Armadura
L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.[1] Sovint també s'anomena cuirassa, però en sentit estricte les cuirasses són armadures de dues peces, una per cobrir el pit i l'altra l'esquena.[2]
L'origen de l'armadura data del període egipci, en què la vestidura militar consistia en un casc i una cuirassa de tela forta o amb parts del cos descobertes i altres amb plaques de metall. Els soldats grecs solien portar una túnica curta que acabava amb plecs simètrics i, al damunt, una cuirassa per al tronc, formada per tires de cuir amb peces metàl·liques, o bé només per dues peces que cobrien el pit i l'esquena i s'unien amb tires metàl·liques o corretges a les espatlles, mentre que la part del davant de les cames es defensava amb cnèmides o canelleres. Per resguardar el cap es feia servir un casc de diverses formes, que arriba amb la major perfecció al beoci, compost de visera i apèndix nasal o un apèndix per defensar el coll a banda i banda.[3]
Un Capmall és una peça d'armadura antiga que cobria i defensava el cap. Feta de malla, solia anar incorporada amb el gonió ("cota de malla"). Utilitzada els anys 1567-1864 (edat dels picapedres). IES B7 hindu.
Construcció i poesia[modifica | modifica el codi]
De manera semblant a les espases de construcció composta (amb ànima de ferro i exterior d'acer) les millors armadures combinaven la resiliència del ferro i la duresa de l'acer en una mateixa peça.
Un poema d'Ausiàs March així ho indica:
| « |
Sí com l'arnés d'acer a colp s'engruna |
» |
| — Tot entenent amador mi entengua, Ausiàs March | ||
Documents[modifica | modifica el codi]
- 1215. Segons Rigord: “... occiditur cultello recepto in capite per ocularium galeae.”[4]
- 1298. Testament del cavaller Ot de Rosselló: “Heaume à vissere” (elm de visera).[5][6][7]
| « | Item, do & lego domino Petro de Monte Ancelini prædicto centum libras Turonenses & unam integram armaturam de armaturis meis , videlicet meum Heaume à vißere, meum bassignetum, meum porpoinctum de cendallo, meum godbertum , meam gorgretam , meas buculas, meum gaudichetum , meas trumulieres d'acier , meos cuissellos, meos chantones, meum magnum cutellum , & meam parvam ensem | » |
| — (Traducció aproximada) Dono i llego al senyor Pere de Monte Ancelini anteriorment esmentat, cent lliures torneses (de Tours) i una armadura sencera de les meves; a saber: el meu elm amb visera, el meu bacinet, el meu perpunt de sendat, el meu ausberg, la meva gorgera, les meves espatlleres (?), la meva cuirassa (?) [8] les meves gamberes, els meus cuixots, els meus guantellets (?), el meu gran coltell , la meva espasa petita. ,
Ot de Roussillon.Testament. 1298 . Thesaurus novus anecdotorum . Edmond Martène O.S.B.,Ursin Durand. O.S.B. |
||
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armadura  |
- ↑ «armadura». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «cuirassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.35. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 8 novembre 2014].
- ↑ S.R. Meyrick. A Critical Inquiry Into Antient Armour, as it Existed in Europe, Particularly in Great Britain, from the Norman Conquest to the Reign of King Charles II: Ill. by a Series of Illuminated Engravings : with a Glossary of Military Terms of the Middle Ages. Bohn, 1842, p. 199–.
- ↑ EAG - KYR. Firmin Didot Fratres, 1844, p. 642–.
- ↑ Archaeologia: Or Miscellaneous Tracts Relating to Antiquity. The Society, 1821, p. 139–.
- ↑ Thesaurus novus anecdotorum Complectens Regum ac Principrum, aliorumque virorum illustrium epistolas, et diplomata, monumenta prosa de Schismate Pontificum avenionensicene: chronica varia, monumenta historica, varia concilia, statuta Synodalia, et opuscula varia SS. Patrum, aliorumque auctorum Ecclesianicorum : omnia nunc primum edita, studio et opera Domni Edmundi Martene et Domni Ursini Durand, Monachorum Benedictinorum. Fl. Delaulne, 1717, p. 649–.
- ↑ James R. Planche. An Illustrated Dictionary of Historic costume. Courier Corporation, 19 February 2013, p. 199–. ISBN 978-0-486-14533-4.
|
