Lili Boulanger
 Lili Boulanger |
|
|---|---|
 |
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | 21 d'agost de 1893 París |
| Mort | 15 de març de 1918 (24 anys) Mézy-sur-Seine |
| Causa de mort | Tuberculosi |
| Sepultura | Cementiri de Montmartre |
| Alma mater | Conservatoire de Paris |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Compositora |
| Moviment | Música clàssica |
| Mestres | Nadia Boulanger, Alphonse Hasselmans, Paul Vidal i Gabriel Fauré |
| Instrument | Piano |
| Dades familiars | |
| Pare | Ernest Boulanger |
| Germans | Nadia Boulanger |
| Premis i reconeixements | |
|
|
|
 |
|
 |
|
Lili Boulanger (París, 1893 - Mézy, 1918) va ser una compositora francesa guanyadora del Prix de Rome, premi que anteriorment havien guanyat compositors com Bizet o Berlioz.
Contingut
Biografia[modifica | modifica el codi]
Lili Boulanger va néixer el 21 d’agost de 1893. Va viure la seva infantesa en un ambient familiar on la música tenia molta importància, donat que el seu pare, Ernest Boulanger (Prix de Rome l’any 1835) era professor de cant al Conservatori de París i la seva germana Nadia Boulanger, 6 anys més gran que Lili, destacava com a alumna de composició al mateix conservatori.[1] La seva mare, Raïssa Mischetsky, també havia estudiat música tenint com a professor a Ernest. L’any 1895 Lili va patir una pneumònia bronquial nefasta les seqüeles de la qual van fer que durant tota la seva vida estigués gairebé sempre malalta.[2]
Lili tenia oïda absoluta i li encantava cantar. El mateix Fauré solia anar a casa seva per llegir les seves cançons amb ella.[3] Als 6 anys ja rebia classes d’harmonia del seu mestre Chapuis i aprenia a tocar el piano, el violí, l’arpa i el violoncel.[4] Va ser alumna de fuga de la seva germana Nadia l’any 1911[5] i de Paul Vidal al Conservatori de París. Després que la seva germana arribés dues vegades a la final del prestigiós Prix de Rome amb les cantates Selma i Roussalka,[1] Lili va decidir intentar-ho i es va preparar fent classes privades amb Georges Caussade. Al segon intent, l'any 1913 es va convertir en la primera dona en guanyar aquest important guardó amb la cantata Faust et Hélène. És significatiu el fet que no va dedicar l’obra al seu professor de composició, com era habitual, sinó a la seva germana Nadia.[2]
Gràcies al Prix de Rome va aconseguir un contracte d’un any amb l’editorial Ricordi i va viure a Vil·la Mèdici (complex arquitectònic on s'allotjaven els guanyadors del premi) fins que va començar la Primera Guerra Mundial. Llavors va tornar a París, on va fundar el comitè Franco-Americà del Conservatori Nacional, una organització encarregada de donar suport moral als músics combatents a la Gran Guerra. El 1916 tornaria un cop més a Roma uns mesos, treballant en l’òpera La princesse Maleine, the Vieille prière bouddhique (la qual quedaria inacabada) i en els salms 129 i 130.[2] Degut al deteriorament de la seva salut va haver de tornar a França, on hi va passar els seus dos últims anys.
Va morir el 15 de març de 1918 i va ser enterrada al cementiri de Montmatre.
Va rebre la influència de Debussy, com es veu a la seva obra per a cor, piano i orquestra Les Sirénes i en l’ús de poemes de Maeterlinck, com també la de la seva germana Nadia (la qual afirmava que Lili era més talentosa que ella mateixa)[1] i de Fauré, que havia sigut professor de Nadia al Conservatori.[5] En les seves últimes composicions explora la politonalitat, com es pot veure en la seva última obra Pie Jesu, escrita per soprano, quartet de corda, arpa i orgue, obra que novament va dedicar a la seva germana.[2]
Obres[modifica | modifica el codi]
Piano[modifica | modifica el codi]
- Valse en mi majeur, per piano
- D’un jardin clair, per piano
- D’un vieux jardin, per piano
- Thème et variations, per piano
Música de cambra[modifica | modifica el codi]
- Pièce, per a violí o flauta i piano (sense títol)
- Cortège, per a violí o flauta i piano
Música coral[modifica | modifica el codi]
- Sous-bois, per a cor a 4 veus i piano
- Renouveau, per a 4 veus mixtes i piano o orquestra
- Soleils de septembre, per a cor mixt a 4 veus i piano o orgue
- Les sirènes, per a cor a 3 veus femenines i piano o orquestra
- Le soir, per a cor a 4 veus i piano o orquestra
- La tempête, per a cor a 3 veus masculines i piano o orquestra
- Soir d’été, per a cor a 4 veus i piano
- La source, per a cor i piano o orquestra
- Hymne au soleil, per a contralto, cor mixt i piano o orquestra
- La nef légère, per a cor a 4 veus i piano
- Pour les funérailles d'un soldat, per a baríton, cor mixt i piano o orquestra
- Soir sur la plaine, per a soprano, tenor, cor mixt i piano o orquestra
- Faust et Hélène, cantata per a mezzosoprano, tenor, baríton, cor i orquestra
- Psaume 24 : La terre appartient à l'Éternel, per a tenor, cor mixt, orgue i orquestra
- Psaume 129 : Ils m’ont assez opprimé, per a baríton, cot d'homes i orquestra
- Psaume 130 : Du fond de l’abîme, per a contralto, tenor, cor mixt i orquestra (1910, revisada el 1917)
- Vieille prière bouddhique, per a tenor, cor mixt i piano o orquestra
- La Princesse Maleine, òpera en 5 actes basat en el drama homònima de Maurice Maeterlinck (inacabada)
Música vocal[modifica | modifica el codi]
- Maïa, cantata per a soprano, tenor, baix i piano
- Frédégonde, cantata per a soprano, tenor, baix i piano
- Reflets, per a veu i piano
- Attente, per a veu i piano
- Le retour, per a veu i piano
- Clairières dans le ciel, cicle de tretze melodies per a veu i piano
- Dans l’immense tristesse, per a veu i piano
- Pie Jesu, per a soprano, quartet de corda, arpa i orgue (1918)
Música orquestral[modifica | modifica el codi]
- Nocturne, per a flauta o violí i piano o orquestra (1911)
- D’un matin de printemps, per a violí, violoncel o flauta i piano o orquestra
- D’un soir triste,
per a violí o violoncel i piano o orquestra (1917-1918)
Altres[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lili Boulanger |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fauser, A. Boulanger, Lili. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03704
- ↑ «Lili Boulanger» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616
- ↑ 5,0 5,1 Potter, C. Boulanger, Nadia. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03705
|
||||||
