina Garrigues Iaroslava Xvédova	6−7(1), 6−2, [3−10]

Equips: 4 (3−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyadora	1.	16−17 de setembre de 2006	Copa Federació, Charleroi, Bèlgica	Dura (i)	Mara Santangelo Flavia Pennetta Roberta Vinci	Leslie Butkiewicz Kirsten Flipkens Justine Henin-Hardenne Caroline Maes	3−2
Finalista	1.	15−16 de setembre de 2007	Copa Federació, Moscou, Rússia	Dura (i)	Mara Santangelo Flavia Pennetta Roberta Vinci	Svetlana Kuznetsova Nàdia Petrova Anna Txakvetadze Ielena Vesninà	0−4
Guanyadora	2.	7−8 de novembre de 2009	Copa Federació, Reggio Calabria, Itàlia	Terra batuda	Sara Errani Flavia Pennetta Roberta Vinci	Alexa Glatch Liezel Huber Vania King Melanie Oudin	4−0
Guanyadora	3.	6−7 de novembre de 2010	Copa Federació, San Diego, Estats Units	Dura (i)	Sara Errani Flavia Pennetta Roberta Vinci	Liezel Huber Bethanie Mattek-Sands Melanie Oudin Coco Vandeweghe	3−1

Trajectòria

Individual

Torneig	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	1R	3R	1R	2R	3R	4R	2R	3R	1R	4R	QF	2R	1R	1R	1R	0 / 15	19 – 15
Roland Garros	Q	QF	3R	2R	4R	4R	4R	3R	3R	1R	G	F	3R	4R	1R		1 / 14	38 – 13
Wimbledon	Q	2R	2R	3R	2R	1R	1R	2R	2R	QF	1R	3R	4R	1R	1R		0 / 14	16 – 14
US Open	3R	1R	4R	QF	4R	3R	3R	2R	2R	4R	QF	4R	1R	1R	1R		0 / 15	28 – 15
Jocs Olímpics	A	No celebrat			QF	No celebrat			3R	No celebrat			2R	No celebrat			0 / 3	6 – 3
Títols	0	0	0	0	0	0	0	1	0	1	2	0	1	1	0		6 / 17 / −
Total Victòries−Derrotes	7–4	26–22	20–22	32–23	35–23	39–21	34–23	27–22	24–22	35–25	38–21	32–21	21–22	25–24	25–28		556 – 409
Rànquing a final d'any	80	30	41	20	19	13	15	25	30	17	7	11	35	42	78
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles

Torneig	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	Títols	V − D
Open d'Austràlia	1R	A	1R	1R	3R	3R	1R	SF	QF	1R	1R	1R	A		0 / 11	11 – 11
Roland Garros	1R	A	QF	A	QF	3R	F	3R	2R	A	3R	3R	1R		0 / 10	20 – 10
Wimbledon	1R	1R	2R	1R	QF	1R	2R	2R	A	1R	SF	1R	1R		0 / 12	10 – 12
US Open	1R	2R	2R	1R	SF	1R	2R	2R	1R	2R	A	2R	1R		0 / 12	10 – 12
Jocs Olímpics	NC		2R	No celebrat			QF	No celebrat			2R	No celebrat			0 / 3	4 – 3
Rànquing a final d'any	143	77	40	34	9	48	32	19	43	131	51	100	144
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons

• Cavallera de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (2007)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesca Schiavone

• Web oficial (italià) (anglès)
• Francesca Schiavone a la WTA (anglès)
• Francesca Schiavone a la International Tennis Federation (anglès)
• Francesca Schiavone al lloc web de la Copa Federació de tennis (anglès)