Miquel Crusafont i Pairó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
«Miquel Crusafont » redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Miquel Crusafont (desambiguació)».
Infotaula de personaMiquel Crusafont i Pairó
Crusafont.jpg
Miquel Crusafont al Museu d'Història de Sabadell (1969)
Biografia
Naixement 3 octubre 1910
Sabadell
Mort 15 agost 1983 (72 anys)
Sabadell
Residència Sabadell
Educat a Universitat de Barcelona
Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Paleontòleg, professor d'universitat i investigador
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat d'Oviedo
Modifica dades a Wikidata

Miquel Crusafont i Pairó[1] (Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983),[2] paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.[3]

Fou el pare de l'historiador i numismàtic Miquel Crusafont i Sabater i de l'escriptora sabadellenca Anna Crusafont i Sabater. El 25 d'octubre de 1995 Sabadell li dedicà una plaça al centre de la ciutat.[2]

Biografia[modifica]

Es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi Los jiráfidos fósiles de España. Esdevingué catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; fou també professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. La seva recerca comença a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'História Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric.[4]

Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre altres indrets.[2]

Alguns dels seus treballs més importants són Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Vallés-Penedés (1943, amb Josep Fernández de Villalta), El Mioceno Continental del Vallés y sus yacimientos de vertebrados (1948, amb Josep Fernández de Villalta); El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés (1955, amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), Estudio Masterométricos en la evolución de los Fisípedos (1957, amb Jaume Truyols); La Evolución (1966, amb Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre). Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin –que conciliava Darwin i la Bíblia–, al qual va dedicar diversos estudis: L'evolució avui i Evolución y ascensión.[2]

El 1945 va començar una intensa relació científica amb el paleontòleg George Gaylord Simpson (1902-1984), impulsor de la síntesi evolucionista.

L'any 1969 fundà l'Instituto Provincial de Paleontología, dependent de la Diputació de Barcelona, a Sabadell. Des de l'any 1983 aquesta institució s'anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El mamífer prehistòric Crusafontia va ser batejat en homenatge seu.

Crusafont va mantenir una petita incursió en el mon de la divulgació científica amb el documental "'Historia de un mundo perdido: paleontología española" (Ramon Sanahuja, 1951) on apareixia com a protagonista i en feia l'assessorament científic. Aquest documental es va difondre posteriorment al cicle Cinema i Paleontologia del ICP,[5] i posteriorment a l'acte "Retorn al món perdut: D'Arthur Conan Doyle i Dr Crusafont" organitzat pels Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i presentat pel naturalista Jordi Sargatal.[6]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]