Lili Boulanger
 Lili Boulanger | |
|---|---|
 | |
| Biografia | |
| Naixement |
21 agost 1893 París |
| Mort |
15 març 1918 (24 anys) Mézy-sur-Seine |
| Causa de mort | Tuberculosi |
| Lloc d'enterrament | cementiri de Montmartre |
| Educada a | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositora |
| Moviment | Música clàssica |
| Mestre | Nadia Boulanger, Paul Vidal i Gabriel Fauré |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Pare | Ernest Boulanger |
| Germà o germana | Nadia Boulanger |
| Premi rebut | |
|
| |
 | |
 | |
Lili Boulanger (París, 21 d'agost de 1893 – Mézy-sur-Seine, 15 de març de 1918) va ser una compositora francesa guanyadora del Prix de Rome, premi que anteriorment havien guanyat compositors com Bizet o Berlioz.
Contingut
Biografia[modifica]
Lili Boulanger va néixer el 21 d'agost de 1893. Va viure la seva infantesa en un ambient familiar on la música tenia molta importància, perquè el seu pare, Ernest Boulanger (Prix de Rome l'any 1835) era professor de cant al Conservatori de París i la seva germana Nadia Boulanger, 6 anys més gran que Lili, destacava com a alumna de composició al mateix conservatori.[1] La seva mare, Raïssa Mischetsky, també havia estudiat música tenint com a professor Ernest. L'any 1895 Lili va patir una pneumònia bronquial nefasta i això va provocar que el seu sistema immunitari quedés permamentment perjudicat i fos un handicap tant per la seva vida com per la seva producció musical.[2]
Lili tenia oïda absoluta i li encantava cantar. El mateix Fauré solia anar a casa seva per llegir les seves cançons amb ella.[3] Als 6 anys ja rebia classes d'harmonia del seu mestre Chapuis i aprenia a tocar el piano, el violí, l'arpa i el violoncel.[4] Va ser alumna de fuga de la seva germana Nadia l'any 1911[5] i de Paul Vidal al Conservatori de París a partir de gener de 1912.[6] Després que la seva germana arribés dues vegades a la final del prestigiós Prix de Rome amb les cantates Selma i Roussalka,[1] Lili va decidir intentar-ho i es va preparar fent classes privades amb Georges Caussade. Al segon intent, l'any 1913 es va convertir en la primera dona a guanyar aquest important guardó amb la cantata Faust et Hélène. És significatiu el fet que no va dedicar l'obra al seu professor de composició, com era habitual, sinó a la seva germana Nadia.[2]
Gràcies al Prix de Rome va aconseguir un contracte d'un any amb l'editorial Ricordi. Es va traslladar a la Vil·la Mèdici, un gran complex arquitectònic de la ciutat de Roma on s'allotjaven els guanyadors del premi, i hi va viure fins que va començar la Primera Guerra mundial. Llavors va tornar a París, on va fundar el Comitè Francoamericà del Conservatori Nacional, una organització encarregada de donar suport moral als músics combatents a la Gran Guerra, de mantenir-los comunicats entre ells i d'ajudar les seves famílies.[6] També va editar i va fer crítiques d'obres d'aquests músics. Aquest comitè, el va fundar en saber que, donada la seva salut, no podria ser metgessa voluntària durant la guerra. Hi va involucrar músics com Charles Widor, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré, Gustave Charpentier, Théodore Dubois, Émile Paladhile i Paul Vidal, que hi van participar com a membres honoraris.[8]
El 1916 tornaria un cop més a Roma uns mesos: treballà en l'òpera La princesse Maleine, the Vieille prière bou’hique (que restaria inacabada). Donada la seva fervent fe catòlica va compondre música coral religiosa en els salms 129 i 130, encara que també en va escriure de secular.[2][6] Pel deteriorament de la seva salut va haver de tornar a França, on va passar els seus dos últims anys.
Va morir el 15 de març de 1918 i va ser enterrada al cementiri de Montmatre.
Va rebre influència de Debussy, com es veu en la seva obra per a cor, piano i orquestra Les Sirénes i en l'ús de poemes de Maeterlinck o de Francis Jammes, com també la de la seva germana Nadia (la qual afirmava que Lili era més talentosa que ella mateixa)[1] i de Fauré, que havia sigut professor de Nadia al Conservatori.[5] Una característica de la seva obra és la força contrapuntística, el lirisme i el seu llenguatge harmònic.[6] De fet, en les seves últimes composicions explora la politonalitat, com es pot veure en la seva última obra Pie Jesu, escrita per a soprano, quartet de corda, arpa i orgue, obra que novament va dedicar a la seva germana.[2]
Obres[modifica]
| Període | Títol | Instrumentació | Text | observacions |
|---|---|---|---|---|
| ÒPERA | ||||
| 1912-1918 | La Princesse Maleine | Basada en una obra de Maurice Maeterlinck | inacabada | |
| CORAL | ||||
| 1910-1916 | Salm 129, "Ils m'ont assez opprimé" | baríton, cor masculí i orquestra | ||
| 1910-1917 | Salm 130 "Du fond de l'abîme" | contralt, tenor, cor, orgue i orquestra | ||
| 1911 | Sous Bois | cor i orquestra | Philippe Gille | |
| 1911 | Les sirènes | mezzo soprano, cor i piano | Charles Jean Grandmougin | |
| 1912 | Le Soir | cor i piano/orquestra | ||
| 1912 | Hymne au soleil | contralt, cor i piano/orquestra | Casimir Delavigne | |
| 1912 | La tempête | cor i piano | Théophile Gautier | |
| 1912 | La source | cor i orquestra | Leconte de Lisle | |
| 1912-1913 | Pour les funérailles d'un soldat | baríton, cor, orquestra | Alfred de Musset | |
| 1913 | Soir sur la plaine | soprano, tenor, cor i orquestra | Albert Samain | |
| 1914-1917 | Vieille prière bouddhique | tenor, cor i orquestra | ||
| 1916 | Salm 24 "La terre appartient à l'Eternel" | tenor, cor, orgue, orquestra | ||
| VOCAL | ||||
| 1911 | Reflets | veu i piano/orquestra | Maurice Maeterlinck | |
| 1911-13 | Renouveau | 4 veus solo i piano/orquestra | A. Silvestre | |
| 1912 | Attente | veu i piano | Maurice Maeterlinck | |
| 1912 | Le retour | veu i piano | George Delaquys | versió original: La nef légère |
| 1913 | Faust et Helène, cantata | mezzo soprano, tenor, baríton, orquestra. | E. Adenis, després Johann Wolfgang von Goethe | Prix de Rome, 1913 |
| 1913-1914 | Clairères dans le ciel, cicle de 13 cançons | tenor i piano (1, 5-7,10-13 amb orquestra) | F. Jammes | |
| 1916 | Dans l'immense tristesse | veu i piano | B. Galerón de Calone | |
| 1918 | Pie Jesu | soprano, quartet de corda, arpa i orgue | ||
| INSTRUMENTAL | ||||
| 1911 | Nocturne | violí/flauta i piano/orquestra | títol original: Pièce courte. | |
| 1911 | Prélude, B | piano | ||
| 1911 | Prélude, Db | piano | ||
| 1911-14 | Morceau de piano, Thème et variations | piano | ||
| 1912,1913 | 2 fugues for the Concurs d'essai (Prix de Rome) | 4 parts | ||
| 1914 | D'un jardin clair | piano | ||
| 1914 | D'un vieux jardin | piano | ||
| 1914 | Cortège | violí/flauta i piano, o piano sol | ||
| 1917-1918 | D'un matin de printemps | violí/flauta i piano o orquestra | ||
| 1917-1918 | D'un soir triste | trio de cordes i piano o orquestra | ||
| PERDUDES O DESTRUÏDES | ||||
| 1905-1906 | Vals | piano | inacabat | |
| 1906 | La lettre de mort | violí i piano | E. Manuel | |
| 1907 | Salms 131 i 137 | veus soles i orquestra | ||
| 1908 | Ave Maria | violí i orgue | ||
| 1909 | Salm 1 | cor i orquestra | ||
| 1909 | 1 Corinthians 13 | cor i orquestra | ||
| 1909 | Apocalypse | cor i orquestra | inacabat | |
| 1909 | 5 études | piano | F. Beisser | |
| 1911 | Maîa, cantata | soprano, tenor, baix i piano | ||
| 1911 | Soleils de septembre | cor i orquestra | ||
| 1911-1912 | Frédégonde | soprano, tenor, baix i piano | inacabat | |
| 1912 | Soir d'été | cor i piano | ||
| 1912 | 2 études | piano a 4 mans | ||
| 1913 | Alyssa | cantata | ||
| 1914 | Pièce | violoncel i piano | ||
| 1914 | Pièce | oboè i piano | ||
| 1915 | Pièce | trompeta i petita orquestra | ||
| 1915-1916 | Poème symphonique | orquestra | inacabat | |
| 1916 | Sicilienne | petita orquestra | ||
| 1916 | Marche gaîe | petita orquestra | ||
| 1916 | Marche Funèbre | petita orquestra | ||
| 1912-1916 | Sonate | vn, piano | inacabat | |
| sense data | Les pauvres | violí i piano | Émile Verhaeren | inacabat |
| sense data | Salm 126 | cor i orquestra | inacabat | |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fauser, A. Boulanger, Lili. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03704
- ↑ «Lili Boulanger» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616
- ↑ 5,0 5,1 Potter, C. Boulanger, Nadia. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03705
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Sadie, J., & Samuel, R.. Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of women composers. Macmillan Press, 1994. ISBN 978-0333515983.
- ↑ «Gallica (Bibliothèque nationale de France)» (en francès). [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑ Holland-Barry, Anya B. Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering (Tesi) (en anglès). University of Wisconsin-Madison, p. 116-118.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lili Boulanger |
- Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616.
- Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616.
- Fauser, A., & Orledge, R. Boulanger, Lili. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/03704>.
- Welcome to Naxos Records. (n.d.). Retrieved November 06, 2017, from https://www.naxos.com/person/Lili_Boulanger/22769.htm
- Perlis, V., & E. Mehrens, C. Boulanger, Nadia. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/A2248460>.
- Sadie, J., & Samuel, R. (1994). Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of Woman Composers. Macmillan Press.
- Anya B. Holland-Barry (2012). Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering. University of Wisconsin-Madison. Retrieved November 08, 2017, from http://depot.library.wisc.edu/repository/fedora/1711.dl:W6FF4QHCGRLNW8V/datastreams/REF/content.
