Saverio Mercadante

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saverio Mercadante
P232.gif
Naixement 16 de setembre de 1795
Altamura, Pulla
Mort 17 de desembre de 1870(1870-12-17) (als 75 anys)
Nàpols
Ocupació compositor i musicòleg
Obres notables
Gènere òpera
Trajectòria
Modifica dades a Wikidata

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (16 de setembre de 1795 - 17 de desembre de 1870) fou un compositor italià, especialment d'òpera.

Nascut a Altamura, prop de Bari, Mercadante va estudiar música a Nàpols i ja des d'un principi va mostrar interès en la composició instrumental. L'encoratjament de Rossini el portà a compondre per a l'òpera, on aconseguia un èxit considerable amb el seu setè treball, Elisa e Claudio, el 1821. Va treballar un temps a Viena, a Madrid, a Cadis, i a Lisboa, tornant a Itàlia el 1831.

Va ser convidat per Rossini a París el 1836, on componia I Briganti per a Grisi, Rubini, Tamburini i Lablache. Mentre, tenia l'oportunitat de sentir òperes de Meyerbeer i Halévy que li transmeteren una forta influència, especialment La juive de Havély.

Després del seu retorn a Itàlia el 1837, va compondre alguns dels seus treballs més importants, incloent-hi Il giuramento que era estrenada a La Scala aquell mateix any. Temporalment en el primer pla de compositors actius a Itàlia, aviat va ser sobrepassat per Giovanni Pacini amb Saffo i Giuseppe Verdi amb unes quantes òperes, especialment Ernani. Algunes de les seves obres posteriors, especialment Orazi e Curiazi, també van obtenir prou èxit. El 1840 fou nomenat director del conservatori de Nàpols, on va tenir bons deixebles, entre ells el que després també serien compositors com Gaetano Palloni,[1] i d'òperes, com Vincenzo Moscuzza,[2] Albert Grisar,[3] Teodulo Mabellini,[4] Constantino Parravano, Eugenio Terziani,[5] Giovanni Valente, Gaetano Braga, Paolo Serrao[6] D'Arienzo[7] i el també cantant Tosti.[8] i d'altres com Beniamino Cesi.[9] La seva òpera Il bravo va ser la tercera que es va estrenar al Liceu de Barcelona el 1847.

La seva vista començava a fallar a partir dels seixanta anys, i des de 1863 era gairebé totalment cec.

En les dècades posteriors a la seva mort, la seva producció s'oblidà en gran part, però s'ha reactivat ocasionalment i s'ha enregistrat des de la Segona Guerra Mundial, encara que no ha aconseguit la popularitat actual dels seus contemporanis una mica més joves Donizetti i Bellini.

Òperes[modifica | modifica el codi]

  • L'apoteosi d'Ercole (19.8.1819 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Violenza e costanza, ossia I falsi monetari (19.1.1820 Teatro Nuovo, Nàpols) [també com: Il castello dei spiriti (1825, Lisboa)]
  • Anacreonte in Samo (1.8.1820 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Il geloso ravveduto (10.1820 Teatro Valle, Roma)
  • Scipione in Cartagine (26.12.1820 Teatro Argentina, Roma)
  • Maria Stuarda regina di Scozia (29.5.1821 Teatro Comunale, Bolonya)
  • Elisa e Claudio, ossia L'amore protetto dall'amicizia (30.10.1821 Teatro alla Scala, Milà)
  • Andronico ( 26.12.1821 Teatro La Fenice, Venècia)
  • Il posto abbandonato, ossia Adele ed Emerico (21.9.1822 Teatro alla Scala, Milà)
  • Amleto (26.12.1822 Teatro alla Scala, Milà)
  • Alfonso ed Elisa (26.12.1822 Teatro Nuovo, Màntua) [rev. com: Aminta ed Argira (1823, Reggio Emilia)]
  • Didone abbandonata (18.1.1823 Teatro Regio, Torí)
  • Gli sciti (18.3.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Costanzo ed Almeriska (22.11.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Gli amici di Siracusa (7.2.1824 Teatro Argentina, Roma)
  • Doralice (18.9.1824 Karntnertortheater, Viena)
  • Le nozze di Telemaco ed Antiope (5.11.1824 Karntnertortheater, Viena) [pasticcio]
  • Il podestà di Burgos, ossia Il signore del villaggio (20.11.1824 Karntnertortheater, Viena)
  • Nitocri (26.12.1824 Teatro Regio, Torí)
  • Ipermestra (29.12.1825 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Erode, ossia Marianna (12.12.1825 Teatro La Fenice, Venècia)
  • Caritea, regina di Spagna (Donna Caritea), ossia La morte di Don Alfonso re di Portogallo (21.2.1826 Teatro La Fenice, Venècia)
  • Ezio (3.2.1827 Teatro Regio, Torí)
  • Il montanaro (16.4.1827, Teatro alla Scala, Milà)
  • La testa di bronzo, ossia La capanna solitaria (3.12.1827, priv. Teatre de Barone di Quintella a Laranjeiras, Lisboa) [llibret escrit el 1816 per Soliva]
  • Adriano in Siria (24.2.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa)
  • Gabriella di Vergy (8.8.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa) [rev: 1832, Gènova]
  • La rappresaglia (21.2.1829 Teatro Principal, Cadis)
  • Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio (10.2.1830 Teatro Principal, Cadis)
  • Francesca da Rimini (1831, probablement no representada)
  • Zaïra (31.8.1831 Teatro S. Carlo, Nàpols) [llibret escrit 1829 per Bellini]
  • I normanni a Parigi (7.2.1832 Teatro Regio, Torí)
  • Ismalia, ossia Amore e morte (27.10.1832, Teatro alla Scala, Milà)
  • Il conte di Essex (10.3.1833, Teatro alla Scala, Milà)
  • Emma d'Antiochia (8.3.1834 Teatro La Fenice, Venècia)
  • Uggero il danese (11.8.1834 Teatro Riccardi, Bèrgam)
  • La gioventù di Enrico V (25.11.1834, Teatro alla Scala, Milà)
  • I due Figaro (26.1.1835 Teatro Principe, Madrid) [composta 1827-29]
  • Francesca Donato, ossia Corinto distrutta (14.2.1835 Teatro Regio, Torí) [rev.1845, Teatro S. Carlo, Nàpols]
  • I briganti (22.3.1836 Théâtre Italien, París) [rev. 1853]
  • Il giuramento (11.3.1837, Teatro alla Scala, Milà)
  • Le due illustri rivali (10.3.1838 Teatro La Fenice, Venècia)
  • Elena da Feltre (1.1.1839 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Il bravo (La veneziana) (9.3.1839 Teatro alla Scala, Milà)
  • La vestale (10.3.1840 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (12.3.1840 Teatro La Fenice, Venècia)
  • Il proscritto (4.1.1842 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Il reggente (2.2.1843 Teatro Regio, Torí) [rev. 11.11.1843, Trieste]
  • Leonora (5.12.1844 Teatro Nuovo, Nàpols)
  • Il Vascello de Gama (6.3.1845 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Orazi e Curiazi (10.11.1846 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • La schiava saracena, ovvero Il campo di Gerosolima (26.12.1848 Teatro alla Scala, Milà) [rev. 1850 Teatro S. Carlo, Nàpols]
  • Medea (1.3.1851 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Statira (8.1.1853 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Violetta (10.1.1853 Teatro Nuovo, Nàpols)
  • Pelagio (12.2.1857 Teatro S. Carlo, Nàpols)
  • Virginia (7.4.1866 Teatro S. Carlo, Nàpols) [composta 1845-55]
  • L'orfano di Brono, ossia Caterina dei Medici [només primer acte]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 41, pàg. 542 (ISBN 84-239-4541-3)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 1285 (ISBN 84 239-4536-7)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1351 (ISBN 84-239-4526-X)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 1113 (ISBN 84-239-4531-6)
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 60. pàg. 1582 (ISBN 84-239-4560-X)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55, pàg. 605 (ISBN 84-239-4555-3)
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17 (ISBN 84-239-4517-0)
  8. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1584 (ISBN 84-239-4562-6)
  9. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12 (ISBN 84-239-4512-X)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saverio Mercadante Modifica l'enllaç a Wikidata