1005

1005
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1005 (mv)
Islàmic	395 – 396
Xinès	3701 – 3702
Hebreu	4765 – 4766
Calendaris hindús	1060 – 1061 (Vikram Samvat); 927 – 928 (Shaka Samvat); 4106 – 4107 (Kali Yuga)
Persa	383 – 384
Armeni	454
Rúnic	1255
Ab urbe condita	1758
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030
Anys
	1002 1003 1004 - 1005 - 1006 1007 1008

El 1005 (MV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Esdeveniments

Començament d'un període de fam a Europa.^[1]
L'emperador romà d'Orient, Basili II Bulgaròcton, recupera la ciutat de Dirràquion en el seu atac contra Samuel de Bulgària. El Regne de Bulgària es redueix a l'actual Albània.^[2]
Fundació de la ciutat de Kazan, segons la tradició.
Basili II Bulgaròcton envia una ambaixada al Califat de Còrdova per aconseguir la fi de la pirateria andalusina a la Mar Tirrena.^[2]
Pisa es recupera d'un atac dels pirates sarraïns de l'any anterior i ajuda als romans a destruir una escuadra sarraïna.^[2]
13 de gener - 15 de gener: tractat de pau de Shanyuan, entre la Dinastia Song del nord i la Dinastia Liao. Els song accepten pagar un tribut anual i els dos emperadors s'emplacen a mantenir relacions cordials.^[3]
gener - febrer: l'emir samànide Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir és assassinat pels Qarakhànides, cosa que fa que finalitzi la dinastia samànide.^[4]
25 de març: Kenneth III d'Escòcia i el seu fill Giric són morts a la batalla de Mozievaird contra Malcolm III d'Escòcia, el seu cosí i successor al tron.^[5]
24 de març: el califa Fatimita Al-Hàkim funda a El Caire la "casa del Saber", seu d'una important biblioteca pública i d'una escola científica d'astronomia, filosofia i teologia corànica.^[6]
Església de Sant Adalbert d'Aquisgrà
Primavera: nova campanya de Robert II de França al Ducat de Borgonya contra Landri de Nevers. Tot i que el rei francès no pot prendre Dijon, conquereix Avallon i Auxerre.^[7]
7 de juliol: Sínode de Dortmund convocat per l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic per tractar sobre la disciplina eclesiàstica.^[8]
Agost: l'emperador Enric II del Sacre Imperi ataca Polònia des de Magdeburg i fa fugir els polonesos fins a Poznan.^[9]
25 d'agost: Robert II de França ocupa Avallon en el seu atac contra Landri de Nevers.^[10]
Tardor: probables inici de l'exploració de la costa americana de Nova Anglaterra per part de Thorvald Eiriksson que finalitza l'any 1006.^[11]

Naixements

Països Catalans

Ramon Berenguer I el corbat, (m. 1935) comte de Barcelona, comte de Girona i comte d'Osona. Fill de Ramon Borrell I i d'Ermessenda de Carcassona.^[12]

Europa

Macbeth, rei d'Escòcia (m.1057).
Berta de Blois (m. 1080), noble, filla del comte Eudes Ii de blois i d'Imengarda d'Alvèrnia. Casada amb Alan III de Bretanya i mare de Conan II.^[13]
Climent II (Hornburg, Ducat de Saxònia) 149è papa de Roma etre el 24 de desembre de 1046 i el 9 d'octubre de 1047, quan va morir a l'abadia de Sant Tomàs a prop de Montelabbate.^[14]
Eilika de Schweinfurt (m. 1059) noble bavaresa, filla del comte Enric de Schweinfurt. Fou duquesa consort de Saxònia després del seu matrimoni amb Bernard II de Saxònia.^[15]
Andreu I d'Hongria (m. 1060). Rei d'Hongria entre el 1046 i el 1060, membre de la Dinastia Árpád.^[16]
Imatge d'Isaac I Comnè en una moneda d'or
Isaac I Comnè Emperador romà d'Orient entre els anys 1057 i 1059, primer empeerador de la família dels Comnens.^[17]
Llywelyn Aurdorchog, noble gal·lès, Primer Ministre del Rei de Gal·les, Gruffydd ap Llywelyn.^[18]

Fora d'Europa

Califa Fatimita Adh-Dhàfir
Adh-Dhàfir (El Caire, 20 de juny), Califa Fatimita de el Caire.

Necrològiques

Península ibèrica

Estàtua d'Andreu I d'Hongria
Al-Xerif al-Taliq, poeta andalusí, rebesnet del califa Abd-ar-Rahman III.^[19]

Europa

Kenneth III d'Escòcia
25 de març - Kenneth III d'Escòcia, rei d'Escòcia entre els anys 997 i 1005. Mort a la batalla de Monzievaird pel seu cosí Malcolm II d'Escòcia.^[20]
16 de novembre - Alfric d'Abingdon: religiós anglès, 28è Arquebisbe de Canterbury. Venerat com a sant.^[21]
14 de desembre - Adalberó II de Metz: bisbe de Verdun i bisbe de Metz.^[22]
Cynan ap Hywel (o 2003). - rei de Deheubarth, a Gal·les.^[23]
Giric II d'Escòcia, co-rei d'Escòcia entre els anys 997 i 1005.^[24]
Hug I de Meulan, comte de Meulan.^[25]
Liutgarda de Luxemburg filla de Sigifred de Luxemburg i esposa d'Arnold de Frísia Occidental i mare de Teodoric III de Frísia Occidental.^[26]
Ragnald Godfredsson,cabdill nòrdic i rei víking de l'Illa de Man.^[27]
Sigmundur Brestisson, cap víking de les Illes Fèroe. És l'introductor el cristianisme a les illes Fèroe l'any 999.^[28]
Ives I de Belleme, primer senyor conegut de Bellême.^[29]

Fora d'Europa.

Abe Seimei
Abe no Seimei, pintor japonès especialista en Onmyōdō.^[30]
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir (Ismaïl II), últim emir Samànida.^[31]
Lê Đại Hành, emperador de Đại Cồ Việt , antic regne del Vietnam.^[32]
Lê Long Việt, segon emperador de la Dinastia Lê anterior. Només va ocupar el tron durant 3 dies. El seu regnat és considerat un dels dos regnats més curts de lahistòria del Vietnam.^[33]

Referències

↑ Bonnassie, Pierre. Les sociétés de l'an mil: un monde entre deux âges. 1re éd. Bruxelles: De Boeck Université, 2001. ISBN 978-2-8041-3479-2.
1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p
↑ Mote, Frederick W. Imperial China: 900 - 1800. Cambridge Massachusetts London: Harvard University Press, 1999, p. 68-71, 123-124. ISBN 978-0-674-01212-7.
↑ International encyclopaedia of Islamic dynasties: a continuing series. New Delhi: Anmol Publ, 2000. ISBN 978-81-261-0403-1.
↑ Dewar, Peter Beauclerk. Burke's Landed Gentry the Kingdom in Scotland (en anglès). Burke's Peerage and Gentry, 2001. ISBN 978-0-9711966-0-5.
↑ Zakharia, Katia; Cheiban, Ali; Addi, Lahouari. Savoirs et pouvoirs: genèse des traditions, traditions réinventées (en francès). Maisonneuve et Larose, 2008, p. 275. ISBN 978-2-7068-2000-7.
↑ Bataille (et alii), Alain. Yvonne. Paris: Editions Bonneton, 1992, p. 32-33. ISBN 978-2-86253-124-3.
↑ Pin, Louis Ellies Du. A New History of Ecclesiastical Writers:: New ecclesiastical history, containing an account of the controversies in religion, the lives and writings of ecclesiastical authors (en anglès). Abel Swalle and Tim. Childe, 1698.
↑ The Cambridge History of Poland (en anglès). CUP Archive. ISBN 978-1-001-28802-4.
↑ Plancher, Urbain. Histoire generale et particuliere de Bourgogne (en francès). chez L.-N. Frantin impr., 1739.
↑ Allen, John Logan. North American Exploration (en anglès). U of Nebraska Press, 1997. ISBN 978-0-8032-1015-8.
↑ «La data i el lloc de la mort del comte Brenguer Ramon I».
↑ Lépinois Histoire de Chartres, 1854, volum I, pàg. 332
↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - 996». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ «Eilika Margravine of Schweinfurt (1005-1059)». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Henry Bogdan Histoire de la Hongrie Presses universitaires de France, Paris 1966 Que sais-je ? n^o 678.
↑ Každan, Aleksandr Petrovič. The Oxford dictionary of Byzantium. New York Oxford: Oxford university press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6.
↑ Montgomery-shire Collections: Volume 9 gen 1876 · Powys-land Club, page 211
↑ «AZ-ZAHIR (411-427/1021-1036)». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Chronicon Scotorum, s.a. 1005; Early Sources, p. 521-524; Fordun, IV, xxxviii. Berchán place la mort de Cináed dans le Earn.
↑ Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 214. ISBN 978-0-521-56350-5.
↑ Tabouillot, Nicolas; François, Jean. Histoire de Metz par des Religieux bénédictins de la congrégation de S. Vanne.... (en francès). P. Marchal, 1769.
↑ Mike Ashley Mammoth Book of British Kings & Queens Robinson (London 1998) (ISBN 1841190969) « Cynan ab Hywel » p. 350.
↑ (en) Marjorie Ogilvie Anderson, , Edinburgh, John Donald Birlinn Ltd, 2011, 3^e éd. (ISBN 9781906566302).
↑ «Comtes de Meulan, seigneurs e Beaumont and Earls of Leicester». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Courriel d'Yves Drolet - Ancêtres de Jean-François de Billy (après 1005).
↑ Downham, Clare. Viking kings of Britain and Ireland: the dynasty of ́Ívarr to A.D. 1014. Edinburgh: Dunedin Academic Press, 2007. ISBN 978-1-903765-89-0.
↑ «Saga dels Feroesos, cap 7». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Geoffrey H. White, « The First House of Bellême », Trans. Royal Hist. Soc., ser. 4, 22 (1940), pàgs. 67-99 (anglès)
↑ «PopAnth - Hot Buttered Humanity» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2021-10-24. [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ (en) R. N. Fyre (1975). The Cambridge History of Iran, Volume Four: From the Arab Invasion to the Saljuqs. (ISBN 0-521-20093-8)
↑ Anderson, James (1999). Frontier management and Tribute Relations along the empire's southern border. University of Michigan, p. 175-176
↑ «[The First Emperor (in Vietnamese). Archived from the original on 2002-06-25]» (en vietnamita). [Consulta: 24 desembre 2025].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1005

[1] Bonnassie, Pierre. Les sociétés de l'an mil: un monde entre deux âges. 1re éd. Bruxelles: De Boeck Université, 2001. ISBN 978-2-8041-3479-2.

[:0-2] 1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p

[3] Mote, Frederick W. Imperial China: 900 - 1800. Cambridge Massachusetts London: Harvard University Press, 1999, p. 68-71, 123-124. ISBN 978-0-674-01212-7.

[4] International encyclopaedia of Islamic dynasties: a continuing series. New Delhi: Anmol Publ, 2000. ISBN 978-81-261-0403-1.

[5] Dewar, Peter Beauclerk. Burke's Landed Gentry the Kingdom in Scotland (en anglès). Burke's Peerage and Gentry, 2001. ISBN 978-0-9711966-0-5.

[6] Zakharia, Katia; Cheiban, Ali; Addi, Lahouari. Savoirs et pouvoirs: genèse des traditions, traditions réinventées (en francès). Maisonneuve et Larose, 2008, p. 275. ISBN 978-2-7068-2000-7.

[7] Bataille (et alii), Alain. Yvonne. Paris: Editions Bonneton, 1992, p. 32-33. ISBN 978-2-86253-124-3.

[8] Pin, Louis Ellies Du. A New History of Ecclesiastical Writers:: New ecclesiastical history, containing an account of the controversies in religion, the lives and writings of ecclesiastical authors (en anglès). Abel Swalle and Tim. Childe, 1698.

[9] The Cambridge History of Poland (en anglès). CUP Archive. ISBN 978-1-001-28802-4.

[10] Plancher, Urbain. Histoire generale et particuliere de Bourgogne (en francès). chez L.-N. Frantin impr., 1739.

[11] Allen, John Logan. North American Exploration (en anglès). U of Nebraska Press, 1997. ISBN 978-0-8032-1015-8.

[12] «La data i el lloc de la mort del comte Brenguer Ramon I».

[13] Lépinois Histoire de Chartres, 1854, volum I, pàg. 332

[14] «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - 996». [Consulta: 24 desembre 2025].

[15] «Eilika Margravine of Schweinfurt (1005-1059)». [Consulta: 24 desembre 2025].

[16] Henry Bogdan Histoire de la Hongrie Presses universitaires de France, Paris 1966 Que sais-je ? n^o 678.

[17] Každan, Aleksandr Petrovič. The Oxford dictionary of Byzantium. New York Oxford: Oxford university press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6.

[18] Montgomery-shire Collections: Volume 9 gen 1876 · Powys-land Club, page 211

[19] «AZ-ZAHIR (411-427/1021-1036)». [Consulta: 24 desembre 2025].

[20] Chronicon Scotorum, s.a. 1005; Early Sources, p. 521-524; Fordun, IV, xxxviii. Berchán place la mort de Cináed dans le Earn.

[21] Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 214. ISBN 978-0-521-56350-5.

[22] Tabouillot, Nicolas; François, Jean. Histoire de Metz par des Religieux bénédictins de la congrégation de S. Vanne.... (en francès). P. Marchal, 1769.

[23] Mike Ashley Mammoth Book of British Kings & Queens Robinson (London 1998) (ISBN 1841190969) « Cynan ab Hywel » p. 350.

[24] (en) Marjorie Ogilvie Anderson, , Edinburgh, John Donald Birlinn Ltd, 2011, 3^e éd. (ISBN 9781906566302).

[25] «Comtes de Meulan, seigneurs e Beaumont and Earls of Leicester». [Consulta: 24 desembre 2025].

[26] Courriel d'Yves Drolet - Ancêtres de Jean-François de Billy (après 1005).

[27] Downham, Clare. Viking kings of Britain and Ireland: the dynasty of ́Ívarr to A.D. 1014. Edinburgh: Dunedin Academic Press, 2007. ISBN 978-1-903765-89-0.

[28] «Saga dels Feroesos, cap 7». [Consulta: 24 desembre 2025].

[29] Geoffrey H. White, « The First House of Bellême », Trans. Royal Hist. Soc., ser. 4, 22 (1940), pàgs. 67-99 (anglès)

[30] «PopAnth - Hot Buttered Humanity» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2021-10-24. [Consulta: 24 desembre 2025].

[31] (en) R. N. Fyre (1975). The Cambridge History of Iran, Volume Four: From the Arab Invasion to the Saljuqs. (ISBN 0-521-20093-8)

[32] Anderson, James (1999). Frontier management and Tribute Relations along the empire's southern border. University of Michigan, p. 175-176

[33] «[The First Emperor (in Vietnamese). Archived from the original on 2002-06-25]» (en vietnamita). [Consulta: 24 desembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]