Societat Athenea

Infotaula d'edifici Societat Athenea
Dades
Tipus	Organització
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Girona

Façana d'Athenea poc després de la inauguració. 1913

La Societat Athenea va ser un projecte cultural promogut el 1913 a la ciutat de Girona per un grup de professionals i artistes amb la voluntat de crear un centre d'irradiació del Noucentisme. Es tractava d'un espai per a l'art, l'arquitectura, la música, la dansa i la literatura, creat amb la voluntat de difondre la modernitat i el treball dels artistes del seu temps. El model s'inspirava en experiències semblants sorgides en diferents ciutats europees, i va ser en bona part liderat per Rafael Masó, al retorn del seu viatge de noces per Europa.

Història

S'atribueix la idea de crear la Societat Athenea a l'arquitecte Rafael Masó Valentí, qui el 1912, de viatge de noces per centre Europa, va conèixer experiències similars, especialment a Alemanya. La idea es basava en una promoció de les arts i oficis tradicionals, en connexió amb el disseny més contemporani, mitjançant l'associació d'aquests arts i oficis als corrents artístics coetanis. Rafael Masó va animar a una sèrie de gironins a constituir-se en societat. Aquest promotors van ser, a més de Rafael Masó, Xavier Monsalvatje, i Modest Furest, qui aportaria el local, al costat de noms tant representatius de la burgesia catalanista gironina com els senyors De Quintana, Pérez Xifra, Marquès de Camps, Camps i Arboix, Pla Cargol i el mateix Josep Ensesa. El projecte es va crear entre l'octubre i el desembre del 1912 i les obres es van realitzar entre el gener i el juny del 1913. Es tractà d'una reforma gairebé total d'un magatzem propietat del Dr. Modest Furest i Roca que es va inaugurar el primer de juliol de 1913. Mai es va acabar l'edifici tal com s'havia projectat, ja que no s'arribà a fer l'escultura de la façana prevista i que s'havia encarregat a Enric Casanovas. L'edifici va ser fins al 1917 la seu de la societat Athenea, però, extingida aquesta, l'Ajuntament, que l'havia llogat juntament amb l'edifici contigu -també construït per Masó com a Escola d'Arts i Oficis- va reformar-los per convertir-los en una Escola Normal de Mestres. Aquesta reforma va comportar l'alteració parcial de la façana, on la porta d'entrada esdevingué finestra i la porta es traslladà a l'antiga Escola d'Arts i Oficis. Després de la Guerra Civil es reformà completament l'interior, modificant tot el cos central entre pilastres. Finalment, l'edifici s'enderrocà l'any 1971, pel que fa a la part de l'Escola que donava a la Gran Via, i el 1975 l'edifici original d'Athenea i el que quedava de l'Escola, amb façana a Anselm Clavé.

Porttada del Catàleg de l'Exposició dedicada a Athenea per part de la Fundació Rafael Masó el 2013.

Algunes de les activitats que han reforçat l'icona d'Athenea com a temple del noucentisme van ser la lectura d'Auques i Ventalls, en la presentació del llibre de Josep Carner a Girona, l'exposició d'Esteve Monegal i la de Torné Esquius, la conferència de Puig i Cadafalch sobre les ruïnes d'Empuries, la de Llorenç Ribé sobre l'Eneida i la Guillem Busquets a l'entorn de les ciutats jardí.

Encara es conserven a l'AHG tres dibuixos d'aquesta obra, un full amb diversos croquis de la façana i de l'interior, una perspectiva de l'interior i el dibuix de les lletres ATHENEA per al rètol del fris ceràmic. També es conserva una fotografia del 1916 feta per l'Arxiu Mas i tres fotografies més de l'interior durant la inauguració.