Isabella Colbran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgIsabella Colbran
Isabella Colbran.jpg
Naixement 2 de febrer de 1785
Madrid
Mort 7 d'octubre de 1845(1845-10-07) (als 60 anys)
Castenaso
Ocupació cantant, cantant d'òpera i compositora
Modifica dades a Wikidata

Isabel Colbrandt, més coneguda com a Isabella Colbran (Madrid, 2 de febrer de 1785 - Castenaso, prop de Bolonya, 7 d'octubre de 1845), va ser una compositora d'òpera i mezzosoprano espanyola. Amb una gran veu, va cantar a tots els grans teatres d'Europa. Va compondre almenys quatre col·leccions dedicades respectivament a la reina Maria Lluïsa d'Espanya, la tsarina de Rússia, el príncep Eugeni de Beauharnais i el sopranista Girolamo Crescentini.[1]

L'obra de Colbran, malgrat haver estat composta abans de conèixer a Rossini, amb qui va estar casada, ha estat classificada com a «d'estil rossinià».[cal citació] Colbran va influir en Rossini pel fet que aquest pretenia plasmar la vocalitat de Colbran a les seves partitures.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Son pare, Juan Colbrandt, era músic de la Capella Reial de la cort espanyola. Va debutar a Madrid l'any 1806, però la major part de la seua carrera es va desenvolupar a Itàlia. Entre 1811 i 1822, va ser la prima donna oficial del Teatro San Carlo de Nàpols. El 1822 es va casar amb Gioachino Rossini. Era tia materna de Julia Espín y Colbrandt.

Relació amb Rossini[modifica | modifica el codi]

A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatro San Carlo, Domenico Barbaia, amb el que va conviure.[2] Per a obtenir el màxim profit del talent musical de la Colbran, Barbaia va encarregar a Rossini la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Així, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d'Elisabetta, regina d'Inghilterra.[cal citació]

La següent òpera napolitana de Rossini fou Otello en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'òpera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessió de les seues millors facultats. No obstant això, poc després, la seua veu va anar deteriorant-se i va començar a mostrar signes de fatiga. Tot i així, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (Armida), Elcia (Mosè in Egitto), Zoraide (Ricciardo e Zoraide), Ermione (Ermione), Elena (La donna del lago), Anna (Maometto II), i Zelmira (Zelmira), totes compostes per Rossini per a Nàpols.[cal citació]

Es van casar el 15 de març de 1822. El matrimoni va visitar Viena i Venècia, on Rossini va compondre Semiramide. Isabella va estrenar aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, la Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a Londres, els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Mentre Isabella va romandre a Bolonya, Rossini es va instal·lar a París. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837.[cal citació]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fuertes, 1857, p. 2158.
  2. Taylor, 1826, p. 175.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabella Colbran Modifica l'enllaç a Wikidata