Marató de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentMarató de Barcelona
Marató de Barcelona 2012 - 03.jpg
Corredors a l'edició de 2012
Logotip Marató de Barcelona des de 2012.jpg
Logotip de la Marató de Barcelona des de 2012
Altres noms Zurich Marató de Barcelona
Tipus marató
Data annual des de 1980 al més de març
Antecedents Marató de Catalunya
Palafrugell (1978-1979)
Lloc Barcelona, Catalunya
Estat Espanya
Impulsors actuals:
Ajuntament de Barcelona, Federació Catalana d'Atletisme (FCA), Turisme de Barcelona i Corredors.cat.
històrics:
Ramon Oliu, Raimon Vancells, Jordi Mensa, Francesc Mates i Pere Pujol
Més informació
Lloc web maratobarcelona.com
Commons-logo.svg Wikimedia Commons
Modifica dades a Wikidata

La Marató de Barcelona, oficialment coneguda com a Zurich Marató de Barcelona, és una prova atlètica, de caràcter popular, sobre una distància de 42.195 metres (la distància d'una marató), que es disputa anualment a principis de març a la ciutat de Barcelona. És la marató més antiga de la península Ibèrica.

Història[modifica]

Edició de 2007

La cursa començà l'any 1978 amb el nom de Marató de Catalunya a Palafrugell, per una iniciativa de Ramon Oliu (1923-2005) amb l'ajut de Raimon Vancells, Jordi Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol,[1] amb una participació de 185 corredors. Aleshores, no existia gaire voluntat per part de l'administració. Només el 1980 va obtenir el permís d'organitzar-la a Barcelona,[2] i a poc a poc va evolucionar i esdevenir una de les maratons més importants d'Europa.

Fou canviada al nom actual l'any 2005.[3] Des de 2012 Zurich Insurance Group esdevé l'espònsor oficial, tot integrant el seu nom comercial a la denominació de la cursa: Zurich Marató de Barcelona.[4] El kenià Jackson Kotut guanyà la cursa de 2010 amb un temps de 2 hores, 7 minuts i 30 segons. Aquesta marca establí el rècord de la prova, així com es convertí en la marató més ràpida correguda mai a l'Estat espanyol.[5] L'edició de l'any 2012 fou la més nombrosa amb la inscripció de 19.507 atletes, dels quals finalitzaren la prova un total de 13.062, convertint-la en la 4a d'Europa i la 13a del Món en nombre d'assistència.[6]

Després de la celebració de 35 edicions (2013), la cursa havia registrat dues morts de participants.[7][8] L'any 2009 la primera víctima fou Colin Dunne, un jove irlandès de vint-i-set anys que va caure desplomat al quilòmetre 34,5, víctima d'un problema cardiovascular d'origen congènit.[7][8] Quatre anys després, el 2013, fou el torn de Xavier Jiménez, un experimentat corredor popular, veí de l'Hospitalet de Llobregat, de quaranta-cinc anys.[7][8] En aquest cas, morí en el moment d'ingressar a l'Hospital Clínic de Barcelona, en ser atès per Creu Roja i traslladat en ambulància, després de desmaiar-se quan va creuar la línia d'arribada en 4 hores, 5 minuts i 10 segons.[7][8] L'endemà de la tragèdia, l'empresa organitzadora anuncià la possibilitat d'implantar un sistema obligatori de revisió mèdica com a requisit indispensable per a inscriure's a la cursa.[9] El comitè promotor de la marató té quatre membres: l'Ajuntament de Barcelona, la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), el Consorci de Turisme de Barcelona i l'associació d'esport popular Corredors.cat.[10]

L’edició del passat mes de març va superar per segon any consecutiu, els 20.000 participants i més de 16.000 finishers, convertint la cursa barcelonina en la quarta marató més important d’Europa, per darrere de Berlín, París i Londres. La propera edició de la cursa tindrà lloc el proper 11 de març del 2018.[cal citació]

Entitats que ho fan possible[modifica]

La Zurich Marató de Barcelona està impulsada per Ramon Oliu, fundador de la Marató de Catalunya ( amb les 2 primeres edicions els anys 1978 i 1979), la tercera edició de la Marató de Catalunya ja es va fer pels carrers de Barcelona.

L’any 1977 es va fundar la Comissió Marathon Catalunya, que amb l’ajuda de Raimon Vancells, Jordi Mensa, Francesc Mates y el Dr. Pere Pujol, va ajudar a difondre per Catalunya les avantatges de córrer de forma popular.

La cursa, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, compta amb la direcció executiva de l’empresa UTE ASO, amb una dilatada experiència en l’organització de nombrosos esdeveniments esportius relacionats amb el món del motor i l’atletisme.

Patrocinadors
Zurich, Asics, La Caixa, Powerade, Diario Sport, Garmin, FlaixBack, Europcar, Isdin, Born, Plátano de Canarias, ElMundo Deportivo, La Vanguardia, TV3, Esport 3, Teledeporte, Mi Grano de Arena, Honda, Transports Metropolitans de Barcelona, KIA, Crowne Plaza. 

Palmarès[modifica]

  •  Rècord de la cursa
    • Edició Any Inscripcions Arribades Guanyador Temps Guanyadora Temps
    I 1978 185 138 Estats Units David Patterson 2:23:15 Catalunya Matilde Gómez 3:55:33
    II 1979 302 224 Estats Units David Patterson 2:19:37 Catalunya Matilde Gómez 3:18:48
    III 1980 956 716 Regne Unit Don Faircloth 2:19:42 Catalunya Joaquima Casas 3:09:53
    IV 1981 1.108 989 Regne Unit Martin Knapp 2:18:56 Espanya Iciar Martínez 2:47:12
    V 1982 1.310 1.155 Estats Units Michael Pinocci 2:14:30 Portugal Rita Borralho 2:46:58
    VI 1983 1.879 1.773 Dinamarca Allan Zachariasen 2:11:05 Unió Soviètica Anna Domoràtskaia 2:48:21
    VII 1984 2.894 2.387 Suïssa Werner Meier 2:14:50 Regne Unit Margaret Lockley 2:41:42
    VIII 1985 2.810 2.401 Catalunya Rafael Garcia 2:18:16 Catalunya Joaquima Casas 2:48:01
    IX 1986 2.808 2.152 Bèlgica Frederik Vandervennet 2:15:45 Regne Unit Deborah Heath 2:48:28
    X 1987 2.930 2.443 Suècia Pär Wallin 2.13:58 Catalunya Joaquima Casas 2:43:28
    XI 1988 3.250 2.653 Catalunya Fernando Diaz 2:19:58 Regne Unit Deborah Heath 2:45:35
    XII 1989 3.300 2.656 Estats Units Doug Kurtis 2:16:37 Bèlgica Martine Van der Gehutche 2:37:42
    XIII 1990 3.349 2.832 Dinamarca Allan Zachariasen 2:16:30 Catalunya Elisenda Pucurull 2:43:11
    XIV 1991 3.452 2.890 Japó Kashid Nishimoto 2:16:32 Japó Satoe Minegishi 2:38:37
    XV 1992 6.586 5.694 Tanzània John Burra 2:12:46 Txecoslovàquia Maria Starovska 2:34:07
    XVI 1993 3.106 2.637 Brasil Volmir Herbstrith 2:13:25 Itàlia Emma Scaunich 2:36:16
    XVII 1994 2.853 2.565 Catalunya Benito Ojeda 2.15.14 Rússia Marina Ivanova 2:40:30
    XVIII 1995 2.876 2.518 Rússia Igor Tchouprakov 2:21:12 Catalunya Núria Pastor 2:44:19
    XIX 1996 2.727 2.419 Catalunya Benito Ojeda 2:16:57 Malta Giselle Camilleri 2:48:04
    XX 1997 3.448 2.949 Marroc Abdselam Serrock 2:12:53 Espanya Ana Isabel Alonso 2:30:04
    XXI 1998 2.818 2.520 Marroc Abdselam Serrock 2:09:48 Espanya Ana Isabel Alonso 2:30:05
    XXII 1999 2.775 2.195 Kenya Daniel Komen 2:16:24 Catalunya Eva Sanz 2:37:56
    XXIII 2000 3.100 2.532 Kenya William Mustoki 2:12:18 Espanya Griselda González 2:31:12
    XXIV 2001 3.482 2.958 Tanzània Benedict Ako 2:13:53 Brasil Leone da Silva 2:40:32
    XXV 2002 3.550 3.062 Kenya Benjamin Rotich 2:12:07 Ucraïna Galina Zhulyayeva 2:40:33
    XXVI 2003 3.300 2.783 Espanya Alberto Juzdado López 2:10:53 Marroc Kenza Wahbi 2:38:36
    XXVII 2004 4.150 3.361 Marroc Driss Lakhouaja 2:15:59 Suècia Karin Schön 2:42:54
    XXVIII 2006 4.636 4.183 Kenya Joseph Nguran 2:12:36 Etiòpia Haile Kebelush 2:41:23
    XXIX 2007 7.413 6.311 Kenya Johnstone Chebii 2:12:04 Països Baixos Krizstina Loonen 2:42:02
    XXX 2008 9.121 7.609 Kenya Hosea Kosgei 2:14:42 Etiòpia Mihret Tadesse 2:42:12
    XXXI 2009 9.752 8.133 Kenya Johnstone Chebii 2:14:01 Etiòpia Tadelech Debre 2:39:43
    XXXII 2010 12.211 10.115 Kenya Jackson Kotut 2:07:30 Etiòpia Debele Wudnesh 2:31:50
    XXXIII 2011 15.134 12.531 Kenya Levy Matebo Omari 2:07:31 Suècia Josephine Ambjörnsson 2:45:31
    XXXIV 2012 19.507 16.216 Kenya Julius Chepkwony 2:11:14 Kenya Emily Samoei 2:26:53
    XXXV 2013 18.389 14.776 Etiòpia Gezahegne Abera Hunde 2:10:17 Etiòpia Lemelem Bertha Yachem 2:34:39
    XXXVI 2014 17.926 14.223 Etiòpia Getachew Abayu 2:10:45 Kenya Frasiah Nyambura 2:32:26
    XXXVII[11] 2016 19.200 15.492 Kenya Philip Cheruiyot Kangogo 2:08:16 Etiòpia Aynalem Kassahun 2:28:18
    XXXVIII[12] 2016 20.220 16.506 Etiòpia Dino Sefir 2:09:31 Kenya Valary Jemeli Aiyabei 2:25:26
    XXXIX[13] 2017 20.127 16.340 Kenya Jonah Kipkemoi Chesum 2:08:59 Etiòpia Helen Bekele 2:25:04
    XXXX 2018 Kenya Anthony Maritim 2:08:08 Kenya Chebitok Ruth 2:25:49
    • Font: Historial de la Marató de Barcelona[2]
    • Nota: L'edició de l'any 2005 no se celebrà perquè la competència organitzadora de l'esdeveniment es trobava en litigi fruit del procés d'expropiació que estava realitzant l'Ajuntament de Barcelona.[14]

    Referències[modifica]

    1. ↑ Màxim Frontini, «Revista Marathon: En record del Doctor Pere Pujol» Atletisme Català, 4 de juliol de 2013
    2. ↑ 2,0 2,1 Pucurull, Miquel. «Historial de la Marató de Barcelona» (pdf). Marató de Barcelona. [Consulta: 2013].
    3. ↑ Michiels, Frieda i Paul; Minshull, Phil; Gasparovic, Juraj i Loonstra, Klaas. «Barcelona Marathon» (en anglès). ARRS.net, 11 març 2009 (2009-03-11). [Consulta: 20 gener 2010 (2010-01-20)].
    4. ↑ «Zurich, nuevo patrocinador principal de La Maratón de Barcelona» (en castellà). GBBSeguros.com, 14-10-2011. [Consulta: 11 març 2013 (2013-03-11)].
    5. ↑ Michiels, Paul; Post, Marty. «All-Comers Records - Marathon» (en anglès). Association of Road Racing Statisticians, 27 març 2011 (2011-03-27). [Consulta: 2 maig 2011 (2011-05-02)].
    6. ↑ Pucurull, Miquel. «L’esclat de la Marató de Barcelona’2012». Championchip.cat, 19 octubre 2012 (2012-10-19). [Consulta: 12 març 2013 (2013-03-12)].
    7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 J.C.A. «Mor un atleta a la marató de Barcelona». El Periódico [Barcelona], 17-03-2013.
    8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 ACN «Es mor un atleta de 45 anys després de córrer la Marató de Barcelona». Vilaweb, 17-03-2013.
    9. ↑ «Els organitzadors de la Marató de Barcelona volen implantar una revisió mèdica obligatòria». 324.cat, 18 març 2013 (2013-03-18).
    10. ↑ «Marató de Barcelona: Organigrama i Comité Promotor», Zurich Marató de Barcelona
    11. ↑ Álvarez, Ramón «Dos debutants prenen la ciutat». La Vanguardia, 16-03-2015, p. 51.
    12. ↑ Moliner, Empar. «Un any més, dins de la Marató de Barcelona». Ara.cat, 14-03-2016. [Consulta: 22 agost 2016].
    13. ↑ Gozalbo, Àlex. «Un atleta paralímpic que feia de llebre dona la sorpresa a la Zurich Marató de Barcelona». Ara.cat, 12-03-2017. [Consulta: 14 març 2017].
    14. ↑ Bosch, Manel «Barcelona 2005: la marató que mai no es va córrer». Dorsal.cat, 2013 [Consulta: 12 març del 2013].

    Vegeu també[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marató de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marató_de_Barcelona&oldid=19734473»