Armadura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la vestidura de combat. Vegeu-ne altres significats a «Armadura (desambiguació)».
Soldat romà amb armadura

L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.[1] Sovint també s'anomena cuirassa, però en sentit estricte les cuirasses són armadures de dues peces, una per cobrir el pit i l'altra l'esquena.[2]

L'origen de l'armadura data del període egipci, en què la vestidura militar consistia en un casc i una cuirassa de tela forta o amb parts del cos descobertes i altres amb plaques de metall. Els soldats grecs solien portar una túnica curta que acabava amb plecs simètrics i, al damunt, una cuirassa per al tronc, formada per tires de cuir amb peces metàl·liques, o bé només per dues peces que cobrien el pit i l'esquena i s'unien amb tires metàl·liques o corretges a les espatlles, mentre que la part del davant de les cames es defensava amb cnèmides o canelleres. Per resguardar el cap es feia servir un casc de diverses formes, que arriba amb la major perfecció al beoci, compost de visera i apèndix nasal o un apèndix per defensar el coll a banda i banda.[3]

Un Capmall és una peça d'armadura antiga que cobria i defensava el cap. Feta de malla, solia anar incorporada amb el gonió ("cota de malla"). Utilitzada els anys 1567-1864 (edat dels picapedres). IES B7 hindu.[cal citació]

Construcció i poesia[modifica | modifica el codi]

De manera semblant a les espases de construcció composta (amb ànima de ferro i exterior d'acer) les millors armadures combinaven la resiliència del ferro i la duresa de l'acer en una mateixa peça.

Un poema d'Ausiàs March així ho indica:

«

Sí com l'arnés d'acer a colp s'engruna
e lo de ferr hun petit colp lo passa
-quant són hunits no·ls destruu res lur massa;
d'aquests mesclats surt molt gran virtut una-,
axí Amor suptil y enfinit tempra
la finitat de la del cors y aviva:
en cert cas mor nostr·amor sensitiva
e l'espirit junt ab ell se destempra.
Amen ensemps e l'espirit sols ame,
perque tot l'om no·s trob qu·en res desame.

»
Tot entenent amador mi entengua, Ausiàs March

Documents[modifica | modifica el codi]

  • 1215. Segons Rigord: “... occiditur cultello recepto in capite per ocularium galeae.”[4]
  • 1298. Testament del cavaller Ot de Rosselló: “Heaume à vissere” (elm de visera).[5][6][7]
« Item, do & lego domino Petro de Monte Ancelini prædicto centum libras Turonenses & unam integram armaturam de armaturis meis , videlicet meum Heaume à vißere, meum bassignetum, meum porpoinctum de cendallo, meum godbertum , meam gorgretam , meas buculas, meum gaudichetum , meas trumulieres d'acier , meos cuissellos, meos chantones, meum magnum cutellum , & meam parvam ensem »
— (Traducció aproximada) Dono i llego al senyor Pere de Monte Ancelini anteriorment esmentat, cent lliures torneses (de Tours) i una armadura sencera de les meves; a saber: el meu elm amb visera, el meu bacinet, el meu perpunt de sendat, el meu ausberg, la meva gorgera, les meves espatlleres (?), la meva cuirassa (?) [8] les meves gamberes, els meus cuixots, els meus guantellets (?), el meu gran coltell , la meva espasa petita. ,

Ot de Roussillon.Testament. 1298 . Thesaurus novus anecdotorum . Edmond Martène O.S.B.,Ursin Durand. O.S.B.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armadura Modifica l'enllaç a Wikidata