Vés al contingut

15 d'agost

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 15 de agost)
<< Agost 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Tots els dies

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs. Queden 138 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Naixements

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

[modifica]

Santoral[45]

[modifica]

Església Catòlica[46]

[modifica]

Església Copta

[modifica]
  • 9 Mesori: Ori de Xatanuf, màrtir a Alexandria.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

[modifica]
  • Se celebren els corresponents al 28 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

[modifica]

Corresponen als sants del 2 d'agost del calendari julià.

  • Sant Nicodem, Gamaliel i Abibas (s. I);
  • Papa Esteve I (257);
  • Friard de Vindumitta (573);
  • Basili de Kubensk (1472);
  • Marc de Belavinsk (1492);
  • Basili de Moscou, foll per Crist (1552/1557);
  • Teodor dels Dardanels, màrtir (1690);
  • Plató, monjo màrtir (1937);
  • translació de les relíquies de sant Esteve màrtir;
  • consagració de l'església de Sant Joan el Teòleg a Constantinoble.
Església Ortodoxa Grega
  • Màxim, Dada i Quintilià de Dorostulum (286);
  • Focas, màrtir.

Esglésies luteranes

[modifica]

Esglésies anglicanes

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Ventura, Agusti; Peris i Joan, A. Tres documents sobre la fira de Xàtiva, 1985. 
  2. Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001. 
  3. Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  4. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  5. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de Naixements. Any 1883. Registre núm. 4459
  6. Roldán Villén, Adolfo. «Dolores Vives Rodón» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 abril 2022].
  7. «Esquela mortuòria» (en castellà). La Vanguardia, 13-06-2007. [Consulta: 26 abril 2022].
  8. Padrosa Gorgot, Inés. «Comellas Vila-Puig, Anna». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 226-227. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019]. 
  9. «Margalida Crespí Jaume». Comité Olímpico Español. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 18 juny 2020].
  10. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Napoléon Ier» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
  11. «E. Nesbit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
  12. «Emma Calvé» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2023].
  13. «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
  14. «Ethel Barrymore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
  15. «Anna Rueling (Rüling): 100 Years of Lesbian Activism: Speech of the First Known Lesbian Activist». Urania Manuscripts. [Consulta: 7 juliol 2020].
  16. «The Nobel Prize in Physics 1929» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
  17. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1947» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
  18. Nielfa Cristóbal, Gloria. «María de los Reyes Laffitte y Pérez del Pulgar». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 gener 2021].
  19. Lallement, Catherine. «BASTID Suzanne» (en francès). Comité des travaux historiques et scientifiques (CTHS), 08-02-2013. [Consulta: 21 juny 2021].
  20. PRIETO DE PAULA, Ángel L., Carmen Conde, la primera mujer El País, 11 d'agost 2007
  21. «Madeleine Tyssens». Académie royale des Sciences, des Lettres et des Beaux-Arts de Belgique. Arxivat de l'original el 2017-04-10. [Consulta: juny 2020].
  22. «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
  23. «Laura Mulvey, ultimate example of feminist film theory, will participate in the FILMADRID 2017 Seminar» (en anglès). Filmadrid. Festival Internacional de cine, 31-01-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-28. [Consulta: 28 juny 2021].
  24. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alain Juppé» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
  25. «Khaleda Zia». Encyclopædia Britannica [Consulta: 28 agost 2017].
  26. «Anne, the Princess Royal» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
  27. SensaCine. «Jennifer Lawrence» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2020].
  28. Penalba, Neus. «El comparatisme d'Armand Obiols». A: Martí Monterde, Antoni; Rossell Nicolás, Teresa. Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2018-03-19. ISBN 978-84-475-4145-4. 
  29. «Emoció en el comiat a Pau Vila». diari Avui, 17-08-1980 [Consulta: 29 juliol 2020].
  30. Casals Bergés, Quintí «L’Escola Normal femenina de Lleida: les primeres directores fins a Pepita Úriz Pi (1885-1936)». Shikar, 4, 2017, pàg. 58–69 (pàg. 65). ISSN: 2462-3075.
  31. Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8. 
  32. Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2. 
  33. Mungello, D. E. (David Emil), 1943-. The great encounter of China and the West, 1500-1800. 3a edició. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Publishers, 2009. ISBN 978-0-7425-5799-4. 
  34. «Biografia de Caterina Percoto» (en italià). Comune di Manzano. Caterina Percoto, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 18 desembre 2021].
  35. «Lady Laura Alma-Tadema. Obituari a The Times 17.08.1909». Victorian Art in Britain, 17-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-17. [Consulta: 17 febrer 2022].
  36. «Grazia Deledda. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
  37. «Povestea româncei care a provocat prima ploaie artificială din lume. Cine a fost Ștefania Mărăcineanu» (en romanès). Playtech.ro, 21-11-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  38. Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2. 
  39. Ontañón, Elvira. «María Sánchez Arbós» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 setembre 2024].
  40. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1955» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
  41. «Olga Orozco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
  42. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1982» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
  43. «Rosalía Mera Goyenechea». Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 novembre 2023].
  44. Salas, Roger «Licia Albanese, soprano» (en castellà). El País [Madrid], 26-08-2014. ISSN: 1134-6582.
  45. «Kalender - 15. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  46. Santi, beati e testimoni.