1008

1008
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1008 (mviii)
Islàmic	398 – 399
Xinès	3704 – 3705
Hebreu	4768 – 4769
Calendaris hindús	1063 – 1064 (Vikram Samvat); 930 – 931 (Shaka Samvat); 4109 – 4110 (Kali Yuga)
Persa	386 – 387
Armeni	457
Rúnic	1258
Ab urbe condita	1761
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030
Anys
	1005 1006 1007 - 1008 - 1009 1010 1011

El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

L'Abat Oliba esdevé abat del monestir de Ripoll quan deixa de ser Comte de Berga. A Ripoll enriqueix la biblioteca i desenvolupa l'escola monàstica.^[1]
Testament d'Ermengol I d'Urgell. Conté la informació que dona un joc d'escacs al monestir de Saint-Gilles, a la Provença.^[2]

Península Ibèrica

Guerra civil a l'Àndalus.^[3] El 22 d'octubre mor el fill d'Almansor, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar i el seu germà Abd-ar-Rahman Sanxuelo esdevé visir del califa de Còrdova Hixam II. La Fitna de l'Àndalus s'acaba l'any 1028.^[4]

Europa i Imperi Romà d'Orient

31 d'agost - Segons les llegendes, després d'una terrible epidèmia que assola Hainaut, la Verge Maria apareix a un ermità anomenat Bertholin a prop d'una font situada a Maing, a la ruta a Valenciennes. Ajuda a salvar les persones de Valenciennes de l'epidèmia, cosa que es recorda al miracle de Sant Cordó d'aquesta ciutat.^[5]
20 de novembre: Alan IV de Bretanya esdevé duc de Bretanya.^[6]
El Rei suec Olaf Skötkonung es bateja i esdevé cristià.^[7]
El jarl (cap o gran noble) norueg Sigurd Hlodvirsson es casa amb Olith, filla del Rei d'Escòcia Malcolm II d'Escòcia i obté Caithness i Sutherland. A partir d'ara, també controlara les Òrcades, les Hèbrides i l'illa de Man.^[8]
Califat de Còrdova aproximadament a l'any 1000
Segon Pelegrinatge cristià del comte d'Angers Folc Nerra a Jerusalem.^[9]

Altres continents

4 de gener - El sultà Ghaznèvida Mahmud de Ghazna venç el Qarakhànida Ahmad Arslan Khan a Charkyiyan, a prop de Balkh i captura el Khorasan.^[10]

Naixements

Europa i Imperi Romà d'Orient

4 de maig (Reims) - Enric I de França, tercer rei de França de la Dinastia Capet (1031 - 1060) i duc de Borgonya (1016 - 1032).^[11]
Anselm de Lieja: cronista del principat de Lieja. Escriptor de la crònica Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium (gests dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja).^[12]
Goteló II el Gandul, fill de Goteló I de Lotaríngia, possible successor del seu pare l'any 1044.^[13]
Ricard III de Normandia: duc de Normandia entre els anys 1026 i 1027.^[14]
Wulfstan II de Worcester: bisbe de Worcester. ÉS lúltim bisbe anglès elegit abans de la Conquesta normanda d'Anglaterra i l'últim bisbe anglosaxó de l'illa. Fou canonitzat com a sant l'any 1203. Monjo benedictí.^[15]

Altres continents

El futur emperador Go-Ichijo amb la seva mare, l'emperadriu quan era un nadó.
12 d'octubre - Go-Ichijō, seixanta-unè Emperador del Japó (1016 - 1036).^[16]
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, emir Zírida (1016 - 1062) d'Ifríqiya (Magrib).^[17]
Di Qing: militar xinès, general de la Dinastia Song del nord.^[18]
Sugawara no Takasue no Musume: Dama de companyia japonesa de l'època de Heian. Fou una alta funcionària i va escriure un diari on hi explica la seva vida i els seus viatges.^[19]

Necrològiques

Països catalans i Occitània

Ramon III de Roergue: sobirà feudal (marquès) de Gòtia o Septimània, comte d'Albi, Carcí i Nimes i comte de Roergue. Va morir entre els anys 1008 i 1010. El seu fill Hug I de Roergue el va succeïr a la seva mort.^[20]
Ratbold I de Provença, comte de Provença entre els anys 968 i 1008. Rega amb el seu germà Guillem I l'Alliberador que va rebutjar els sarraïns. La seva filla Teutberga es va casar amb Ermengol I d'Urgell.^[21]^[22]

Península ibèrica.

Menendo II de Portugal - comte de Galícia i comte de Portugal, corregent del regne de Lleó durant l'infantesa d'Alfons V de Lleó. Morí assassinat.^[23]

Europa i Imperi Romà d'Orient

9 d'abril - Notger de Lieja, primer príncep-bisbe de Lieja. Eclesiàstic, home d'estat i diplomàtic del Sacre Imperi Romanogermànic. L'any 972 és nombrat bisbe per Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i l'any 980 esdevé el príncep-bisbe del principat (fins a l'any 1008).^[24]
Matilde de Saxònia
15 de maig (Gant) - Matilde de Saxònia: Comtessa de Flandes degut al seu matrimoni amb Balduí II de Flandes i després comtessa de Verdun i de Hainaut degut al seu matrimoni amb Godofreu I de Verdun. Filla del duc Armand I de Saxònia.
20 de novembre (Nantes) - Geoffroi I: Comte de Rennes i Duc de Bretanya (992 - 1008).^[25]
Clothna mac Aenghusa - poeta irlandesa.^[26]
Gurguèn d'Ibèria - rei dels kartvels de la dinastia bagràtida entre els anys 994 i 1008.^[27]
Gunnlaugr Ormstunga - explorador víking, escriptor, poeta i escalda islandès.^[28]
Hrafn Önundarson - poeta de la cort i Escalda islandès.^[29]
Madudan mac Gadhra Mór - Ancestre i epònim de la família Ó Madden, cabdill i guerrer irlandès.^[30]
Poppo - Primer bisbe de Cracòvia.^[31]

Altres continents

Cap d'una estàtua de Notger
14 de març - Kazan, seixanta-cinquè emperador del Japó (entre els anys 984 i 986).^[32]
Còrdova: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar: hajib (primer ministre) del Califat de Còrdova. Segon fill d'Almansor. Particià en diverses campanyes militars al nord d'Hispània i al Marroc, lloc que va governar com a governador. L'any 1003 havia atacat el Comtat de Barcelona i va arrassar Castellolí.^[33]
Bagdad - Ibn Zura - científic, metge i filòsof àrab cristià jacobita.^[34]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1008

↑ «Abat Oliba». Web. Generalitat de Catalunya. Romànic Obert. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 18 gener 2014].
↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑ «Al-Andalus | Facts, History, & Maps» (en anglès). Britannica. [Consulta: 28 gener 2024].
↑ Lévi-Provençal, Evariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Maisonneuve et Larose, 1999. ISBN 978-2-7068-1387-0.
↑ française, Société de mythologie. Mélanges de mythologie française: offerts au président-fondateur Henri Dontenville (en francès). G.-P. Maisonneuve et Larose, 1980. ISBN 978-2-7068-0791-6.
↑ Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes ... (en francès). Panckoucke, 1804.
↑ Lemoine, Louis. Abrégé de l'histoire de Suède (en francès). A. Bertrand, 1844.
↑ Ashley, Mike; Thomashauer, Regena. A Brief History of British Kings & Queens (en anglès). Little, Brown Book Group, 2014-03-27. ISBN 978-1-4721-1731-1.
↑ Balard, Michel; Demurger, Alain; Guichard, Pierre. Pays d'Islam et le monde latin (Xe-XIIIe siècle) (en francès). Hachette Éducation (réédition numérique FeniXX), 2000. ISBN 978-2-01-461270-7.
↑ René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Kha, Tamerlan, Paris, Payot, 1965
↑ «Henry I | Capetian Dynasty, Reformer, Crusader | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-13.
↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Anselm of Liege». [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ «Digitale Bibliothek - Münchener Digitalisierungszentrum». [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ «Richard III | duke of Normandy | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-06.
↑ ulia Barrow, , dans Michael Lapidge, John Blair, Simon Keynes et Donald Scragg (éd.), , Wiley Blackwell, 2014, 2^e éd. (ISBN 978-0-470-65632-7)
↑ Frédéric, Louis. Le Japon: dictionnaire et civilisation. Paris: Laffont, 1996, p. 1419. ISBN 978-2-221-06764-2.
↑ Ḫaldūn, Ibn. Histoire des berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale (en francès). Imprimerie du gouvernement, 1852, p. 480.
↑ Toqto'a et al., History of Song, vol. 290 (Di Qing). [宋史/卷290 - 维基文库，自由的图书馆](en xinès)
↑ Journaux des dames de cour du Japon ancien. Journal de Sarashina. Journal de Murasaki Shikibu. Journal d'Izumi Shibiku, Éditions Philippe Picquier, 1998.
↑ «Toulouse nobility - Languedoc» (en anglès). fmg.ac. [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ Papon, Jean-Pierre. Histoire générale de Provence ... (en francès). P.-D. Pierres] chez Moutard, 1778.
↑ Mercedes Durany i M. Carmen Rodríguez, As Institucions Galegas Na Historia: El Obispado de astorga, p.196
↑ Godefroid Kurth, , Paris, Bruxelles, Liège, A. Picard, O. Schepens, L. Demarteau, 1905
↑ Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tom 3 Le duc Geoffroi Ier pàgs. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).
↑ «The Annals of Ulster». [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX^e siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 131.
↑ «(en) « The Saga of Gunnlaug the Worm-Tongue and Rafn the Skald» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ Boyer, Régis, traduction (francès) de : La saga de Gunnlaugr langue-de-serpent. In : La saga de Gunnlaugr langue-de-serpent et la Saga de Hallfredr le scalde difficile. Nantes : Joseph K, 1999. P. 67. (ISBN 2-910686-20-5).
↑ O'Madáin: History of the O'Maddens of Hy-Many, Gerard Madden, 2004. ISBN 0 9529511 77.
↑ PROJECT, TBC. «Poppon ( Xw - 1008 )» (en polonès). [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ Titsingh, Isaac. (1834). Annales des emepeurs du japon, pp. 148-150; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, pp. 300-302; Varley, H. Paul. (1980). Jinnō Shōtōki. pp. 192.
↑ «‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ Cyrille HADDAD : "Isa ibn Zura, philosophe arabe et apologiste chrétien" (1971)

[romanic_obert-1] «Abat Oliba». Web. Generalitat de Catalunya. Romànic Obert. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 18 gener 2014].

[2] Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.

[3] «Al-Andalus | Facts, History, & Maps» (en anglès). Britannica. [Consulta: 28 gener 2024].

[4] Lévi-Provençal, Evariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Maisonneuve et Larose, 1999. ISBN 978-2-7068-1387-0.

[5] rançaise, Société de mythologie. Mélanges de mythologie française: offerts au président-fondateur Henri Dontenville (en francès). G.-P. Maisonneuve et Larose, 1980. ISBN 978-2-7068-0791-6.

[6] Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes ... (en francès). Panckoucke, 1804.

[7] Lemoine, Louis. Abrégé de l'histoire de Suède (en francès). A. Bertrand, 1844.

[8] Ashley, Mike; Thomashauer, Regena. A Brief History of British Kings & Queens (en anglès). Little, Brown Book Group, 2014-03-27. ISBN 978-1-4721-1731-1.

[9] Balard, Michel; Demurger, Alain; Guichard, Pierre. Pays d'Islam et le monde latin (Xe-XIIIe siècle) (en francès). Hachette Éducation (réédition numérique FeniXX), 2000. ISBN 978-2-01-461270-7.

[10] René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Kha, Tamerlan, Paris, Payot, 1965

[11] «Henry I | Capetian Dynasty, Reformer, Crusader | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-13.

[12] «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Anselm of Liege». [Consulta: 25 desembre 2025].

[13] «Digitale Bibliothek - Münchener Digitalisierungszentrum». [Consulta: 25 desembre 2025].

[14] «Richard III | duke of Normandy | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-06.

[15] ulia Barrow, , dans Michael Lapidge, John Blair, Simon Keynes et Donald Scragg (éd.), , Wiley Blackwell, 2014, 2^e éd. (ISBN 978-0-470-65632-7)

[16] Frédéric, Louis. Le Japon: dictionnaire et civilisation. Paris: Laffont, 1996, p. 1419. ISBN 978-2-221-06764-2.

[17] Ḫaldūn, Ibn. Histoire des berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale (en francès). Imprimerie du gouvernement, 1852, p. 480.

[18] Toqto'a et al., History of Song, vol. 290 (Di Qing). [宋史/卷290 - 维基文库，自由的图书馆](en xinès)

[19] Journaux des dames de cour du Japon ancien. Journal de Sarashina. Journal de Murasaki Shikibu. Journal d'Izumi Shibiku, Éditions Philippe Picquier, 1998.

[20] «Toulouse nobility - Languedoc» (en anglès). fmg.ac. [Consulta: 25 desembre 2025].

[21] «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 25 desembre 2025].

[22] Papon, Jean-Pierre. Histoire générale de Provence ... (en francès). P.-D. Pierres] chez Moutard, 1778.

[23] Mercedes Durany i M. Carmen Rodríguez, As Institucions Galegas Na Historia: El Obispado de astorga, p.196

[24] Godefroid Kurth, , Paris, Bruxelles, Liège, A. Picard, O. Schepens, L. Demarteau, 1905

[25] Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tom 3 Le duc Geoffroi Ier pàgs. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).

[26] «The Annals of Ulster». [Consulta: 25 desembre 2025].

[27] Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX^e siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 131.

[28] «(en) « The Saga of Gunnlaug the Worm-Tongue and Rafn the Skald» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2025].

[29] Boyer, Régis, traduction (francès) de : La saga de Gunnlaugr langue-de-serpent. In : La saga de Gunnlaugr langue-de-serpent et la Saga de Hallfredr le scalde difficile. Nantes : Joseph K, 1999. P. 67. (ISBN 2-910686-20-5).

[30] O'Madáin: History of the O'Maddens of Hy-Many, Gerard Madden, 2004. ISBN 0 9529511 77.

[31] PROJECT, TBC. «Poppon ( Xw - 1008 )» (en polonès). [Consulta: 25 desembre 2025].

[32] Titsingh, Isaac. (1834). Annales des emepeurs du japon, pp. 148-150; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, pp. 300-302; Varley, H. Paul. (1980). Jinnō Shōtōki. pp. 192.

[33] «‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].

[34] Cyrille HADDAD : "Isa ibn Zura, philosophe arabe et apologiste chrétien" (1971)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]