Lili Boulanger

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLili Boulanger
Lili Boulanger 1.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 21 d'agost de 1893
París
Mort 15 de març de 1918 (24 anys)
Mézy-sur-Seine
Causa de mort Tuberculosi
Sepultura Cementiri de Montmartre
Alma mater Conservatoire de Paris
Activitat professional
Ocupació Compositora
Moviment Música clàssica
Mestres Nadia Boulanger, Paul Vidal i Gabriel Fauré
Instrument Piano
Dades familiars
Pare Ernest Boulanger
Germans Nadia Boulanger
Premis i reconeixements

IMDB: nm7624294
Modifica dades a Wikidata

Lili Boulanger (París, 1893 - Mézy, 1918) va ser una compositora francesa guanyadora del Prix de Rome, premi que anteriorment havien guanyat compositors com Bizet o Berlioz.

Biografia[modifica]

Lili Boulanger va néixer el 21 d’agost de 1893. Va viure la seva infantesa en un ambient familiar on la música tenia molta importància, donat que el seu pare, Ernest Boulanger (Prix de Rome l’any 1835) era professor de cant al Conservatori de París i la seva germana Nadia Boulanger, 6 anys més gran que Lili, destacava com a alumna de composició al mateix conservatori.[1] La seva mare, Raïssa Mischetsky, també havia estudiat música tenint com a professor a Ernest. L’any 1895 Lili va patir una pneumònia bronquial nefasta i això va provocar que el seu sistema immunitari quedés permamentment perjudicat i fos un handicap tant per la seva vida com per la seva producció musical.[2]

Lili tenia oïda absoluta i li encantava cantar. El mateix Fauré solia anar a casa seva per llegir les seves cançons amb ella.[3] Als 6 anys ja rebia classes d’harmonia del seu mestre Chapuis i aprenia a tocar el piano, el violí, l’arpa i el violoncel.[4] Va ser alumna de fuga de la seva germana Nadia l’any 1911[5] i de Paul Vidal al Conservatori de París a partir de gener de 1912.[6] Després que la seva germana arribés dues vegades a la final del prestigiós Prix de Rome amb les cantates Selma i Roussalka,[1] Lili va decidir intentar-ho i es va preparar fent classes privades amb Georges Caussade. Al segon intent, l'any 1913 es va convertir en la primera dona en guanyar aquest important guardó amb la cantata Faust et Hélène. És significatiu el fet que no va dedicar l’obra al seu professor de composició, com era habitual, sinó a la seva germana Nadia.[2]

Fotografia de premsa de Lili Boulanger al guanyar el Prix de Rome l'any 1913.[7]

Gràcies al Prix de Rome va aconseguir un contracte d’un any amb l’editorial Ricordi. Es va traslladar a Vil·la Mèdici, un gran complex arquitectònic de la ciutat de Roma on s'allotjaven els guanyadors del premi, i hi va viure fins que va començar la Primera Guerra Mundial. Llavors va tornar a París, on va fundar el Comitè Franco-Americà del Conservatori Nacional, una organització encarregada de donar suport moral als músics combatents a la Gran Guerra, de mantenir-los comunicats entre ells i d'ajudar a les seves famílies.[6] També va editar i va fer crítiques d'obres d'aquests músics. Aquest comitè el va fundar al saber que, donada la seva salut, no podria ser metgessa voluntària durant la guerra. Hi va involucrar músics com Charles Widor, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré, Gustave Charpentier, Théodore Dubois, Émile Paladhile i Paul Vidal, que hi van participar com a membres honoraris.[8]

El 1916 tornaria un cop més a Roma uns mesos, treballant en l’òpera La princesse Maleine, the Vieille prière bouddhique (la qual quedaria inacabada). Donada la seva fervent fe catòlica va compondre música coral religiosa en els salms 129 i 130, encara que també en va escriure de secular.[2][6] Degut al deteriorament de la seva salut va haver de tornar a França, on hi va passar els seus dos últims anys.

Va morir el 15 de març de 1918 i va ser enterrada al cementiri de Montmatre.

Va rebre la influència de Debussy, com es veu a la seva obra per a cor, piano i orquestra Les Sirénes i en l’ús de poemes de Maeterlinck o de Francis Jammes, com també la de la seva germana Nadia (la qual afirmava que Lili era més talentosa que ella mateixa)[1] i de Fauré, que havia sigut professor de Nadia al Conservatori.[5] Una característica de la seva obra és la força contrapuntística, el lirisme i el seu llenguatge harmònic.[6] De fet, en les seves últimes composicions explora la politonalitat, com es pot veure en la seva última obra Pie Jesu, escrita per soprano, quartet de corda, arpa i orgue, obra que novament va dedicar a la seva germana.[2]

Obres[modifica]

Període Títol Instrumentació Text observacions
ÒPERA
1912-1918 La Princesse Maleine Basada en una obra de Maurice Maeterlinck inacabada
CORAL
1910-1916 Salm 129, "Ils m'ont assez opprimé" baríton, cor masculí i orquestra
1910-1917 Salm 130 "Du fond de l'abîme" contralt, tenor, cor, orgue i orquestra
1911 Sous Bois cor i orquestra Philippe Gille
1911 Les sirènes mezzo soprano, cor i piano Charles Jean Grandmougin
1912 Le Soir cor i piano/orquestra
1912 Hymne au soleil contralt, cor i piano/orquestra Casimir Delavigne
1912 La tempête cor i piano Théophile Gautier
1912 La source cor i orquestra Leconte de Lisle
1912-1913 Pour les funérailles d'un soldat baríton, cor, orquestra Alfred de Musset
1913 Soir sur la plaine soprano, tenor, cor i orquestra Albert Samain
1914-1917 Vieille prière bouddhique tenor, cor i orquestra
1916 Salm 24 "La terre appartient à l'Eternel" tenor, cor, orgue, orquestra
VOCAL
1911 Reflets veu i piano/orquestra Maurice Maeterlinck
1911-13 Renouveau 4 veus solo i piano/orquestra A. Silvestre
1912 Attente veu i piano Maurice Maeterlinck
1912 Le retour veu i piano George Delaquys versió original: La nef légère
1913 Faust et Helène, cantata mezzo soprano, tenor, baríton, orquestra. E. Adenis, després Johann Wolfgang von Goethe Prix de Rome, 1913
1913-1914 Clairères dans le ciel, cicle de 13 cançons tenor i piano (1, 5-7,10-13 amb orquestra) F. Jammes
1916 Dans l'immense tristesse veu i piano B. Galerón de Calone
1918 Pie Jesu soprano, quartet de corda, arpa i orgue
INSTRUMENTAL
1911 Nocturne violí/flauta i piano/orquestra títol original: Pièce courte.
1911 Prélude, B piano
1911 Prélude, Db piano
1911-14 Morceau de piano, Thème et variations piano
1912,1913 2 fugues for the Concurs d'essai (Prix de Rome) 4 parts
1914 D'un jardin clair piano
1914 D'un vieux jardin piano
1914 Cortège violí/flauta i piano, o piano sol
1917-1918 D'un matin de printemps violí/flauta i piano o orquestra
1917-1918 D'un soir triste trio de cordes i piano o orquestra
PERDUDES O DESTRUÏDES
1905-1906 Vals piano inacabat
1906 La lettre de mort violí i piano E. Manuel
1907 Salms 131 i 137 veus soles i orquestra
1908 Ave Maria violí i orgue
1909 Salm 1 cor i orquestra
1909 1 Corinthians 13 cor i orquestra
1909 Apocalypse cor i orquestra inacabat
1909 5 études piano F. Beisser
1911 Maîa, cantata soprano, tenor, baix i piano
1911 Soleils de septembre cor i orquestra
1911-1912 Frédégonde soprano, tenor, baix i piano inacabat
1912 Soir d'été cor i piano
1912 2 études piano a 4 mans
1913 Alyssa cantata
1914 Pièce violoncel i piano
1914 Pièce oboè i piano
1915 Pièce trompeta i petita orquestra
1915-1916 Poème symphonique orquestra inacabat
1916 Sicilienne petita orquestra
1916 Marche gaîe petita orquestra
1916 Marche Funèbre petita orquestra
1912-1916 Sonate vn, piano inacabat
sense data Les pauvres violí i piano Émile Verhaeren inacabat
sense data Salm 126 cor i orquestra inacabat

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Fauser, A. Boulanger, Lili. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03704
  3. «Lili Boulanger» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2017].
  4. Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616
  5. 5,0 5,1 Potter, C. Boulanger, Nadia. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03705
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Sadie, J., & Samuel, R.. Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of women composers. Macmillan Press, 1994. ISBN 978-0333515983. 
  7. «Gallica (Bibliothèque nationale de France)» (en francès). [Consulta: 6 novembre 2017].
  8. Holland-Barry, Anya B. Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering (Tesi) (en anglès). University of Wisconsin-Madison, p. 116-118. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lili Boulanger Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616
  • Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616
  • Fauser, A., & Orledge, R. Boulanger, Lili. Grove Music OnlineOxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/03704>.
  • Welcome to Naxos Records. (n.d.). Retrieved November 06, 2017, from https://www.naxos.com/person/Lili_Boulanger/22769.htm
  • Perlis, V., &  E. Mehrens, C. Boulanger, Nadia. Grove Music OnlineOxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/A2248460>.
  • Sadie, J., & Samuel, R. (1994). Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of Woman Composers. Macmillan Press.
  • Anya B. Holland-Barry (2012). Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering. University of Wisconsin-Madison. Retrieved November 08, 2017, from http://depot.library.wisc.edu/repository/fedora/1711.dl:W6FF4QHCGRLNW8V/datastreams/REF/content