La Barraca (teatre)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Còpia del cartell de La Barraca, en l'exposició Homenatge 75 Aniversari de "La Barraca".

La Barraca va ser un grup de teatre universitari de caràcter ambulant i orientació popular, coordinat i dirigit per Eduardo Ugarte i Federico García Lorca.[1] Creada en 1931 amb ajuda governamental, al començament de la Segona República, i posada en marxa en l'estiu de 1932, La Barraca tenia com a objectiu portar el teatre clàssic espanyol a zones amb poca activitat cultural de la península ibèrica. Es va desenvolupar de manera complementària amb el Teatro del pueblo, dirigit per Alejandro Casona, dins del projecte de les Missions Pedagògiques creades per Manuel Bartolomé Cossío, a partir de les missions ambulants dissenyades per Giner de los Ríos.[2][nota 1]

Muntatge de La Barraca

Història[modifica]

La presentació oficial del projecte va tenir lloc en el paranimf de la Universitat Central (Madrid), pocs dies abans del Nadal de 1931. Va ser essencial el compromís, com a ministre d'Instrucció Pública, de Fernando de los Ríos Urruti, amic de Lorca, per a aconseguir finançament o -tal com ho va expressar Indalecio Prieto, ministre d'Hisenda, de manera despectiva- "els diners per les seves titelles".[3]

García Lorca i altres actors de la Barraca

"La Barraca", a partir del disseny original de Federico García Lorca, estava coordinada i administrada per un comitè format per quatre estudiants de Filosofia i Lletres en col·laboració amb altres quatre d'arquitectura,[4] per a l'entramat tècnic, i alguns pintors i artistes d'avantguarda. La direcció artística (selecció d'actors entre els estudiants) era responsabilitat de Federico i Ugarte. Tots ells prestaven els seus serveis voluntària i gratuïtament.[5]

Representació de La Barraca

Elenc[modifica]

Directors
  • Federico García Lorca
  • Eduardo Ugarte
  • Manuel Altolaguirre (període Guerra Civil)
  • Miguel Hernández (període Guerra Civil)


Escenògrafs i figurinistes

Principals actors

Tots els components de la companyia disposaven d'una granota blava i les dones un vestit blau amb coll blanc. L'equip tècnic es transportava en camions proporcionats pel Departament d'Instrucció Pública, i les tasques de carregar, descarregar, muntar i desmuntar escenaris la realitzaven els propis actors.[6]

Repertori[modifica]

Des de la seva creació fins al cessament de les seves activitats, amb el començament de la Guerra Civil Espanyola, es van representar un total de 13 obres de teatre en 74 localitats.[7]

Camió de la Barraca, 1932

Ruta seguida[modifica]

Pedagogia i propaganda[modifica]

La Barraca es va posar en marxa el 10 de juliol de 1932.[nota 2] L'objectiu d'aquella primera gira eren les altes i oblidades terres sorianes. Els seus entusiasmats components no podien imaginar fins a quin punt el seu treball anava a ser criticat "com a instrument de propaganda" del Govern de la Segona República. I molt aviat, les crítiques es van convertir en sabotatges organitzats per grups universitaris d'ultradreta,[8] com el que va rebentar la funció especial gairebé improvisada en el claustre a cel obert del Monestir de San Juan de Duero, després dels problemes desencadenats per una complicada funció, també improvisada a causa de la pluja, en el Teatre Principal de la capital soriana.

Més enllà dels objectius pedagògics de "La Barraca", resultava inevitable que fos un vehicle propagandístic, però no cap al poble, al qual estava destinada com a escola ambulant de teatre, sinó davant l'opinió pública internacional. La perspectiva històrica ha permès revelar que, efectivament, "La Barraca" va ser una de les millors cartes de presentació de la Segona República. I, d'alguna manera, és probable que ho continuï sent.[9]

Teló i seqüeles[modifica]

Després de la revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil Espanyola i el assassinat de Federico, "La Barraca" es va paralitzar i els seus membres es van escindir en dos bàndols i es van dispersar, atenent labors més urgents. Miguel Hernández va ser nomenat director en 1937 per a reorganitzar el projecte, però la desarborada situació de la Segona República en el conflicte va fer que s'abandonés de nou.

Resulta paradoxal, potser, que algunes de les seqüeles o ressons de l'esperit de "La Barraca" es produïssin en el bàndol vencedor. José Caballero posaria en marxa més tard la seva companyia de teatre "La Tarumba" (funcionant a Huelva durant la Guerra Civil).[10] Un altre projecte amb cert aire barraquero van ser els muntatges de actuacions sacramentals en les catedrals espanyoles després de la guerra, fets per l'actor i director Luis Escobar.[11] Per part seva, Modesto Higueras Cátedra, actor de "La Barraca", es considera responsable de la posada en marxa en 1939 del Teatre Nacional de les Organitzacions Juvenils, precedent del TEU,,[12] que al seu torn va servir de plataforma a alguns exemples del teatre independent a Espanya.

Entre els que van combatre en el bàndol republicà, va ser potser Álvaro Custodio el que va desenvolupar una carrera teatral més intensa i duradora. Durant el seu exili a Mèxic va formar una companyia, anomenada primer Teatre Espanyol de Mèxic i després Teatre Clàssic de Mèxic, que va posar en escena entre 1953 i 1973 l'obra dels clàssics amb una intenció didàctica similar a la de la Barraca, encara que amb estructura i actors professionals.[13]

Homenatges i aniversaris[modifica]

L'esperit i l'obra de La Barraca s'han recuperat, ja a títol didàctic, ja com a referent històric en diversos aniversaris i amb diferents protagonistes i entitats compromeses. Entre les més interessants iniciatives, per la seva continuïtat, està la de Las huellas de La Barraca d'Acción Cultural Española, creada en 2006 (amb motiu del 75 aniversari de l'adveniment de la Segona República, que va fer possible l'aparició de la companyia ambulant de Lorca i Ugarte), i dirigida per un clàssic del teatre independent espanyol, el professor, actor i dramaturg César Oliva Olivares.[14]

Un altre interessant, encara que modest homenatge ho constitueix la Fundación La Barraca creada a Ciudad Guayana el 17 de juliol de 1973 i situada a l'Estat Bolívar (Veneçuela).

Notes[modifica]

  1. Un altre projecte similar, però de caràcter no itinerant, contemporani a la instauració i desenvolupament de la Segona República Espanyola, va ser el grup universitari "El Búho", organitzat per Max Aub a València.
  2. Componien la caravana: un gran camió comprat amb la subvenció del Govern (que transportava l'escenari desmuntable, attrezzo, decorats i altres andròmines), dos cotxes de policia prestats pel Cos, conductor inclòs, per als actors-estudiants, i alguns cotxes particulars.

Referències[modifica]

  1. Dieterich, Genoveva. Diccionario del teatro. Madrid, Alianza Editorial, 2007, p. 201. ISBN 9788420661735. 
  2. Catálogo. Las Misiones Pedagógicas, 1931-1936. Publicaciones de la Residencia de Estudiantes. Madrid, 2006. ISBN 84-95078-53-8
  3. García Lorca, Isabel. Recuerdos míos (edición de Ana Gurruchaga. Barcelona, Tusquets Editores, 2002, p. 187. ISBN 8483108305. 
  4. Javier Huerta Calvo. «El ejemplo de La Barraca: teatro, universidad, utopía». [Consulta: 12 agost 2016].
  5. Página de la Junta de Andalucía. Revisado en enero de 2014
  6. Gibson, Ian. Vida, pasión y muerte de Federico García Lorca (1898-1936). Barcenona, Plaza y Janés, 1998, p. 495-501. ISBN 84-01-55007-6. 
  7. Documentación de la Junta de Andalucía Consultado en enero de 2014
  8. Gibson, Ian. Vida, pasión y muerte de Federico García Lorca (1898-1936). Barcelona, Plaza y Janés, 1998, p. 499-500. ISBN 84-01-55007-6. 
  9. "Las Misiones Pedagógicas y La Barraca. La cultura en la II República", por Alfonso Guerra. En "Letra Internacional" nº 100, otoño de 2008 Consultat en gener de 2014
  10. Antonio Jiménez Landi en La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo de expansión influyente, p. 316 Consultado en enero de 2014
  11. "Continuidad y ruptura en el teatro español de posguerra" Consultado en enero de 2014
  12. Luciano García Lorenzo en Aproximación al teatro español universitario (TEU), 1999; ISBN 978-84-00-07826-3 Consultado en enero de 2014
  13. Heras, Juan Pablo. Ciudadano del Teatro. Álvaro Custodio, director de escena. Madrid, Antígona, 2014. ISBN 978-84-15906-61-2. 
  14. "La Barraca, de ruta por España". Artículo en el diario El País del 20 de junio de 2012, recopilando la actividad de Acción Cultural Española desde el 75 aniversario de la fundación de la compañía ambulante. Consultado en enero de 2014

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Barraca Modifica l'enllaç a Wikidata