Emili Junoy i Gelbert

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emili Junoy i Gelabert)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmili Junoy i Gelbert
Emili Junoy i Gelabert (1907).jpg
Emili Junoy i Gelbert (1907)
Nom original (es) Emilio Junoy
Biografia
Naixement 1857
Barcelona
Mort 15 gener 1931 (73/74 anys)
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
12 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895
Circumscripció Manresa[1]

6 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
← ?
? →
Circumscripció Barcelona

25 de maig de 1903 – 13 de novembre de 1908
← ?
Circumscripció Barcelona
Activitat
Ocupació Advocat i industrial
Partit Unió Republicana
Modifica les dades a Wikidata

Emili Junoy i Gelbert (Barcelona, 1857 - ibídem, 15 de gener de 1931[2]) fou un periodista i polític català, germà de l'escriptor Josep Maria Junoy i Muns.[3]

Biografia[modifica]

Junoy sentat junt al llit de Joselito després d'haver patit una agafada en 1914

Fou fill de Josep Junoy Gelbert, de Puigcerdà, i de la seva primera esposa. S'inicià com a periodista a Or i Grana i La Campana de Gràcia, però la seva popularitat l'assolí com a redactor i director de La Publicidad (fou conegut com el Negret de la Rambla). D'idees republicanes i proper a Nicolás Salmerón, fou contrari que el Partit Demòcrata Possibilista ingressés al Partit Liberal, i fou elegit diputat pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1893. El 1897 ingressà al Partit de Fusió Republicana, amb el que el fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1898.

Durant el seu mandat parlamentari va participar en la campanya que demanava la revisió del procés de Montjuïc. El 1901 va fer amistat amb Alejandro Lerroux, i fou diputat per Unió Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1903 i pel sector lerrouxista d'Unió Republicana a les de 1905. El 1906, però, deixà el partit i formà part de l'Esquerra Catalana, amb la que fou elegit diputat per la Solidaritat Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1907 i senador per la província de Barcelona el 1908. El 1910 va ingressar a la Unió Federal Nacionalista Republicana. El 1928 intentà una entesa entre Francesc Cambó i Miguel Primo de Rivera que no es va arribar a concretar.

Es va casar l'any 1907 amb Leonor Ortega Pecino.[2] Va morir a Barcelona a la Clínica Serrallach.[4][5]

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. 2,0 2,1 «Esquela funerària». La Vanguardia, 23-01-1931, pàg. 2.
  3. El pare d'Emili Junoy es va tornar a casa molts anys més tard, amb Josepa Muns i Casas, sent pares aleshores de Josep Maria Junoy i Muns, que fou doncs germà per part de pare d'Emili Junoy.
  4. «La mort d'Emili Junoy i Gelbert». La Veu de Catalunya, 16-01-1931, pàg. 4.
  5. Clínica fundada el 1910 pel doctor Narcís Serrallach i Mauri al carrer Balmes de Barcelona.

Enllaços externs[modifica]