Enric Casanovas i Roy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1882  Barcelona |
| Mort | 3 gener 1948 (65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Marçal Casanovas i Guerri, Roser Casanovas Guerri i Lluïsa Casanovas i Guerri. |
.jpg)
Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948) fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.[1] Va ser el pare de Marçal Casanovas i Guerri, Roser Casanovas i Guerri i Lluïsa Casanovas i Guerri.
Biografia[modifica]
Va estudiar al taller de Josep Llimona i des del 1900, a l'escola de la Llotja de Barcelona i amplià la formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.[2]
El 1898 participà per primera vegada a una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa, on va guanyar una medalla. El 1903 va exposar a Els Quatre Gats de Barcelona i entre 1904 i 1913 va alternar les estades entre París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso,[3] Maillol, Gargallo i altres artistes.[4] A Girona va relacionar-se estretament amb l'arquitecte Rafael Masó, el qual li va encarregar una escultura per la Societat Athenea, que finalment no es va dur a terme.
De retorn a Barcelona, muntà un taller pel qual passaren deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer o Josep Viladomat. Va participar amb l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president.
La seva obra està enclavada dintre del mediterranisme, però amb una gran creació renovadora i personal. Va participar en nombroses exposicions i aconseguí la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona l'any 1932.
A la Fundació Rafael Masó es pot contemplar la seva escultura La Dona del farcell.
Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona el 1943, on va morir l'any 1948 als 66 anys.
Obres destacades[modifica]
- Dona del farcell. Fundació Rafael Masó (c. 1906)
- Pagesa mallorquina. (1916) Museu Municipal de Tossa de Mar, província de Girona
- Mallorquina (1916). Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- Flora (1917)
- Monument al Dr. Benaprés (1917). Sitges (Barcelona)
- Monument a Narcís Monturiol (1918). Figueres (Girona)
- Monument al poeta Joan Alcover (1926). Mallorca
- La nena de la coloma (1929). Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- La dona de la poma (1932). Sala Parés Barcelona
- Noia nua (1935)
- Dona asseguda (1942)
- Dona del camp (1943)
- Nu d'esquena. Relleu (1944)
- Cap de nena. Biblioteca Museu Víctor Balaguer[5]
Referències[modifica]
- ↑ *Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. pàgina 280. Editat pel MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 64. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Playà Maset, Josep «El dia que Picasso fou Pau de Gósol. Les amistats barceloneses del pintor malagueny». La Vanguardia (Hemeroteca), 13-10-2015, pàgs. 30-31 [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Serra: el arte de la cerámica. [Madrid]: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, [2005]. ISBN 84-8181-218-8.
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.104. ISBN 84-931438-3-9.
Bibliografia[modifica]
- Alix Trueba, Josefina. Escultura española 1900-1936: Palacio de Velázquez, Palacio de Cristal, Parque del Retiro, Madrid, 23 de mayo-22 de julio de 1985. [Madrid]: Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, [1985]. ISBN 8474834120.
- E. Casanovas : [exposició a la Galeria d'Art Àmbit, Desembre 1988 - Gener 1989]. Barcelona: Àmbit Serveis Ed, 1988. ISBN 8474564662.
- FALGÀS. Jordi, ed. Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona Triangle postals / Fundació Rafael Masó. 2012
- DOMÈNECH VIVES, Ignasi. Els Masó: artistes i col·lecionistes, The Masó family: artists and collectors. Girona: Fundació Rafael Masó /Úrsula llibres, 2017.
- PLA, Josep. Enric Casanovas, escultor (Homenots. Tercera sèrie). Obra completa, vol. 21. Ed. Destino.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Casanovas i Roy |