Célestine Galli-Marié

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCélestine Galli-Marié
Galli-Marie Carmen Photo.png
Dades biogràfiques
Naixement Célestine Marié de l'Isle
15 de març de 1837
París
Mort 21 de setembre de 1905 (64 anys)
Vença
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Activitat professional
Ocupació Cantant d'òpera
Ocupador Teatre Nacional de l'Opéra-Comique (1862–)
Gènere Òpera
Mestres Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle
Veu Mezzosoprano
Dades familiars
Pare Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle
Germans
Modifica dades a Wikidata
Galli-Marié va ser la primera Carmen

Célestine Galli-Marié (París, 15 de març de 1837Vença, 21 de setembre de 1905) va ser una mezzosoprano francesa, cèlebre per haver estrenat l'òpera Carmen.

Va nàixer Célestine Marié de L'Isle a París. Va estudiar cant amb son pare, que era un excel·lent músic. Va debutar l'any 1859 a Estrasburg, i aviat es va casar amb un escultor anomenat Galli (m.1861). Des d'aleshores va emprar el nom teatral de Galli-Marié. Émile Perrin, director de l'Opéra Comique, la va escoltar a Rouen i se la va endur a París. Va cantar a l'Opéra-Comique fins a l'any 1885, debutant amb La serva padrona de Pergolesi. Els seus papers més famosos van ser els de Mignon (1866) i Carmen (1875). Va actuar al Her Majesty's Theatre de Londres en una gira l'any 1886, i tornà a l'Opéra-Comique l'any 1890 per a cantar en una gala benèfica per a erigir un monument a Georges Bizet. La seua veu va ser descrita com posseïdora d'un bell timbre, amb una clara dicció i un bon fraseig. Va morir a Vença, prop de Niça.

Era una mezzosoprano amb registre agut, de manera que els papers que va cantar se solen interpretar avui dia per sopranos. Com a excepció hi ha el paper de Carmen, cantat indistintament per sopranos i mezzosopranos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Célestine Galli-Marié Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Harold Rosenthal. "Célestine Galli-Marié", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie (London: Macmillan, 1980), vii, 127