Laura Mulvey

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLaura Mulvey
Laura Mulvey Fot Mariusz Kubik July 24 2010 06.JPG
Biografia
Naixement 15 d'agost de 1941 (1941-08-15) (77 anys)
Oxford, Anglaterra
Nacionalitat Regne Unit
Educació St Paul's Girls' School Tradueix
Activitat
Ocupació Historiadora de l'art, directora de cinema i crítica de cinema
Productora / Companyia Birkbeck College Tradueix
British Film Institute
Família
Cònjuge Peter Wollen

IMDB: 0612539
Modifica les dades a Wikidata

Laura Mulvey (Oxford, Anglaterra, 15 d'agost de 1941) és una teòrica del cinema i realitzadora britànica. Actualment és docent a Birbeck, University of London. Abans d'assumir el seu càrrec actual ha treballat al British Film Institute, i va ser distingida l'any acadèmic 2008-2009 Professora Visitant Mary Cornille a Humanitats a Wellesley College.

Teoria feminista del cinema[modifica]

A inicis dels anys setanta, en el context de la segona onada del feminisme, es donen una sèrie d'aportacions que fan palesa l'emergència d'una teoria feminista del cinema. El 1973 la Claire Johnston  edita Notes on Women's Cinema publicat per la Society for Education in Film and Television. En ell hi ha un text cabdal en la teoria feminista del cinema, de la mateixa Johnston Women's Cinema as Counter-Cinema.[1]  El mateix any Laura Mulvey presenta una comunicació al French Department of The University of Wisconsin, que es publicarà en forma d'article el 1975 a la revista Screen.[2] Es tracta de Visual Pleasure and Narrative Cinema, un text cabdal, pioner en la teoria fílmica feminista. Es tracta, escriu Mulvey en les primeres línies del text de:«fer servir la psicoanàlisi per descobrir on i com la fascinació del cinema es veu reforçada per patrons preexistents de fascinació que ja funcionen en l'interior del subjecte individual i de les formacions socials que l'han moldejat /conformat. Pren com a punt de partida la forma en que el cinema reflecteix, revela, i inclús participa en la correcta i socialment establerta interpretació de la diferència sexual que controla les imatges, els formes eròtiques de mirar i l'espectacle. (…) L'apropiació de la teoría psicoanalítica es realitza, en aquest camp, en tant que arma política, demostrant la manera en que l'inconscient de la societat patriarcal ha estructurat la forma cinematogràfica.»[3]  

Després de la publicació de textos com: Notes on Sirk and Melodrama, Film, Feminism and the Avant-Garde, el 1981 Laura Mulvey escriu Afterthoughts on 'Visual Pleasure and Narrative Cinema' inspired by Duel in the Sun, com a possible resposta als lectors del text de 1975, a la qüestió de l' absència d'una figura espectatorial femenina en l'anàlisi de la teòrica britànica: «I have been asked" escriu Laura Mulvey "why I only used the male third person singular to stand in for the spectator. At the time, I was interested in the relationship between the image of woman on the screen and the 'masculinisation' of the spectator position, regardless of the actual sex (or possible deviance) of any real live movie-goer. In-built patterns of pleasure and identification impose masculinity as 'point of view'; a point of view which is also manifest in the general use of the masculine third person. However, the persistent question 'what about the women in the audience?' and my own love of Hollywood melodrama (equally shelved as an issue in 'Visual Pleasure') combined to convince me that, however ironically it had been intended originally, the male third person closed off avenues of inquiry that should be followed up. Finally, Duel in the Sun and its heroine's crisis of sexual identity brought both areas together.[4]»

A aquesta darrera publicació seguiran altres contribucions com Melodrama in and out of the home (1986); Analysing Popular Television and Film; Changes: Thoughts on Myth, Narrative and Historical Experience (1987) o Moving Bodies. Interview with Moufida Tlatli (1995). L'any 2006 Laura Mulvey publica el llibre Death 24x a second. Stillness and the Moving Image,'' en què, més de trenta anys després d'escriure Visual Pleasure and Narrative Cinema, introdueix la reflexió sobre la imatge cinematogràfica, en una etapa de la història del cinema marcada pels canvis introduïts per la irrupció de la imatge digital, tant en la pràctica com en la teoria i l'anàlisi del cinema, en les tecnologies de realització però també de reproducció de les imatges.[5]

Obra cinematogràfica[modifica]

Entre 1974 i 1984 la trajectòria cinematogràfica de Laura Mulvey es desenvolupa en col·laboració amb el teòric del cinema i director Peter Wollen.  Les seves dues últimes produccions han estat realitzades en col·laboració amb Mark Lewis.

Bibliografia[modifica]

Llibres[6][modifica]

  • Douglas Sirk, A collection of essays coeditat amb Jon. Halliday. Edinburgh Film Festival, 1972.
  • Visual and Other Pleasures, Macmillan Londres: Indiana. University Press, Bloomington, 1989.
  • Citizen Kane, Film Classics Series. Londres: BFI, 1992.
  • Fetishism and Curiosity. Londres: BFI i USA: Indiana University. Press, Bloomington, 1996.
  • Death 24x a second. Stillness and the moving image. Londres: Reaktion Books, 2006.

Articles[modifica]

  • «Visual Pleasure and Narrative Cinema». Screen, 16, 3, 1975, pàgs. 6-18.
  • «Afterthoughts on 'Visual Pleasure and Narrative Cinema' inspired by Duel in the Sun». Framework, 15-17, 1981, pàgs. 12-15.[4]
  • «Melodrama in and out of the homel». A: C. MacCabe (ed.) High Theory/Low Culture: Analysing Popular Television and Film. Manchester: Manchester University Press, 1986, pàgs.  80-100.
  • «Changes: Thoughts on Myth, Narrative and Historical Experiencel». History Workshop Journal, 23, 1987, pàgs. 3-19.
  • «Moving Bodies. Interview with Moufida Tlatli». Sight and Sound,5/3, 1995, pàgs. 18-20.

Filmografia[modifica]

  • Penthesilea (1974). Llargmetratge co-dirigit amb Peter Wollen.
  • Riddles of the Sphinx (1977). Llargmetratge co-dirigit amb Peter Wollen.
  • Amy! (1979). Curtmetratge co-dirigit amb Peter Wollen.
  • Crystal Gazing (1982). Llargmetratge co-dirigit amb Peter Wollen.
  • The Bad Sister (1983). Pel·lícula per a la televisió co-dirigida amb Peter Wollen.
  • Frida and Tina (1983). Curtmetratge co-dirigit amb Peter Wollen.
  • Frida Kahlo & Tina Modotti (1984). Curtmetratge documental co-dirigit amb Peter Wollen.
  • Disgraced Monuments (1996). Co-dirigit amb Mark Lewis.
  • 23rd August 2008 (2013). Curtmetratge documental co-dirigit amb Mark Lewis.

Referències[modifica]

  1. Johnston, Claire (ed.). Notes on Women's Cinema. Londres: Society for Education in Film and Television, 1999, p. 31-40. 
  2. Mulvey, Laura «Visual Pleasure and Narrative Cinema» (en anglès). Screen, 16, 3, 1975, pàg. 6-18.
  3. Mulvey, Laura. «Visual Pleasure and Narrative Cinema» (en anglès). Screen, 16, 3, 1975.
  4. 4,0 4,1 «Afterthoughts on 'Visual Pleasure and Narrative Cinema' inspired by Duel in the Sun». Framework, 15-17, 1981, pàgs. 12-15.[4]Publicat també a: P. Simpson, A. Utterson i K.J. Shepherdson eds. Film Theory. Critical Concepts in media and cultural studies. Londres: Routdledge, 2004 i a Sue Thornham. Feminist Film Theory, A Reader. Edinburgh University Press. 1999.
  5. Mulvey, Laura. Death 24X a Second. Stillness and the Moving Image. Londres: Reaktion Books, 2006. 
  6. «Bibliografia exhaustiva en anglès a Luxonline». [Consulta: 29 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Mulvey Modifica l'enllaç a Wikidata