Mercat de la Boqueria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat  | |||
| Construcció | 1836 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme arquitectura del ferro modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | la Rambla, 91 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 18 novembre 2000 | |||
| Id. IPAC | 40469 | |||
| Id. Barcelona | 1181 | |||
| Lloc web | boqueria.info | |||
_-_Entrance.jpg)
.jpg)
El Mercat de la Boqueria, popularment conegut com la Boqueria, es troba a la plaça porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Té una superfície de 2.583 m² amb més de 300 parades que ofereixen una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com als restauradors de la ciutat. És el segon mercat més gran de Catalunya, després del mercat de Sant Antoni, el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes.[2]
Descripció[modifica]
El mercat de la Boqueria ve delimitat, en els seus contorns, per un seguit d'immobles l'estructura en alçat dels quals comprèn planta baixa, entresòl, pis principal, dos pisos i terrat transitable. En les façanes orientades a la Rambla, aquests immobles presenten grans portals allindanats a la planta baixa i balcons correguts amb volada de pedra a l'entresòl i el principal. Aquests balcons són tancats amb barrots de forja profusament ornamentats. Les obertures d'aquestes façanes presenten dimensions decreixents pis rere pis, sempre emmarcades amb muntants i llindes de pedra i tancades per balcons simples i ampitadors en el tercer i quart nivell respectivament. Pel que fa a la resta, els murs es presenten revestits amb morters decorats a quarterons fins a l'alçada del cornisament superior, ornat a base de mènsules.[3]
Des de la Rambla, el mercat presenta dos accessos laterals (inscrits dins de dos arcs de mig punt que abracen la planta baixa i l'entresòl) i l'accés principal, en forma de carrer. Els dos accessos laterals estan adscrits als eixos definits pel gran pòrtic que envolta tot el mercat, englobant dins d'una columnata els portals interiors de la planta baixa i els balcons ampitadors de l'entresòl dels immobles. Els pòrtics són coberts per voltes rebaixades que se sostenen sobre llurs columnes d'ordre jònic gegant. Al seu torn, dites columnes sostenen un entaulament motllurat que serveix de basament a les baranes de terracota de la coberta del pòrtic, que actua al mateix temps com eixida del pis principal dels immobles.[3]
La plaça definida per les columnates jòniques és coberta amb un sistema de pilars i jàsseres de gelosia de ferro colat i una encavallada tipus polonceau, formant cinc naus paral·leles. L'extrem de la nau central afrontat a La Rambla va ser monumentalitzat amb un arc de ferro i vitralls de colors sobre unes bases d'obra revestides de trencadís construït el 1913 per l'arquitecte Antoni de Falguera. Aquest arc sosté, per mitjà d'unes garlandes de flors obrades amb ferro forjat, un antic escut de Barcelona comprès dins d'un cercle, també de vitralls de colors.[4][3]
Història[modifica]
Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant el Portal de la Boqueria,[5] a l'esplanada del Pla de la Boqueria on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, abans que la ciutat se sortís de les seves primeres muralles. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.
El mercat deu el nom al convent de Sant Josep. El 1586, els carmelites descalços —anomenats els josepets per ser els difusors de l'advocació de Sant Josep— funden el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat. A mesura que la Rambla va anant prenent importància com a passeig urbà al segle xviii, es va considerar necessari treure les carnisseries del seu recorregut i van ser desplaçades, tot i que molt a prop, cap a l'interior, al costat de l'hort del convent de Sant Josep, que el poble va cremar el dia de Sant Jaume de 1835 durant una manifestació, juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la rambla.
Amb la destrucció del convent, es va construir una plaça amb grans columnes voltada de porxos, que havia de ser la més gran de Barcelona. Es va decidir traslladar-hi el mercat de manera temporal al seu interior, però finalment en va ser l'emplaçament definitiu. Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de 1840.
A principis del segle xix, la Rambla tenia des del carrer del Carme fins al de la Petxina tota l'amplada que avui dia té al davant del palau de la Virreina. El mercat se situava a l'espai entre les cases i els arbres, dividit en sectors ben diferenciats segons el producte que es venia. Molts venedors obsequiaven amb una flor per la compra d'algun producte d'alimentació, i aquí hi trobem l'origen d'un col·lectiu popular i inseparable del conjunt d'aquest passeig: els actuals floristes de la Rambla. Més tard també s'hi va afegir la venda d'animals, sobretot ocells.
La coberta metàl·lica actual es va inaugurar el 1914. L'última modificació arquitectònica del Mercat va ser l'any 2000,[6] que va motivar l'enderroc de Can Rapau. El 2015 es va inaugurar una altra que afectava sobretot la plaça de la Gardunya.[7] Al llarg dels anys, ha esdevingut el mercat emblemàtic de tota la xarxa. El col·lectiu de venedors, l'estructura i situació del mercat el converteixen en un lloc de visita obligada per a compradors i turistes.
Cada vegada hi ha més establiments del mercat regentats per persones incorporades recentment a Catalunya. En aquestes botigues es troben totes les especialitats d'Amèrica del Sud, el Japó, Itàlia, Grècia o els països àrabs.
El mercat de la Boqueria també ha estat un lloc d'anècdotes i esdeveniments curiosos durant la seva història. Així, el 31 de març de 1987, com cada matí, el destacat gastrònom Ramón Cabau Guasch, va aparèixer al mercat. Semblava baix d'ànim. Aquell dia va lliurar una flor a cadascun dels seus amics del mercat, va parlar amb diversos d'ells, va donar una darrera volta i, poc després de les nou, va demanar un got d'aigua. Amb l'aigua va ingerir una píndola de cianur. Va morir allà mateix. El dia del seu enterrament va ser acomiadat per milers de comerciants i clients del popular mercat barceloní.[8]
El paper de la dona[modifica]
El mercat de la Boqueria és testimoni del treball de milers de dones que han estat venent, comprant i proveint per a l'empresa, gremi, taller o família per a la qual treballaven.[9]
En l'actualitat hi ha més de 300 establiments on la majoria han estat regentades per dones. En general ocupen oficis com a peixateres, carnisseres, fruiteres, forneres, floristes, herbolàries, venedores de verdures, de fruits secs, de llegums, entre d'altres.[9]
L'origen del mercat de la Boqueria sorgeix de les venedores ambulants i les pageses de les rodalies que es concentraven a la Rambla de Barcelona. Pageses que venien de les hortes de Sant Antoni, de Sant Pau i de Sant Bertran i més endavant dels pobles veïns.[9]
La plaça Galderich és testimoni de la presència de les dones en el mercat, la trobem a mà dreta de l'interior del mercat, és coneguda popularment com la plaça de les pageses.[9]
Intervencions arqueològiques[modifica]
Les antigues parades del Mercat de Sant Josep es localitzaven al barri del Raval, i delimitaven amb la plaça de la Gardunya (nord), i els carrers Hospital (sud), Floristes de la Rambla (oest) i Jerusalem (est). Són escasses les dades documentals sobre la construcció d'aquests tendals, a més les poques notícies històriques versen sobre l'edificació, ampliació i rehabilitació del Mercat Sant Josep i no pas de les parades suara citades. L'ajuntament va promoure la construcció d'un mercat, en els terrenys allerats per la desamortització dels béns eclesiàstics del convent de Sant Josep, entre els anys 1838 i 1840, sota la direcció de l'arquitecte Josep Mas i Vila. Amb l'aterrament de l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem l'any 1868, s'autoritzà l'aixecament de coberts provisionals a la plaça de la Gardunya (procés que va perdurar fins al 1885). Tal vegada, fou aleshores quan es van instal·lar les parades objecte d'estudi, si bé no són documentades fins al 1908. Es tractaven d'unes construccions molt senzilles a base de parets de càrrega i forjats unidireccionals, ja siguin amb biguetes de formigó o de fusta i revoltons (algunes encastades dins del mur preexistent de l'antic cenobi). Aquestes servien de magatzems auxiliars del Mercat de la Boqueria.[10]
Els treballs arqueològics desenvolupats a la plaça de la Gardunya de Barcelona proporcionaren resultats positius relacionats amb el mercat de la Gardunya, l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem i les construccions domèstiques anteriors a aquest. També es documentaren, mitjançant un sondeig, estructures al costat de les capelles laterals de la capella de l'Hospital de la Santa Creu.
Les diferents fases registrades foren les següents:
- Estrats geològics i de deposició natural: En el nivell geològic aparegué el característic tortorà de Barcelona, que només ha estat documentat en el sondeig 1 a unes cotes entorn dels 5,50 msnm. Per sobre d'aquest, una seqüència estratigràfica d'argiles d'àmplia potència que cal interpretar com anterior a l'ocupació del solar i fruit d'una deposició natural (segurament aportades per la riera d'en Malla que circulava pel que ara és la Rambla) i que, progressivament, va passant d'una coloració més marronosa a una altra completament vermella. Es pogueren diferenciar fins a 3 estrats: un amb petits i escassos fragments de ceràmica comuna vidriada, un segon amb presència de petits i escassos fragments de materials romans i, finalment, un d'estèril.[11]
- Materials romans: No es van documentar estructures corresponents a una cronologia d'època romana, només materials ceràmics que apareixien de forma residual als estrats baixmedievals, o bé materials petits i rodats als nivells d'argiles vermelles de deposició natural sobre el que es va instal·lar la ciutat romana. Aquests materials s'han de posar en relació amb la situació d'aquesta zona propera al nucli urbà de Barcino, molt a prop d'una de les portes d'entrada a la ciutat romana i al costat d'un dels seus camins d'accés fossilitzat al tramat urbà actual amb el carrer Hospital.[11]
- Estructures baixmedievals anteriors al convent (Finals s. xiii/xiv – 1462): Recolzant sobre el nivell d'argiles vermelloses de deposició natural se situà un conjunt d'estructures distribuïdes per diferents punts de la zona sud-est de la plaça (Sector 1) i que es poden agrupar a partir de la seva relació amb materials ceràmics baixmedievals que es daten entre finals del segle xiii i el segle xiv. Les estructures corresponien a retalls, paviments de calç i murs que, a vegades, es conserven en alçat per sobre del nivell de circulació. Els murs, de mig metre d'amplada, eren obrats amb maçoneria de pedres lligades amb morter de calç que arribaven a conservar un alçat entre 15 i 40 cm. per sobre dels nivells de circulació, configurant un espai d'habitació pavimentat. Es configurà així una fase constructiva del solar diferenciada, amb característiques pròpies malgrat que, a causa de l'excavació en extensió tan limitada i de les restes documentades, resultà de difícil interpretació funcional, encara que semblaven apuntar a un espai de caràcter domèstic. Aquest grup d'estructures correspon a construccions anteriors a l'edificació del convent de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462, és a dir al primer desenvolupament urbanístic del barri del Raval, inicialment extramurs a partir de la construcció de la muralla del segle xiii, i després dins del recinte emmurallat amb l'ampliació de la muralla projectada per Pere el Cerimoniós i desenvolupada a partir de mitjan segle xiv, motiu que originà que les monges dominiques del convent de Sant Pere Màrtir s'instal·lessin l'any 1370 a uns edificis propietat de la Col·legiata de Santa Anna al carrer d'en Porta (actual carrer Jerusalem que conforma el límit est del Sector 1). És per això que les evidències arqueològiques semblen sostenir les dades documentals i situen aquesta zona com la que presenta un desenvolupament urbanístic i arquitectònic més antic. L'amortització d'aquest conjunt d'estructures s'ha de situar a mitjan segle xv, entre l'abandonament del solar per part de les monges dominiques (1423) i la construcció del primer convent gòtic de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462.[11]
- Convent de Santa Maria de Jerusalem (1462 – 1868): A tota l'àrea d'excavació es documentaren les estructures corresponents a l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem; un conjunt de restes que correspondria a les dependències que se situaven al llarg de la franja sud del complex, i on es van identificar tota una sèrie d'espais de diferents mides, la funcionalitat dels quals es poden identificar a partir de la descripció de la planta del convent va realitzar Miquel Garriga i Roca a mitjan segle xix. Així s'aconseguiren identificar: l'entrada des del carrer de Jerusalem, el galliner, un safareig amb un pou de brocal circular, un dipòsit rectangular per al rentat, una habitació de magatzem amb les restes de les bases de tres pilars i un dipòsit quadrat a l'extrem oest amb els accessos tapiats, una sala de distribució amb accés a una latrina (de la que es conservava la fossa sèptica) i a un gran pati obert, una altra latrina que abocaria a la mateixa fossa sèptica, una petita habitació per a la visita del metge i dos dipòsits soterrats que semblaven haver estat usats per al treball artesà de la calç. Aquest pati es trobava delimitat per dos grans murs de carreus de pedres amb contraforts a la part interna del pati, dels quals el situat al sud encara es conserva en alçat i està reaprofitat en ús per les construccions actuals.[11]
També, a l'oest del gran pati i separat d'aquest per un mur amb una banqueta correguda adossada al seu parament, s'exhumà una zona de porxo pavimentada amb petites habitacions delimitades per envans i amb un pou o dipòsit soterrat amb la boca de pedra treballada per a encaixar una tapadora al nivell de circulació. També es van documentar nivells de terra molt orgànica corresponents a l'hort del convent a la cantonada nord-est de la plaça (Sondeig 4), mentre que, d'altra banda, a la cantonada nord-oest (Sondeig 3) les estructures del convent han estat arrasades. Dels materials emprats a les diferents construccions, aquests són els tradicionals d'època medieval i moderna a Catalunya, amb paviments de rajoles ceràmiques de diferents tipus (rectangulars i quadrades) i disposicions (de caixó, a trencajunt, a la mescla) i, de vegades, amb empedrats. La tècnica constructiva per excel·lència per aquesta fase és l'obra de maçoneria, sempre lligada amb morter de calç, predominant les pedres per a la construcció de murs i pous i els maons per a dipòsits i envans. Per sota dels nivells de pavimentació de l'últim nivell del convent es trobaven diferents estructures de subsòl (bàsicament clavegueres, dipòsits, foses sèptiques i diferents retalls) en un bon estat de conservació.[11]
- Mercat de la Gardunya (1868 / 1888 – 1950 / 1957): A la cantonada sud-oest de la plaça es van documentar tota una sèrie de parades de mercat disposades en bateria al llarg d'un antic mur perimetral amb contraforts del convent, encara en ús i que feia de mur de tanca. Aquestes habitacions són obertes cap al nord, on se situaria una zona de carrer pavimentada amb un empedrat en perfecte estat, on presentarien uns porxos sostinguts per bigues de ferro que sostindrien possiblement tendals. En conjunt s'identifiquen fins a 9 habitacions rectangulars que s'identificaren amb els espais necessaris per a emmagatzemar els productes per a la venda. Presentaven diferents mides, encara que la més habitual se situà entorn dels 3,50 m. per 2,50 m. Aquestes habitacions se subdividien en dues parts, una davant al nord i una altra darrere al sud, separades per envans i diferents paviments, configurant l'estructura clàssica de botiga - rebotiga. Les estructures, en general, es trobaven en mal estat de conservació, pràcticament arrasades fins al nivell de circulació. D'altra banda, sota els nivells de pavimentació hi havia tot el sistema de desguàs, basat en clavegueres i canonades que, partint de les diferents habitacions, conflueixen a una gran canonada que, en direcció est – oest per davant del conjunt d'habitacions, recull totes les deixalles. Els materials utilitzats eren variats, d'època contemporània, encara que dins de les característiques constructives tradicionals: paviments de rajoles ceràmiques encara que també n'hi ha alguns de ciment i lloses; envans d'obra de maçoneria de maons i morter de calç, mètode constructiu que també s'utilitza per a les clavegueres i dipòsits; canonades de ceràmica i formigó.[11]
- Estructures de l'Hospital de la Santa Creu (1401 – 2005). Finalment, el sondeig realitzat al pati situat darrere de les capelles laterals de la capella de l'Hospital de la Santa Creu proporcionà resultats positius, corresponents a les construccions de l'antic hospital, amb la documentació de paviments, clavegueres i murs de diferents cronologies. Del conjunt destaca la gran concentració d'estructures, que es recolzen les unes sobre les altres, amb una escassa presència de materials ceràmics.[11]
En una posterior intervenció arqueològica, motivada per les obres de construcció d'una nova Estació Transformadora (E.T) a la plaça de Sant Galdric, així com per l'obertura de rases corresponents al subministrament en M.T. pel traçat dels carrers del seu entorn proper, s'obriren un total de 8 rases, de les quals 5 van donar un resultat negatiu, sense que es pogueren documentar estructures arqueològiques ni estrats amb presència de material. La resta de rases ens han aportat un seguit d'estructures, que malgrat no aportar cap resta ceràmica, es dataren d'època contemporània, donades les seves característiques constructives i el tipus de morter emprat de factura molt moderna —molt blanc, de calç, i gens deteriorat—. Es creu que aquest seguit d'estructures formarien part de la trama urbana dels antics edificis existents en aquest indret on ara s'ubiquen la plaça del Doctor Fleming i la plaça del Canonge Colom. Concretament 2 elements documentats com a arcades, localitzats dins una rasa, formarien part de l'estructura corresponent al soterrani d'una d'aquestes finques. D'altra banda en el tram practicat dins els passadissos del mercat de la Boqueria es documentà una única estructura que es correspon amb un mur que transcorria en direcció NW-SE. La coincidència en la disposició d'aquesta estructura amb les de l'actual mercat fa pensar que pot existir algun tipus de relació entre ambdues, tractant-se potser d'una part del conjunt de pilars i riostes que es van incorporar en la base de les obres del nou mercat per a dotar de consistència a tota l'estructura i que datarien de mitjans del segle xix.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Mercat de la Boqueria». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1181. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ García Velasco, Carlos; Venteo, Daniel; Contel, Judith. Catalunya logística. L'espai logístic de la Mediterrània i el sud d'Europa. Marge Books, p. 5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «{{{2}}}». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Mercat de la Boqueria». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Rumbau, Montserrat. Grandeses i misèries de la Catalunya del segle xiv. Tibidabo Edicions, 1999, p. 119. ISBN 848033097X.
- ↑ «La reforma de la plaza de la Gardunya acabará en 2012 y costará unos 90 millones de euros» (en castellà). ADN.es, 28-05-2005. Arxivat de l'original el 2011-01-11. [Consulta: 29 agost 2009].
- ↑ «La Gardunya deixa de ser el pati del darrere de la Boqueria». El Punt Avui, 25-03-2015. [Consulta: 4 novembre 2017].
- ↑ «Homenaje popular al gastrónomo Cabau, que se suicidó en un mercado barcelonés». El País, 03-04-1987 [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 L'empremta laboral de les dones al nucli antic de Barcelona. Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Mercat de la Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 «Mercat de la Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Mercat de la Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
