Lili Boulanger
  | |
| Nom original | (fr) Marie-Juliette Olga Boulanger |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 agost 1893 París |
| Mort | 15 març 1918 (24 anys) Mézy-sur-Seine (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Kuno ) |
| Sepultura | cementiri de Montmartre |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositora |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Impressionisme musical |
| Professors | Nadia Boulanger, Paul Vidal i Gabriel Fauré |
| Instrument | Piano, orgue, violoncel i arpa |
| Família | |
| Pare | Ernest Boulanger |
| Germans | Nadia Boulanger |
Premis | |
        | |
Lili Boulanger (?·pàg.) (en francès: Marie-Juliette Olga Boulanger) (París, 21 d'agost de 1893 – Mézy-sur-Seine i Méry-sur-Seine, 15 de març de 1918) va ser una compositora francesa guanyadora del Prix de Rome l'any 1913.
Biografia[modifica]
Infantesa[modifica]
Lili Boulanger va néixer el 21 d'agost de 1893. Va viure la seva infantesa en un ambient familiar on la música tenia molta importància. El seu pare, Ernest Boulanger (Prix de Rome l'any 1835) era professor de cant al Conservatori de París i la seva germana Nadia Boulanger, 6 anys més gran que Lili, destacava com a alumna de composició al mateix conservatori.[1] La seva mare, Raïssa Mischetsky, també havia estudiat música tenint com a professor Ernest.
L'any 1895, als 2 anys, Boulanger va patir una pneumònia bronquial nefasta i això va provocar que el seu sistema immunitari quedés permanentment perjudicat i fos un handicap tant per la seva vida com per la seva producció musical.[2]
Boulanger tenia oïda absoluta. Amb tan sols dos anys i mig ja sabia llegir partitures i cantar-les. Als 6 anys cantava les cançons de Gabriel Fauré acompanyada pel propi compositor,[3] començava a rebre classes d'harmonia d'Auguste Chapuis i aprenia a tocar el piano, el violí, l'arpa i el violoncel.[4] Va començar a compondre a l'edat de 9 anys, sovint basant-se textos sagrats, que acostumava a preferir per sobre d'altres.[5]
1910 - 1912: Anys de formació intensa[modifica]
A finals de 1910, i després de diversos anys assistint com a oient a les classes que Nadia Boulanger rebia al Conservatori de París, Lili Boulanger va començar a rebre classes privades de composició de Georges Caussade.
El 1911 Boulanger va començar a treballar amb models d'examen del Premi de Roma i va ser alumna de fuga de la seva germana, tot preparant-se per a les proves d'accés al Conservatori.[6]
Així doncs, a principis de 1912, Boulanger va ser admesa al Conservatori de París tenint a Paul Vidal com a professor de l'assignatura de composició.[7] Veient la facilitat desconcertant que Boulanger tenia per compondre, Théodore Dubois, aleshores director del Conservatori, va suggerir-li que es presentés aquell mateix any al Premi de Roma. No obstant això, Boulanger va haver d'abandonar la idea degut a una nova manifestació de la malaltia, posposant a l'any vinent la seva participació en el concurs.[8]
1913: Any d'èxits[modifica]
Premi Lepaulle[modifica]
El gener de 1913, per a l'avaluació de la classe de composició, va presentar les orquestracions de dues obres seves, Pour les funérailles d'un Soldat i Renouveau. Aquestes obres, que suposaven els primers treballs d'orquestració de Boulanger, van ser escollides per ser interpretades a la classe d'orquestra del Conservatori, dirigida per Vincent d'Indy. Vista la qualitat i el resultat sorprenent d'aquestes orquestracions, el Conservatori va atorgar-li el Premi Lepaulle, distinció recolzada per l'Estat francès en l'àmbit de les Belles Arts.[8]
Premi de la Fundació Yvonne de Gouy d'Arsy[modifica]
Després d'un temps de repòs forçat a causa de la seva salut, Boulanger se centra en preparar-se intensament a les classes de composició per a presentar-se al Premi de Roma de 1913. Així doncs, per a accedir al concurs va presentar Alyssa, una cantata actualment perduda, i, posteriorment, va fer una estada a la ciutat de Compiègne amb la resta de candidats al Premi de Roma durant el mes de maig d'aquell any. Per a passar a la segona fase del concurs els aspirants havien de compondre una obra coral sota el títol Soir sur la plaine, basada en Le Chariot d'Or del poeta Albert Samain, que seria jutjada per un tribunal del Conservatori de París.
El 17 de maig de 1913 es van publicar els guanyadors que entrarien en residència per a la fase definitiva del Premi de Roma. Lili Boulanger va ser una dels cinc seleccionats per al concurs final. Dies després, ella i els seus companys van rebre el Premi de la Fundació Yvonne de Gouy d'Arsy, que consistia en una dotació econòmica de 3000 francs, d'acord amb la voluntat de la donant i per decisions ministerials.[8]
Premi de Roma[modifica]
El 22 de maig de 1913 Boulanger i la resta d'aspirants al Premi de Roma van entrar en residència al palau de Compiègne. Se'ls hi van donar 30 dies per a escriure una cantata sobre Faust et Helène, llibret d'Eugène Adenis basat en l'episodi líric de la segona part de Faust de Goethe, de la qual havien d'entregar-ne una versió per a piano i una altra per a orquestra. És així com, el 5 de juliol d'aquell mateix any, Lili Boulanger va ser proclamada guanyadora del Premier Grand Prix. A més de ser la més jove dels participants d'aquella edició, Boulanger va convertir-se en la primera dona guardonada amb la recompensa més alta del Premi de Roma, 110 anys més tard d'haver afegit la categoria de composició musical al concurs. Un altre tret significatiu va ser el fet que Boulanger no dediqués l'obra al seu professor de composició, com era habitual, sinó a la seva germana Nadia.[2]
Gràcies al Prix de Rome va aconseguir un contracte d'un any amb l'editorial Ricordi i l'estada subvencionada a la Vil·la Mèdici, un gran complex arquitectònic de la ciutat de Roma on s'allotjaven els guanyadors del premi amb la intenció que seguissin creant. Malgrat la residència a la Vil·la Mèdici s'iniciava a finals d'any, Boulanger no va poder traslladar-s'hi fins al març de 1914[8] degut a un altre període de salut molt precària.
Inicis de la Primera Guerra Mundial. El Comitè Franco-americà[modifica]
La declaració de la Primera Guerra Mundial, l'agost de 1914, obliga els residents a abandonar la Vil·la Mèdici. Així doncs, Boulanger va haver de tornar a París, on hi va fundar juntament amb la seva germana Nadia el Comitè Franco-americà del Conservatori Nacional. Es tractava d'una organització encarregada de donar suport moral als músics combatents a la Gran Guerra, de mantenir-los comunicats entre ells i d'ajudar les seves famílies.[7] Un altre dels projectes del comitè va ser l'elaboració d'un diari anomenat Gazette des Classes de Composition du Conservatoire, amb reeixides publicacions des del desembre de 1915 fins al juny de 1918, on s'hi incloïen crítiques de les obres dels músics que estaven al front. Boulanger va fundar el comitè en saber que, donada la seva salut, no podria ser metgessa voluntària durant la guerra. Hi va involucrar músics com Charles Widor, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré, Gustave Charpentier, Théodore Dubois, Émile Paladhile i Paul Vidal, que hi van participar com a membres honoraris.[10]
Darrers anys[modifica]
El 1916 va retornar per uns mesos a Roma, on va treballar en l'òpera La princesse Maleine, que restaria inacabada. Donada la seva fervent fe catòlica va compondre música coral religiosa en els salms 129 i 130, encara que també va escriure música secular.[2][7]
Degut al deteriorament de la seva salut va haver de tornar a França, on va passar els seus dos últims anys.
Va morir el 15 de març de 1918 a Mézy-sur-Seine, població on la família Boulanger s'havia instal·lat per fugir dels bombardeigs a la capital francesa durant la guerra. Posteriorment va ser enterrada al cementiri de Montmartre, a París.
Influències i estil compositiu[modifica]
El París de Fauré, Debussy, Stravinsky i els ballets de Diaghilev va ser el context històric que va emmarcar tota la producció de Lili Boulanger. Moltes de les seves obres esdevenen un reflex dels canvis que es donaven en el món i en la cultura de la seva època,[11] així com d'altres en les què plasmava experiències personals o les impregnava del record del seu pare, que va morir quan Boulanger tenia 6 anys.
Va rebre influència de Debussy, com es veu en la seva obra per a cor, piano i orquestra Les sirènes, així com en compartir l'interès per textos d'artistes influenciats pel simbolisme, com el dramaturg Maurice Maeterlinck o el poeta Francis Jammes. També va rebre influència de la seva germana Nadia (la qual afirmava que Lili era més talentosa que ella mateixa)[1] i de Fauré, que havia sigut professor de Nadia Boulanger al Conservatori.[6]
La seva obra es caracteritza per ser força contrapuntística, sovint amb una vessant molt lírica i amb molt de treball en l'aspecte harmònic.[7] Per altra banda, en les seves últimes composicions va explorar la politonalitat, com es pot veure en Pie Jesu, obra novament dedicada a la seva germana.[2] De totes maneres, el seu estil compositiu es podria catalogar, en general, com a post-romàntic.
Obres[modifica]
| Període | Títol | Instrumentació | Text | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| CORAL | ||||
| 1909 | Salm 1 | cor i orquestra | Perduda | |
| 1909 | 1 Corinthians 13 | cor i orquestra | Perduda | |
| 1909 | Apocalypse | cor i orquestra | Perduda | |
| 1911 | Sous-Bois | cor i orquestra | Philippe Gille | |
| 1911 | Soleils de septembre | cor i orquestra | Perduda | |
| 1911 | Les sirènes | mezzo soprano, cor i piano | Charles Jean Grandmougin | |
| 1912 | Le Soir | cor i piano/orquestra | ||
| 1912 | Soir d'été | cor i piano | Perduda | |
| 1912 | Hymne au soleil | contralt, cor i piano/orquestra | Casimir Delavigne | |
| 1912 | La tempête | cor i piano | Théophile Gautier | |
| 1912 | La source | cor i orquestra | Leconte de Lisle | |
| 1912-13 | Pour les funérailles d'un soldat | baríton, cor, orquestra | Alfred de Musset | |
| 1913 | Soir sur la plaine | soprano, tenor, cor i orquestra | Albert Samain | |
| 1910-16 | Salm 129, "Ils m'ont assez opprimé" | baríton, cor masculí i orquestra | ||
| 1916 | Salm 24 "La terre appartient à l'Eternel" | tenor, cor, orgue, orquestra | ||
| 1914-17 | Salm 130 "Du fond de l'abîme" | contralt, tenor, cor, orgue i orquestra | ||
| 1914-17 | Vieille prière bouddhique | tenor, cor i orquestra | ||
| VOCAL | ||||
| 1907 | Salm 131 | veus solistes i orquestra | Perduda | |
| 1907 | Salm 137 | veus solistes i orquestra | Perduda | |
| 1910 | Attente | veu i piano | Maurice Maeterlinck | |
| 1911 | Reflets | veu i piano/orquestra | Maurice Maeterlinck | |
| 1911 | Bérénice | veus i piano | Perduda | |
| 1911 | Maïa | soprano, tenor, baix i piano | Fernand Beissier | Perduda |
| 1911-12 | Renouveau | 4 veus solo i piano/orquestra | Armand Silvestre | Dedicada a Paul Vidal |
| 1911-12 | Frédégonde | soprano, tenor, baix i piano | Inacabada i perduda | |
| 1912 | Le retour | veu i piano | George Delaquys | Versió original: La nef légère |
| 1913 | Alyssa | cantata | Perduda. Presentada al concurs d'admissió al Premi de Roma | |
| 1913 | Faust et Helène | mezzo soprano, tenor, baríton i orquestra/piano | Eugène Adenis, sobre obra de Goethe | Prix de Rome 1913 |
| 1913-1914 | Clairères dans le ciel | tenor i piano (1, 5-7,10-13 amb orquestra) | Francis Jammes | Cicle de 13 cançons |
| 1916 | Dans l'immense tristesse | veu i piano | Bertha Galeron de Calonne | |
| 1918 | Pie Jesu | soprano, quartet de corda, arpa i orgue | ||
| INSTRUMENTAL | ||||
| 1904 | Composition du 6 mars 1904 | piano | Claude Couturier | |
| 1905 | Morceau pour piano | piano | ||
| 1905 | Valse en mi Majeur. Valse de Lili Boulanger | piano | ||
| 1906 | La lettre de mort | violí i piano | E. Manuel | Perduda |
| 1908 | Ave Maria | violí i orgue | Perduda | |
| 1909 | 5 études | piano | Perduda | |
| 1911 | Nocturne | violí/flauta i piano/orquestra | Títol original: Pièce courte | |
| 1911 | Prélude en si | piano | ||
| 1911 | Prélude en re bémol | piano | ||
| 1912 | 2 études | piano a 4 mans | Perduda | |
| 1911-14 | Morceau de piano, Thème et variations | piano | ||
| 1912-13 | 2 fugues | 4 parts | Presentada al concurs d'admissió al Premi de Roma | |
| 1914 | Pièce | violoncel i piano | Perduda | |
| 1914 | Pièce | oboè i piano | Perduda | |
| 1914 | D'un jardin clair | piano | ||
| 1914 | D'un vieux jardin | piano | ||
| 1914 | Cortège | violí/flauta i piano, o piano sol | ||
| 1915 | Pièce | trompeta i petita orquestra | Perduda | |
| 1915-16 | Poème symphonique | orquestra | Perduda | |
| 1916 | Sicilienne | petita orquestra | Perduda | |
| 1916 | Marche gaîe | petita orquestra | Perduda | |
| 1916 | Marche Funèbre | petita orquestra | Perduda | |
| 1912-16 | Sonate | violí i piano | Perduda | |
| 1917-18 | D'un matin de printemps | violí/flauta i piano/orquestra | ||
| 1917-18 | D'un soir triste | trio de cordes i piano/orquestra | ||
| sense data | Les pauvres | violí i piano | Émile Verhaeren | Inacabada i perduda |
| sense data | Salm 126 | cor i orquestra | Inacabada i perduda | |
| ÒPERA | ||||
| 1912-18 | La Princesse Maleine | Basada en una obra de Maurice Maeterlinck | Inacabada | |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fauser, A. Boulanger, Lili. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03704
- ↑ «Lili Boulanger» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616
- ↑ Warrack, John. Boulanger [CD]. Nadia Boulanger: A Loving and Guiding Eye (en anglès, alemany i francès). BBC Legends, 1999, p. 4.
- ↑ 6,0 6,1 Potter, C. Boulanger, Nadia. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03705
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Sadie, J., & Samuel, R.. Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of women composers. Macmillan Press, 1994. ISBN 978-0333515983.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Bertho Williams, Carole. Lili Boulanger. Compositrice du XXe siècle (en francès). París: Le Jardin d'essai, 2009. ISBN 978-2911822582.
- ↑ «Gallica (Bibliothèque nationale de France)» (en francès). [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑ Holland-Barry, Anya B. Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering (Tesi) (en anglès). University of Wisconsin-Madison, p. 116-118.
- ↑ Bofill, Anna. Les Compositores en la Història de la Música (en català). Barcelona: Secretaria de la Dona de la USTEC, 1996, p. 24.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lili Boulanger |
- Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616.
- Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616.
- Potter, Caroline. Nadia and Lili Boulanger. Aldershot: Ashgate, 2006. ISBN 978-0-7546-0472-3.
- Fauser, A., & Orledge, R. Boulanger, Lili. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<{{format ref}} http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/03704>.
- Welcome to Naxos Records. (n.d.). Retrieved November 06, 2017, from {{format ref}} https://www.naxos.com/person/Lili_Boulanger/22769.htm
- Perlis, V., & E. Mehrens, C. Boulanger, Nadia. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<{{format ref}} http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/A2248460>.
- Sadie, J., & Samuel, R. (1994). Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of Woman Composers. Macmillan Press.
- Anya B. Holland-Barry (2012). Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering. University of Wisconsin-Madison. Retrieved November 08, 2017, from http://depot.library.wisc.edu/repository/fedora/1711.dl:W6FF4QHCGRLNW8V/datastreams/REF/content.